|  |
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - III. pert
|
|
L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - III - fonetica
Azenc - Desche i on dit dant, mess n sistem de scritura ester saurì de lieje y scrive per chi che sà y rejona l lingaz duc i dis. Donca la notazion grafica di azenc tonics mess ester limiteda demé ai caji olache sia mancianza podessa reduje la clareza dles formes y crié confujion anter paroles desferentes y, tl cajo de n lingaz de mendranza, ne méssela nia ester en contrast con l sistem de azenc di lingac dominanc: per l locutour de n lingaz romanich é i azenc na sort de "jonta", gonot secondara, al vocal sun chel che an l scriv y ne va mai sun n consonant. Deplù, tl raion olache l talian é lingaz de referiment, vegn i azenc dorés per scrive i dialec, che ne à nia na tradizion scrita, per ti mostré a chi che ne i rejona nia coche l dialet mess vegnì pronunzié.
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Survey Ladins: convegn a Trent-Vich
|
|
Les valedes ladines sot ai rais X
dl "Survey Ladins" - Sen àn fosch sun blanch dac per valuté miec la situazion linguistica - La politica y les istituzions dess tó les dretes dezijions
de Domenico Volcan
Al é sté trei dis de debatiment, de aprofondiment, ma tamben y dantadut saràl n pont da pié via tl davegní di ladins dolomitans per vardé inant sia cultura y sie lingaz. I trei dis dl convegn "Survey Ladins - la situazion linguistica di ladins dles Dolomites" à scomencé en mercui da denant tl palaz dla Provinzia a Trent y é ju inant en vender y en sabeda tla gran sala dl Museo Ladin te Fascia. Trei dis de gran emportanza sibe per la cualité dles relazions portedes dant che per l nonze di reladours che à tout pert.
La lista dles priorités per la Ladinia conéscen sen miec, dantfora na politica linguistica unitara per dut l raion ladin.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - II pert
|
|
L ladin dolomitan/standard: la maioranza di ladins l veid positivamenter
Aldò dla enrescida "Survey Ladins" - Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila (1)- va inant te deplù pertes

L conzet de "lingac polinomics" (2) , sauté fora da la reflescion teorica de Marcellesi (3) se adateia apontin, coche à ence mostré con prezijion Chiocchetti (4), a la realté linguistica ladina, sibe dal pont de veduda dla descrizion dla situazion atuala, sibe dal pont de veduda dla politica linguistica propositiva.
|
Fascia: Convegn Survey Ladins
|
|
Survey ladins: la situazion linguistica di ladins dles Dolomites
Valutazion di dac statistics relevés sun 3200 persones - L davegnì de na planificazion linguistica interladina
Chest fin de edema, dai 14 ai 16 de setember, gniràl tegnù anter Trent y Vich n convegn linguistich bendebot emportant che valuteia na enrescida statistica sun 3200 persones dles valedes ladines. La enrescida é vegnuda coordineda dal Centre d'Études linguistiques pour l'Europe con la consulenza dla Forschungsstelle für Mehrsprachigkeit de Bruxelles y dl Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn".
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - I. pert
|
|
L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila (1)- va inant te deplù pertes
A puech plu de 10 agn da la publicazion dles linies per la creazion de na ortografia unitara per duc i idioms ladins dles Dolomites dl Sela (Wegleitung) (2) , laour ulù y sostegnù dal Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" de Vich y dal Istitut Ladin "Micurà de Rü" de San Martin de Tor y realisé da Heinrich Schmid dla Université de Turic, ratonse de utl y de enteres, tamben per la popolazion ladina che per la comunité scientifica, de mete dant, tles curtes plates che vegn do, na valch proposta de svilup dl model ladin dolomitan dal pont de veduda dl corpus planning.
|
Cherta d'identité per ladin: SVP vuel tegní en pe la despartizion
|
|
La obfrau Bioc Gasser se ghira 3 verscions sun la cherta d'identité
La SVP vuel che i ladins reste despartis ence sun la cherta d'identité
La "Obfrau" dla SVP-"ladina", Paola Bioc Gasser, se dij dret contenta che al é finalmenter gnù arjont na cherta de identité scrita ence per "ladin". Ala sotrisseia endere tl medem temp che ala dess ester metuda ju ti idioms reconescius ofizialmenter: badiot y gherdeina desche la delibera dla jonta provinziala nr. 210/2003 se l ghira (y nia l ladin standard o scrit unifiché). Fascia fajarà per sie cont y optarà per l ladin scrit unifiché.
