benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Ladin Standard

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Convegn dl istitut MdR
Ladin Standard

Convegn dl Istitut MdR: ie me aodasse n "new deal"!

L laour dl istitut ne varenta nia i idioms, sce al ne vegn nia integré te n "language planning" miré a la unificazion linguistica dla Ladinia 

consciderazions de dr. Erwin Valentini

Tl ultim numer de “La Usc” pòn lieje che l Istitut ladin “Micurà de Rü” (MdR) organiseia ai 28 y 29 de merz n convegn sun l tema: “Ester Ladins incö” (tl titul dl articul végnel enjonté “por avëi n dagnì”). L fin dl convegn é, aldò dl articulist, de baraté fora idees anter i raprejentanc dl istitut y esponenc dl mond cultural, academich y politich y de mete a jì na discuscion sun chest argoment. Na bela scomenciadiva, che pò avei na gran fazion a condizion che an ne ti ciale nia tant al passé (magari per se laudé se enstesc) ma dantaldut al doman y che al vegne rejoné de obietifs y strategies per l davegnì. La chestion sun meisa é scempla ma dramatica: Cie podonse y messonse pa fé per garantì alalongia l souravive di ladins sciche grup etnich-linguistich, sciche “Ladinia”? 


metù ite da noeles ai 25 March 2008 da les 18:26:03 (1981 liet)
(liej inant... | 15837 letres | 12 comentars | ponc: )


Comentar: Ladin standard: Moroder seghita a dì che al é massa talian
Ladin Standard

L diretour Moroder seghita:  "ladin standard massa talian"

AN SE DAMANA PLUTOST CIULDICHE L DIRETOUR CHE À DÉ PRO LES REGOLES DL LS, NE MET SUN MEISA DEGUNES PROPOSTES ALTERNATIVES 

L diretour dl Istitut Ladin MdR, Leander Moroder, tegn pro a dì, enscì ence en gaujion dla enconteda sun l "ladin scrit dla Val Badia" ai 18 de messel, cie che al en rata dl ladin standard: "massa talian". La Usc reporteia:  "N problem da nia sotvaluté pèr propi l’azetanza. La forma atuala n’acontenteia nience l diretour dl Istitut Ladin, che l definesc massa talian y massa puech sentù da la jent. Moroder: na forma che à perdù sies carateristiches. I ladins s’aspeta n lingaz che se desfarenzieie dai autri. Ma n talian che liej n test per dolomitan, capesc feter dut!”.

L diretour dl Istitut MdR, L. Moroder


metù ite da noeles ai 31 July 2007 da les 19:34:55 (1665 liet)
(liej inant... | 5848 letres | 2 comentars | Comentar | ponc: )


Enconteda a San Martin tl istitut MdR
Ladin Standard

Ombolc dla Val Badia: al vuel ester n ladin standard scrit  

CHESTA LA MINONGA GENERALA TE NA ENCONTEDA CHERDEDA ITE ENIER, 18 DE MESSEL,  A SAN MARTIN DE TOR DAL ASSESSOUR F. MUSSNER PER ENRESCÍ LA MINONGA DLES ISTITUZIONS 

Al dova ester na enconteda per rejoné  dla chestion dla "adoranza dl ladin scrit tla Val Badia", desche al fova da lieje sun l envit che l assessour Mussner ti à mané fora a duc i ombolc y ai assessours a la cultura dla Val Badia, ma deventeda éla plutost na descuscion sun l ladin standard (LS) o ladin scrit unifiché per dutes les  valedes ladines. La aplicazion dl standard scrit (LS) tles istituzions é praticamenter chieta da jené dl 2003 do la delibera dla jonta provinziala n. 210/03 che à declaré desche ofiziai i idioms "gherdeina" per Gherdeina y chel de "mesa-val" per la Val Badia y de conseguenza inofizial l ladin standard. 

La senta dl istitut ladin MdR, post dla enconteda.

