|  |
Touta de posizion da pert de Nani Pellegrini
|
|
La Cherta d’Europa y la Generala
L’art. 7 damana ai governac, a les regions y provinzies de respeté l’area geografica dl lingaz minoritar y sia zircoscrizion
L president dla Generala, Nani Pellegrini, à responù al articul gnù fora ai 10 de november tl sfuei Alto Adige a plata 33, olache al vegn dit che l comité de coliament anter la Svp de Gherdeina y dla Val Badia ne darà mai pro che La Generala vegne reconesciuda a livel politich “vista la vicinanza della Generala alle posizioni della Lista Ladins”. La resposta àn podù lieje ai 18 de november, tres a plata 33, tla rubrica Val Pusteria, Gardena, Badia. Nia duta la resposta é gnuda publicheda, perchel volonse chilò lascé audì la pert emportanta lasceda fora y che reverda la “Carta Europea”.
|
Maria Pedevilla y Ivan Senoner liej dant da sies conties
Enconteda con autours ladins ai 25 de november a Urtijei
Pro la seira de leteratura metuda a jì a La Ila à Maria Pedevilla y Ivan Senoner liet fora dles conties premiedes en ocajion dl concurs leterar “Autours ladins scriv ...”. Dedò à l ispetour dla scola Lois Ellecosta daurì na discuscion sun la leteratura contemperanea ladina. L preve Iaco Ploner à dit che pludadie fova l interes per la leteratura ladina majera co aldidancuei: al gniva pu ence rejoné de ”Aisciuda leterara”.
|
Maria Pedevilla y Ivan Senoner liej dant da sies conties
Enconteda con autours ladins ai 18 de november a La Ila y ai 25 de november a Urtijei
Maria Pedevilla dla Val Badia y Ivan Senoner de Gherdeina che é vegnus premiés per sies conties pro la pruma edizion dl concurs leterar “Autours ladins scriv ...” à la poscibelté de porté dant sies stories scrites per ladin a n majer publich. Les does conties é reportedes tl liber “Autours ladins scriv ...” dé fora per chesta ocajion. Pedevilla y Senoner liejarà dant sies conties en juebia ai 18 de november 2004 da les 20.00 tla biblioteca dla Ciasa de cultura a La Ila.
|
An ponta sun l'informazion, te Ladin standard
Desche lingaz ofizial végnel adoré l Ladin Standard per la pruma enrescida dl Istitut anter la jent
L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" ponta sun l'informazion: do avei endrezé via n seminar sun l ladin te scola y n curs de ladin per dependenc di ofizes publics, métel a jì entratant chest meis de november n'operazion promozionala per l svilup dla comunicazion ladina. Tl numer de La Usc di Ladins de en sabeda che vegn, vegniràl mané fora a dutes les families di paisc de Col, Fodom y Ampez n sfuei de prejentazion dl Istitut oláche an podarà lieje n'intervista ai Capicomuns de Col, de Fodom y de Ampez sun l svilup dla cultura ladina y sun la scomenciadiva nueva dl istitut, sun la strutura, l' organisazion y sun i programs che al à en ment de fé chest ent nuef de cultura ladina. La "Cesa de Jan" a Col de Santa Lizia.
|
Scola y plurilinguism t'Europa: la scola ladina tl contest internazional
|
|
Convegn “Scola y plurilinguism te Europa": n confront critich con la scola ladina
L plurilinguism dess ester “funzional y nia normatif”
En sabeda, ai 6 de november, él vegnù sclut ju tla Facolté dles Scienzes dla Formazion a Persenon dla Université Ledia da Bulsan l convegn "Scola y plurilinguism te Europa - La scola ladina te n contest internazional". 15 espertes y esperc da duta l'Europa à prejenté modiei de scola y de educazion te deplù lingac, per podei avei enscì n confront atual y critich con la scola paritetica dles valedes ladines de Südtirol. I resultac dl convegn vegnirà publichés, l obietif é chel de dé fora n manual soura l plurilinguism en general y soura l'ensegnament plurilinguistich en particolar. L convegn à sotlinié che gran pert dles teories soura l bi- y l plurilinguism ne se lascia nia mete en pratica 1 a 1.
