benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Cultura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Touta de posizion da pert de Nani Pellegrini
Cultura


La Cherta d’Europa y la Generala

L’art. 7 damana ai governac, a les regions y provinzies de respeté l’area geografica dl lingaz minoritar y sia zircoscrizion

Nanni PellegriniL president dla Generala, Nani Pellegrini, à responù al articul gnù fora ai 10 de november tl sfuei Alto Adige a plata 33, olache al vegn dit che l comité de coliament anter la Svp de Gherdeina y dla Val Badia ne darà mai pro che La Generala vegne reconesciuda a livel politich “vista la vicinanza della Generala alle posizioni della Lista Ladins”. La resposta àn podù lieje ai 18 de november, tres a plata 33, tla rubrica Val Pusteria, Gardena, Badia. Nia duta la resposta é gnuda publicheda, perchel volonse chilò lascé audì la pert emportanta lasceda fora y che reverda la “Carta Europea”.


metù ite da noeles ai 24 November 2004 da les 14:42:21 (1223 liet)
(liej inant... | 2651 letres | comentars? | ponc: )


Seconda seira leterara
Cultura

 

Maria Pedevilla y Ivan Senoner liej dant da sies conties

Enconteda con autours ladins  ai 25 de november a Urtijei

Pro la seira de leteratura metuda a jì a La Ila à Maria Pedevilla y Ivan Senoner liet fora dles conties premiedes en ocajion dl concurs leterar “Autours ladins scriv ...”. Dedò à l ispetour dla scola Lois Ellecosta daurì na discuscion sun la leteratura contemperanea ladina. L preve Iaco Ploner à dit che pludadie fova l interes per la leteratura ladina majera co aldidancuei: al gniva pu ence rejoné de ”Aisciuda leterara”.


metù ite da noeles ai 24 November 2004 da les 10:32:02 (1207 liet)
(liej inant... | 1816 letres | comentars? | ponc: )


Seira leterara
Cultura

 

Maria Pedevilla y Ivan Senoner liej dant da sies conties

Enconteda con autours ladins ai 18 de november a La Ila y ai 25 de november a Urtijei

Maria Pedevilla dla Val Badia y Ivan Senoner de Gherdeina che é vegnus premiés per sies conties pro la pruma edizion dl concurs leterar “Autours ladins scriv ...” à la poscibelté de porté dant sies stories scrites per ladin a n majer publich. Les does conties é reportedes tl liber “Autours ladins scriv ...” dé fora per chesta ocajion. Pedevilla y Senoner liejarà dant sies conties en juebia ai 18 de november 2004 da les 20.00 tla biblioteca dla Ciasa de cultura a La Ila.


metù ite da noeles ai 16 November 2004 da les 08:13:06 (1260 liet)
(liej inant... | 1557 letres | comentars? | ponc: )


Istitut Cultural Ladin
Cultura


An ponta sun l'informazion, te Ladin standard

Desche lingaz ofizial végnel adoré l Ladin Standard per la pruma enrescida dl Istitut anter la jent

L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" ponta sun l'informazion: do avei endrezé via n seminar sun l ladin te scola y n curs de ladin per dependenc di ofizes publics, métel a jì entratant chest meis de november n'operazion promozionala per l svilup dla comunicazion ladina. Tl numer de La Usc di Ladins de en sabeda che vegn, vegniràl mané fora a dutes les families di paisc de Col, Fodom y Ampez n sfuei de prejentazion dl Istitut oláche an podarà lieje n'intervista ai Capicomuns de Col, de Fodom y de Ampez sun l svilup dla cultura ladina y sun la scomenciadiva nueva dl istitut, sun la strutura, l' organisazion y sun i programs che al à en ment de fé chest ent nuef de cultura ladina.  La "Cesa de Jan" a Col de Santa Lizia.


metù ite da noeles ai 08 November 2004 da les 07:28:11 (1068 liet)
(liej inant... | 3970 letres | 1 comentars | ponc: )


Scola y plurilinguism t'Europa: la scola ladina tl contest internazional
Cultura


Convegn “Scola y plurilinguism te Europa":  n confront critich con la scola ladina

L plurilinguism dess ester “funzional y nia normatif”

En sabeda, ai 6 de november, él vegnù sclut ju tla Facolté dles Scienzes dla Formazion a Persenon dla Université Ledia da Bulsan l convegn "Scola y plurilinguism te Europa - La scola ladina te n contest internazional". 15 espertes y esperc da duta l'Europa à prejenté modiei de scola y de educazion te deplù lingac, per podei avei enscì n confront atual y critich con la scola paritetica dles valedes ladines de Südtirol. I resultac dl convegn vegnirà publichés, l obietif é chel de dé fora n manual soura l plurilinguism en general y soura l'ensegnament plurilinguistich en particolar. L convegn à sotlinié che gran pert dles teories soura l bi- y l plurilinguism ne se lascia nia mete en pratica 1 a 1.


