|  |
Tres deplù particolars fej odei l scandal dla delibera
|
|
Bries y scioldi spidicés te vocabulars idiomatics empede tl standard - Duta la polemica y stritaria envieda via da la SVP de Gherdeina
La delibera de Mussner y l arat dl Istitut fej tres plu marevueia ence ai todesc tla provinzia. An vegn ence a conesce deplú particolars che rejona contra la delibera y contra l'empostazion dl Consei dl Istitut. Per ejempl la Fondazion dla Cassa dl Sparagn che ti à dé milions al Istitut Micurà de Rü per dé fora i vocabulars idiomatics ladin Val Badia y Gherdeina, dessegur de utl y n gran laour. La Fundazion à endere racomané plu iadesc - ciamò tres sie vedl president Hans Rubner - de mete al prum post finalmenter l laour sun l standard ladin, sun "eine ladinische Schriftsprache/einheitliche Schriftsprache", "recordedeves chest dess ester l travert final" àl dit. Chest àn podù audì dai medems interessés che à laoré pro l vocabular. Rubner à propi racomané de ne sciuré nia demez scioldi te publicazions che sarà tost sourapassedes n iade che al sarà dantman l lingaz standard y a chest déssen souradut pensé per ne fé nia laours dopli. I todesc de Sudtirol che adora ence n standard scrit, l "Schriftdeutsch", conscidreia la soluzion dl standard sciche la cossa plu naturala al mond y a l'auteza di temps. La presidenta dl Consei Provinzial Alessandra Zendron se à damané l standard per la prejentazion dl Consei.
|
Comentar a les intervistes de Leander Moroder y Flori Mussner
|
|
Les intervistes da enier tla televijion y da encuei tl radio: da nia y scures, no da blava, no da polenta
Comentar de Umbert Cians
I responsabli prinzipai dla delibera che ti à sclut la porta al ladin standard, l assessour Mussner y l Istitut Ladin à tout posizion tla televijion enier y encuei domesdì tl radio (06.02.2003) defenan sia dezijion, chela de sburlé sun na pert l ladin standard. Mussner dij che valch messòvel vegnì fat, che al volova ester na norma, ma l ladin standard ne é do sia minonga nia madur dant a la jent, "nia ciamò l dret moment". Per el resta chesta na soluzion definitiva, davia che al ne se damana nia cie che al sozed tl davegnì. N segn de pragmatism politich autentich. Y perchel ne pòl se mudé nia. La politica va do sie troi y ne ciala nia ai vantajes dla cultura o manco. Chi che vuel scraié scraie, ma la cossa resta enscì. Desche assessour provinzial ne pòl nia cialé soura i confins dla provinzia fora y perchel ne esisteiel per el nience i ladins da souramont. L diretour dl Istitut depierpul veid l'oportunité de avei l Spell tles mans dl Istitut.
|
N aconsiadour dl Istitut tol posizion
|
|
Les cosses é jüdes adascusc -La rajun de partì à trat dant ince pro i rapresentanc dles uniuns culturales
de Lois Trebo
Al é gnü scrit che la provinzia â damané l' Istitut Ladin do so arat sön la chestiun dla adoranza dal lingaz ladin y che le consei dal Istitut dess avei fat la proposta sorantuta dala provinzia. Cösc é bën vëi y cösc fat à endespré na sort de ospà ados al Istitut. Na pert à scrit che le consei dess se dodé, che al dess dé les demisciuns desche al foss spo val' de fat. Co ésera pa stada da chë sontada dal consëi ai 17 de setember tla sonta dal Istitut a Selva ? Iu enstes n' ea nia a che sontada. Lois Trebo, rapresentant dles uniuns culturales dla Val Badia.
|
Prof. univ.Walter Belardi: Comentar a la dezijion de Istitut y provinzia de sclu
|
|
In provincia di Bolzano: usare il ladin standard diventa reato. Roba da Medioevo
dl prof.univ. Walter Belardi
Fortunatamente, in questi ultimi due anni il comune impegno economico europeo dell'Europa unita è venuto incontro al progetto per un ladino unitario con alcune consistenti sovvenzioni. Tuttavia, ancora all'inizio del 2003, la maggioranza politica della Provincia di Bolzano, pur non pronunciandosi in modo esplicito contro il ladino standard unificato, implicitamente e in pratica non ne accetta l'impiego al livello amministrativo ufficiale.
|
Ladin standard metù te 'ciazuela'
|
|
La dezijion de scluje fora l standard é perdret bele tomeda de setember dl 2002 tl Consei d'Istitut con a cef Hugo Valentin
La delibera dla jonta provinziala de Bulsan en cont dl'adoranza dl ladin ne fej nia marevueia, sce an conesc la situazion politica, ma marevueia fej l'impostazion dl Consei dl Istitut Ladin. L president dl proiet Spell Valentini Erwin: "Al é veira che i ne son nia vegnù informé de dezijions toutes tla senteda ai 17 de setember y de sies conseguenzes per l LS. De de tel dezijions, che ie ne conesce nia, n'él vegnù rejoné no al Colloquium Retoromanistich a la fin de setember a San Martin, no al Covegn Soziolinguistich de dezember a Urtijei, no te d'autres discuscions anter i enc responsabli de SPELL. Ma sen capesci miec les ghiranzes dl Istitut per cie che reverda l davegnì de SPELL". Per capì miec cie che al é sozedù reportonse ciamò n iade l protocol dla enconteda danter les majeres istituzions ladines y i politics ai 20 de messel 2002 a Urtijei.
