|  |
Veia dl referendum a souramont: n comentar
|
|
Ti cuers busieiel n grumon de speranzes
Sce al gareta l scì, sarà l comité da souramont, i "Amisc" y les presidentes Elsa Zardini, Cristina Lezuo y Paola Agostini i "peresc" y les "omes" dla nueva patria ladina - Trueps à daidé, ma trueps à ence cialé demez
3.415 litadours fej fora l quorum y la maioranza I litadours a Ampez, Fodom y Col é dut adum 6.828 (3.213 ei y 3.615 eles) partis su sun endut 8 sezions. A Cortina ései de 5.191, partis su sun 6 sezions; a Fodom 1.234 te 1 na sezion y a Col 403 te 1 na sezion. En domenia pòn lité da les 8 a les 22 y en lunesc da les 7 a les 15. A na moda che l referendum sie valoul méssel vegnì arjont l quorum dl 50% plu 1 di litadours scric ite a les listes litales, vuel dì 3.415. | Ciamò doi dis y spo la reflescion. Oramai cie che é fat é fat. Tl calender dles manifestazions él ciamò prevedù valch conferenza chilò y dailò. Ma al é cler che l gran laour é ruvé y che an ciala sen souraldut a les persones, a sia bona volonté y coscienza ladina. Francamenter speronse che les does condizions per la validité y la positivité dl referendum vegne realisedes: l “quorum” y la maioranza di “sci”. Penson bele a podei tó demez valch tofla, per ejempl chela de Ciaulonch con la scrita “Provincia di Belluno - Regione Veneto” y chela do Toblach. La provinzia de Bulsan se desleria fora y ala met nos ladins plu damprò.
|
Referendum a souramont: 3 dis dal referendum
|
|
I ultims dis: previjions tourbles
Comunicat de sostegn y de encorajament di "Freiheitlichen" de Sudtirol - Cie meseria a confront chel dla Svp "ladina"!
I son a 3 dis y valch ores dal referendum. I dàs é bonamenter bele tomés tla coscienza de vignun: sce al lita de jì, sce al lita de no o sce al se astegn da la lita. Ala se trata oramai demé plu dl convenciment di ultims pesimousc. I nerfs é trac, dantaldut a Cortina d'Ampez olàche ti ultims ésen deventés plu melsegurs y irités, ajache n valgugn personajes tla vita publica ampezana che an ratova segurs pro i sostegnidours ne à dutaorela nia dé da capì clermenter da cie pert che ai sta, enscì la presidenta de Ra Regoles, Cinzia Ghedina. Ala tol ite na posizion bendebot zitia. L'aministrazion dl parch natural "Les Dolomites Ampezanes" vegn finanzieda tres na lege regionala. Demarevueia se fej valch che a Cortina végnel rejoné, adenfora dles encontedes publiches, do rata puech dl referendum. Degun enteres o sà bele vignun avisa cie che al jirà a lité, independentamenter da la informazion?
|
Referendum: paroles de encorajament dl assessour Luigi Chiocchetti
|
|
La ocajion dla unité di ladins é ruveda!
Bele la senteda costituenta dla Region Trentin-Sudtirol ova fat la empermetuda de daidé arciasé aministrativamenter ampezans, fodoms y chi da Col
Ai 13 de dezember dl 1948 tla pruma senteda dl Consei dla Region Trentin-Sudtirol dij l conseier Defant (ASAR - Associazione Studi Autonomistici Regionali) a plata 11 dl verbal: "... ritengo sia opportuno ricordare in questa occasione che vi sono delle popolazioni fuori della nostra Regione che desiderano rientrare. Sono Cortina d'Ampezzo, Pieve di Livinallongo, Colle Santa Lucia. Queste popolazioni hanno espresso in numerosissime riunioni il desiderio di far parte della nostra Regione. Sono convinto che l'Assemblea adotterà la procedura prevista dagli articoli 132 e 133 della Costituzione a far sì che il desiderio vivo di queste popolazioni sia più presto esaudito". (Applausi calorosi). L President da enlaouta dl Consei dla Region Trentin-Sudtirol dr. Luigi Menapace dij: "Assicuro il consigliere Defant che della sua osservazione si terrà il massimo conto e che è nel pensiero di tutti che appena si presenti l'occasione si possa dare forma e sostanza a questo desiderio appoggiando moralmente le pratiche che saranno fatte in proposito, col consenso del Consiglio regionale". | La storia dl popul ladin é steda na storia de despartizions: despartizion dla comunanza ladina con l’assegnazion a Belun de Cortina, Fodom y Col y a Trent dla Val de Fascia. La scontreda di Ladins sun l jouf dl Sela dl 1946 é sté n moment de protesta contra chela despartizion y l’Union Generala à tres recordé chest moment per sotrissé la ingiustizia storica porteda dant te chi agn a dann di ladins y la gran vueia de unité dla jent ladina. L apel che i creie de interpreté a inom de duc nos ladins, a puec dis dal referendum, é chel, ciamò na outa, de fé ceje (tomé) i confins che despartesc nostes valedes, confins che plu che geografics y fisics é tl cef, ti cruzes y tles poures che ne à nia na veira rejon, de chi che ne vuel nia l’unité dl popul ladin.
