|  |
Iscrizions ciamò davertes
|
|
Curs de Ladin Standard dai 7 de jugn inant
Sciche bele encundé plu outes vegn l curs de ladin standard chisc dis ciarié su tla rei. Encomà che do la ultima anunzia fata chisc dis y resteda puech temp on-line él ruvé permez autri 10 interessés, ruvan enscì a 20, lascionse ciamò n iade alsavei de chesta poscibelté ai navigadours de internet y vijitadours de nost sit: chi che volessa ciamò tó pert pò dutaorela se scrive ite manan na email a: curs-ls@noeles.net per giaté l username y la password per jì sun l sit colié de e-learning http://www.noeles.net/e-learn. Chi che á bele giaté i dac pò ti dé entratant na vidleda al sistem y al menú y lieje les prumes comunicazions y i prums termins y fé conferta con i autri partezipanc/les autres partezipantes.
|
Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü
|
|
"L Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü dess dé les demiscions!"
N scandal l comportament dl president Hugo Valentin - Desmostrazion de incompetenza
de Mateo Taibon / cefredadour dla revista "Pogrom"
Truep él vegnú dit y scrit sun la dezijion dla jonta provinziala per cie che reverda l'adoranza dl ladin: al vegn lascé permez a l'aministrazion demé l gherdeina y l badiot - con esclujion esplizita de vigni auter idiom (ence l mareo) y dl ladin standard - tl'aministrazion publica. Truep él vegnú taiflé sun chesta dezijion. Ma con l'analisa di fac rúven a n giudize che é plu negatif de vigni taifleda. L assessour Florian Mussner, chest é da mete dantfora, n'é nia lité: cie ch'al à fat, àl fat zenza mandat popular; cie che al à fat, àl fat porì tl enteres de un n partì soul y nia tl enteres dl grup etnich, anzi, al l'à fat contra les rejons fondamentales de chest grup etnich. Chesta la premissa, chest é da mete dantfora sciche l'otica sun n aparat da fé ju. L assessour é te na gran incompatibelté de funzions, chesta l'autra premissa. Al é tl consei dl Istitut Ladin "Micurá de Rü". Raprejentant dla jonta é ofizialmenter l president dl consei Hugo Valentin, ma te consei é ence n member dla jonta: un di dui messessa perchel sté fora.
|
Ladin Dolomitan: la relazion de E.Dellago da enseira
|
|
"Mi ntenzion ncuei ne sarà nia chela de desbuté vel rujeneda nueva ma unicamenter chela de mustré sù i fac"
Edmund Dellago, l "espert" cherdé enseira (25.03.) da la GJ de Gherdeina per rejoné sun l ladin standard/dolomitan nes à fat avei sia relazion, olache al mancia valgunes toutes de posizion danterite, ma la gran pert é dantman.
"Can che l jeunn obmann dla SVP de Urtijei Simon Moroder me ova prià de tenì n curt referat sul LD - LS me ovi nia aspità de giapé tan na gran lingia de comentaresc dauleimel tl Internet y tal zaita. Sce permeteis, ve ulessi ve liejer dant valguni........(ciala articul denant) Ora de doi scric metui ite da zachei de Gherdeina ven duc dala Val Badia y duc l’a groviamenter contro me. L semea che avei ideies che corespuend nia a chel che valguni pensa ie bel picià mortel. Ie ratessi mo for che s’la rujné òra fossa mo for miec che dejbuté la jent. Ne crei pona nianca che duc chei che scrij nscila se ebe mei dat ju cul LS. Ulessi nia ji ite a chel che me ven trat dant, mé tant che mi educazion adum cun mi esperienza linguistica pudessa vester ala pari de duc chei che leura per l SPELL, cun l’ecezion de professeures universiteresc, samben.