 


metù ite da noeles ai 19 July 2007 da les 19:01:17 (1644 liet)
(liej inant... | 10437 letres | 6 comentars | ponc: )


Euskera batua: l lingaz scrit unifiché ti Paisc Bascs
Ladin Standard


Euskera batua: l standard scrit ti Paisc Bascs  

LA SITUAZION IDIOMATICA SPIDICEDA TI SOMEIA A CHELA LADINA - ENCE LAVIA REJONOVA I AVERSARS A TORT DE LINGAZ ARTIFIZIAL Y DE ESPERANTO

L lingaz basch é encuei lingaz co-ofizial adum al spagnoul ti Paisc Bascs y te na stricola dla provinzia de Navarra. Te chisc raions vegn l lingaz basch ensegné amplamenter tles scoles y adoré tles aministrazions, plu avisa l lingaz basch scrit unifiché, l "euskera batua". Les istituzions à tout su les normes y les diretives linguistiches dedes dant da la Academia dl lingaz unifiché "Euskaltzaindia".  L logo tl standard scrit basch - euskera batua.


metù ite da noeles ai 13 June 2007 da les 20:07:16 (1558 liet)
(liej inant... | 10702 letres | comentars? | ponc: )


La posizion dl diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder
Ladin Standard


Micurà de Rü se desceida 

SE DEUREL NA FENESTRA TLA CHESTION DL LADIN STANDARD?

La delibera marora sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica à almanco un n merit: ala à metù a jì na discuscion dret viva y sana sun la normalisazion dl ladin, n tema che tol oramai ite na gran lerch ti media. Tres la ofizialisazion de ben trei variantes, l mareo, l ladin de mesaval y l ladin standard (LS), à l comun de Mareo fat vegnì a lum dutes les contradizions che carateriseia la politica linguistica atuala, dantaldut te Sudtirol, obligan n puech duc a tò posizion o a se posizioné da nuef.

Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica.  Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.


metù ite da noeles ai 10 June 2007 da les 20:51:50 (2503 liet)
(liej inant... | 31097 letres | 23 comentars | ponc: )


Na minonga sun l LS de dr. Giovanni Mischì
Ladin Standard


Ladin standard, al ne é nia n svilup dal aut al bas

LES MUDAZIONS PORTEDES ITE DA NA NORMAZION Y STANDARDISAZION LINGUISTICA MESS VEGNÌ VEDUDES POSITIVAMENTER

Canche an rejona de ladin standard la desmeinen gonot con emozions y con pregiudizes, ajache an ruva ite te chestions politiches. Chest é dret da avei la mueia, ajache la descuscion messessa perdret se basé sun fac. Duc i linguisc' é a una che i ladins mess tert o adora arjonje na soluzion te na "unificazion scrita".


metù ite da noeles ai 04 June 2007 da les 18:58:21 (2362 liet)
(liej inant... | 4762 letres | 9 comentars | ponc: )


La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini
Ladin Standard


Vigni mel é bon per valch

LA DELIBERA DE MAREO, SCE ALA ESSA DA VEGNÌ METUDA EN PRATICA, FAJESSA PLU DE MEL CHE DE BEN, MA ALA MOSTRA SU LES CONTRADIZIONS 

La delibera dl comun de Mareo sun l’adoranza dl lingaz ladin à descedé su cotant de reazions y polemiches y al ne é nia da se en fé demarevueia ajache sia fazion va soura i confins comunai fora. L prum impat podessa ester per enscì dì orizontal: la maniera marora de "regolé" la comunicazion anter comun y valedes podessa "fé tacia d’uele» tla Ladinia. Nia da se fé de marevueia sce ence i nia maroi perten de dì la sia sun la dezijion de Mareo!

 


metù ite da noeles ai 03 June 2007 da les 23:27:21 (2385 liet)
(liej inant... | 20984 letres | 28 comentars | ponc: )


Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VII. pert
Ladin Standard

 

L ladin dolomitan: morfologia, sintassa y lessich

Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VII. pert

Coniugazion dl verb - Trei é i ponc prinzipai che an mess descore fora per cie che reverda la morfologia verbala: les desinenzes di infinitifs, dles secondes persones plurales y la merscia dl imperfet.

Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.


metù ite da noeles ai 23 March 2007 da les 18:22:22 (2724 liet)
(liej inant... | 16344 letres | 15 comentars | ponc: )


Kunstsprache y völlig verflachte Einheitssprache svaia la Svp de Gherdeina
Ladin Standard

 

Na valutazion razionala dl ladin dolomitan

Zenza n liam formal scrit resta i idioms n folclorism linguistich - Svp de Urtijei: reazions isteriches

Al basta dí "Ladin dolomitan" y tla Svp de Gherdeina sclòpel na crisa de isteria. L ultim atach vegn dal obmann Hans Rifesser che rejona endò de "Kunstsprache" y de "völlig verflachte Einheitsprache" (n lingaz unifiché completamenter aplatì) te na touta de posizion bendebot agressiva tl sfuei Dolomiten (13.03.2007). L ladin dolomitan ne é no l un y no l auter, al é na forma de lingaz scrit sciche vigni auter lingaz standard. La chestion é n' autra: al se trata de na sort de isteria ideologica che ne à nia da en fé con na valutazion razionala dl problem.

L prof.univ. Heinrich Schmid, romanist y linguist de renom. Liam a sia biografia: prof.univ. Heinrich Schmid


metù ite da noeles ai 20 March 2007 da les 08:02:38 (1455 liet)
(liej inant... | 6682 letres | 1 comentars | ponc: )


Ladin standard
Ladin Standard

 

Crié identité ladina tres l lingaz standard scrit

I idioms po sourantó n grum de esprescions dal raion ladin

Nosta Jent - publicazion dla Union GenerelaLes cater maioures istituzions culturales ladines, Majon di Fascegn, Uniun Generela, Micurà de Rü y Istitut Pedagogich, à dadie laoré fora na proposta de n lingaz ladin unifiché (tl 2002, dant da 5 agn bele). Ales à dé fora l dizionar y la gramatica dl ladin standard con soponta finanziara dla Cassa Raiffeisen da Corvara y de Selva. Chest lingaz dess porté pro a na maiour unité ladina y daidé crié na identité interladina.

Deplù publicazions testemonieia encuei l'utl dl standard scrit ladin.


metù ite da noeles ai 13 February 2007 da les 20:36:35 (1255 liet)
(liej inant... | 4764 letres | comentars? | ponc: )


Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - VI. pert
Ladin Standard

L ladin dolomitan: propostes de svilup

Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - VI - fonetica y morfologia

Consonanc dopli etimologics y desonorisazion a la fin dla parola - La tradizion grafica dl ladin ne lascia nia permez i consonanc dopli y i sonours finai etimologics: y chesta é la regola aplicheda en general ence dal ladin dolomitan, olache de na pert abinonse flama, tera, vacia dal latin flamma(m), terra(m), vacca(m) (y ence lat o rot da lacte(m) y ruptu(m)) y da l'autra vert, nuef, lerch da vir(i)de(m), novu(m) y largu(m). La soluzion é foneticamenter coerenta con l sistem, storicamenter plu respetousa dla tradizion ladina y mascima sozialmenter chela preferida y plu azeteda da la popolazion. Endere, sce l'omiscion di consonanc dopli etimologics ne dà che puec problems de omografia te n valch neologisms, sciche alogen < halogen- vs. alogen < allogen-, gaujeia la doura te posizion finala, de -p, -t, -ch, -sc y -f per indiché consonanc sourc vegnù fora da consonant sonour latin valch complicazion tla morfologia dl agetif y dl verb. I essan donca verbs con alternanza consonantica sourt - sonour anter la 3. pers. sing. pres. ind. y les autres formes verbales (*veit vs. vedei) y agetifs con la medema alternanza anter mascolin y feminin (vert vs. verda).

Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.


metù ite da noeles ai 04 January 2007 da les 18:46:05 (1663 liet)
(liej inant... | 35003 letres | 4 comentars | ponc: )


N standard scrit é na conditio sine qua non
Ladin Standard

 

Cathomas: l suzes dl standard ti la stica a dutes nostes aspetatives

Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc

Vos fovais enlaouta un di pioniers  dl standard rumanc, l Rumantsch Grijon (RG). Ves scúsel pa co che la chestion se à svilupé inant?
Bernard Cathomas:
ie fove iniziadour dl projet y i ti son sté do die a la longia. I mess dí encuei che i svilups ti la stica enfinamai a dutes les aspetatives che nos ovan tl meteman. Per merit de chest standard scrit unitar é nost lingaz encuei lingaz ofizial dla Confederazion svizra. Tla aministrazion ciantonala végnel doré conseguentamenter. Deplù comuns dl Cianton Grijon à tout la dezijion de introduje l RG te scola. Al à samben descedé n grum de emozions - y en desceida dutaorela - ma al à fat vegní ledies n grum de energies positives. Al é la miour prova che nosta picera comunanza linguistica é tant vitala y busienta che ala pò ence se vaighé de gran inovazions. Truep de cie che nos vedon encuei desche normal y produtif ne podessanse nia nes imaginé zenza lingaz scrit standardisé, www.rtr.ch o www.pledarigrond.ch, é demé doi ejempli de cie che na mendranza pò arjonje tres forzes unides.

