|  |
Cebit: a mez troi végnel trat n bilanz dret positif
Convergenza tecnologica anter la industria classica dl computer y chela dla eletronica
I afars tla industria dla high-tech va endò suvers. La Cebit, la plu gran mostra entourn al computer, ti dà na "dreta sburla" al setour. An pò bele constaté che les impreises investeia endò deplù tla informatica. Te chisc prums trei dis an podù cumpedé passa 200.000 vijitadours. L rode de afars dl setour dess aumenté chesta outa dl 2,4 prozent a 137 miliardesc de euro.
|
N portal ladin nuef: ValBadia-online
|
|
Na plaza virtuala nueva sun internet: Valbadia-Online
- L Gader-Snauzer nen sá dagnora una deplù - L sit é interatif y pieta n grum de informazions
-
 „ValbadiaOnline“ é n portal internet nuef, da puech crié da la Cassa Raiffeisen Val Badia, che volessa en fé adenfora na plataforma emportanta per duc chi dla Val Badia y ence da foradecà che navigheia gen te internet. Sun iniziativa de n valgugn funzionars y dla direzion dla Cassa Raiffeisen Val Badia él vegnù svilupé idees sun co che chest portal podessa cialé fora. Do truep laour y deplú proes, él sauté fora chest sit, che é sen on-line. L Gader-Snauzer meina vigni di valch coienaria.
|
Declarazion de vera al spam
|
|
Vera a la posta refudam
Conferenza internazionala a Ginevra da encuei inant - Al vegn ghiré na majera colaborazion internazionala anter i statesc
En gaujion dla pruma conferenza "anti spam" metuda a jì da les Nazions Unides vuel raprejentanc de 60 statesc y organisazions internazionales ti declaré la vera a les emails de reclam nia apostedes. "Al se trata de n problem che i messon ensivé ite y combate" dij l cef dla aministrazion australiana dles telecomunicazions, Robert Horton che à daurì la debata de trei dis encuei (07.07.04) a Ginevra.
|
Internet: empede l telefon Skype
|
|
Telefoné tres internet debant
Cherdedes debant soura dut l mond con dret na bona cualité vocala - N pér de oredlés y n microfon
Tres les linges internet vála sen ence da telefoné zenza problems y debant: da paisc a paisc, da continent, a continet, soura dut l mond, zenza priesc d'enjonta, ma demé tres l computer a ciasa. Chest él sen meso te na cualité mai arjonta enfin a ciamò tres l program dal inom "Skype" che an pò dejciarié ju debant da internet. N pér de oredlés con microfon dant, cialé do tl liber dal telefon eletronich, sce l auter utilisadour é on-line, cherdeda y l contat vegn fat. La cualité vocala supereia con linges a d'auta deboteza, les enscidites linges adsl, ence l telefon normal. L software é scempl da adoré y auto-instalant.
|
Enrescida-internet: al busia dut entourn spies y spions
|
|
Programs spions ruva adascondon te nosc computers
90% de duc i computers coliés a internet é bonamenter infetés con programs spions / spyware - Cie ciàfien pa da fé?
(if) L provider american Earthlink y Webroot Software à publiché dacurt per l prum iade na enrescida sun i programs spions dantman te nosc computers. Tl ultim cuartal 2003 ài controlé n milion de computers y ei à registré y analisé passa 29 milions de programs spions, la enscidita "spyware", afustieda endlonch. De chisc fova zirca 23 milions „adware-cookies“, végnel sclarí tl comunicat.
|
Enrescida: internet scluj plulere loces soziales
|
|
N stude sbaujiareia n mit fauz a revert internet
Persones nia plu soules, sce ales navigheia te internet: chest dij les ultimes archirides scientifiches
(if) L internet ne fej nia strassomié si anuzadours te persones desparidledes y spavies desche an temova y minova. Chest é l resultat de na enrescida internazionala che la UCLA (Center for Communication Policy) à porté a termen deberieda con trueps istituc de archirida. Per ruvé a n resultat tegnent àn intervisté ti ultims 3 agn passa 30.000 persones che viv te 14 statesc dl mond. "L mit che l navigadour de internet se isoleie sozialmenter é vegnù clermenter sbaujiaré", sintetiseia l diretour dl Istitut europeich di media, Jo Groebel, l resultat.
|
Learntec: n gran marcé per emparé on-line
|
|
Emparé on-line é na realté te truepes impreises
Ence noeles.net conduj inant n curs con 20 scolés sun la basa de n sistem per emparé on-line, chi che vuel pò dutaorela se cialé ju les 12 lezions de Ladin Standard
(if) L emplei dles tecnologies nueves dla comunicazion y dla informazion per emparé on-line amplieia sie rai. Enscì él feter meses les impreises todesces che se á bele enjigné ite sistems de e-learning, à dit l responsabel scientifich dla Learntec 2004, Uwe Beck, en gaujion dla daurida dla fiera internazionala tl setour dles tecnologies per la formazion en mertesc ai 10 de fauré a Karlsruhe.