|
La fam y curiosité di joegn gherdeines
|
|
"La fam de informazion y dantaldut la curiosité scientifica di joegn gherdeines mess ester fora de mesura grana sce ai se tol la bria de envié n «spezialist» dl ladin standard desche Edmund Dellago"
N comentar de Erwin Valentini
Les lites provinziales d’auton é tres plu damprò y i partic aguza les ermes. Una dles tematiches nueves de chesta proa litala é l ladin standard che tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala tla Ladina. Tles ultimes lites fova chest tema vegnù schivé dai partic «ladins» per ne slargé nia l fossel ideologich y politich tla sozieté; chesta outa ne pò plu degugn sburlé sun na pert la chestion dl ladin standard. I media, no demé chi ladins, ti fej da cassa de ressonanza y en pert atiza ence les polemiches. Dut chest fossa normal y dret positif sce la discuscion daidassa fé capì de cie che al se trata, ma l plu gonot végnel demé mené vera da posizions ideologiches stares y prefabrichedes; vera de religion, « Grabenkämpfe ».
|
Ladin Dolomitan / Standard
|
|
Tragicomedia ladina en cinch ac: "Black out" tl L Istitut Ladin Micurà de Rü y tl IPL
de Erwin Valentini
Does risses de spligazion: Chest articul fova vegnù scrit y publiché sun La USC tl 1992. Ajache la situazion da encuei someia bele avisa chela dl 1992/93 éi pensé de l republiché per fé vedei che al é tres i medems che blocheia l'adoranza dl LS. Al é gnù dit y scrit da truepes pertes che la SVP dla Val Badia ne fova y ne é nia contra l LS ma enultima él chi superladins dla Regula che fej valei y ti scriv dant sia politica antiladina a la SVP, al istitut Micurà de Rü, a la provinzia de BZ, ai Ladins.
Preambul
Tla senteda tegnuda deberieda ai 23 de setember 1988 ti ova i doi istituc ladins "Micurà de Rü" y "Majon di Fascegn" sourandé al professour Heinrich Schmid l'enciaria de laoré fora regoles per n lingaz scrit unitar sun la basa di idioms de dutes les valedes ladines. Chest projet à spo giaté l inom Ladin Dolomitan (LD), en analogia con l Rumantsch Grischun, che é ence gnù metù al mond dal prof. Schmid. L'idea de enjigné ca na koinè da gnì adoreda tles scritures publiches y ofiziales fova atira gnuda touta su con ligreza da chi che se cruzia de varentè nost lingaz y plu en general l'identité culturala dla Ladinia. Ma ajache chest ideal ne ti scusa nia a duc fòvel tost levè su oujes y critiches dantaldut te Gherdeina. Les critiches se fova defata depò tramudedes te polemiches y les polemiches te na vera contra l LD. Chesta vera é gnuda meneda con rejons o plu avisa con vertoles linguistiches-culturales (varentè l lingaz dla oma) ma é gnuda combatuda, en realté, con ermes politiches de gran caliber.
|
"Emparon a scrive deberieda ladin standard!"
L ladin standard ne é nia n lingaz nuef, al ne é nia artifizial, al é saurí y obietivamenter na bona soluzion per scrive vigni idiom ladin te na forma unitara. Sen che i on metù man da l scrive nes onse entenù che al é plutost n adatament tla maniera de scrive y te valgunes formes, pian via dal idiom de valeda. N valgunes regoles basilares y al deventa enchinamai la maniera plu saurida per mete ju per scrit l ladin, con truep demanco azenc y segns particolars. Y an pò empò lieje sciche an é usés. Al é tamben n arichiment, ajache i confins anter i idioms toma. An empara paroles nueves y an pò tò ite tl scrit chela o chel'autra parola dal idiom vejin te na maniera daldut naturala. Assolutamenter degun aplatiment di idioms donca. Ti proscims meisc pieta noeles.net na poscibelté en plu "Emparon deberieda a scrive ladin standard!" con n sistem on-line. I interessés pò bele sen se anunzié dantfora a la miscion e-mail: redazion@noeles.net enchina ai 15 de auril y ai giatarà na password per jì sun l sit http://www.noeles.net/e-learn. Ciutiede ite!
|
"Utilizzo della lingua ladina da parte degli enti pubblici e negli atti normativi"
Da plu pertes nes él vegnù damané de publiché la delibera dl govern provinzial soura l'adoranza dl ladin "badiot" y dl "gherdeina" tla provinzia da Balsan, la delibera dl assessour Mussner. Sot a "inant" podeise sen lieje l test entier. Al se trata dla delibera n. 210 di 27.01.2003.
|
Ladin folclor o ladin a l'auteza di temps
|
|
Pò l lingaz ladin vegnì adoré dant signoria?
