|  |
Université sezion ladina Persenon: program da d'auton-invern 09-2010
|
|
Leteratura ladina te nosc temps
Cursc opzionai dla Repartizion ladina tl semester auton-invern 2009-2010 - Tema leteratura
Tl semester da d’invern 2009-10 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan doi cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai maestri ti végnel reconesciù i cursc sciche formazion tla mesura de 10 ores l un. L tema sarà "Movimenc y tendenzes tla leteratura ladina d'aldidancuei" . L professour dr. Paul Videsott, dla sezion ladina dl'université a Persenon, à endò enjigné ca n program bendebot enteressant.
|
Andreas Hofer: na delegazion dla Generela te sia ciasa nadel
|
|
Dl 1809: canche i ladins fova ciamò unis y combatova adum
En gaujion dl bi-centené da la mort de Andreas Hofer à na delegazion dla Union Generela y di scizeri fat na vijita a la ciasa nadel ta Passeier
Ai 26 de jugn é na delegazion ladina é juda ta Passeier, ite dal Sandwirt, ciasa nadel de Andreas Hofer. La vijita é vegnuda organiseda da la UGLD y al à tout pert jent de dutes les valedes ladines adum a la presidenta Elsa Zardini, l vizepresident Marco Pizzinini, l prof. Paul Videsott, l intendent dles scoles ladines dr. Roland Verra, dr. Lois Trebo, Siro Bigontina, na delegazion de scizeri da la Pli de Mareo y de Ampez.
La delegazion ladina dant la ciasa nadel de Andreas Hofer a San Linert de Passeier
|
Museo Ladin de Fascia: chedri de Damiano Magugliani
|
|
Arpejon desmentieda: Fascia desche ala fova zacan
Inaugurazion dla mostra de Damiano Magugliani tl museo ladin de Fascia, ai 6 de messel, da les 17.00
L Museo Ladin de Fascia à l plajei de podei mete fora chest isté na cerna de laours artistics de Damiano Magugliani donés dal artist al Istitut Cultural Ladin y abinés adum tla Mostra “Arpejon desmentieda”. I dessegns, realisés souraldut anter la fin di agn setanta y i agn otanta, tol ite duta la val de Fascia y mostra i detais architetonics particolars conservés tles costruzions tradizionales: tablés, majons, ciantons puech conescius di paisc y momenc dla vita da paur y di artejans lieda al passé. Segns y testimonianzes de na arpejon comuna che bele te chi agn fova do a vegnì desmentieda, destrabonida tl inom dl progres y da la busia de frabiché, ma architeda da la man dl artist ti chedri a penarel che à conservé enfin a encuei n vivour y na frescura che slumina anterfora. Damiano Magugliani
|
Endoman peia via la prozescion de Jevun
|
|
"Fora per cheles viles dlonch la lum adora se empeia ...."
Endoman peia via da les 12 ploanies dla Val Badia l pelegrinaje tradizional de Jevun che vegn metù a jì vigni trei agn
N valgugn dis plu adora che i autri agn peia via en juebia, ai 4 de jugn, da les 12 ploanies dla Val Badia les prozescions de Jevun, cheles dla Bassa Val Badia se abina tradizionalmenter da mesdì a d'Antermeia per jí deberieda soura Börz via, depierpul che cheles dl'auta valeda y Lungiarü và per Munt d'Adagn. Aluesc podéssel ester ciamò alauta n pue de neif do les neveres de chest ann. Les prozescions se enconta dutes cantes domesdí via a Santa Madalena te Funes per jí deberieda y sté souranuet a San Piere de Funes. L dì do, vender ai 5 de jugn, jiràn bonorifs devers Cluses y sun Jevun olàche al gnirà tegnù la messa conzelebreda tradizionalmenter dal vescul, chest iade dal vescul nuef Karl Golser. Arciasan stàn ciamò n iade souranuet a San Piere per dé outa devers ciasa l di do adora. Tradizionalmenter él demé ei che và pera, enceben che al é ence sté valch outes eles che à tout pert. An se aspeta endò entourn a 1.000 pelegrins. I agn de Jevun dess ester enzaul de bogn agn. La prozescion de Badia, enseira dantfora con l valon devers la gliejia de San Piere de Funes>.
|
Gadersound: 17 y 18 de messel 2009
|
|
Gadersound: mujiga folk-rock de vigni colour
Gadersound: chesta outa ai 17 y 18 de messel sun i Plans dl Galber a Pederoa - Na manifestazion metuda a jì dal grup di joegn La Val - Daite valch pertes dl conzert de GADERSOUND 2008 da YOUTUBE
L grup di joegn da La Val organiseia chest ann per l sest iade l „Gader Sound“. Tres les ultimes edizions garatedes se à fat l conzert alalergia n bon inom y à arjont l ann passé plu de mile spetadours. La mujiga folk-rock y Ska sarà ence chest ann protagonista y vegnirà soneda da bands de duta l'Europa. Al metarà man en vender, ai 17 de messel da les 20.00 con la band da Badia, BLACKOUT. Dedò sonarà i REBEL LIONS da Maran, stil Reggae-Ska.
