|  |
Convegn dl Istitut MdR: ie me aodasse n "new deal"!
L laour dl istitut ne varenta nia i idioms, sce al ne vegn nia integré te n "language planning" miré a la unificazion linguistica dla Ladinia
consciderazions de dr. Erwin Valentini
Tl ultim numer de “La Usc” pòn lieje che l Istitut ladin “Micurà de Rü” (MdR) organiseia ai 28 y 29 de merz n convegn sun l tema: “Ester Ladins incö” (tl titul dl articul végnel enjonté “por avëi n dagnì”). L fin dl convegn é, aldò dl articulist, de baraté fora idees anter i raprejentanc dl istitut y esponenc dl mond cultural, academich y politich y de mete a jì na discuscion sun chest argoment. Na bela scomenciadiva, che pò avei na gran fazion a condizion che an ne ti ciale nia tant al passé (magari per se laudé se enstesc) ma dantaldut al doman y che al vegne rejoné de obietifs y strategies per l davegnì. La chestion sun meisa é scempla ma dramatica: Cie podonse y messonse pa fé per garantì alalongia l souravive di ladins sciche grup etnich-linguistich, sciche “Ladinia”?
|
Comentar: Ladin standard: Moroder seghita a dì che al é massa talian
|
|
L diretour Moroder seghita: "ladin standard massa talian"
AN SE DAMANA PLUTOST CIULDICHE L DIRETOUR CHE À DÉ PRO LES REGOLES DL LS, NE MET SUN MEISA DEGUNES PROPOSTES ALTERNATIVES
L diretour dl Istitut Ladin MdR, Leander Moroder, tegn pro a dì, enscì ence en gaujion dla enconteda sun l "ladin scrit dla Val Badia" ai 18 de messel, cie che al en rata dl ladin standard: "massa talian". La Usc reporteia: "N problem da nia sotvaluté pèr propi l’azetanza. La forma atuala n’acontenteia nience l diretour dl Istitut Ladin, che l definesc massa talian y massa puech sentù da la jent. Moroder: na forma che à perdù sies carateristiches. I ladins s’aspeta n lingaz che se desfarenzieie dai autri. Ma n talian che liej n test per dolomitan, capesc feter dut!”.
L diretour dl Istitut MdR, L. Moroder
|
Enconteda a San Martin tl istitut MdR
|
|
Ombolc dla Val Badia: al vuel ester n ladin standard scrit
CHESTA LA MINONGA GENERALA TE NA ENCONTEDA CHERDEDA ITE ENIER, 18 DE MESSEL, A SAN MARTIN DE TOR DAL ASSESSOUR F. MUSSNER PER ENRESCÍ LA MINONGA DLES ISTITUZIONS
Al dova ester na enconteda per rejoné dla chestion dla "adoranza dl ladin scrit tla Val Badia", desche al fova da lieje sun l envit che l assessour Mussner ti à mané fora a duc i ombolc y ai assessours a la cultura dla Val Badia, ma deventeda éla plutost na descuscion sun l ladin standard (LS) o ladin scrit unifiché per dutes les valedes ladines. La aplicazion dl standard scrit (LS) tles istituzions é praticamenter chieta da jené dl 2003 do la delibera dla jonta provinziala n. 210/03 che à declaré desche ofiziai i idioms "gherdeina" per Gherdeina y chel de "mesa-val" per la Val Badia y de conseguenza inofizial l ladin standard.
La senta dl istitut ladin MdR, post dla enconteda.
|
Euskera batua: l lingaz scrit unifiché ti Paisc Bascs
|
|
Euskera batua: l standard scrit ti Paisc Bascs
LA SITUAZION IDIOMATICA SPIDICEDA TI SOMEIA A CHELA LADINA - ENCE LAVIA REJONOVA I AVERSARS A TORT DE LINGAZ ARTIFIZIAL Y DE ESPERANTO
L lingaz basch é encuei lingaz co-ofizial adum al spagnoul ti Paisc Bascs y te na stricola dla provinzia de Navarra. Te chisc raions vegn l lingaz basch ensegné amplamenter tles scoles y adoré tles aministrazions, plu avisa l lingaz basch scrit unifiché, l "euskera batua". Les istituzions à tout su les normes y les diretives linguistiches dedes dant da la Academia dl lingaz unifiché "Euskaltzaindia". L logo tl standard scrit basch - euskera batua.
|
La posizion dl diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder
|
|
Micurà de Rü se desceida
SE DEUREL NA FENESTRA TLA CHESTION DL LADIN STANDARD?
