|  |
Comentar: Confins aministratifs: te n stat végnel fat tresfora mudazions
|
|
Confins: tla Talia nàscel damprovia comuns y provinzies nueves
Y AL É DALDUT VALCH DE NORMAL AJACHE L TERITORE "VIV" - L REFERENDUM DA SOURAMONT SE GHIRA DEMÉ "SCEMPLA" MUDAZION DE CONFINS AMINISTRATIFS
Entourn a la chestion dl referendum végnel trat su n stuep fora de mesura. Sun i media ròdel da n valgugn meisc scrais y paroles pesoces: "sezescion", "vera di privilegs" contra les provinzies autonomes, enfinamai svais de "arobaria teritoriala", de "leresc", de "empizadours". En verité se tràtel endere tl cheder de n stat de na scempla adatazion de confins aministratifs per de vigni sort de gaujes: de sauridanza, per rejons storiches, per gauja dl svilup de popolazion y e.i. De chestes adatazions en él vegnù fat y en végnel fat dutaorela di milesc encantourn tla Talia dal 1945 inant, penson demé a la acorpazion de comuns o a la creazion de provinzies y de comuns nuefs. Ciuldí pa sen chisc scrais fora de uega?
Les provinzies nueves tla Sardegna: dant y do.
|
Reunificazion ladina: per Mussner valch de forest
|
|
Fodoms y ampezans: segurs de sia dezijion
REUNIFICAZION LADINA SOT A UNA NA AMINISTRAZION, PER MUSSNER DUTAORELA VALCH DA STORJE L NES - ANTER I FIRMATARS ENCE L INDUSTRIAL DA BULSAN GIOVANNI PODINI
L assessour Florian Mussner met sen n pue plu averda te sies declarazions sun l referendum, ma fondamentalmenter réstel ferm. Dant a n valgugn meisc y te na intervista a la Usc, dant l'enconda de Ampez-Col-Fodom de endì l referendum, dìjovel: "I son contra na mudazion di confins. Sce valch scolé de Reba vuel vegnì a scola a Corvara, spo cialaràn dessegur de l lascé ite te scola." Te na intervista a Silvano Ploner te Trail touta su en gaujion dla festa de Santa Maria Maiou, sona sia interpretazion dl referendum n pue endeblida, enceben che al ne ascon nia via che la jent dess sté olàche ala é. La chestion de reunificazion ladina ti é dutaorela foresta a Mussner, n auter planet a desvalivanza dal assessour regional Luigi Chiocchetti.
|
Referendum da souramont: dezijion sun l destin di ladins
|
|
Referendum a souramont: lita dl destin de duc i ladins
L COMITÉ DI AMISC PER NA LADINIA UNIDA TOL POSIZION SUN LES AFERMAZIONS DE E. DEMETZ
L referendum ti trei comuns da souramont, Anpezo, Fodom y Col, se deligneia plu y plu desche na lita de destin, nia demé per i ladins da souramont, ma tamben per duta la Ladinia. I segns che l referendum jirà fora positivamenter é per fortuna dutentourn dantman. Lamon, Sovramonte y i comuns sun l altiplan de Asiago/Sleghe ti l'à fata da arjonje l cuorum dopl ghiré dal referendum teritorial, zenza avei cheles rejons storiches fones che Anpezo, Fodom y Col à, teritores che à audì cenc d'agn pro Tirol y che se à damané plu outes de fé pert dla region Trentin-Sudtirol. I comités pro-referendum enjigna ca con busia dut l material de informazion y sun l sit www.amiscdlaladinia.info végnel clupé su damprovia adejions da dutes les pertes. L president dla provinzia de Bulsan, Luis Durnwalder, ti à da empruma encà tres endò segnalé l benvolei dla Svp todescia. L arat dl consei provinzial/regional sarà dret emportant tla seconda fasa do-referendara.
La gliejia plovanala de La Plié de Fodom do la pruma vera mondiala. I fodoms fova vegnus evacués y é arciasés te na valeda desdruta.
|
Canche Ampez fova pro Tirol y autonom
N ARTICUL SUN L CORRIERE DELLA SERA SPLIGA LES GAUJES STORICH-CULTURALES DLA GHIRANZA REFERENDARA
N articul con trueps detais storics àn podù lieje enier sun l "Corriere della Sera/enjonta Alto Adige" a desmostrazion che la stampa taliana ciala ence da capì y de splighé ciunes che é les gaujes storiches. L titul é: Canche Cortina fova ciamò tiroleisa. Y autonoma." L autour é Carlo Milesi, autour de articui storics, che espon en gran lignes ciunes che é les rejons storich-culturales, dantadut di ampezans da se damané enier desche encuei, la mudazion teritoriala. Noeles.net met a jì na enrescida (ciala modul a man dreta) olàche i podeis dé ju vosta minonga ciun che i rateis che l resultat podessa ester.
