|  |
100 agn Union Ladina: les 11 teses per na politica linguistica interladina
|
|
Al vuel ester na vijion y na strategia per i 100 agn che à da vegnì
- L gran merit dla Union Ladina da Dispruch é sté propi chel de semené idees per l davegnì
de Erwin Valentini
L consei dla UGL à aprové ai 6 de agost dl 2004 les “11 teses per na politica linguistica interladina” sciche manifest ofizial dla Union Generela di Ladins. Chest document porta dant, en forma de teses, i prinzips y i obietifs de na strategia linguistica che tol ite tamben la spezifizité y i bujegns di idioms de valeda che la funzion dl lingaz scrit unifiché, o ladin standard, tl cheder de n program linguistich organich per duta la Ladinia.
"Chi che ne á nia stima de sie lingaz, ne ti vuel nience ben a sia tera", scrita sun n manifest a Alghero tla Sardegna che envieia a tó pert a n curs de lingaz catalan.
|
Coretours y adatadours morfologics per scrive saurí ladin
|
|
Input: varianta de val ----> output: Ladin Standard
I Istituc Ladins é tl laoré fora massaries linguistiches nueves: coretours ortografics y adatadours morfologics, ence verscions Open-Source
Chisc dis él vegnú fora la verscion nueva di coretours ortografics dl Ladin Standard y dl Ladin fascian per Microsoft Office. Sen ésen ence tl laour de elaboré les verscions di coretours ortografics dl fascian, gherdeina, dl badiot y dl ladin standard te na verscion Open Source y l adatadour morfologich dl ladin fascian. Al se trata de massaries linguistiches scialdi d'utl per la comedura automatica, pensedes per les scoles, les aministrazions y i apascionés. Ma chest ne é nia dut: tost sarál dant man ence n adatadour morfologich per passé automaticamenter, entratant che an digiteia n test te na varieté de val, al Ladin Standard.
|
La letra de demiscions de Erwin Valentini dal Ofize Linguistich dla UGL
|
|
Erwin Valentini lascia la direzion dl Ofize Linguistich dla Generela
-
Chesta é la letra che ti fova bele vegnuda maneda de auril 2005 al President dla Generela - La terminologia "taleban" de Michil Costa é inazetabla

Chesta letra essa perdret messù resté te casseta. I ti ove empermetù al president dla Union Generela, Michil Costa, de ne ti dé nia publizité a mies demiscions da diretour dl Ofize linguistich per ne atizé nia polemiches y strumentalsazions. Ma entant é mia dezijion vegnuda comenteda ence sun La Usc y les rejons per cheles che i é dé les demiscions é ciamò dutes empé ; l dejenteres per les idees per cheles che i me é batù à raijes sotes ence tla Generela. Y i ne pò nia plu scuté chiet canche l president dla Generela, union panladina apartitica, ti dà dl « taleban » a n moviment politich che se à batù con forza per i derc di ladins, ma scouta chiet canche d’autri tol posizion contra l’unité linguistica y culturala dla Ladinia. Contra la politica dl scuté via y de sotmiscion ai potenc éi bele protesté te n auter articul, che perauter ne é nia vegnù publiché da La Usc. Te na tel organisazion ne me senti nia plu da ciasa y i volesse l lascé alsavei.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Information y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
|
Chestions de lingaz: gramatica ladina
|
|
Les finezes dl scrive ladin
- É l "n" pro n valgugn n partitif o l articul indeterminé? - Sourantout dal forum "Chestions de Ladin Standard"
de Erwin Valentini
N letour se damana sce l ‘n’ dant valgugn é n pronom partitif "en/nen" o n "articul". La resposta de n auter letour é steda chesta: «Ie dijesse che "n" dant "valgugn" ne pò nia ester n articul, végnel pu ence adoré dant l plural "n valgunes", sce al se trata veramenter de "en-nen" partitif messéssen endere scrive "en valgugn, en valgunes" o ence nia, sce l partitif á trei formes n, en, nen?». La chestion é zenz’auter enteressanta y merita perchel na analisa n puech plu ampla.