|
Comentar Endò n iade n segn dret cler te cie striara che la SVP ladina varieia per cie che reverda la Ladinia: "renforzé y potenzié la despartizion voluda dal fascism", perchel nience sun na cherta de identité duc unis y unfat. Dut cie che và soura l livel folcloristich vegn combatù con piesc y con mans.. L'assurdité él che da Hamburg a Bulsan àn una na verscion ofiziala dl todesch, ma per i ladins végnel boicoté anter n jouf y l'auter chest strument de unité y de souravivenza tl davegnì. Na contradizion ence che la SVP "ladina" adora rodunt n lingaz stra-standardisé sciche l todesch per si comunicac (nia l ladin) y per sia propaganda contra la standardisazion dl ladin. |
Prof. univ.Walter Belardi: Comentar a la dezijion de Istitut y provinzia de scluje fora l ladin scrit unifiché "Roba da Medioevo"
|
Barometer dl lingaz Ladin
|
|
N barometer con interpretazions desvalives
Enrescida dl ASTAT - Florian Mussner: la provinzia de Bulsan fej assé per i ladins - Carlo Willeit: chest ne é nia veir - An veid ite la emportanza dl lingaz scrit unifiché
La Ila. En venders, ai 12 de mei 2006, él vegnù organisé da pert dl Consei de Formazion dl Comun de Badia la prejentazion dl Barometer sun la situazion linguistica ladina. Tres l domesdì à condut Lois Castlunger. La relazion dl barometer é gnuda porteda dant da Angela Giungaio dl ASTAT. Tl ann 2004 ova l'ofize dl' ASTAT dla provinzia de Bulsan fat na enrescida sun la jent ladina, sun l'adoranza y la comprenjion dl lingaz ladin.
|
La Sardegna tol su n standard scrit ofizial con auril 2006
|
|
La Sardegna adoteia n standard scrit ofizial
Con delibera de auril 2006 él gnù metù la fondamenta per na politica linguistica per duta la Region
An pò demé ti cialé encueicondì con envidia a la Region Sardegna. Enlò à sen l standard scrit na posizion ofiziala. L'aministrazion regionala dla Sardegna à tout su ofizialmenter ai 18 de auril 2006, en basa a la lege 482/99, n standard scrit sard (Sa limba sarda comuna). Al se trata desche l "ladin standard" de na varieté scrita saurida da entene per duc che vegnirà adoreda da la Region desche forma scrita ofiziala.
L president dla Region Sardegna, Renato Soru.
|
Consei de Formazion de Badia: envit con informazion sun l ladin standard
|
|
Barometer dl lingaz ladin
Enrescida dl ASTAT tles valedes de Gherdeina y de Badia en relazion al lingaz ladin scrit unifiché - Resultac publichés de fauré 2006
L’ASTAT à publiché de fauré i resultac sun l’adoranza y l’identité linguistica te Südtirol. Te chesta enrescida él ence vegnù analisé la situazion dl lingaz ladin tla Val Gherdeina y tla Val Badia y plu en particolar cie che la jent en pensa de n lingaz ladin scrit unifiché. La enrescida é vegnuda fata tl ann 2004 y publicheda de fauré 2006.
ASTAT, l ofize de statistica dla provinzia de Bulsan.
|
SVP Groeden gegen Ladin Standard
|
|
SVP Groeden: Propaganda statt Politik
Ja zu den ladinischen Talsprachen, nein zum Ladin Standard - GfbV: Ladin Standard Bedingung fuer das Ueberleben - SVP stemmt sich dagegen
Der SVP-Gebietsausschuss von Gröden hat sich Ende Jänner in seiner letzten Sitzung ausführlich mit dem Thema "Ladinische Sprache" beschäftigt. Die Diskussion drehte sich um das vereinheitlichte Gadertaler Ladinisch, das Grödnerische und um das "Ladin Standard", die ladinische Kunstsprache.
