|  |
I scizeri se fej ert da reconesce sia storia
Prum comandant dl Suedtiroler Schuetzenbund é sté n ladin, Vijo Pupp, che se ova scrit ite a la NSDAP dl 1943
Vijo Pupp se ova scrit ite dl 1943 pro la NSDAP - Per l candidat dla Svp a les lites europeiches, Christoph Perathoner, él dutaorela na "persona-simbol" Chestes edemes passedes é i foliec de Sudtirol stés plens de articui per gauja di "Scizeri" che é marcés contra i "relic fascisc'" a Bornech, l monument ai Alpins de Bornech y ence sun la persona y les afermazions dl aconsiadour comunal dla zité de Bulsan Oswald Ellecosta, de descendenza ladina, ideologicamenter damprò dai scizeri, che ne à nia tout pert a does manifestazions en gaujion dl dì dla deliberazion ai 25 de auril, tizan en plu do con n auter liac, la afermazion, dijan che per i sudtiroleisc ne é l 25 de auril dl 1945 nia sté n dì de liberazion, plutost l 1. de setember dl 1943, canche i nazisc' à tout ite Sudtirol y gran pert dla Talia, do l armistize talian.
|
I peresc dl referendum 2007: Sisto Ghedina y Sisto de Bigontina
|
|
Sisto Ghedina: "Viva ra Zent Ladina Dolomites!"
Seconda pert sun dr. Sisto Ghedina y les entravegnudes con l moviment Zent Ladina Dolomites (ZLD) dal 1946 al 1948 - L resultat dl referendum 2007 ti é vegnú dediché a dr. Sisto Ghedina y al rajonier Sisto de Bigontina
de Paul Videsott
Ai 15 de jugn 1946 s’à abiné sun Jouf de Frera (Frara/Frea) vintecinch persones en raprejentanza de sies valedes (Sisto Ghedina y sie fre Quintino con Sisto de Bigontina y Gino Majoni per Anpezo y Fodom; Franz Gasser [Piculin] y Giuvani Comploi [plovan da Calfosch] per la Val Badia; Tone Sotriffer [Urtijëi], Engelbert Senoner [S. Cristina] y Hans Costa [Sëlva] per Gherdeina; Mario Ghetta, Celestino Weiss [Vich], Unterholzner Fritz, Pescol Alfred [Poza], Morello Gabrielli [Pera], Federico Valentini [Mazin], Iaco Depaul [Ciampedel] y Alfonso Dantone [Cianacei] per la Val de Fascia; Domenico Jellici, Lois, Wolfgang y Giovanni Sommavilla per Moena y laprò Pietro Delfauro [Pardac], Giuseppe Dalladio [Tieser], Redento Giampietro [Ciavaleis] y Alfredo Paluselli [Juian] per la Val de Flem) y à metù su “Zent Ladina Dolomites“ (ZLD).
Albums fotografics de Zent Ladina Dolomites |
|
Fotos dla manifestazion storica sun l jouf dl Sela dl 1946! |
| | Clichede sun una dles fotos per vedei i albums fotografics! |
|
Sisto Ghedina: storia dl referendum 3. pert
|
|
Sisto Ghedina, na plata de storia ladina
Puec ladins sà aldidancuei chi che l dr. Sisto Ghedina Fraio é sté. Ma sciche president politich ladin de "Zent Ladina Dolomites" àl scrit ti agn entravaiés 1946-1948 na plata de storia ladina
de Paul Videsott
Sisto Ghedina é nasciù ai 25 de messel 1899 tla vila d’Alverà via en Anpezo y é vegnù batié l di do tla gliejia de San Iaco dal caplan Jan Mersa (da Calfosch). Al fova l terz mut de Antonio Ghedina (1863-1935) y de Rosa Manaigo de Ago (1867-1948); si fredesc plu vedli ova inom Eugenio (1895-1956) y Caterina (1897-1957), chi plu joegn Guido Giuseppe (1902-1951) y Quintino (1904-1969). L sourainom de ciasa fova Fraio, che vuel dì “da les manies lerges, de bon cuer”. Encueicondì él ciamò na boteiga de souvenirs che porta chest inom tl Corso Italia nr. 74 tl zenter de Cortina.
Clichede sun la foto per vedei i albums fotografics!
Liam a www.amiscdlaladinia.info |
| Clichede sun l logo per daurì la plata di Amisc dla Ladinia Unida |
|
Storia dl referendum da souramont - II. pert
|
|
Zent Ladina Dolomites sun l jouf dl Sela
Al mess y dess vegnì fat giustizia! Les raijes storiches dl referendum - Seconda pert: dal 1946 inant
de Paul Videsott
 N meis do sia fondazion à “Zent Ladina Dolomites” metù a jì ai 14 de messel dl 1946 la manifestazion storica sun l Jouf de Sela, a chela che passa 3.000 Ladins à tout pert se ghiran sie reconesciment y sia reunificazion tla provinzia de Bulsan.