|
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
|
|
Evoluzion de n lingaz: dal latin al ladin
Dret n gran pericul per l lingaz ladin é l isolazionism de valeda - Relazion dl prof.univ. dr. Paul Videsott da desçiarié ju
La storia dl ladin é na storia de spidiciament y de retrata. Dal latin vulgar, tres l gallo-roman y l retoroman tl sens lerch, enfin al ladin dolomitan de encuei, é i trac carateristics di singui idioms vegnus tres maiours, ma l raion de chisc idioms y dl ladin (da "latin") en general tres mender. Sce chest isolazionism de valeda và enscí inant, zessa i idioms tant dancialà che an messarà tost i conscidré "mini-lingac" per sie cont. Una dles relazions plu enteressantes al Convegn sun "Les poscibeltés dl ladin", metú a jí da la Consulta Ladina dl Comun de Bulsan dl 2004, é steda chela dl prof.univ. dr. Paul Videsott che á recostruí tres l ejempl dla storia de Esop "dla volp y dl corf" l svilup dal latin al ladin.
|
Comentar de Fabio Chiocchetti: convegnenza y verité
|
|
I media ladins messessa dantaldut dí la verité!
- Empede scuté via dut cant per ne ti fé nia n desplajei ai potenc - Per dovei de cronaca y amour dla verité - Comentar al articul "I media portadours dl lingaz", USC, n. 20, pl. 4 - Di di media ladins a Cianacei 2005
de Fabio Chiocchetti
Bernard Cathomas – dij l articolist – à splighé bel avisa la situazion di media ti Grijons, olache “él doi esperc linguistics (sic) che chier paroles y les forma per dutes les esigenzes”. Perdret, chest é l “Post da Rumantsch Grischun”, metù en pe da la Lia Rumantscha, bele canche Cathomas fova Secreter General de chela organisazion, per svilupé inant l lingaz unifiché y enjigné les massaries linguistiches y tecniches che an adora tla sozieté moderna (“Pledari Grond”, terminologia moderna, suporc informatics), massaries che vegn adoredes bele da agn ence dai jornalisć “Tles valedes ladines – dij inant l articolist – onse deplù istituc che pò vegnì contatés per paroles y neologisms, demé che al volessa ester n zenter sciche tla Svizera, n zenter che chiere soluzions tles chestions dl lingaz y forma ence les paroles tl standard”. Foto: Fabio Chiocchetti.
|
Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
|
|
Na verité che và demé ben canche al é comot é fauza te sies fondamentes
Les idees dl assessour F. Mussner é fauzes y á implicazions grieves per la Ladinia
N comentar de Erwin Valentini
L seminar de Cianacei sun i media ladins volova ester na ocajion per descore di problems dla comunicazion y informazion per ladin y per i ladins y i raprejentanc dla politica ne podova samben nia resté demez. Da cie che an à podù audì y lieje (ciala en particolar l articul publiché sun noeles.net ai 22 de mei, l'informazion se ghira ...) à F. Mussner endò n iade nuzé l’ocajion per dì de no al ladin scrit unifiché, che el y siei compagns dla SVP ladina seghita a definì y refudé sciche na "Kunstsprache".
|
Manifest Ladinia 2005: la firma de Veronika Schmid-Bruppacher
Tla Svizra é l lingaz ladin scrit unifiché n suzes
Anter i firmatars dl Manifest Ladinia 2005 él sen ence Veronika Schmid-Bruppacher, la vedua de Heinrich Schmid, l ideadour dles diretives dl lingaz scrit unifiché ladin, ladin standard o ladin dolomitan, passé a miour vita l ann 1999. Ala l fej dessegur ence a recordanza de sie om che se á enteressé per l destin dl ladin, sourantolan ciamò te si vedli dis na enciaria che ne é nia steda saurida da porté a termen. Sia femena dr. Veronika Schmid-Bruppacher l acompagnova dagnora entratant si viadesc tles Dolomites.
|
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
|
|
Trent à dé l vare, ma Bulsan stola
Reconesciment dla Generela, sostegn finanziar a la stampa
Da n comunicat dla Union di Ladins de Fascia vegnonse a conesce la tres maioura daurida de Trent ti confronc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al s’à abiné l gremium istituzional plu emportant che reverda la politica dles mendranzes linguistiches prejentes tla provinzia de Trent a chel che al tol pert la Jonta, i ombolc de mendranza, i raprejentanc dl Comprenjore y d’Istituc culturai.
|
Ladin Standard: pruma valutazion
|
|
Pruma valutazion dl Ladin Standard scrit
Dal 2002 inant à de plu persones y unions adoré l Ladin Standard desche forma per scrive ladin
Da dezember dl 2002, do l'edizion dl dizionar dl Ladin Standard (LS), à deplù persones, unions culturales y la Consulta dl Comun de Bulsan desche soul ofize publich che met ence ju verbai y deliberes aministratives, sourantout l ladin standard desche forma scrita unificheda dl ladin dles Dolomites. Sen él ruvé l temp per fé na pruma valutazion. L servisc linguistich dl Istitut Ladin de Fascia preia che al ti vegne ortié tres e-mail osservazions per cie che reverda l coretour ortografich y dantaldut i dizionars personalisés.
|
Documentazion: n protocol dla Svp de Gherdeina
|
|
SVP Gröden: "Rechtzeitig einen Riegel vorschieben!"