Gebietsobfrau Baur: Ladin Standard ist eine Kunstsprache. |
Kommentar: Es ist schon fast eine Realsatire, wie die SVP Gröden stur und pathetisch gegen die ladinische Schriftsprache Ladin standard wettert. Dabei wird immer die gleiche Litanei wiederholt, das Ladin Standard sei eine Kunstsprache. Um diese Propaganda zu verbreiten, bedient sich die SVP eigenartigerweise nicht der ladinischen, sondern der deutschen Sprache. Sie bedient sich damit einer Sprachform, die – laut eigener Logik – eine Kunstsprache ist und demzufolge verboten gehört und beweist gleichzeitig, was sie von der ladinischen Sprach hält - nämlich nichts. |
Documentazion: n protocol dla Svp Groeden
|
Les 11 teses per na politica linguistica interladina
|
|
Da moié, n centené zenza pedies
En gaujion dles manifestazions dla Generela ne él gnù abiné adum degunes sotescrizions de sostegn
L manifest con les undesc teses per la politica linguistica interladina che an pò dutaorela firmé on-line sun l sit dl Spell é entratant vegnù sotescrit da entourn 450 persones: da esperc de linguistica de dutes les maioures universités europeiches y tamben da n grum d'autri sostegnidours che ti ciala con festide al svilup dla chestion dl ladin standard.
- L folclor plej dagnora, ma al cuer n vuet. Te chest vuet chieren na sublimazion estetica tl passé, tl folclor, tl museum. L folclor é politically correct, al ti plej a duc y al é na bela vertola per ne messei nia se ajié les mans.
|
SVP ladina: Pepi Dejaco fej la proposta de sourantó l ladin-badiot a standard
|
|
Ladin-badiot desche standard ne é deguna soluzion
Ma demé n auter tentatif per arozé i liams interladins - Da la SVP ladina podéssen se aspeté n impegn contra l tort fascist
La farsa dla proposta dl ombann dla SVP ladina, Pepi Dejaco, gnuda fora en gaujion dl di dl parti dla SVP tegnù en venders ai 26 de november ´05 a Corvara é clera. Cie che un à miné sciche "provocazion", vegn tout su da d'autri desche proposta per na debatuda a livel politich - davia che dut va ben, al basta che al vae contra l Ladin standard.
Pepi Dejaco, omban ladin dla SVP. Ladin-badiot desche standard.
|
Na seconda generazion de coretours ortografics open-source
|
|
Strumenc y infrastrutures informatiches de generazion nueva per l lingaz ladin
Prejentazion en vender ai 7 de otober 2005 da les 3 domesdì tl Museo Ladin de Fascia
L Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” en colaborazion con la firma Open Lab de Firenze y con la partezipazion dl Istitut Ladin “Micurà de Rü” à laoré fora na seconda generazion de coretours ortografics open-source per i idioms fascian, badiot y gherdeina y per l ladin standard.
|
Lia per i popui manacés: les esternazions de Mussner
|
|
Cie che Mussner dij dl ladin standard ne pò nia vegní azeté
Te chisc ultims dis àl endò agité contra la forma unitara scrita di ladins dles Dolomites - La Lia per i popui manacés tol posizion
 La lia per i popui manacés refuda deplen les esternazions dl assessour Mussner en cont l ladin standard, aja che ales entorj i fac.
L assessour Florian Mussner ne arjuma deguna ocajion per dì no al ladin standard y al reconesciment dla Generela.
|
Ladin standard: plu saurì da scrive y da capì da duc
|
|
Rejoneda dl'ava y lingaz unifiché
I gran vantajes dl ladin standard: al é plu saurí da scrive y pò vegnì liet y capì saurì da duc i ladins
de Erwin Valentini
-
“La soula poscibelté che nost lingaz à de souravive é de tò ca l ladin dolomitan, che ne é nia n lingaz artifizial ma n lingaz d’unité. N lingaz che ne vuel nia ti tò l’identité ai idioms ma che i renforzeia”. Con chestes paroles se prova l president dla Union Generela di Ladins de convence i letours de “La Usc” (5 de agost 2005) a adoré l ladin standard (LS), refudan la minonga che al se trate de n “lingaz artifizial” y donca na sort de mostro pericolous y da sgricé.
|
89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|