En ocajion dl dì dla rejoneda dla oma à ence la Svp ladina y l assessorat dé fora comunicac sun l tema, responsabilisan dantaldut l singul, ma deguna ombria de valch revendicazion o de valch proponeta nueva y deguna spligazion a la "famousa" delibera vegnuda fora dant da puech. Comunicac garnis con de beles paroles. An ne à nia bria de nes cialé entourn giut per s'en anadé che l'autonomia te Sudtirol ne ti pieta ai ladins nia i medems derc y les medemes poscibeltés de adoré sie lingaz che i autri grups linguistics. La lerch resserveda al lingaz ladin ne sta te deguna relazion. Demé tl ambient strentamenter privat pòn rejoné che l ladin ae ciamò la venta sun l todesch y talian, ma bàstel pa chel per tegnì vif n lingaz ti temps globalisés da encuei? Ti ultims temps él vegnù dit, dantaldut valgunes outes da la Svp, da Roland Riz p.ej., che i ladins pò enchinamai porté dant plures al vicar de pesc scrites ence per ladin, enscì a Cluses y a Bornech. I nes on informé sul post: Pò l ladin vegnì adoré dant signoria sciche vedù dantfora da la lege regionala che à istituì i vicars de pesc?
|
"N ann de paussa, de reflescion y de revijion"
En juebia, ai 27 de fauré, se à abiné a Urtijei les unions y istituzions portadoures dl projet SPELL do l fat dla delibera. En general ùrten boces sclutes, Hugo Valentin, president dl MdR: "na senteda de laour y basta" o resservedes, segn che an ne vuel nia roviné cie che an à bele arjont. La resposta é chela che l projet va inant y che an vuel naouta ruvé l program che an à bele metù man, dantaldut l program dla terminologia.
|
L'assoziazion di clubs di alcolisc'
|
|
Sit internet per ladin standard - http://www.dipendenza.it o http://www.sucht.it
L'assoziazion di clubs di alcolisc' desmostra nia demé coraje tl ciamp sozial, ma ence tl ciamp cultural. Dant da puec dis él ju online la version ladina te ladin standard. Chest a desmostrazion che l servisc che vegn pité é ben de interes soura i confins dla provinzia fora. I tolon enscì l'ocajion de splighé l servisc dla assoziazion te na maniera plu menuda. L'ativité à scomencé de dezember dl 1987 a La Ila. L'iniziativa é pieda via da Signour Degan Franz Sottara y da l'Union di Oms da La Ila. Ma determinanc per la realisazion é stés la gran convinzion, la costanza y l coraje de Costante Valentini.
|
Chi da La Pli por le ladin standard
|
|
Con gran morveia tol la Generaziun Jona da La Pli de Mareo posiziun söl comunicat stampa dla SVP Ladina en cunt dl ladin standard: "Bel plan sunse stüfs da messei retrà les dezijiuns"
Dr. Felix Ploner - Sorastant GJ La Pli
Nos se damanun con ci dert, che en te' comunicat stampa ven mené fora y cîs sön le tema der debatü dal lingaz ladin. Sön l´ invit por la sontada con le president dla regiun Franz Pahl n´él degün punt al ordin dal dé co azicâ minimamonter l´ argomont dal lingaz ladin.
Sön le lingaz ladin standard à la Generaziun Jona d´ La Pli na minunga bindebò tlera. Nos n´orun sogü nia tralascé nosc lingaz dla oma, le Marô. Mo sce i orun tigní ennant nosta tradiziun y cresce adöm, adorunse en lingaz tet, cis por le lingaz scrit. La delibera dla junta se met dant da anüzé por i documonc publics en iade le Gherdena, en iade le Badiot (?). Pal trilinguism messunse baié le ladin de mesaval. A ciasa y te scora le Marô. Po tlafinada dál pö cà en moscedoz olà che degügn ne capesc plü nia. Sun la foto: Felix Ploner.