|
N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
|
|
L no dla jonta provinziala y dl assessorat al Ladin Standard
La SVP de Gherdeina l'à davagneda chest iade - la vertola dl ejam de trilinguism - La delibera vegn sostegnuda da n arat aprové duc a una dal Consei dl Istitut Ladin Micurà de Rü bele ai 17 de setember 2002
Encuei (27.01.2003) é tomeda fora la delibera persoura l'adoranza dl lingaz ofizial ladin te Sudtirol sciche an savova perauter bele, en curt: al ne vegn nia nominé l ladin standard, ma per cie che reverda la Val Badia, ladin dla Val Badia, per cie che reverda Gherdeina, l gherdeina, per cie che reverda trames les valedes déssel vegnì baraté ju n iade gherdeina y n iade ladin dla Val Badia. Chesta dezijion fova bele tl'aria de jugn fora, ma nia ciamò metuda ju te na delibera ofiziala dla jonta provinziala de Bulsan. Encuei sàn sciche ala ciala fora. Sen romàgnel demé plu la speranza che Fascia vae dantfora con l'ejempl. Nia ciamò regoleda ne é l'aplicazion a livel regional. Sun l retrat: la fontana de Laurin dant l palaz dla jonta a Bulsan.
|
Ladin standard: odù con simpatia tla Val Badia, manco te Gherdeina
|
|
I liams anter coscienza linguistica y simpaties politiches te Sudtirol
L’enrescida de noeles net «Cie nen dijeise pa dl Ladin Dolomitan/Standard?» paridleda con la enrescida profescionala de Gabriele Iannàccaro y Vittorio dell'Aquila
Valutazion de Erwin Valentini
La enrescida metuda a jì da noeles.net va inant ma la destribuzion dles respostes s’à oramai stabilisé, y perchel pòn tré bele sen n valgunes conclujions. Les 205 oujes dedes ju fina ai 24 de jené se despartesc su enscì: l 77,07% pensa che l ladin standard dess vegnì nuzé deplù, l 5,37 % é per adoré l standard ma volessa avei plu paroles ladines; l 1,95% é per l standard ma volessa adoré l vocabolar di idioms (chesta domanda creia perdret confujion ciuldì che «standard tl scrive, ma vocabolar di idioms» é n puech na contradictio in terminis); enultima, al 15,95% ne ti plej l standard nia. La resposta dl’enrescida per clera: l 84,39% é per, l 15,61% é contra l ladin scrit unitar. Ma éla pa enscì?
|
Rezenjion dla gramatica dl Ladin Standard/LS
|
|
L'auspicio è che il "LADIN STANDARD" divenga una lingua d’arte, con sangue e arterie pulsanti
de Walter Belardi, prof. univ. a la universitè La Sapienza/Roma
La "Gramatica dl Ladin Standard" ha tutte le carte in regola per cominciare a servire da guida e da bussola per chi, nato all’ombra del Sella, avverta la grande importanza ideologica se non perfino il bisogno di uscire, nello scrivere in ladino, ufficialmente o privatamente, dalla dimensione valliva, pur sempre rispettabile e da non dimenticare, per attingere a una uniformità che secoli di storia con vicende differenziate e spesso antitetiche, una struttura orografica ostacolante e l’assenza di un centro di cultura e di incontro unificante non avevano mai permesso.
|
I Istituc dess dè fora les publicaziuns tl standard ladin
|
|
"Na cossa che ne ti gniss nia pordenada!"
Les prömes porsones da adoré le standard mëss ester les istituziuns portadësses dl SPELL
de Lois Trebo
Do che i rumanc dal Grijun é dl 1982 piés ia cun nia de piceres dificoltés cun so lingaz de scritöra - rumanc grijun - lauré fora sön la proposta dal prof. de Turic H.Schmid, é chësc scienzié gnü inciarié dal Istitut Ladin " Micurà de Rü" da stüdié ince fora por i ladins dles Dolomites na sort de lingaz unifiché. Sön söa proposta aratada dër positiva à la Uniun Generela adöm cun l' Istitut Cultural de Fascia invié ia le proiet Spell ( Servisc de Planificaziun y Elaboraziun dl Lingaz Ladin ) co à albü cotan de dorìes da nasce.