La delibera marora sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica à almanco un n merit: ala à metù a jì na discuscion dret viva y sana sun la normalisazion dl ladin, n tema che tol oramai ite na gran lerch ti media. Tres la ofizialisazion de ben trei variantes, l mareo, l ladin de mesaval y l ladin standard (LS), à l comun de Mareo fat vegnì a lum dutes les contradizions che carateriseia la politica linguistica atuala, dantaldut te Sudtirol, obligan n puech duc a tò posizion o a se posizioné da nuef.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
|
Na minonga sun l LS de dr. Giovanni Mischì
|
|
Ladin standard, al ne é nia n svilup dal aut al bas
LES MUDAZIONS PORTEDES ITE DA NA NORMAZION Y STANDARDISAZION LINGUISTICA MESS VEGNÌ VEDUDES POSITIVAMENTER
Canche an rejona de ladin standard la desmeinen gonot con emozions y con pregiudizes, ajache an ruva ite te chestions politiches. Chest é dret da avei la mueia, ajache la descuscion messessa perdret se basé sun fac. Duc i linguisc' é a una che i ladins mess tert o adora arjonje na soluzion te na "unificazion scrita".
|
La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini
|
|
Vigni mel é bon per valch
LA DELIBERA DE MAREO, SCE ALA ESSA DA VEGNÌ METUDA EN PRATICA, FAJESSA PLU DE MEL CHE DE BEN, MA ALA MOSTRA SU LES CONTRADIZIONS

-
La delibera dl comun de Mareo sun l’adoranza dl lingaz ladin à descedé su cotant de reazions y polemiches y al ne é nia da se en fé demarevueia ajache sia fazion va soura i confins comunai fora. L prum impat podessa ester per enscì dì orizontal: la maniera marora de "regolé" la comunicazion anter comun y valedes podessa "fé tacia d’uele» tla Ladinia. Nia da se fé de marevueia sce ence i nia maroi perten de dì la sia sun la dezijion de Mareo!
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VII. pert
|
|
L ladin dolomitan: morfologia, sintassa y lessich
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VII. pert
Coniugazion dl verb - Trei é i ponc prinzipai che an mess descore fora per cie che reverda la morfologia verbala: les desinenzes di infinitifs, dles secondes persones plurales y la merscia dl imperfet.
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Kunstsprache y völlig verflachte Einheitssprache svaia la Svp de Gherdeina
|
|
Na valutazion razionala dl ladin dolomitan
Zenza n liam formal scrit resta i idioms n folclorism linguistich - Svp de Urtijei: reazions isteriches
Al basta dí "Ladin dolomitan" y tla Svp de Gherdeina sclòpel na crisa de isteria. L ultim atach vegn dal obmann Hans Rifesser che rejona endò de "Kunstsprache" y de "völlig verflachte Einheitsprache" (n lingaz unifiché completamenter aplatì) te na touta de posizion bendebot agressiva tl sfuei Dolomiten (13.03.2007). L ladin dolomitan ne é no l un y no l auter, al é na forma de lingaz scrit sciche vigni auter lingaz standard. La chestion é n' autra: al se trata de na sort de isteria ideologica che ne à nia da en fé con na valutazion razionala dl problem.
L prof.univ. Heinrich Schmid, romanist y linguist de renom. Liam a sia biografia: prof.univ. Heinrich Schmid
|
Crié identité ladina tres l lingaz standard scrit
I idioms po sourantó n grum de esprescions dal raion ladin
Les cater maioures istituzions culturales ladines, Majon di Fascegn, Uniun Generela, Micurà de Rü y Istitut Pedagogich, à dadie laoré fora na proposta de n lingaz ladin unifiché (tl 2002, dant da 5 agn bele). Ales à dé fora l dizionar y la gramatica dl ladin standard con soponta finanziara dla Cassa Raiffeisen da Corvara y de Selva. Chest lingaz dess porté pro a na maiour unité ladina y daidé crié na identité interladina.