|
Referendum da souramont: mancianza de sostegn di media
|
|
Al vuel ester n saut de cualité: ma la unfataria sprigoleia
A livel publich ne végnel fat y dit nia: no te scola, no ti istituc publics culturai y autri, no tl radio y tla televijion - Degun ladin ne lita la Svp, sce nia per rejons economiches
A cialé pro desche ai se comporteia la gran pert di Ladins da Bulsan y de Trent ti confronc dl referendum di trei comuns da Souramont ciàfen propi la mueia. N comportament de unfataria che sprigoleia y che fej pensé a la vueia de lascé morì fora la Ladinia desche mendranza unida. Deguna coscienza politica y an veid demé la tema de messei zede valch toch de contribut finanziar da pert dles provinzies. A livel publich ne végnel fat y dit nia: no te scola, no ti istituc publics culturai y autri, no tl radio y tla televijion sce no valch picera intervista desche resposta a valch articul vegnù fora sun valch foliet; souraldut màncel la prejenza di jornalisc' Rai pro les manifestazions, per ejempl pro les abinedes di ombolc dla Val Badia a Fodom y Ampez.
|
Referendum da souramont: ester o nia ester ladins
|
|
L contest politich ti deura na porta nueva ai ladins
N no a la reunificazion dla Ladinia fossa n dejaster - la storia ne pitarà nia plu tant atira na tel ocajion - Plures per coche la Usc y la RAI ladina trata la chestion
Comentar
N SCI al referendum, n messaje cler ai vejins che i volon resté ladins
L referendum é per i ladins, per duc i ladins, na ocajion storica. La storia di ladins é dagnora vegnuda scrita dai autri, demé te pueces ocajions ài abù la poscibelté de lascé audì sia ousc, plu avisa en gaujion de de gran rosedamenc politics, sciche do les does gran veres. | Pro n referendum sàn normalmenter ciun che é l resultat, sce an dij de "scí" o de "no" y sce l "scí" la davagna o la perd. L referendum à n valour legal. Pro l referendum teritorial da souramont sàn endere demé che al se trata de na desmostrazion de "volei", ajache l iter che vegn do, sce l referendum resulteia positif, é bendebot raidous y ne depen nia plu demé da la volonté dla popolazion locala. La lege de destach messarà passé tl parlament talian (Ciamena y Senat) y al se prejentarà problematiches nueves, desche ence l parlamentar dla SVP Karl Zeller à anunzié enier (10.10) te na intervista al Alto Adige. Ma redont chest "volei" dla popolazion di trei comuns ladins da souramont é sen dassen emportant y pont da pié via.
