benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Scienzes

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Logica y matematica y fenomens linguistics - 2. pert
Scienzes

(xy)[(G(x) & D/_C(y)) => xJy], l rejoné te na viesta matematica

Coche la matematica pò daidé splighé fenomens linguistics, n articul de Davide Bondoni, PhD te logica y epistemologia - II pert

Chest secont articul de Davide Bondoni se lieia ite a chel publiché denant sun noeles.net. El ciala ciamò n iade de cueie l significat che ti vegn dé al enunzié da n rejonadour gherdeina. Bondoni l viest te na formulazion algebrica con viadedò na filosofia (nominalism) che permet de eliminé, o conscidré te na maniera nueva, l conzet dl individue, y la cuantificazion lieda a d'el. L obietif é chel de formalisé te na maniera neta l’esperienza efetiva de un che rejona gherdeina.


metù ite da noeles ai 18 May 2008 da les 19:09:58 (1082 liet)
(liej inant... | 1795 letres | comentars? | ponc: )


N projet per conesce la storia di popui
Scienzes

N contribut dla genetica per conesce la storia di popui

Prejentazion dl projet de enrescida sun les origines genetiches di Ladins y sun les comunités dl Trentin en mertesc, ai 6 de mei da les 20.30 tl museo ladin de Fascia

En mertesc seira ai 6 de mei rejonaràn tl Museo Ladin dles origines di Ladins a mete man da les conescenzes che i on encuei de gra a les enrescides sun l patrimone genetich dles popolazions. L stat dl ert vegnirà prejenté da la dotoura Valentina Coia, enrescidoura responsabla dl projet "Biodesvalivanza y storia dles popolazions dl Trentin" (BIOSTRE) en curs a l’Université de Trent, finanzié y sostegnù da la Provinzia Autonoma de Trent.


metù ite da noeles ai 03 May 2008 da les 21:29:34 (837 liet)
(liej inant... | 3688 letres | comentars? | ponc: )


2005: ann dla sonda Huygens sun la luna Titan
Scienzes

 

L ann 2005: les mairentes descorides scientifiches 

La revista americana "SCIENCE" à fat na lista dles 10 majeres descorides dl ann

La teoria dla evoluzion de Charles Darwin é ence do passa 150 agn da la pruma prejentazion dutaorela atuala y vegn confermeda con archirides y arjontes scientifiches nueves sun n grum de ciamps:  defat tòleles ite i prums posc' tla lista dles 10 majeres descorides scientifiches dl ann 2005, cumpededes su da la revista americana Science.

La sonda Cassini-Huygens sun troi devers la luna Titan che roda entourn l planet Saturn.


metù ite da noeles ai 24 December 2005 da les 12:07:55 (1316 liet)
(liej inant... | 4564 letres | comentars? | ponc: )


La clef per daurì 20.000 gens
Scienzes

 

La cherta di gens sen te internet

Passa 20.000 di zirca 30.000 gens umans é vegnus publichés tla rei - l prum vare per svilupé medejines nueves 

(if) N team internazional de archiridours à metù adum na cherta con les majeres funzions di gens umans. La cherta é vegnuda realiseda da 152 archiridours de 40 istituzions. Chest consorz à analisé sistematicamenter i gens y i produc de gens. La banca datesc lascia vedei per l prum iade l coliament anter chestes does sortes de analises. An à dantman enscì na rei globala con les relazions anter i gens/genmos, les desvalives proteines y sies funzions biologiches. Chisc datesc pò vegnì anuzés tres internet da duc i interessés, samben dantdaldut da pert di scienziés di gens umans.


metù ite da noeles ai 22 April 2004 da les 19:53:58 (1623 liet)
(liej inant... | 2649 letres | comentars? | ponc: )


Da l’archirida clinica dla neurologia
Scienzes

 

L dormì promuev la creativité

Al é vegnù confermé che feter l 60% dles persones che à tout pert al esperiment ruva plu temporifs a na soluzion, sce ai à dormì per n valgunes ores puech denant.