metù ite da noeles ai 07 November 2004 da les 20:13:00 (1035 liet)
(liej inant... | 2737 letres | comentars? | ponc: )


L pest “Walther von der Vogelweide”
Cultura


Apriejé l pest a Rut Bernardi

La cultura todescia se desmostra daverta

Na bona rondenida à abù la sourandeda dl pest “Walther von der Vogelweide” a la scritoura Rut Bernardi. La pruma prova é gnuda dal grumon de jent che à tout pert a la manifestazion y spo l rondenì ti mass-media, souraldut tl radio Sender-Bozen tres l “Morgetelefon” y l “Magazin” dant les 13:00. L mond dla cultura todescia à abù tres Rut Bernardi enstessa na bona informazion sun la situazion leterara y linguistica ladina.


metù ite da noeles ai 25 October 2004 da les 07:58:32 (998 liet)
(liej inant... | 1078 letres | comentars? | ponc: )


Publicazions nueves: les mudazions te Ampez da do la Vera
Cultura


Les bries de Ampez per s'uní ai Ladins 

N liber nuef de Manuela Zorzi fej na cronistoria da do la Vera encá - La vueia de vegní "con Südtirol" y sia ambivalenza

La Storia di un'utopia - Manuela ZorziLa Union di Ladins d'Ampez à dé fora da puech n bel liber entitolé "Storia di un’utopia. Dal primo conflitto mondiale al referendum mancato del 92, come è cambiata la Comunità Ladina d’Ampezzo. Sogni e reali possibilità si mescolano in un futuro di possibile riunificazione." Al é na tesa de laurea de na joena, Manuela Zorzi, nasciuda a Padova tl 1972, laureeda te soziologia che viv da n valgugn agn a Cortina olàche ala laora desche enfermiera.


metù ite da noeles ai 24 October 2004 da les 11:22:18 (1021 liet)
(liej inant... | 3720 letres | comentars? | ponc: )


Publicazions nueves
Cultura


Enrescida sun la mujiga popolara dla Val Badia 

Metuda adum tl liber "Oláche al rondenesc" da Barbara Kostner y Paolo Vinati y deda fora dal Istitut Ladin 

Na  publicazion nueva che raprejenteia na documentazion d'utl per la cultura ladina é dantman. Al é l liber con CD “Olache al rondenesc” de Barbara Kostner y de Paolo Vinati. Ala se trata de na racoiuda y analisa de cianties y de mujighes tradizionales dla Val Badia. I doi autours dl liber à studié etnomusicologia al Dams de Bologna y à bele fat n valgunes archirides sun l cianté tradizional. 


metù ite da noeles ai 21 October 2004 da les 16:33:47 (1033 liet)
(liej inant... | 2974 letres | comentars? | ponc: )


Laours de restaurazion tl museum nazional de Kabul
Cultura


L artist Hans Rindler d'Al Plan a Kabul

Co éla pa ruveda tant inant? Co laora pa n restauradour? Co ti dìjen pa a "ciauc" per persian modern?

Hans Rindler d'Al Plan de MareoDe november 2003 à la Sozieté Austro-Afgana enciarié - sun consei dl Prof. Dr. Max Klimburg, n etnologh dret conesciù - l artist Hans Rindler d'Al Plan de Mareo de fé n stude soura la fatibelté de n restaur de deplù statues dl museum nazional de Kabul, che é gnudes devastedes dal regim di Talibans. De mei 2004 à spo Hans Rindler sourantout l'enciaria de restauré 14 scultures de legn dl Nuristan. Sayed M. Raheen, l minister dla cultura dl Afganistan, s'à declaré dret content con l laour fat dal artist marou.


metù ite da noeles ai 20 October 2004 da les 08:15:27 (1292 liet)
(liej inant... | 7327 letres | comentars? | ponc: )


Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
Cultura


An aspeta ert l'istituzion dl organ de coordinament y de proposta

La lege 482/99 - La Union Generela saluda con legreza y speranza la convocazion de na conferenza di ombolc

Sciche an sa, ti met la lege dl 15 dezember 1999, n. 482 revardenta ´Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche' a desposizion dla comunité ladina n strument de promozion en plu, n strument de gran emportanza dantaldut per cheles valedes ladines che é desvantajedes per via dl ordinament giuridich-aministratif desvalif che carateriseia les regions y les provinzies olache al viv la mendranza ladina. La lege 482 preveid, zenza mudé les normes de defendura en forza tles regions a statut spezial, ence desposizions spezifiches per renforzé la coejion y l svilup dles mendranzes linguistiches despartides sun l teritore de deplù provinzies y regions. L president dla Generela, Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.


metù ite da noeles ai 17 October 2004 da les 09:11:17 (1225 liet)
(liej inant... | 4081 letres | comentars? | ponc: )