La manifestazion ladina sun l Jouf de Sela (14 de messel 1946). Al rejona dr. Sisto Ghedina, president de „Zent Ladina Dolomites“. Sun la tofla a man ciancia: „Anpezo ladin vo zì con Bolzan“. Dede na odleda ai albums on-line!
|
Storia dl referendum da souramont: I. pert
|
|
Al dess y mess vegnì fat giustizia!
Les raijes storiches dl referendum - Pruma pert: les entravegnudes enfin a de jugn dl 1946
de Paul Videsott
 Ciodì che i trei comuns ladins de Anpezo, Col Santa Lùzia y Fodom toca pro Südtirol y ciodì che al ti é ti agn 1945-48 vegnù refusé l dert de vegnì endò pro la provinzia de Bulsan. L referendum di 28 y 29 d’otober 2008 sciche ultim vare de trueps tentatifs da ruvé endò adum pro i autri Ladins.
Protagonisć ampezans di agn 1945-48: dant, da m.c.: Monica Apollonio de Olo, Rodolfo Pompanin Dimai, Bortolo Pompanin de Bartolo, via dedò: Leo Lorenzi de Valbona, Iji Menardi Malto, Luciano Cancider, Bruno Dimai Fileno. Deplù de ei é stés te perjon per “tendenzes separatistes” (enscì ti vegnìvel dit a la volonté di ampezans de reunificazion pro Südtirol).
|
Storia: percie che Fodom y Ampez auda pro nos
|
|
La forza dla union: n moment storich per i ladins
TEST STORICH DL COMITE PER NA LADINIA UNIDA SUN LES GRAN POSCIBELTES DE NA REUNIFICAZION LADINA
I Ladins dles Dolomites viv n moment storich. Per l prum iade te sia storia ciàfei la chance da arjonje na unité tres na dezijion democratica. L referendum di 28 d'otober 2007 é l prum vare de n troi lonch y sfadious, ma con de bones prospetives.
|
Zent Ladina Dolomites: les ghiranzes y les vijions dl 1946
|
|
Les does animes de "Zent Ladina Dolomites"
I AMPEZANS SE DAMANA LA AUTODETERMINAZION - GUIDO IORI DE ROCIA SE DAMANA RECONESCIMENT Y SOMIEIA DE N CIANTON LADIN DLES DOLOMITES TLA PROVINZIA DE BULSAN
Mindicé pòl ester dret enteressant y de uega cialé tla storia, dantaldut te chela ladina che i conescion dret puech o dret puech avisa. Enscì éla ence pro l moviment politich ladin de "Zent Ladina Dolomites" che se formeia atira do la vera, pian via da Ampez y da Fascia. Informazion dret d'utl y tl detai vegn reportedes tl liber de Mauro Scroccaro "Guido Iori de Rocia e la grande utopia dell'unità ladina 1945-1973" (Edizions: Museo Risorgimento - Istitut Cultural Ladin - Trent 1994) che recostruesc tl menù la genesa de "Zent Ladina Dolomites". Depierpul che i esponenc ampezans é liés a la SVP y a sia ajenda politica (destach de Sudtirol con les valedes ladines da la Talia y anescion a l'Austria), porta ite Guido Iori de Rocia na lignola de ponc programatics che la fej empermò vijionara. Guido Iori de Rocia enchedra ite la situazion da enlaouta plu realisticamenter. Nia con l'Austria, ma da Roma mess i ladins giaté l reconesciment desche terz grup etnich tl contest dla autonomia regionala. Chesta plata de storia ampezana vegn completamenter ignoreda da la storiografia, n capitul de storia che mancia ence sun l sit ofizial de "Ra Regoles" de Ampez.
|
Terra Retica: dant a n salf toch y plen
|
|
Fondazion de "Terra Retica": n suzes
I Rec fova bonamenter pre-indoeuropeics y emparentés linguisticamenter con i Etruscs, ma l lingaz é dutaorela misterious
 En vender, ai 11 de mei, él vegnù prejenté la lia "Terra Retica" a Maran dant da n salf toch y plen che à scuté su con gran enteres les relazions portedes dant. Do l salut dl president, Gregorio Bardini da Lana y dl vizepresident Roberto Mancini de Bulsan, à n valgunes assoziazions sciche la lia de studes sun ert y spiritualité "Arx" de Maran y l Zenter de studes "Vox Populi" de Pergine porté dant n salut y aodanzes de bon laour.