Cortina d'Ampez con l ciampanil de gliejia sun n retrat da zacan.
|
Durnwalder: nos se sention dret amisc di ladins tl Beluneis
LA STAMPA BELUNEISA É TI ULTIMS DIS PLENA DE ARTICUI - LES MOTIVAZIONS STORICHES DI TREI COMUNS NE GIATA ENDERE NIA SIA DRETA LERCH - AL VEGN DEMÉ REJONÉ DE PRIVILEGS
Chisc dis él vegnù fora sun la stampa beluneisa na lignola de articui olàche l president dl Venet, Galan (Forza Italia), cuej dal senn per gauja dl referendum de Ampez, Col y Fodom. Al acuseia endò l president dla jonta dla provinzia de Bulsan Durnwalder de daidé "promueve l referendum". Durnwalder se defen, ma al à bele dit che sie arat tl consei provinzial de Bulsan tl caje de n referendum positif, sarà tamben positif. Samben, les rejons y les gaujes storiches di trei comuns ladins vegn corides via dai scrais de Galan contra i "privilegs" dles regions autonomes.
Luis Durnwalder.
|
Entortes storiches - n articul da Pogrom
|
|
Na ofenuda a la memoria storica
N COMENTAR AL ARTICUL "MIA MINONGA" SUN L DOLOMITEN DI 7 DE AOST - Y N ARTICUL SOURANTOUT DA LA REVISTA POGROM DLA LIA PER I POPUI MANACÉS
Tl foliet "Dolomiten" di 07.08.2007 pòn lieje co che la regola ladina de Gherdeina se fej ert da azeté i ladins da souramont y i rata plutost na sort de "golousc de nosta tourta" che ti tole valch. Al é na minonga de na persona singula, ma ala vegn tres endò a lum te chest certl. An vuel tré na ligna clera de confin anter Badia y Gherdeina da una na pert y i ladins da souramont da l'autra pert. A chest fin végnel ence entort la storia y nié che al sie mai sté valch sort de comunanza ladina. Les plates de storia rejona endere dut autramenter. Erich Demetz, l articulist, ofen groviamenter la memoria storica, pensan ence a les truepes vitimes tles veres enfin al 1918 che paussa tles cortines, dutaorela tla recordanza viva de sia jent ladina ampezana, fodoma y da Col.
L monument a Catarina Lanz a La Plié de Fodom.
|
Toponomastica tla provinzia de Bulsan: proposta puech seriousa
|
|
Toponims, na proposta nia seriousa
LA PROPOSTA DE DURNWALDER SUN LA TOPONOMASTICA VA A PE DASSEN ZOT
L president dla provinzia Luis Durnwalder met dant na proposta per la toponomastica. Chesta ultima proposta - mineda ben, tocheda mel - ne sta nia en pé, de degun vers: no dal vers etnich, no dal vers politich, tant manco dal vers cultural. La proposta é zota politicamenter, ajache Durnwalder y la SVP vuel mazé tres la lege sun la toponomastica contra i partis talians de coalizion: an va enscì al confront etnich.
|
Referendum: les reazions ta souramont
|
|
I spaventadli per tegnì ju l referendum
N VALGUGN SPAVENTADLI ÉL ENCE TLA PROVINZIA DE BULSAN
I ultims svilups revardenc la storia dl referendum, che dess vegnì tegnù ai 28 de otober, desmostra che i trei comuns da Souramont é sen de gran emportanza per la Region Venet y per la Provinzia de Belun. Al basta ence cosses feter da nia per fé scraié i presidenc de cheles istituzions publiches. An ne pò nience envié la jent dl post a damané material informatif sun la situazion dla Provinzia de Bulsan. Material che é a disposizion dles persones che se l damana, unfat sce chestes persones viv tla provinzia de Bulsan o sce ales stà foradecà.
|
La politica de Belun prova de insciautrì i ladins da souramont
|
|
Mané i carabiniers: zenza gaujes
L SISTEM GIUDIZIAR TI SAUTA DO A LA POLITICA - COMITÉ PÒ MANÉ FORA CIE MATERIAL DE INFORMAZION CHE AL VUEL - ORA DA S'EN JÌ DAL VENET
L referendum di ladins de souramont à abù sia pruma conseguenza pesocia. Conseguenza che met la Talia o la region Venet o la provinzia de Belun y sies istituzions al livel de n stat nia democratich: al é vegnù fat percuisizions pro l comité che promuev l referendum, plu avisa tla senta dla Union di Ladins. Siro Bigontina, sourastant dl comité per l scì, à abù reazions dret diplomatiches, de nobilté pòn dì. Les percuisizions n'á deguna giustificazion, ales tofa.