|
Referendum: les edemes dezijives
|
|
Les ultimes trei edemes: per la unité ladina
Tres na gran manifestazion de duc i ladins éssen podù mostré la coscienza politica di ladins de ester unis, n segnal sterch ence al parlament de Roma Ciamò trei edemes de temp per daidé la jent a se orienté desche al auda per l referendum, a l sostegnì y a dí samben de "scì" tl moment dla lita. Valgugn à laoré dassen, spenan ence de si dinés: l frut de sia coscienza ladina y souraldut de sia creta y de sia speranza de podei vedei n dí i ladins unis te una na soula region. N laut y n dilan de cuer ti speta al comité Amisc dla Ladinia unida. Y a d’autri privac che se à metù a desposizion per daidé mete adum les schedes de informazion, i depliants da dé fora a la jent per ti fé conesce diretamenter i vantajes dl referendum y ti dé la convinzion ch’al paia la mueia de passé confins per ester unis. N laut ence a duc i ombolc dla Val Badia che à desmostré publicamenter d’ester ladins tolan pert deberieda a la senteda tegnuda dantenier a La Plie da Fodom. Valgugn de chisc à ence dé n contribut pro la composizion dles schedes informatives. Veramenter n ejempl de ladinité. Nia de nia ne àn audí dai ombolc de Gherdeina y de Fascia. Na odleda sun Cortina dal aut. Dantaldut a Cortina vegniràl dezidù l resultat dl referendum.
|
Referendum a souramont: edemes finales
|
|
N salf toch y plen enseira a Cortina:per la unité ladina
Gran aplaus per l laour di comités pro-referendum - Marco Pizzinini à liet dant na letra de Durnwalder olàche al ti assegureia che al veid de bon uedl les aspirazions di ampezans y di fodoms de ruvé endò pro Sudtirol - La fioura dl referendum à ence pié ite la Val Badia: duc i ombolc deida pera La stampa taliana, chela beluneisa en particolar, à tout su enier con gran plajei l arat negatif dla comiscion per chestions de autonomia dla provinzia de Bulsan contra la adejion di comuns vicentins dl altiplan de Asiago a la region Trentin-Sudtirol. Determinantes les oujes contrares dla Svp todescia, ma ence i partis talians - tout fora Unitalia de Donato Seppi - à dit de no. Sen passarà la chestion inant tl consei provinzial. L medem déssel enzai ence suzede con Cortina à reporté amplamenter la stampa taliana, paroles de Durnwalder, ma zenza jì ite plu avisa. Sen sàn che al ne é nia veir. Per i trei comuns ladins de souramont sta les cosses autramenter, à responù ciamò enseira l president dla jonta Luis Durnwalder. Al ti à atira asseguré ai ampezans y fodoms, anter auter ence con na letra al Comité di "Amisc dla Ladinia Unida", che i trei comuns é benvegnus te Sudtirol, samben a condizion che l referendum resulteie positif y che dut l iter ruve a conclujion.
|
Consei provinzial y raprejentanza di ladins
|
|
Sen dij ence Werner Stuflesser: i ladins é politicamenter sotraprejentés
L Moviment Politich Ladins se à ghiré da sia istituzion dl 1994 inant 2 scagns per i ladins tl Consei Provinzial y degun scialier lital pro la lege litala - Realisé ne él vegnù nia - Na lege litala con n scialier lital contra i ladins vegnirà dessegur plureda dant da la Court Costituzionala Werner Stuflesser, diretour dla Academia Europeica a Bulsan, descuer l'ega ciauda: la sotraprejentazion politica di ladins tl consei provinzial de Bulsan, encuei pro n convegn a Bulsan. Finalmenter végnel sen dit ofizialmenter da un dl partì. Stuflesser fova sté dl 1998 candidat ladin dla Svp. I ladins fej fora 4,34 % dla popolazion tla provinzia de Bulsan, ma é demé raprejentés tres un n aconsiadour tl consei provinzial, desche garantì dal statut de autonomia, chest vuel dì 2,9%. Stuflesser sona la ciampanela de alarm, ajache ala dess deventé piec. Tres la lege litala nueva, che vegnirà defata touta tres tl Consei a Bulsan, volessa la SVP endò introduje n scialier lital che fova vegnù declaré anti-costituzional tres la sentenza 352/98 da la Court Costituzionala. Concretamenter vuel chest dì che l dert de lita democratica di ladins vegnissa ciamò plu restrent. Per dì la plena verité éssel endere ence messù enjonté che l Moviment Politich Ladins se à ghiré da sia costituzion, dal 1994 encà, tresfora 2 scagns tl consei provinzial per l grup etnich ladin, a na moda de ester raprejenté ence de dert tla jonta provinziala y podei corì enciaries istituzionales sciche chela de vize-president dl Consei.