Deplù publicazions testemonieia encuei l'utl dl standard scrit ladin.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VI. pert
|
|
L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VI - fonetica y morfologia
Consonanc dopli etimologics y desonorisazion a la fin dla parola - La tradizion grafica dl ladin ne lascia nia permez i consonanc dopli y i sonours finai etimologics: y chesta é la regola aplicheda en general ence dal ladin dolomitan, olache de na pert abinonse flama, tera, vacia dal latin flamma(m), terra(m), vacca(m) (y ence lat o rot da lacte(m) y ruptu(m)) y da l'autra vert, nuef, lerch da vir(i)de(m), novu(m) y largu(m). La soluzion é foneticamenter coerenta con l sistem, storicamenter plu respetousa dla tradizion ladina y mascima sozialmenter chela preferida y plu azeteda da la popolazion. Endere, sce l'omiscion di consonanc dopli etimologics ne dà che puec problems de omografia te n valch neologisms, sciche alogen < halogen- vs. alogen < allogen-, gaujeia la doura te posizion finala, de -p, -t, -ch, -sc y -f per indiché consonanc sourc vegnù fora da consonant sonour latin valch complicazion tla morfologia dl agetif y dl verb. I essan donca verbs con alternanza consonantica sourt - sonour anter la 3. pers. sing. pres. ind. y les autres formes verbales (*veit vs. vedei) y agetifs con la medema alternanza anter mascolin y feminin (vert vs. verda).
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
N standard scrit é na conditio sine qua non
|
|
Cathomas: l suzes dl standard ti la stica a dutes nostes aspetatives
Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc
Vos fovais enlaouta un di pioniers dl standard rumanc, l Rumantsch Grijon (RG). Ves scúsel pa co che la chestion se à svilupé inant? Bernard Cathomas: ie fove iniziadour dl projet y i ti son sté do die a la longia. I mess dí encuei che i svilups ti la stica enfinamai a dutes les aspetatives che nos ovan tl meteman. Per merit de chest standard scrit unitar é nost lingaz encuei lingaz ofizial dla Confederazion svizra. Tla aministrazion ciantonala végnel doré conseguentamenter. Deplù comuns dl Cianton Grijon à tout la dezijion de introduje l RG te scola. Al à samben descedé n grum de emozions - y en desceida dutaorela - ma al à fat vegní ledies n grum de energies positives. Al é la miour prova che nosta picera comunanza linguistica é tant vitala y busienta che ala pò ence se vaighé de gran inovazions. Truep de cie che nos vedon encuei desche normal y produtif ne podessanse nia nes imaginé zenza lingaz scrit standardisé, www.rtr.ch o www.pledarigrond.ch, é demé doi ejempli de cie che na mendranza pò arjonje tres forzes unides.
Bernard Cathomas, diretour general dla RTR (Radio y televijion Rumancia)
|
Gherdeina y l standard scrit
|
|
La tema de Gherdeina envers l standard scrit
La vejinanza con i tiroleisc y chela con les valedes ladines
I fatours che determineia la posizion gonot negativa te Gherdeina envers l ladin standard: l prum é n fatour a valch maniera "ogetif" y reverda la gran desferenza linguistica, souraldut lessicala y de trac fonetics de evoluzion moderna, anter l ladin de Gherdeina y i autri idioms; emplù à i gherdeines n sentiment sterch de liam emotif con sie idiom y donca na sort de tema. Gebietsobfrau Baur: "Ladin Standard ist eine Kunstsprache"
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - V. pert
|
|
Se usé a letures desferentes
I digrams -cl- y -gl- - Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - V. pert
Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - IV. pert
|
|
La funzionalité dla grafia dl ladin dolomitan
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - IV - fonetica
Funzionalité de ue y de ou - I ditongs grafics /ue/ y /ou/ é n ejempl cler de funzionalité dla strutura polinomica dla grafia dolomitana: l prum, che é n'evoluzion dl latin Ŏ te silba tonica daverta, reprejenteia al medem temp la realisazion fonetica gherdeina [wə] y corespon ence a la grafia atuala de chest idiom; al pò vegnì liet saurì a la maniera badiota sciche [y] o [ø] o a chela de Moena sciche [ø]; te Fascia reprejenteia [e] derivé de Ŏ latin en oposizion a /e/ da Ĕ, Ē o Ĭ latines y a /è/ da A, smaioran la entenibelté dl test. La fonetica fodoma [wo] se adateia zenza problem a chest diagram. L medem pòn dì de /ou/ (dal latin Ō) che reprejenteia l gherdëina [əu] (encuei scrit ilò sciche /ëu/, ma te tesć vedli ence /ou/), l fascian [ou] (o [o] aldò de regoles internes univoches y spontanes de chest idiom) o fodom [ou]. Tl badiot, sciche tl franzous o autri lingac, reprejenteia [u], normalmenter lerch. |
-
-
Liams
Retro- y prospetives: I. pert
La grafia: II pert
La funzionalité: - III pert
| Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.
|
89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata) [ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ] |
|
|  |
|