Nota: articul te ladin standard
|
Le Dizionar dl Ladin Standard
|
|
N troi lonch devers l Ladin Standard scrit
Ladin standard: sté chic sen fossa avisa desche sce l'America, n iade che al é vegnuda descorida, ne fossa nia vegnuda coloniseda
de Paul Videsott
A mez dezember él vegnù dé fora dal SPELL (che é l‘ofize linguistich metù su da la Generela, dai doi Istituc Ladins „majon di fascegn" y „Micurá de Rü" y dal IPL) sot a la direzion dl dr. Erwin Valentini le „Dizionar dl Ladin Standard". Te vigni auter lingaz dl mond essa na tel prejentazion descedé n gran interes publich, les istituzions essa laudé y sotlinié l‘importanza dla standardisazion y dla normazion dles variantes, an essa prejenté tl medem temp strategies de politica linguistica da mete a jì per le davegní y e.i. Y tla Ladinia pa? Puech y nia de dut chest. La prejentazion é ben vegnuda fata tl cheder de n congres internazional, ma prest zenza partezipazion dla Ladinia enstessa ….
|
Ladin Standard - Les massaries án sëgn tles mans
|
|
Le DIZIONAR DL LADIN STANDARD amarscëia en scomenciamënt epocal - Ciügn i proscims varesc?
 Incö (14.12.2002) se stlüj jö dales 18.00 cun na mësa torona le Convëgn de "soziolinguistica y language planning" a Urtijëi metü a jì dal Sorvisc per Planificazion y elaborazion dl lingaz ladin, in cört SPELL. Al é sté 3 dis cun en program pënc de intervënc söl tema, cun reladus y reladësses gnüs da mez le monn. Chësc ince por sotlinié le carater european dl'iniziativa y por ti dè flé ala strentöra locala. En convëgn dandadöt por esperc, mo incö sabeda s'ál fat pormez tambëgn cotan d'interessés. Le vocabular dl ladin standard venü al prisc promozional de 5 Euro y gramatica gratis laprò é jüs ía di cënc. La gran novité dl Convëgn che amarscëia aporanìa en vare "epocal" é zënzater stada la presentaziun dl dizionar dl Ladin Standard che sará deboriada cun la gramatica les massaries indispensables por adoré le standard autonomamënter. Söl retrat a manciampa: le diretur dl proiet SPELL Erwin Valentini y a mandërta le colauradù tla sënta dl proiet a Urtijëi, Mathias Stuflesser. Na ciaradöra contënta, cundötes les bries. Le resultat po se lascé odëi. Mo co vara pa inant?
Le dizionar contëgn za. 13.500 lemesc tl ladin standard cun corespognënzes ti idioms y diziun todëscia y taliana dlungia. Danfora ince spligaziuns gramaticales ... en "work in progress" sciöche al vëgn dit, a en bun punt, mo nia ciamo stlüt jö.
Nota: articul te ladin standard
|
SPELL: n vocabular demarevueia, standard y idioms
|
|
Reladours da la Catalugna, da la Finlandia, da la Scozia, da la Svezia ... y defin dal Pamir/Asia - Dut l program y duc i ressumés dles relazions
En juebia, ai 12 de dezember, da les 14:00 vegniràl daurì l congres "Soziolinguistica y Language Planning" tla Cësa di Cungresc a Urtijëi. En chesta ocajion vegniràl prejenté l Dizionar dl Ladin Standard. Al é l prum dizionar ladin che pieta pro vigni parola l ladin, l todesch y l talian. Pro vigni parola végnel ciamò dé indicazions sun duc i idioms dl ladin dles Dolomites, olache la parola vegn dant. Pro belau dutes les paroles abinen perchel la forma te almanco doi idioms, y pro valch parola pòn abiné les variantes ladines de enchinamai cinch valedes.
Söl retrat, les munts dl Pamir tl'Asia Zentrala, le problem dla standardisaziun linguistica àn sura döt le monn: la reladëssa Leila Dodykhudoeva baiarà dla situaziun soziolinguistica y dla politica linguistica dla Regiun Autonoma de Badakhshan tl Pamir/Asia Zentrala.
RESUMÉS:
|
SPELL: dai 12 ai 14 de dezëmber Convëgn a Urtijëi
|
|
Punt culminënt la presentaziun dl DIZIONAR DI LADIN STANDARD O LADIN DOLOMITAN - Le model é sté le Rumantsch Grischun
In le proscim fin d'edema ai 12 ai 14 de dezëmber gnaràl tignì a Urtijëi sön iniziativa dl proiet SPELL en convëgn de planisaziun linguistica che à por i Ladins sciöche punt culminënt la presentaziun dl "Dizionar dl Ladin Standard", dit ince Ladin Dolomitan. Le tru por rovè a chësc resultat é sté lunch y al ne à nia mancé de vigni sort de spedrades politiches, l'ultima de setëmber dl 2002. Mo le proiet y danfora le diretur nü dl proiet dr. Erwin Valentini ne s'à nia lascé inscialtrì, cun rajun.
|
Congres de Urtijei sun l language planning
|
|
Planificazion, prestije, corpus linguistich: les trei paroles clef
L Congres vegnirà tegnù a Urtijei dai 12 ai 14 de dezember 2002
"L interes per i lingac y les cultures dles mendranzes é chersciù y chest se respidleia ence tles ativités culturales y legislatives dl’Union Europeica y de trueps autri stac-comembri"(cfr. formular de envit al congres). Te chest contest végnel organisé dai 12 ai 14 de dezember a Urtijei na conferenza internazionala sun l tema "Corpus planning y soziolinguistica".
|
89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|