|
Referendum a souramont: na tel ocajion ne saràl nia plu
|
|
Jouf dl Sela 1946 y referendum ladin 2007: outa miliara
Enfin a sen à i ladins dagnora messù petlé y se adaté, ma al fossa ora che ai emparassa enstesc a deventé politicamenter plu atifs
L messel dl 1946 volova ester tla speranza de trueps ladins y ladines l meis dla outa. La gran manifestazion sun l jouf dl Sela fova n segnal sterch dla volonté di ladins de ruvé endò adum. Na tel manifestazion ne n’án mai plu vedù, na reunion de popul, de persones de dutes les valedes, persones con coscienza ladina, persones che à volù tó pert per convinzion personala y no demé ajache iscrites ite a valch Union di Ladins. Donca na manifestazion politica clera, na declarazion clera de volei ester unis, de volei conté desche grup etnich y no demé desche mendranza te na mendranza maioura, chela todescia..
|
Zeche ne và nia tla Generela
|
|
Olà é pa la Generela?
AI 21 DE MESSEL DÒVEL ESTER NA SENTEDA DLA GENERELA: AN NE À PODÙ FÉ NIA, AJACHE AL NE FOVA FETER DEGUGN PRO SENTEDA , UNIONS DI LADINS DE BADIA, GHERDEINA Y FASCIA SPARIDES
Al é tres vegnù dit che l fin dla Union Generela di Ladins dla Dolomites fova chel de tegnì adum les valedes ladines dl raion dles Dolomites altamo dal cianton cultural y folcloristich, ajache ales é politicamenter y giuridicamenter separedes. N laour dassen rie, plen de festidesc, n laour da tegnì en pé con gran diplomazia, ova dit plu iadesc y scrit te na letra la ex-presidenta dla Generela Hilda Pizzinini. L liam anter les valedes garatova tres les Unions de valeda y che deberieda formova l’Union Generela. Ti slogans, ti discursc, tles cianties podòven tresfora audì l envit a resté unis, a formé altamo culturalmanter la "gran Ladinia".
|
Prospetives linguistiches dl do-referendum
|
|
Referendum y unificazion linguistica
N TEMP DE TRANSIZION MESSESSA VEGNÍ ADORÉ PER ARJONJE NA SOLUZION DEBERIEDA
La discuscion sun l referendum di ladins da Souramont se à conzentré fina sen dantaldut sun i vantajes/desvantajes politics, economics y materiai che la scomenciadiva podessa ti porté a la popolazion enteresseda y indiretamenter ence ai comuns ladins (atuai) de Sudtirol. Na sort de analisa profit/dann o cost/benefize, n cont donca che i promotours dl referendum se aspeta samben che al garate positif. Sceben che al é vegnù sotrissé tresfora che la motivazion di ampezans y fodoms ne é nia demé economica ma ence storica-culturala, àn lascé n puech sun na pert les implicazions che l spostament di confins provinziai y regionai podessa avei a livel linguistich. Conscidran l'emportanza dl lingaz tl cheder politich-istituzional de Sudtirol rati che al paie la mueia de ti dé na odleda a chest aspet dl referendum.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
|
Referendum a souramont: ultims svilups
|
|
"Sasto che".....
L "STUDIOUS" Y SCIZER OTHMAR MORODER DE URTIJEI É VIADÒ L JOLANTIN ANTI-REFERENDAR PARTÍ FORA VIA EN AMPEZ
La "Regula Ladina" é n fenomen che degugn ne é bogn da se splighé, auter, poester, che te Gherdeina. Sie spirit ne é nia limité a valch esponent isolé ma al comana encuei la politica ladina te Sudtirol. Ciunes les motivazions che sta viadedò? Rie da dì avisa, ma les fusties meina dutes dl medem vers: l senn a l’unité di ladins. Redont pro l referendum da souramont àn endò vedù che an ne scona nience con fauzités, sciche tla chestion dl ladin standard. Propi te chest ciamp pòn vedei coche la Regula condizioneia la politica ladina te Sudtirol: medemes idees y enfinamai medema terminologia. L’oposizion a la koiné interladina, chela “Kunstsprache massa taliana”, unesc la Regula, l assessour Mussner y i ombolc de Gherdeina. Per defene la “rujeneda dl’ava”, alias sia “Muttersprache”, ne pesimeien nience a juté ju per chegadoi l bon sens tolan l talian sciche lingaz ofizial dla Lia di comuns ladins. Na contradizion che degugn ne capesc fora de Gherdeina, no a Bulsan no a Roma.