Leteratura ladina: al nasc les prumes operes per ladin dolomitan
Cultura


"Perchel jola i corfs tant aut"

N valgunes fantinedes sun i ladins, ventedes encantourn: contia per ladin standard de Rafael Prugger da desćiarié tl format *.pdf

Corf I on l plajei de podei ti sporje a nosc letours una dles prumes operes leterares per ladin dolomitan. Ala se trata de na contia che é madurida te n rai de temp de 20 agn. L autor Rafael Prugger de Urtijei, nasciù dl 1961, á scrit la pert zentrala dl 1983 y spo ál fat damprovia enjontes y limedes. La spligazion dl autour, ciuldiche al adora l ladin standard, é chela che al vuel arjonje empera n maiour certl de letours te duta la Ladinia.


metù ite da noeles ai 12 October 2004 da les 14:06:25 (1207 liet)
(liej inant... | 2591 letres | comentars? | ponc: )


Seira leterara a Bulsan
Cultura


Autours ladins liej dant

Rut Bernardi, Daria Valentin y Ivan Senoner á liet dant fora de si ultims laours leterars

Dret plajoula é steda la seira de leteratura y de prosa ladina envieda via a Bulsan en l'edema passeda sun iniziativa dla Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan con i cater autours Daria Valentin, Rut Bernardi, Ivan Senoner y Lois Craffonara.


metù ite da noeles ai 10 October 2004 da les 09:34:02 (1020 liet)
(liej inant... | 2327 letres | comentars? | ponc: )


Museum Ladin Ciastel: esposizion
Cultura

 

"L chiet tla scultura"

Artisc’ de Gherdeina tl Museum Ladin: Franz Canins, Hubert Mussner, Otto Piazza y Vinzenz Senoner

En chest vender, ai 3 de setember, végnel daurì tl Museum Ladin na esposizion de cater artisc' de Gherdeina, duc canc con esperienzes de mostres y scric ite pro l’UNIKA.  Ai esponarà si laours ti salamenc dedichés a les mostres temporanes. Al se trata de: Franz Canins, Hubert Mussner, Otto Piazza y Vinzenz Senoner. Foto: Les rondules, n laour de Franz Canins.


metù ite da noeles ai 02 September 2004 da les 14:52:02 (1136 liet)
(liej inant... | 2817 letres | comentars? | ponc: )


Intervista a Benni Valentin
Cultura

 

"Pazienza adóren pa ben cotanta!"

Intervista al tecnich Benni Valentin de Badia che á tout su les 15 cianties dl CD nuef "TeraDoloMitica" tl studio de registrazion Davide-Records a Badia - Intervista sourantouta da la USC

Jean Daniel Granruaz da La IlaEl enstes à tout su n CD dant  da doi agn dal titul “Lavabo oculos in montes”, n CD che é ju via tla Val Badia desche panins fresc. I rejonon de Benni Valentin (foto). En chi agn àl ence realisé n sie some: chel de laoré profescionalmenter con la mujiga. Al tol su cianties te sie studio de registrazion che à da mez ann encà na senta nueva a Pedraces. Benni Valentin s'à dagnora tout dlaorela dal auton dl ann passé encà a na moda che l CD dla Union Ciantautours Ladins (UCL) posse vegnì realisé endertura y a n bon livel. Sen ál sclut ju la registrazion y te chesta intervista nes dál n valgunes imprescions sun l laour de registrazion y sun la cualité dla produzion.


metù ite da noeles ai 31 August 2004 da les 17:41:11 (1347 liet)
(liej inant... | 3830 letres | comentars? | ponc: )


Prejentazion dl CD “Tera DoloMitica”
Cultura

 

Cianteme i sons de tia tera!

Chisc dis végnel fora l CD “Tera DoloMitica” con dejenuef grups y ciantautours con cianties originales ladines da cater valedes entourn l Sela. Grana la sodesfazion di produtours

Georg Mussner y Iaco RigoTe na spana de temp de n ann à dejenuef grups musicai da la Ladinia tout su tl studio de registrazions Davide-Records a Badia y SISI-Records a Urtijei la seconda plata coletiva de mujiga moderna ladina. L projet é garaté sun iniziativa dla Union Ciantautours Ladins (UCL) sot a la presidenza de Romano Obwegs y la coordinazion de Iaco Rigo.

Foto: Georg Mussner y Iaco Rigo, da audì sun l CD sciche duo. Georg Mussner à dant da diesc agn coordiné la pruma plata de mujiga moderna ladina “The Best of Ladiniatour”, Iaco Rigo sen la seconda.


metù ite da noeles ai 31 August 2004 da les 14:26:32 (2574 liet)
(liej inant... | 6543 letres | comentars? | ponc: )


346 articui (24 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.445 seconc