I grups de chest ann: Blackout de Badia, i Rebel Lions da Maran, i Talco da Aunejia, l Acoustic Projekt de Badia, Fantastà da Bergamo, Gaia Dub Sindicat da la Spagna, Sine Frontera da Mantova y i Loa Grooves da Bulsan.
|
Museum Ladin: EPL recorda i 60 agn de fondazion
|
|
Entreda debant al museum Ciastel de Tor
En domenia, ai 17 de mei, vegniràl ence recordé i 60 agn da la fondazion dl EPL - Ert per i Ladins
(dc) A na domenia daldut particolara envieia ai 17 de mei l Museum Ladin Ciastel de Tor y l'EPL – Ert per i Ladins, la union di artisc' dla Val Badia, en ocajion dl dì internazional di museums.
Soura dut l mond él museums che ti pieta chest dì al gran publich orars, programs y condizions d'ezezion, per enzaludé la popolazion da ti dé na vidleda daite a les esposizions y a les tematiches museales.
|
Adalbert Tolpeit tl museum Ciastel de Tor
|
|
Adalbert Tolpeit y sies creazions uniches
La mostra resta daverta enfin ai 14 de jugn dal mertesc a la domenia
 L Museum Ladin Ciastel de Tor à endò metù man sia ativité sajonala da d'isté. Con l meis de auril él da vedei na mostra personala de Adalbert Tolpeit dal titul “Design en liberté”. Adalbert Tolpeit laora desche fever artistich te sia fujina a Pederoa/La Val. Per descrive chesta ert particolara, podéssen tò ca n zitat dl conesciù artist norvegeis, Edvard Munch, che dijova bele dant da otana agn: “Tres mia ert ài prové da me sclarì la vita y sie significat...i à dagnora pensé y sentù che mia ert podova daidé d’autri …”.
|
Enconteda con l vescul nuef dla diozeja de Bulsan-Persenon
|
|
Enconteda con l vescul nuef Karl Golser
Karl Golser: ala ne jirà nia da reconesce vigni idiom de valeda, n lingaz scrit unifiché fossa dret d'utl - Sia cherta de ordinazion é per ladin standard
Ai 27.04.09 se à na delegazion dla Union Generela enconté con nost vescul Karl Golser a Bulsan. De chesta delegazion à fat pert la presidenta Elsa Zardini, Giovanni Mischí dl Istitut Micurá de Rü y Marco Pizzinini, vize-president dla Generela. Enratant la enconteda él vegnù rejoné de deplù argomenc che reverda i ladins, dantaldut dla doura de nost lingaz te gliejia. L vescul enstes à n gran respet per nosta mendranza y el à dit che al é sia intenzion, te sie puech temp lede, da mioré sies conenscenzes de nost lingaz.
Da man ciancia: Marco Pizzinini, l vescul Karl Golser, Elsa Zardini y Giovanni Mischì.
|
Aisciuda ladina, edema dedicheda al lingaz ladin
Cinch dis de scomenciadives per viventé l enteres per l lingaz ladin: publicazions, relazions, meisa torona
Al peia via l’”Aisciuda Ladina”, la scomenciadiva nueva dl Comprensore Ladin de Fascia con la colaborazion dla Scola Ladina, l’Union di Ladins y l Istitut Cultural Ladin per valorisé l lingaz ladin sun l teritore. Tla senta dla sourastanza dla Scola Ladina vegniràl tegnù cinch dis dedichés a conferenzes, teater, mujiga y na maratona de letura tl lingaz de mendranza. Te dutes les scoles dla val depierpul scomenciadives per ladin.
Placat dla manifestazion. Ai 5 de mei recòrden ence la "creazion" dla bandiera ladina sun jouf de Frera dl 1920.
|
Université Repartizion Ladina a Persenon: cursc 2009
|
|
Toponims ladins y scrive poejies per ladin
Cursc opzionai dla Repartizion ladina tl semester da d’isté 2009
Ence tl semester da isté 2009 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai maestri ti végnel reconesciù i cursc sciche formazion tla mesura de 10 ores l un.
|
Comunanza Ladina a Bulsan: Festa da Nadel
|
|
Festa da Nadel dla Comunanza Ladina a Bulsan
En mertesc, ai 16 de dezember, tla streda Roen con ola dla fortuna
Defata él passé n ann y la festa da Nadel é damprò. Per i ladins che viv foradecà é chesta na bela ocajion, y poester ence la plu sentuda, per passé n bel moment adum. La Comunanza Ladina a Bulsan met a jì en mertesc, ai 16 de dezember, da les 18.00 te sia senta tla streda Roen a Bulsan sia festa da Nadel. La seira metarà man con l salut dla presidenta Silvia Alfreider y na relazion curta soura l'ativité porteda inant tl ann 2008.