|
La posta refudam é n gran scecadoi
|
|
Scomenciadiva internazionala per tegní su i flums de posta refudam (spam)
36 aministrazions de 26 statesc informeia sen impreises soura i sistems de posta eletronica daverc y vuel aridlé i canai dla posta-refudam
(if) La "Federal Trade Commission (FTC)" americana envieia, adum a d'autres aministrazions similares de ben 36 statesc: organisazions, providers y impreises, de scluje si sistems de ortiament de posta eletronica ("relay / proxy-server") enfin a sen empontaut daverc. A chesta maniera déssel vegnì smendrì i flums de emails refudam. Les aministrazions à identifiché milesc y milesc de servers empontassú daverc. A chestes impreises ti àn mané letres con l envit de aridlé l ortiament zenza miscion originara. Te chest stàl l problem: servers incumpedés azeta emails da sistems nia autentifichés y les mana inant ai destinatars zenza fé n control.
|
Na generazion nueva de servers dant porta
|
|
Na revoluzion te internet: blade-servers miniaturisés con prozessours pentium-mobils
Fujitsu-Siemens à anunzié unités de mini-servers nuefs con prozessours Intel-Pentium-Mobile per i "blade-servers" Primergy BX300.
(if) N "blade" é, dit en curt, n server en miniatura. Duc i enjigns che fej fora n server giata lerch sun na scheda unica. Desche an pò vedei sun l'imaja él arconcé adum enfin a 20 "blades" (lames) te n sistem unich. Chesta sort de sistems vegn dantdaldut adorés da internet-providers che mess garantì la desponibelté de si servisc 24 ores sun 24 ores, 7 dis sun 7 dis. Na souraciaria de laour, degun problem; ala vegn partida su automaticamenter sun de plu mini-servers.
|
Conseis per n manejament endretura dles sceibes otiches
|
|
Co manejé endretura CDs y DVDs?
An dess mete via i discs suvers te n ambient sut, scur y relativamenter freit
(if) L "National Institute of Standards and Technology"(NIST) à publiché sun sie sit - http://www.nist.gov/ - n stude dret interessant sun l'archiviazion di discs otics. Te na brosciura de 50 plates aconsieia i archiridours l dret manejament de CDs y DVDs. Tl stude, endrezé dantaldut a bibliotecars y archivars, ti ésen jus do a deplù chestions desche: ciugn efec à pa les emprontes di deic sun la souraspersa? Cie fazion à pa les scrites y les etichetes de coridura? Cales é pa les temperatures ideales? Te cie luegia y co déssen pa stiblé i discs?
|
Azessours al computer: l marcé pro enjigns LCD
|
|
Monitors a cristai licuids à sen la souraventa
Tres majera la domanda do monitors a cristai licuids (LCD) - Ai adora puecia lerch y sporj de mioures imajes
(if) A livel mondial él vegnù venù entratant l ann passé monitors a cristai licuids per n valour complessif de passa 35,7 miliards de dolars. La perzentuala de chersciuda fej fora do i archiridours de marcé feter l 28%. Chest aument vegn splighé con la majera domanda do monitors a cristai licuids per personal-computers, notebooks, ma ence per televijions con n monitor LCD. I trei produtours de LCD sudcoreans LG.Philips LCD, Samsung y BOE Hydis Technology à adum souravarié l ann passé per l prum iade l lim de 10 milards de dolars. LG.Philips LCD, l mairent produtour a livel mondial, à arjont da soul n rode de afars de 5,12 miliards de dolars con monitors LCD de grandezes soura i 10 polesc. En chesta outa se aspéten n auter aument dl 32% a ben 42 miliards de dolars.
|
L codesc eletronich per produc (EPC) é bele dant porta
|
|
Revoluzion tl setour dla logistica
L codesc eletronich per produc (electronic product code) dess sostituì defata l codesc a risses tradizional - I chips nuefs pò ence vegnì emplantés te tiers y persones
(if) Produtours de hardware, impreises de logistica y destribuzion se enjigna ca per podei anuzé l codesc eletronich per produc (EPC). A desferenzia dl codesc a risses, codesc UPC- y EAN (Universal Product Code, European Article Numbering System) pòn lieje i dac sun les etichetes RFID (radio frequency identification) zenza messei avei n contat diret. I dac vegn salvés sun n chip "EPC", dan la poscibelté de identifiché produc singui tres n numer serial. Propi encuei àn podù audì che dlongia la majera impreisa de comerz todescia, la Metro, ence la britanica Tesco y dantdaldut la franzeisa Carrefour vuel laoré adum con la Intel per introduje l plu debota poscibel chesta tecnologia nueva dl EPC. La Metro testeia bele da auril dl ann passé les mersces RFID sot condizions reales. L codesc a risses veiden aldidancuei sun prest vigni produt tl comerz, al dess vegní sostituí con n numer serial.
|
L software lede é na alternativa al software comerzial
|
|
An ti à plu y plu creta al software "Open Source"
L software lede davagna tres deplù aplicadours - N valgugn comuns de Südtirol adora "open office".
(if) L parlamant dl "Australian Capital Territory (ACT, Canberra)" à aprové na lege che perten che l Govern tegne cont te sies planificazions de investimenc informatics ence dla poscibelté de adoré software open-source (na bona definizion de cie che an miena con "open source" giàten a la miscion: http://solution2u.net/opensource/about/definition). En curt "open source" vuel dì che al se trata de software nia lié a copyright. Al pò vegnì mudé ju liberamenter. En pratica còstel truep demanco, sce nia debant y gonot pòl scemplamenter vegní des-ciarié ju da internet. I sostegnidours/svilupadours vuel con chest garantì n azes lede a l'informazion y a internet y se dejarenté dal monopol Microsoft che se ghira strambaries per les lizenzes.
|
|  |
|