|
Paroles cleres da la Generala y dal IL de Fascia
|
|
Hilda Pizzinini: "Al me desplej l dì, ma chi che é contra l ladin standard, é contra l ladin"
Ensnuet (14.02.2003) él ju en ona te TRAIL/Rai ladina n auter servisc televisif sun la dezijion touta dal Consei d'Istitut y dal assessorat ladin de scluje fora l standard ladin da la aplicazion sciche lingaz ofizial. Hilda Pizzinini, presidenta dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, union coportadoura dl projet SPELL, à abù paroles cleres: "la dezijion de scluje fora l ladin standard ne é nia vegnuda touta da esperc de linguistica, ma é vegnuda touta da la politica. Al me desplej l dì, ma chi che é contra l ladin standard é contra l ladin". L diretour dl Istitut Ladin de Fascia y l auter intervisté, Fabio Chiocchetti, à recordé che l ladin standard é plenamenter operatif: "al à na strutura, al à n vocabular de basa, al à sies regoles de sintassa, cie che al mancia é propi l'adoranza, l corpus." L'adoranza ofiziala fova preveduda sciche proscim vare, chel plu important do l'elaborazion de gramatica y dizionar. N coretour automatich per MS-Word dova alesiré y deslarié l'aplicazion.
|
L proiet SPELL dassen laudé a livel europeich
|
|
.... mo net nia a livel local, nience tles istituzions de dovei

Da n colaboradour dl'Université Wasa tla Finlandia nes él ruvé adalerch n comunicat olache al vegn dit tant aprijé che al é gnù l projet dl Spell da l'Europa. L Parlament Europeich à dé fora de messel 2002 na publicazion con l titul "The European Union and Lesser-Used Languages" sot la direzion de linguisc' conescius tl mond academich (anter i autri Lainio, Leprêtre, Nelde, O Riagáin, Strubell, Weber, Williams): l test rejona dla situazion dles mendranzes tla Union y di projec sovenzionés da la Comiscion ti agn dal 1995 al 2000. Anter i 780 projec sovenzionés à i autours cernù fora 15 "cases studies" (studes caje) desche de bogn ejempli de doura dles finanzes publiches ai fins dl svilup y dl aiut ai lingac de mendranza. Anter chisc 15 valutés danter i miours projec él ence l SPELL. L'archirida linguistica europeica aprijeia l standard ladin.
|
Consulta Ladina a Bulsan: auter no a la delibera Istitut/Mussner
|
|
Scì al standard, ence pro l'ejam de trilinguism
Les ones fates levé su da la esclujion dl standard con delibera dl assessorat ladin ne se apajeia nia plu via. Protestes da dutes les pertes: da l'Union Generela, da la Usc, da la Lista Ladins, da persones privates, da esperc de linguistica; n segn che al se trata de na chestion che an ne vuel nia glotì sciche inevitabla, davia che ala comporta ence na impostazion culturala de prinzip dles istituzions ladines che fossa perdret cherdedes a dezijions importantes.
|
Ladin Standard: II. pert - Porta sareda per l ladin standard?
|
|
I badioc capesc miec LS che gherdeina
de Lois Trebo
Sun l lingaz ladin standard él vegnù scrit truep y chi che à volù, à podù se informé a fonz. Nia a duc ne i pléjel, davia che ai ne veid nia ite sia funzion o an ne vuel nia la capì y emplù ne se dài nia ju empera. Na pert vuel nes batolé dant che l LS dess ester de dann ai idioms de valeda, ma chestes é ciacoles zenza fonz. Degugn ne fossa per l LS, sce al fossa contra i idioms locai, degun studié ne rejona de chest, no les 4 istituzions che l porta. Chi che é contra l LS ne adora nience sie idiom local, é n gran pert persones che ne rejona nience ladin te familia, ma l à da temp taché sun na brocia y perchel é sies critiches zenza fondamenta. Rodunt con l LS giatarà i idioms plu forza, ai vegnirà arichis de paroles nueves y se sviluparà inant per na maioura adoranza scrita locala.
Sun l retrat: L Consei provinzial da Bulsan y sies ativités presentés ai ladins te ladin standard
|
89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|