|
Amisc dla Ladinia / comité per la reunificazion dla Ladinia
|
|
L comité "Amisc dla Ladinia Unida"
L COMITÉ PER LA REUNIFICAZION DLA LADINIA SE PREJENTEIA Y TOL SU ONLINE ADEJIONS SOT A WWW.AMISCDLALADINIA.INFO AL REFERENDUM DA SOURAMONT - SPENULES BENVEDUDES
Ai 28 d´otober 2007 saràl i Ladins da Fodom, Col y Anpezo che tegnirà n referendum per podei endò ruvé a fé pert dla Provinzia de Bulsan. Chest é n fat storich per duta la Ladinia. La poscibelté da ruvé adum sot una na aministrazion, do da plu de 80 agn de tripartizion voluda dai fascisć, à na emportanza fondamentala per l souravive de nosta mendranza tl davegnì. Per chesta ocajion él vegnù metù su l comité “Amisc dla Ladinia Unida” per sostegnì l referendum. Al é n comité sourapartitich, metù adum da jent de dutes les valedes ladines y ence da foradecà.
|
L obietif ne fova nia n mudl de jent sun jouf de Sela
AL É VEGNÙ ANALISÉ LA SITUAZION Y AN À FAT VALUTAZIONS POSITIVES DE COCHE L REFERENDUM A SOURAMONT À DESCEDÉ NA GAISSA NUEVA
de Riccardo Zanoner - vizepresident dla Generela
A lieje cie che é vegnù dit y scrit en cont dla scontreda sun Sela ai 21 de messel 2007, a recordanza de cie che al é sté storicamenter dl 1946, volessi dì doestrei robes per respone a certes oujes n pue massa critiches.
|
N comentar al dí dla unité ladina sun jouf dl Sela - 21 de messel 2007
|
|
Dì dla Unité Ladina, Generela en crisa
PER FORTUNA À L ASSESSOUR LUIGI CHIOCCHETTI Y L PRESIDENT DLA COMUNANZA DE BULSAN, LEZUO IVAN, SALVÉ LA SITUAZION CON SI ENTERVENC STORICS
L’abineda dla Generela de en sabeda passeda (21.07.07) sun l jouf dl Sela é steda zenz’auter n faliment per cie che reverda la partezipazion. Ence sce l’intenzion de salvé almanco valch dles vedles manifestazions che al fova tradizion de tegní en gaujion dl Dì dla Unité Ladina, ai 14 de messel, sun l jouf dl Sela, fova positiva, méssen empò dí che l’organisazion, l enteres per la cossa y souraldut la conscidrazion dl moment storich che sta dant da nos per gauja dl referendum de chi da souramont, é francamenter vegnus manco.
|
Referendums: sen ence la Court Europeica tl juech
|
|
Comuns clama en aiut ence la Court Europeica
L PRESIDENT DLA REGION FRIUL-AUNEJIA-IULIA, RICCARDO ILLY, À DECLARÉ CHE AL TOLARÀ SU DUC I COMUNS DE LINGAZ FURLAN TL RAION DE PUART CHE VUEL VEGNÌ
Chisc dis à ence l consei de comun de Plodn/Sappada/Zapades dé pro con 14 sun 15 oujes l referendum per se destaché dal Venet y endò fé pert dl Friul. La delibera dl comun ti é vegnuda ortieda a la Court de Cassazion che valutarà la legitimité y la ametibelté dla ghiranza referendara y bonamenter al scomenciament dl 2008 vegnirà ence i zitadins zapadins cherdés a les urnes sun la chestion. La Ciasa de comun de Cint.
|
Paroles storiches dl assessour Luigi Chiocchetti dantenier sun l jouf dl Sela
|
|
Luigi Chiocchetti:sostegnon a duc i liviei l referendum da souramont!
DISCURS STORICH DL ASSESSOUR REGIONAL AI 21 DE MESSEL SUN L JOUF DL SELA A RECORDANZA DLA ENCONTEDA DL 1946
Truep se à mudé da la pruma outa che i Ladins dles cinch valedes ladines se à troé sun chest jouf dl 1946 per revendiché l reconesciment ofizial dla mendranza ladina y de sies rejons: da enlaouta él vegnù fat de gran varesc inant do chest troi nia semper saurì, y truep él vegnù arjont dal pont de veduda legislatif y normatif per l stravardament di Ladins. Ma i son chilò encuei a dì che, ence sce dut chest é dassen emportant, ne él nia ciamò assé. La storia dl popul ladin é steda na storia de despartizions: despartizion dla comunanza ladina con l’assegnazion a Belun de Cortina, Fodom y de Col y a Trent dla Val de Fascia.
|
Declarazions a la lesiera
|
|
Na proposta che ti é juda sun l stome
AL NE VEGN NIA DÉ AMENT ASSÉ CIE CHE AL VEGN DIT A INOM DE NA UNION
La Generela sostegn l referendum de chi da Souramont a na moda che la mendranza ladina posse spo “se damané n parlamentar a Roma, n deputat ladin”, <perché i numeri per mandare un parlamentare a Roma ci sono>. Chesta en curt la proposta fata dantenier, vender, sun l sfuei Corriere dell'Alto Adige.
|
|  |
|