|
L pest “Walther von der Vogelweide”
|
|
Apriejé l pest a Rut Bernardi
La cultura todescia se desmostra daverta
Na bona rondenida à abù la sourandeda dl pest “Walther von der Vogelweide” a la scritoura Rut Bernardi. La pruma prova é gnuda dal grumon de jent che à tout pert a la manifestazion y spo l rondenì ti mass-media, souraldut tl radio Sender-Bozen tres l “Morgetelefon” y l “Magazin” dant les 13:00. L mond dla cultura todescia à abù tres Rut Bernardi enstessa na bona informazion sun la situazion leterara y linguistica ladina.
|
Publicazions nueves: les mudazions te Ampez da do la Vera
|
|
Les bries de Ampez per s'uní ai Ladins
N liber nuef de Manuela Zorzi fej na cronistoria da do la Vera encá - La vueia de vegní "con Südtirol" y sia ambivalenza
La Union di Ladins d'Ampez à dé fora da puech n bel liber entitolé "Storia di un’utopia. Dal primo conflitto mondiale al referendum mancato del 92, come è cambiata la Comunità Ladina d’Ampezzo. Sogni e reali possibilità si mescolano in un futuro di possibile riunificazione." Al é na tesa de laurea de na joena, Manuela Zorzi, nasciuda a Padova tl 1972, laureeda te soziologia che viv da n valgugn agn a Cortina olàche ala laora desche enfermiera.
|
Enrescida sun la mujiga popolara dla Val Badia
Metuda adum tl liber "Oláche al rondenesc" da Barbara Kostner y Paolo Vinati y deda fora dal Istitut Ladin
Na publicazion nueva che raprejenteia na documentazion d'utl per la cultura ladina é dantman. Al é l liber con CD “Olache al rondenesc” de Barbara Kostner y de Paolo Vinati. Ala se trata de na racoiuda y analisa de cianties y de mujighes tradizionales dla Val Badia. I doi autours dl liber à studié etnomusicologia al Dams de Bologna y à bele fat n valgunes archirides sun l cianté tradizional.
|
Laours de restaurazion tl museum nazional de Kabul
|
|
L artist Hans Rindler d'Al Plan a Kabul
Co éla pa ruveda tant inant? Co laora pa n restauradour? Co ti dìjen pa a "ciauc" per persian modern?
De november 2003 à la Sozieté Austro-Afgana enciarié - sun consei dl Prof. Dr. Max Klimburg, n etnologh dret conesciù - l artist Hans Rindler d'Al Plan de Mareo de fé n stude soura la fatibelté de n restaur de deplù statues dl museum nazional de Kabul, che é gnudes devastedes dal regim di Talibans. De mei 2004 à spo Hans Rindler sourantout l'enciaria de restauré 14 scultures de legn dl Nuristan. Sayed M. Raheen, l minister dla cultura dl Afganistan, s'à declaré dret content con l laour fat dal artist marou.
|
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
|
|
An aspeta ert l'istituzion dl organ de coordinament y de proposta
La lege 482/99 - La Union Generela saluda con legreza y speranza la convocazion de na conferenza di ombolc
Sciche an sa, ti met la lege dl 15 dezember 1999, n. 482 revardenta ´Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche' a desposizion dla comunité ladina n strument de promozion en plu, n strument de gran emportanza dantaldut per cheles valedes ladines che é desvantajedes per via dl ordinament giuridich-aministratif desvalif che carateriseia les regions y les provinzies olache al viv la mendranza ladina. La lege 482 preveid, zenza mudé les normes de defendura en forza tles regions a statut spezial, ence desposizions spezifiches per renforzé la coejion y l svilup dles mendranzes linguistiches despartides sun l teritore de deplù provinzies y regions. L president dla Generela, Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.