Dla cultura retica ne conéscen encuei nia de gran costruzions, ruines o sepolcreis, ma plutost de piceres cosses: oles, statues, iscrizions. Rafigurazion de n verier retich dl museum Retich de Sanzeno/Val de Non (a man dreta).
|
TERRA RETICA se prejenteia a Maran
|
|
TERRA RETICA: la "Zivilté retica" tles Alpes
Convegn enaodal dla lia culturala nueva "Terra Retica" a Maran, en vender, ai 11 de mei, da les 20.00 a Maran
Cie popolazions vivova pa te nosc raions dant da nos? Cie lingaz rejonòvei pa? Ciuna fova pa sia religion? Co fòvei pa organisés. N grum de domandes a cheles che an ciafia dutaorela demé da ti dé spidic de respostes. Chi fova pa i Rec? An rata che chisc fova i prums sentadins te chestes teres. En vender, ai 11 de mei 2007, da les 20.00 végnel prejenté ofizialmenter a Maran la lia "Terra Retica". N clap de studiés y enteressés de reziologia à tout la dezijion de se mete adum y de ti jì do scientificamenter a sia pascion tres encontedes, convegns y publicazions cialan de viventé endò la discuscion entourn a la chestion "retica". Fusties y spidic é dant man. Al se trata de co i mete adum endretura.
La provinzia Romana "Rezia". I Rec, na sclata de veriers o de ciaciadours y paurs? Na pert dla Ladinia fajova ence pert dla provinzia Romana dl Noricum. I confins ne é nia dagnora clers.
|
Scizeri: massa a la todescia?
|
|
Obwegs: "Nos volon l vedl Tirol"
Tost na enconteda di scizeri ladins per rejoné de colaborazion y de unité
La picera osservazion sburleda ite da la redazion dantfora al articul de Lorenzo Soratroi sun la refondazion dla Compagnia di Schützen ta Fodom à trat su na certa marevueia y valch touta de posizion. Entratant à vigni valeda ladina una o deplù compagnies de Schützen. I on cherdé su Günther Obwegs, fi de n mareo che viv a Bornech y laoura tl ospedal. Al é atif ence politicamenter. Günther Obwegs, esponent di Schützen y Heimatbund, anter l auter atif politicamenter desche obmann dla Union für Südtirol, raion de Bornech, autour dl liber "Die Enneberger Schützen" y de "Freund der du die Sonne noch schaust - Luis Amplatz, ein Leben für Tirol", Editour Heimatbund.
|
• Liams
Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
|
|
Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
|
|
Fodom nominé l prum iade tl 1027 do C., ma sia storia é plu vedla
Relazion de Ivan Lezuo en gaujion dla senteda de refondazion di scizeri da Fodom - Con truepes fadies à i paurs runcé tla valeda - I signours se stritova - Dal 1426 inant à l vescul da Persenon mané n capitan a aministré
-
 Canche an rejona dla storia de Fodom y de Col ti tómel ite à la maiour pert dla jent souraldut la pruma vera. Defat á ela lascé tla coletivité dla val n senn sot y die sentù. Ma gonot se desméntien che la storia de nosc doi comuns y de nosta val met man bele truep denant. Descore soura la storia de Fodom y de Col volessa per chest dì jì inavò tl temp nia de cent ma de milesc y milesc de agn y an pò ben capì che per fé na relazion soura dutes cheles epoches passedes éssen debujegn de truepes y truepes de ores. Per chest éi pensé de fé demé na curta sintesa percie che an posse avei na nout sciche la storia é steda y al é la storia de Fodom.
- A man ciancia: Na ameda fodoma lieia manes. La vita zacan fova dret strusceda.
- A man dreta: l Ciastel de Andrac sun n vedl retrat, da chest ciastel enfora (encuei ruina) él vegnù scodí centenés a la longia dieje da paurs da pert dl vescul de Persenon.
