benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Natura

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Dolomites sot a sconanza UNESCO
Natura

DOLOMITES sen reconesciudes desche arpejon naturala dla umanité

Da encuei ence l Regn de Fanes anter la "Arpejon universala dla umanité" - 9 raions dolomitans sot a sconanza UNESCO 

Image Hosting by PictureTrail.com L comité dla UNESCO "World Heritage Committee" à tout su ofizialmenter encuei a Sevilla tla Spagna les Dolomites tla lista dles "Arpejons naturales dla umanité". La candidatura dles Dolomites fova vegnuda maneda inant dal stat y da les provinzies de Trent, Belun, Bulsan, Udin y Pordenon con tratatives duredes plu agn. Nuef é i raions dolomitics che é vegnus amarscés sciche raions de gran beleza naturala che se delada sun na desteisa de apresciapuech 132 mile etars, plu entourn a 85 mile etars de raions a plumac entournvia, ruvan enscì a endut 231 mile etars, partis su sun les provinzies de Trent, Bulsan y Belun, Pordenon y Udin.


metù ite da noeles ai 26 June 2009 da les 18:45:38 (611 liet)
(liej inant... | 4166 letres | 1 comentars | ponc: )


Dolomites: arpejon naturala dla umanité
Natura


Dolomites, arpejon naturala: da 22 a 13 i raions dla UNESCO  

LA IUCN À FAT SIES PROPOSTES, SEN PASSA L PROJET INANT A LA COMISCION DLA UNESCO PER LA DEZIJION FINALA

I raions dolomitics da mete sot a sconanza sciche "arpejon naturala" da pert dla UNESCO vegn arbassés da 22 a 13. Puech de salvare y aluesc massa truepes stredes, uties y implanc les gaujes. Les provinzies enteressedes (Belun, Bulsan, Trent, Udin y Pordenon) ti ova mané enfin ai 28 de fauré sies contra-propostes a les osservazions dla IUCN (International Union for Conservation of Nature) che à sourantout la enciaria da la UNESCO de ti sté do y de realisé l projet "Dolomites - arpejon naturala dla umanité".

Les trei Pizes de Lavarei.


metù ite da noeles ai 30 June 2007 da les 20:40:55 (1098 liet)
(liej inant... | 10073 letres | comentars? | ponc: )


Lege litala:
Natura

 

La SVP ladina sona inant la ciampana dla renunzia

Una dles gran desferenzies anter la SVP y i LADINS

Endò n iade laóren pro la lege litala dla provinzia de Bulsan, en chest iade y desche dagnora, per ti asseguré ai partis che comana valch venta ciamò denant che an vae a lité.  Les propostes é ciamò te stua y ti cefs dla SVP, ma entant de valch él bele vegnù a lum; an volessa destaché l'enciaria da assessour da chela da aconsiadour, lascé fé l'assessour  demé trei iadesc endolauter y proibí da dé fora demassa per la propaganda litala. Che la pert zentrala dla lege sun co che an lita y vegn lités mancia, veiden atira.

metù ite da noeles ai 22 January 2007 da les 18:14:03 (1059 liet)
(liej inant... | 6194 letres | comentars? | ponc: )


La Via Alpina dal Mer Mediteran al Mer Adriatich
Natura

 

Per 5.000 km sun la Via Alpina

Un di doi itinerars conduj ence tres les Dolomites y atraverseia Fascia y Fodom 

La Via Alpina é l prum itinerar organisé che lieia adum a mez-certl i 8 paisc che confineia tles Alpes da les spones dl Mer Mediteran a Monaco enfin al Mer Adriatich tla Slovenia. Al se trata de 5000 km de semenes amarscedes che vegn sen publizisedes sot al inom de "Via Alpina".

 


metù ite da noeles ai 11 August 2005 da les 08:55:32 (1226 liet)
(liej inant... | 2837 letres | comentars? | ponc: )


Dolomites: Monument natural Mondial dla UNESCO
Natura


Dolomites sot a sconanza UNESCO, miec o piec?

Per l'economia conta demé la cumpeida di patins che passa tres i implanc portamont

de Umbert Cians

I dis y les edemes passedes él vegnú rejoné truep dla proposta de fé domanda a l'UNESCO che les Dolomites vegne reconesciudes desche patrimone natural mondial. L argoment é vegnù traté con tematiches y azentuazions desvalives ti convegns de Luserna, Vich de Fascia y a Palù. Dlonch gran entusiasm per la cossa, sceben che al sie ti ultims dis vegnú a la lum ence valch tema sun les regoles. Sciche an à podù audì da na intervista a Durnwalder reverda la chestion l patrimome natural y nia chel cultural. Na prezisazion dassen importanta, davia che al vuel dì che l lingaz original-minoritar, chel dla oma, deventa secondar. Ladins a fé da cheder con l guant da zacan a paiament.


metù ite da noeles ai 15 March 2005 da les 15:07:02 (1281 liet)
(liej inant... | 3567 letres | 1 comentars | ponc: )


Dal Ofize Parcs Naturai dla Provinzia de Bulsan
Natura


Plates internet sun i parcs naturai Senes-Fanes-Braies y Puez-Odles

N viade virtual  ti parcs con spligazion de sies strutures

Croda rossaI doi parcs naturai Fanes-Senes-Braies y Puez-Odles á sen ence plates ladines te internet. Ales ti dà ai vijitadours dutes les informazions soura la geologia, i biotops, les jites acompagnedes y e.i.


metù ite da noeles ai 20 October 2004 da les 09:25:56 (1185 liet)
(liej inant... | 1744 letres | 1 comentars | ponc: )


L Parch Natural dles Dolomites Furlanes
Natura

 

Tles autres Dolomites misteriouses

Sun les pedies di dinosaurs tl Parch dles Dolomites Furlanes con sies pizes enciournentes y nia-conesciudes

Per chi che volessa jí n iade enzaul d'auter su per mont, sen che les Dolomites zentrales é souraplenes de turisc', pòl zenzauter ti vegní aconsié l parch Natural dles Dolomites Furlanes che se desten tla pert ozidentala dl Friul anter i flums dl Taiament y dl Plaf, nia tant dalonc da nos, n raion dutaorela scialdi salvar y con truepes belezes naturales.

Il Puarton dai Monfalcons.


metù ite da noeles ai 04 August 2004 da les 21:22:05 (1609 liet)
(liej inant... | 3076 letres | comentars? | ponc: )


N consei per na bela roda da d'isté
Natura

 

Olache les lors abitova dant da 80.000 agn 

Les lors dles Conturines, l "URSUS LADINICUS", é aldidancuei desmentiedes via, ma al paia la mueia de jì su n iade

D'isté cadrieiel sun i trois y les semenes dles Dolomites milesc de turisc', una na roda él endere dessegur puec y degugn che fej: na vijita al ander dles lors tl Valun dles Avares tles Conturines/Fanes, una dles gran marevueies dles Dolomites. A la fin di agn '80 y tl scomenciament di agn '90 fòvel sté la gran novité che ova fat la roda dl mond. La descuerta ova delot na ona de entusiasm per la paleontologia y la geologia dles Dolomites. Dedò s'à dut cant endò plan, plan achieté via. Ma nia daldut: les assoziazions turistiches dl'Alta Badia organiseia dutaorela vigni ann escurscions videdes su dal ander misterious che an pò te chestes ocajions ence  vijité enfin itensom, olache al é asconù la "Raieta". L Valun dles Avares anter les Conturines.

metù ite da noeles ai 20 July 2004 da les 21:42:29 (2363 liet)
(liej inant... | 7044 letres | comentars? | ponc: )


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.433 seconc