|
Leteratura ladina: al nasc les prumes operes per ladin dolomitan
|
|
"Perchel jola i corfs tant aut"
N valgunes fantinedes sun i ladins, ventedes encantourn: contia per ladin standard de Rafael Prugger da desćiarié tl format *.pdf
I on l plajei de podei ti sporje a nosc letours una dles prumes operes leterares per ladin dolomitan. Ala se trata de na contia che é madurida te n rai de temp de 20 agn. L autor Rafael Prugger de Urtijei, nasciù dl 1961, á scrit la pert zentrala dl 1983 y spo ál fat damprovia enjontes y limedes. La spligazion dl autour, ciuldiche al adora l ladin standard, é chela che al vuel arjonje empera n maiour certl de letours te duta la Ladinia.
|
Autours ladins liej dant
Rut Bernardi, Daria Valentin y Ivan Senoner á liet dant fora de si ultims laours leterars
  Dret plajoula é steda la seira de leteratura y de prosa ladina envieda via a Bulsan en l'edema passeda sun iniziativa dla Consulta per i problems ladins dl Comun de Bulsan con i cater autours Daria Valentin, Rut Bernardi, Ivan Senoner y Lois Craffonara.
|
Museum Ladin Ciastel: esposizion
|
|
"L chiet tla scultura"
Artisc’ de Gherdeina tl Museum Ladin: Franz Canins, Hubert Mussner, Otto Piazza y Vinzenz Senoner
En chest vender, ai 3 de setember, végnel daurì tl Museum Ladin na esposizion de cater artisc' de Gherdeina, duc canc con esperienzes de mostres y scric ite pro l’UNIKA. Ai esponarà si laours ti salamenc dedichés a les mostres temporanes. Al se trata de: Franz Canins, Hubert Mussner, Otto Piazza y Vinzenz Senoner . Foto: Les rondules, n laour de Franz Canins.
|
Intervista a Benni Valentin
|
|
"Pazienza adóren pa ben cotanta!"
Intervista al tecnich Benni Valentin de Badia che á tout su les 15 cianties dl CD nuef "TeraDoloMitica" tl studio de registrazion Davide-Records a Badia - Intervista sourantouta da la USC
El enstes à tout su n CD dant da doi agn dal titul “Lavabo oculos in montes”, n CD che é ju via tla Val Badia desche panins fresc. I rejonon de Benni Valentin (foto). En chi agn àl ence realisé n sie some: chel de laoré profescionalmenter con la mujiga. Al tol su cianties te sie studio de registrazion che à da mez ann encà na senta nueva a Pedraces. Benni Valentin s'à dagnora tout dlaorela dal auton dl ann passé encà a na moda che l CD dla Union Ciantautours Ladins (UCL) posse vegnì realisé endertura y a n bon livel. Sen ál sclut ju la registrazion y te chesta intervista nes dál n valgunes imprescions sun l laour de registrazion y sun la cualité dla produzion.
|
Prejentazion dl CD “Tera DoloMitica”
|
|
Cianteme i sons de tia tera!
Chisc dis végnel fora l CD “Tera DoloMitica” con dejenuef grups y ciantautours con cianties originales ladines da cater valedes entourn l Sela. Grana la sodesfazion di produtours
Te na spana de temp de n ann à dejenuef grups musicai da la Ladinia tout su tl studio de registrazions Davide-Records a Badia y SISI-Records a Urtijei la seconda plata coletiva de mujiga moderna ladina. L projet é garaté sun iniziativa dla Union Ciantautours Ladins (UCL) sot a la presidenza de Romano Obwegs y la coordinazion de Iaco Rigo.
Foto: Georg Mussner y Iaco Rigo, da audì sun l CD sciche duo. Georg Mussner à dant da diesc agn coordiné la pruma plata de mujiga moderna ladina “The Best of Ladiniatour”, Iaco Rigo sen la seconda.
|
|  |
|