(if) Scienziés dla Université de Lübeck y de Köln à per l prum iade podù pié do proes esperimentales che l dormì alesireia cotant la creativité. Ullrich Wagner dla Université de Lübeck y si colegs à encuei publiché i resultac esperimentai tla edizion atuala dl foliet scientifich "Nature" (edizion 427, 22. de jené 2004,a plata. 352).


metù ite da noeles ai 22 January 2004 da les 20:43:09 (1186 liet)
(liej inant... | 2144 letres | comentars? | ponc: )


La miscion al planet Mars
Scienzes

 

La sonda "Spirit" é arsida sun l planet Mars

Sondes spaziales ciala de descuerje i misters de Mars - Sen chìrela do ega y ciala de afustié segns de vita sun l planet cuecen

(if) En domenia adora él arsì "san y enton" l robot "Mars Exploration Rover" dla NASA, clamé ence "Spirit", sun l planet cuecen, l planet plu vejin a nos tl sistem soredlar. Na arsida de suzes, do che la sonda europeica "Beagle" é juda a perde. Atira do l'arsida, da les 5:52, él vegnù capté i prums segns de vita de Spirit da la stazion de comane a tera dla Nasa. Per podei dé soura a "na maniera monejela" sun la cortesc marziana, é la sonda vegnuda protejuda da de grandiscims "airbags" soflés su con gas. Spo éla cogoleda per ben 800 metri denant che se archité dant l cratere "Gusev", belavisa desche an ova planifiché. L viade al planet Mars à duré passa mez ann. L proscim dovier de Spirit sarà chel de lubrì fora deplen i panei solars y empié si sensours y sies telecameres per chirì do ega y eventualmenter vita sun l planet Mars. La NASA à publiché sun sies plates internet les prumes imajes sensazionales y reportajes sun l stade dla miscion. Te trei edemes déssel arsì na seconda sonda sun l'autra pert de Mars.


metù ite da noeles ai 05 January 2004 da les 11:00:57 (1397 liet)
(liej inant... | 1850 letres | comentars? | ponc: )


Global Information Technology Report 2003-2004
Scienzes

 

I Stac Unis é la nazion plu "enjignoula" tla rei internet

I stac sun l troi dl svilup é tl smendrì la locia digitala anter stac ric y pueresc - La Talia al 28eisem post

(if) Sun l forum dla economia mondiala a Ginevra él encuei (09.12.2003) vegnù prejenté la terza edizion dl"Global Information Technology Report 2003-2004". Tl "Global Information Technology Report 2003-2004" végnel mesuré desche les economies é enjignedes ca a adoré les tecnologies informatiches y desche ales nen aprofiteia di svilups informatics. La Talia tol ite te chesta classifica clameda "The Networking Readiness" (tant che "ester enjignés a la rei") l 28-eisem post. Ai prums posc' giàten i Stac Unis dant Singapur. La Finlandia, denant pruma, tol ite sen l terz post con atira viadedò la Svezia y la Danimarca.


metù ite da noeles ai 10 December 2003 da les 08:26:38 (1154 liet)
(liej inant... | 2537 letres | comentars? | ponc: )


Museum Natura dla provinzia da Bulsan
Scienzes

 

L museum natural à sen ence na cialadura ladina

L sit internet sporj n grum de informazions da aconsié denant che jì a ti cialé

L sit dl Museum Natural, loghé tla str. Binder a Bulsan, se prejenta sen ence per Ladin (dla Val Badia) con n grumon de informazions sun internet a la miscion www.naturmuseum.it . Dlongia les indicazions d'utl desche orars de daurida y priesc, contégnel informazions tl detai persoura les mostres y i conescius acuars dl museum con pesc de ega doucia y marina. Per menù végnel tamben dé indicazions soura la didatica dl museum y les archirides che vegn dejoutes tl cheder dles ativités scientifiches dl museumL biologh ladin, Vito Zingerle da Lungiarü, é coordinadour scientifich dl Museum.


metù ite da noeles ai 17 November 2003 da les 10:58:33 (1195 liet)
(liej inant... | 2066 letres | comentars? | ponc: )


I studenc enconta l “pere” dla medejina genetica
Scienzes

 

“Medejina genetica - vijion y prospetiva”

L’archirida genetica tol ite na posizion fodamentala tla assistenza sanitara y tla prevezion de truepes malaties. Ala é ence n investiment per l davegnì de dutes les scienzes che é te n raport tres plu strent con la medejina genetica.  Chest sarà l tema dla enconteda organiseda da l’Academia europeica de Bulsan (EURAC) per i studenc dles scoles autes de Bulsan dal titul: "Medejina genetica - vijion y prospetiva”. L convegn  vegnirà metù a jì ai 2 de auril tl auditorium dl lizeo “Salesians- Rainerum” con reladours renomés tl ciamp dl’archirida genetica internazionala sciche: Victor McKusick, professour de medejina genetica al "John Hopkins Hospital" de Baltimore, conscidré l “pere” dla medejina genetica moderna, Giovanni Romeo, dozent a la université de Bologna y Peter Pramstaller, neurologh y responsabel dl projet GenNova metù man dl 2002 pro l’EURAC.


metù ite da noeles ai 28 March 2003 da les 17:01:47 (1126 liet)
(liej inant... | 1640 letres | comentars? | ponc: )


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.357 seconc