La bela fopa ampezana te soredl da d'auton. L comité contra-referendum fej na campagna de bas livel.
|
Ernesto Majoni fej propaganda per l no ta Ampez
|
|
"Sasto che" al me plej de fé dejinformazion
ERNESTO MAJONI, DIRETOUR DL ISTITUT DI NEO-LADINS DE BOURCIA DE CIADOURA A CEF DE N GRUP DE INFORMAZION PER L NO'
Dì dìjel de ester n grup de informazion, chel de Ernesto Majoni. Bele dant n valgugn agn àl mudé ju "plovania", jian demez da la union di ladins de Anpezo y se metan adum con i neo-ladins de Belun. Sen él diretour dl Istitut Ladin de Bourcia de Ciadoura. L prum jolantin de does plates de "informazion" per talian-ampezan é vegnù partì fora dantenier sot al titul "Lo sai che/sasto che?". Grup de informazion végnel dit, ma en verité él clermenter conzepì sciche strument de dejinformazion o de na informazion che peisa dassen devers l "no" al referendum y con l'intenzion clera de semené melsegurtés. L jolantin met bele man con na monzenaria. Sunsom a la lista met Majoni la chestion dles "Regoles Ampezanes", chela che ti sta plu a cuer ai ampezans: "Sasto che l no n à Regoles?" (te Sudtirol). La scomenciadiva de Ernesto Majoni vegn samben laudeda a ciel dal president dl Venet, Giancarlo Galan.
|
Touta de posizion de dr. Ivan Lezuo
|
|
Erich Demetz, seine abstrusen Aussagen
EINE ABSTRUSE ZUSAMMENFÜGUNG VON BEGFRIFFEN ZWECKS UNTERMAUERUNG EINER VORGEFERTIGTEN MEINUNG
Die eigenwillige Interpretation der Geschichte Ladiniens und die Argumentationsweise des Herrn Erich Demetz sprechen in letzter Konsequenz auch der historischen Tiroler Landeseinheit jede Berechtigung ab. Auf mehrere Diözesen aufgeteilt, unterstanden die einzelnen Landesteile verschiedenen Verwaltungsbezirken, die Territorien der Fürstbischöfe von Brixen und Trient kamen erst 1803 durch die Säkularisierung zu Tirol und in Südtirol selbst gab es bis 1964 zwei Diözesen. Zudem erfolgte die Gebietserweiterung Tirols nicht immer friedlich. Wer daher die historische Einheit Tirols oder sogar eine Wiedervereinigung, etwa in Form der Europaregion Tirol, propagiert, den dürfte Herr Demetz Lügen strafen.
Ivan Lezuo.
|
N scizer de Gherdeina, Othmar Moroder
|
|
N scizer de Gherdeina sclopeta contra i scizeri maroi, fodoms y ampezans
... CHE SOSTEGN L REFERENDUM DA SOURAMONT - LA REALTÉ, I DOCUMENC Y I FAC STORICS, ZENZA DAGNORA TEGNUS ALAUTA, NE CONTA TE N IADE PLU NIA PRO CERTA JENT
Anter les oujes contrares al referendum da souramont se lascia audì encuei (28.08.07) Othmar Moroder, scizer-fondadour dla compagnia de Urtijei/Gherdeina, sot a la rubrica "Meine Meinung" tl foliet Dolomiten. Bonamenter él na minonga deslarieda te Gherdeina. Al miena de savei che i "Freunde Ladiniens" é per na region "Ladinia" y che sie travert sie "da vedlamenter" encà chel de destaché Gherdeina y Badia da Sudtirol per realisé na "region Ladinia". "Chest ne é nia nost some", dij l scizer.
|
|  |
|