Datrai n iade pòl ester dret interessant de lieje do valch document vedl, enscì per ejempl chest protocol dla SVP de Gherdeina dl 1992, dantaldut davia che al deida capì miec i ultims svilups tla politica ladina, na touta de posizion y n spirit che ne s'à mudé enfin a encuecondì nia. Deguna demarevueia: trueps di esponenc che resulteia stés a la enconteda é dutaorela atifs di grems politics. L assessour ladin atual en ciaria, Florian Mussner, é sen sie raprejentant.
|
Con l Ladin Standard ciálen inant
|
|
Ladin Standard: Comunanza Ladina a Bulsan dantfora
Curs de LS sclut ju a Bulsan - La Comunanza se aoda che tres de plu persones, ence a livel politich veide ite la nezessité y ti dae l sostegn
Do che l curs de ladin standard metù a jì da la Comunanza ladina a Bulsan adum con la Union Generela é ruvé, podonse cialé endò a chel che é vegnù fat y che i partezipanc á podù emparé y fé n valgunes reflescions. Endut àl tout pert 9 persones, ladines y nia ladines. Dilan a la competenza dla maestra Nadia Chiocchetti él sté meso ruvé ite tles carateristiches plu significatives dl lingaz pian via da la fonetica y da la formazion dles paroles enfin a la morfologia y a la sintassa. Dret interessantes é stedes les paridledes anter i singui idioms dles valedes ladines, olà che al é desferenzies y somianzes tla pronunzia y tla sintassa. Enscì él sté meso conesce miec ence les autres variantes. Una na lezion con intervistes y ejempli pratics é vegnuda touta su da Anna Mazzel dla Radio ladina.
Enzacotant de partezipanc al curs de Ladin Standard a Bulsan.
|
Resson da l'Inghiltera sun l curs de Ladin Standard
|
|
Na persona da foradecà: "I feel LS would be better for a foreign learner"
Ence jent foradecà interesseda a emparé Ladin Standard, miec che n idiom de valeda dij Ben Nichol da London - I reporton sia e-mail che nes à fat plajei
Bon di! I am very interested in learning ladin standard and saw on your website that I could obtain a username and password here. I possess a Gramatica dl ladin standard, published by SPELL, but would appreciate your lessons. Is this possible? My name is Ben Nichol. I am a teacher of English literature and politics here in London, and have a connection with gaelic, one of our minority languages. I have visited your valleys and wish to do it again. I like very much your site. I also possess a course in Gherdeina, but feel LS would be better for a foreign learner.
|
SPELL: la situazion tl 2004
|
|
L projet va inant, ma a flama bassa
L decret anti-LS dl Istitut Ladin y dl assessour Mussner ti à tout, do 15 agn, la ofizialité che jiva de uega - UGL y Istitut de Fascia laora inant con sies equipes - Contribut sourantout dal forum
L projet SPELL ne va nia cis ben. La situazion é plu o manco chesta: bele a la fin dl 2002 podòven vedei che l projet jiva a pe zot. De setember de chel ann ova l consei dl istitut Micurà de Rü aprové dantfora - zenza consulté i autri partners y zenza informé la direzion dl projet - l decret anti LS che fova dapò vegnù aprové de fauré 2003 da la jonta de Bulsan.
|
Ladin Standard: dutaorela paussa de reflescion
|
|
Al jola na letra, ma degugn ne la veid
Istituc universitars de Romanistica dl´Austria aconsieia de jí inant con l Ladin Standard y a ruvé la "paussa de reflescion"
de Umbert Cians
Na novela che essa dessegur fat plajei a duc, vegn dutaorela scuteda via per ne ofene mine i anti Ladin Standard. I istituc de Romanistica dl´Austria s’enteresseia al davegnì de nost lingaz y envieia tres na letra les istituzions enteressedes a la cossa a sbloché la “paussa de reflescion” y a jí inant con l laour dl LS. Les persones cherdedes su per avei informazions nes dij: “I ne sé propi nia de nia”.
|
89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|