Bernard Cathomas, diretour general dla RTR (Radio y televijion Rumancia)

 


metù ite da noeles ai 30 December 2006 da les 18:35:02 (1706 liet)
(liej inant... | 12366 letres | 1 comentars | ponc: )


Gherdeina y l standard scrit
Ladin Standard

 

La tema de Gherdeina envers l standard scrit

La vejinanza con i tiroleisc y chela con les valedes ladines 

I fatours che determineia la posizion gonot negativa te Gherdeina envers l ladin standard: l prum é n fatour a valch maniera "ogetif" y reverda la gran desferenza linguistica, souraldut lessicala y de trac fonetics de evoluzion moderna, anter l ladin de Gherdeina y i autri idioms; emplù à i gherdeines n sentiment sterch de liam emotif con sie idiom y donca na sort de tema. Gebietsobfrau Baur: "Ladin Standard ist eine Kunstsprache"

 SVP Groeden gegen Ladin Standard


 


metù ite da noeles ai 24 November 2006 da les 18:14:44 (1234 liet)
(liej inant... | 6685 letres | 1 comentars | ponc: )


Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - V. pert
Ladin Standard

 

Se usé a letures desferentes  

I digrams -cl- y -gl- - Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - V. pert

Vittoria Dell'AquliaGrups con l postconsonantich - Rejons de gramatica interna, de soziolinguistica y de storia dl lingaz se met de contra tla discuscion soura la grafia che messessa reprejenté i ejic ladins di grups consonantics latins con "L", mascima te chel che reprejenteia l lat. cl intervocalich.

 

 Liams

 Prospetives: grafia
 Survey Ladins: positif
 Funzion: i azenc 
 Ladin dolomitan: i ditongs ue y ou

           

Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.


metù ite da noeles ai 23 October 2006 da les 12:09:13 (1603 liet)
(liej inant... | 11682 letres | comentars? | ponc: )


Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives - IV. pert
Ladin Standard

 

La funzionalité dla grafia dl ladin dolomitan

Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila - va inant te deplù pertes - IV - fonetica

Vittoria Dell'AquliaFunzionalité de ue y de ou - I ditongs grafics /ue/ y /ou/ é n ejempl cler de funzionalité dla strutura polinomica dla grafia dolomitana: l prum, che é n'evoluzion dl latin Ŏ te silba tonica daverta, reprejenteia al medem temp la realisazion fonetica gherdeina [wə] y corespon ence a la grafia atuala de chest idiom; al pò vegnì liet saurì a la maniera badiota sciche [y] o [ø] o a chela de Moena sciche [ø]; te Fascia reprejenteia [e] derivé de Ŏ latin en oposizion a /e/ da Ĕ, Ē o Ĭ latines y a /è/ da A, smaioran la entenibelté dl test. La fonetica fodoma [wo] se adateia zenza problem a chest diagram. 
L medem pòn dì de /ou/ (dal latin Ō) che reprejenteia l gherdëina [əu] (encuei scrit ilò sciche /ëu/, ma te tesć vedli ence /ou/), l fascian [ou] (o [o] aldò de regoles internes univoches y spontanes de chest idiom) o fodom [ou]. Tl badiot, sciche tl franzous o autri lingac, reprejenteia [u], normalmenter lerch.

 

 Liams

 Retro- y prospetives: I. pert
 La grafia: II pert
 La funzionalité: - III pert

           

Vittorio Dell'Aquila, autour di articui.


metù ite da noeles ai 10 October 2006 da les 19:12:33 (1612 liet)
(liej inant... | 13426 letres | comentars? | ponc: )


89 articui (6 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.392 seconc