|
• Liams
Spidic de storia fodoma: l Ciastel d'Andrac
|
|
60 agn dal Contrat Degasperi-Gruber
|
|
A Roma ti fòvel unfat, sce i ladins giatova valch dert, ma a Bulsan nia
Degasperi-Gruber: dret comot da ti dé la colpa ai "talians" - Do l 1946 éssela podù cialé fora miec
En gaujion dl dì dla recordanza di 60 agn dl Contrat de Paris àn podù audì tl salf dl Consei de Bulsan la minonga de n valgugn esponenc, anter chisc ence Hugo Valentin, ex-aconsiadour ladin. Chilò n valgugn toc de sie intervent: "L contrat de Paris, la fondamenta internazionala dla autonomia de Sudtirol é gnù sotescrit a Paris ai 5 de setember dl 1946 da Alcide Degasperi y da Karl Gruber. Degasperi fova en chel moment a cef dl govern y dla diplomazia dl stat talian, Gruber manajova la diplomazia dl'Austria che fova dutaorela sot a ghirau de forzes forestes. |
Al é dassen demarevueia coche cerc esponenc dla SVP fej da ti dé la colpa dagnora ai "talians", dret comot. Cie fajessa pa la SVP zenza i riei talians. La colpa ti dàn samben tres ai talians. Ma che al é sté la SVP y i ladins tla SVP la gran pert a ne lascé nia pro rejons per i ladins, é n fat, fosch sun blanch. |
|
60 agn Contrat Degasperi: i ladins ne à net nia da festejé
|
|
Contrat Degasperi-Gruber dl 1946
Scialdi entorta la touta de posizion de Mussner, dut sun la lingia de Degasperi per cie che reverda la chestion ladina
I dis passés él gnù recordé i 60 agn dl Contrat de Paris. Plates speziales é gnudes publichedes per la ocajion recordan i fac storics con valch interpretazions. Dapert di ladins àn podù lieje la minonga dl assessour Florian Mussner, de Georg Mischì, de Hugo Valentin y d'autri. Les minonghes va endalauter: valch un auza fora la iniziativa de Ampez l ann 1945 (Zent Ladina Dolomites), entratant che Mussner ne la nomineia nience.
Degasperi-Gruber: acordanza soura i cefs di ladins. Bele sot a l'Austria fova i ladins talians, donca zenza rejons particolares. |
60 agn contrat de Paris con i ladins manajés y adorés da strument: la sconanza internazionala y la parité de derc sun la cherta almanco à arjont i ladins empermò con la sentenza n. 356/98 dla Court Costituzionala dl 1998 contra la volenté politica de stat-region y provinzia.
|
|
Renzenjion dl liber dl dr. Lois Craffonara sun la prozescion de Jevun
|
|
Prozescion de Jevun: storia y mit
L liber dl dr. Lois Craffonara sarà dret d'utl per derzé certes ipoteses faledes - La prozescion mantegn inant sia valuta desche esprescion de religiosité vivuda emozionalmenter
En juebia adora ései endò piés via da les 12 plovanies dla Val Badia i pelegrins che và vigni trei agn per trei dis dlon prian y dlon ciantan soura i joufs, tres Funés enfin a sun Jevun tla gliejia dla Santa Crousc. En juebia seira ései ruvés a San Piere de Funés, en venders dantmesdì sarài sun Jevun y do marena darài endò outa devers ciasa. Chesta prozescion vegn rateda particolamenter de valuta, ence i Funesseri y chi da Cluses tol dagnora su i pelegrins decuermenter. Ti ultims agn giata l pelegrinaje ence tres plu ressonanza ti media che ne sà endere nia dagnora co ti jì permez y splighé chesta manifestazion de pietism y de devozion popolara.
L autour, dr. Lois Craffonara.
|
Jevun: valch sun la storia
|
|
... O vedli trois y semenes doiouses ....
Bele i vedli "Isarcs" apriejova la posizion de Jevun
Jevun é un di luesc plu vedli y vedlors tl raion de Sudtirol: sies origines se confon anter la liejenda y la storia. Sia posizion strategica alauta fova bele gnuda apriejeda dai "Isarcs", vedla popolazion pre-romana dla valeda, desche fortificazion. Da ei vegn bonamenter ence l inom "Sebona". Tl ann 220 dant Crist pèrel che l re Arostago essa fortifié la crepa de Jevun per se paré dai Romans. En l ann 14-15 dant Crist, do la deventa dl raion da pert di Romans, fòvel na stazion romana per defene l streda che passova dessot (Cluses).
|
- La prozescion de Jevun
- En juebia, ai 8 de jugn, piarà endò via da les 12 plovanies dla Val Badia les prozescions de Jevun, cheles dla Bassa Val Badia se abina tradizionalmenter a d'Antermeia per jí deberieda soura Börz via, depierpul che cheles dl'Auta Valada y Lungiarü và per Munt d'Adagn. Les prozescions se enconta dutes cantes domesdí via a Santa Madalena te Funés per jí deberieda y sté souranuet a San Piere de Funés. L dì do, ai 9 de jugn, jiràn bonorifs devers Cluses y sun Jevun olàche al gnirà tegnù la messa conzelebreda dal vescul W. Egger. Arciasan stàn ciamò n iade souranuet a San Piere per dé outa devers ciasa l di do adora.
|
|
29 articui (2 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 ] |
|
|  |
|