Cianties, poejies y mujiga da Nadel fajarà da cornisc a chesta festa.
|
Union Generela: Elsa Zardini presidenta per i proscims 4 agn
|
|
Elsa Zardini meina sen l ciar dla Generela
Tres l resultat dassen positif dl referendum da souramont raprejenteiela na "Ladinia renforzeda" da souramont
Elsa Zardini, presidenta dla Union di Ladìs de Anpezo, é la presidenta nueva dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Chest é l resultat dla reunion generala tegnuda dantenier a Urtijei. Ala coriva la enciaria da vize-presidenta y fova bele presidenta ad interim ti ultims meisc do les demiscions de Michil Costa. Do Igi Menardi (1981-1983) él la seconda outa che Ampez sourantol la presidenza tla Union Generela. Al ne fova degun contracandidat.
|
Volksliedersammlung Gartner: 4200 cianties popolares
|
|
N tesaur: les cianties popolares coiudes adum da Gartner
Prejentazion en mertesc y mercui dla "Regoeta Gartner" a Trent y a Vich de 3 volums - Antonella Ruggiero ciantarà ai 14 de setember a Cianacei y ai 15 a Trent "Cianta Vilotis"
En mertesc, ai 9 de setember, végnel prejenté la "Regoeta Gartner": n tesaur retroé de cianties populares ladines, toutes da la abineda de cianties "Volksliedsammlung Gartner (1904-2008)" con la partezipazion dla ciantarina Antonella Ruggiero: da les 11, tla sala Rosa tl palaz dla Region a Trent y l di do, en mercui, ai 10 de setember, da les 17.30, tl museo ladin de Fascia a Vich. Al se trata de na abineda de entourn a 4200 cianties popolares (tesc' y incipit), con zirca 740 trascrizions musicales, partida su te trei volums, na arpejon de valuta y de gran enteres etnomusicologich. La "Volksliedsammlung" dova deventé na opera monumentala. Ala é vegnuda scomenceda dl 1904 da Theodor Gartner (glotologh y ladinist dla Université de Dispruch) tl cheder dla enrescida metuda a jì dal Minister per la Cultura austriach te dutes les regions dl Imper Asburgich da enlaouta. L jì cialà dla Gran Vera dl 1914 amarsceia endere sia fin.
|
Pro la Festa da Mont ai 1 de aost: les lijendes de Fanes
|
|
Les lijendes de Fanes contedes da nuef
Tl cheder dla Festa da Mont prejentazion dl liber de lijendes, "L Regn de Fanes", contedes da Brunamaria Dal Lago Veneri, en vender, ai 1 de aost, da les 17.30 pro l Museo Ladin, sala L. Heilmann
Tl cheder dla scomenciadiva dla “Festa ta Mont”, te Val de Sen Nicolò al scomenc de aost, troa lerch ence la prejentazion dla ultima publicazion dl Istitut Cultural Ladin en colaborazion con la ciasa editoura "Giunti Progetti Educativi"dal titul “Le Regn de Fanes – L Ream di Fanes” (cliché sun la foto picera a man ciancia per daurì su la foto grana), na reviventazion dla contia epica dles Dolomites che porta dant l mit dl popul di Fanes.

PUBLICAZIONS OFIZIALES
ISTITUT CULTURAL LADIN “MAJON DI FASCEGN” Concurs publich aldò de titui y ejams per la califica de
DIRETOUR AMINISTRATIF dl Istitut Cultural Ladin Al vegn fat salvei che aldò dla delibera dl consei de aministrazion n. 12 di 9 de messel 2008, végnel metù a jì n concurs publich aldò de titui y de ejams per la enciaria de diretour a chel che al ti vegnirà sourandé l ofize aministratif dl Istitut Cultural Ladin. Per podei tò pert al concurs, souraprò ai recuisic de lege, végnel damané: - diplom de laurea spezialiseda; - esperienza profescionala de almanco 5 agn (laours spezifics tl bant); - Les domandes de amiscion al concurs, metudes ju sun papier scempl, cognarà ruvé tl Istitut Cultural Ladin - loc. Sen Jan - Strada de la Pieif n. 7 - 38039 Vich/Vigo di Fassa (TN) dant les 17.00 di 27 de aost 2008. Per avei na copia integrala dl bant de concurs y de autres informazions de uega podeise Ves ouje al Secretariat dl Istitut (tel. 0462/764267 - fax 0462/764909) o ti mané na e-mail a la direzion: segreteria@istladin.net. |
|
Université de Bulsan: sezion ladina a Persenon
|
|
Université de Bulsan: i cursc de chest auton
Duc i interessés, ence nia-studenc, pò bele sen se registré - Chest an peis particolar sun: traduzions spezialistiches tl ladin y scrive jornalistich ladin
Ence tl semester da d’invern 2008/09 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai maestri ti végnel reconesciù i cursc sciche formazion tla mesura de 10 h l un.
|
|  |
|