benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Svp de Gherdeina: se oujela sen?
Politica

La Svp de Gherdeina: les contradizions

Ultimamenter sona la ciampana dla Svp de Gherdeina n pue manco sfoleda

Da chest referendum de souramont àn podù lieje toutes de posizion y comunicac stampa de feter vigni colour. L plu ti uedli ai ladins ti é dessegur juda la posizion che i ladins dla Svp de Urtijei à tout; ai se mostrova contra la sourantouta de souramunt pro Bulsan; tl medem corn à soflé nia demé un n iade l raprejentant ladin, Florian Mussner: "Chi da souramont podéssen ben ence daidé, sce chi ladins romagnessa olache ai é". Spo me damani ie: ne éssen nia podù i daidé enfin a sen bele cotant? An sà pu tant debujegn che ai essa per sia cultura, per erje deplù sie lingaz, per emponté sie Istitut Ladin “Cesa de Jan?” Al é veir, chesta posizion freida defront a souramont ne vegn daldut nia capida no dai autri ladins no dai todesc! Chi scì se à desmostré amisc di Ladins con ester atira PER Souramont, duc i partis todesc a una adum con i scizeri.


metù ite da noeles ai 23 November 2007 da les 19:41:06 (881 liet)
(liej inant... | 2568 letres | 1 comentars | ponc: )


Lia di comuns ladins: enduneda a Cianacei
Politica

La Lia di comuns ladins peia via con sies ativités

Sen n iade demé 3 projec sun meisa - Plen sostegn ai comuns referendars sun sie troi devers la region Trentin-Sudtirol - Tost na enconteda con Lorenzo Dellai


 
A Cianacei/Fascia él vegnù tegnù enier la pruma senteda de laour dla Lia di comuns ladins do l reconesciment ofizial da pert dles trei provinzies de Trent, de Bulsan y de Belun. Al fova ence vegnù encondé la partezipazion dl president dla jonta de Trent, Lorenzo Dellai, che à tl ultim moment desdit per empegns prioritars a Trent. Te sia luegia él vegnù adalerch l assessour Luigi Dellai. Mancé manciòvel l ombolt de Badia, Ugo Dorigo, chel de Ciastel, Hartmann Reichhalter y chel de Ciampedel, Leonardo Bernard. "Con Dellai", enscì l vizepresident dla Lia Paolo Frena, "nes encontaronse plu inant pro na abineda dla jonta (metuda adum dai ombolc Bruno Senoner, Gino Fontana, Paolo Frena y Franz Complojer, n.d.r.). I ti é clermenter damané n sie aiut finanziar y sun chest rejonaronse".


metù ite da noeles ai 22 November 2007 da les 18:48:28 (862 liet)
(liej inant... | 4567 letres | comentars? | ponc: )


Amisc dla Ladinia Unida: touta de posizion
Politica

Amisc dla Ladinia: "Los von Belluno!"

L comité contradij la Svp de Gherdeina: nience la colaborazion di comuns ladins tla "Lia di comuns ladins" ne pò sostituì l obietif de na Ladinia sot a Bulsan

Sun la touta de posizion dla Svp de Gherdeina y dantaldut sun sia polemica dla "provinzia ladina" tol sen posizion l comité "Amisc dla Ladinia Unida". L comité rata ence che la "Lia di comuns ladins" y la "colaborazion" tant decianteda ne pò nia sostituì l obietif de na Ladinia unida aministrativamenter sot a la provinzia de Bulsan. "L comité", enscì sia comunicazion, "constateia con plajei che sen él ence la SVP de Gherdeina che definesc l confin sun i joufs de Ciaulonch y de Valparola cie che al é veramenter: n confin fascist ingiust che é vegnù trat dl 1923 y spo danuef dl 1945 contra la volonté di Ladins per podei i assimilé plu debota. L "Scì" cler per Südtirol (78,87% de "scì") fossa tl passé tomé fora ciamò plu gran, ma a la ghiranza porteda dant plu outes ti agn 1945-48 de tegnì n referendum a Anpezo, Col y Fodom ti à les autorités talianes responù con la proibizion de manifestazions publiches y con l saré via i promotours. Chest ne à endere nia sprigolé i conseis de comun de Anpezo y de Fodom de deliberé plu outes (dl 1947, 1964, 1973, 1974 y 1991) de volei ruvé endò pro Südtirol.


metù ite da noeles ai 21 November 2007 da les 22:56:26 (918 liet)
(liej inant... | 4007 letres | 2 comentars | ponc: )


Referendum: touta de posizion dla Svp de Gherdeina
Politica

Svp de Gherdeina: "gran ligreza per l resultat referendar"

Ma tant senziera é pa chesta ligreza? - La polemica dla Svp de Gherdeina: "provinzia ladina"

Al é passé oramai trei edemes dal resultat referendar da souramont, ma la Svp de Gherdeina, empruma chela de Urtijei, spo chela de valeda, seghita dutaorela a vegnì fora con comunicac. La Svp dla Val Badia scouta. Na tel gran ligreza da messei partì o n tel desplajei da messei glotì? L fat contrasteia a na maniera svaienta con l chiet pre-referendar da la medema pert y con les toutes de posizion aboc "euforiches y de cuer" dla Svp todescia y de d'autri partis te Sudtirol, dant y atira do l referendum. An sà che la Svp de Gherdeina se essa perdret enconforté dassen sun n resultat referendar negatif. N valgugn fac l desmostra. N esponent de piza à fat rodé "adascousc" na letra dant l referendum che enviova i esponenc de valeda da se astegnì da de vigni sort de segns de aprovazion publica dl referendum, envit perdret n pue dessourora pro la Svp de Gherdeina. L assessour Mussner, a pert la mantra "colaborazion", à dé n vare ciamò plu inant y se à damané en la veia dl referendum te na intervista al Dolomiten (27.10.2007) che al ti vegne desreconesciù a Cortina l status de comun ladin, redont te chel comun olàche les bandieres ladines se nainova de cenc tl vent. Sen se dij la Svp de Gherdeina contenta dl resultat referendar, ma viadò él dutaorela na convinzion savaieda o debla, desche an pò lieje anter les risses.


Esponenc dla Svp de Gherdeina, l sourastant Stefan Runggaldier, Christoph Perathoner, Florian Mussner y Bruno Senoner (president en ciaria dla Lia di comuns ladins).

metù ite da noeles ai 20 November 2007 da les 20:40:55 (847 liet)
(liej inant... | 5787 letres | 2 comentars | ponc: )


Mendranzes
Politica

N colaboradour dla EURAC definesc i ladins: "Claps de talians"

Al se trata de Francesco Palermo che definesc i ladins da souramont "claps de talians" y l referendum na cossa per nia - Al é colaboradour y espert de dert de mendranza pro la Academia Europeica a Bulsan (Eurac)

Cotantes é stedes les toutes de posizion dant y do chest referendum, de positives y de negatives. Clermenter àl dominé les posizions che ti à dé n majer peis a les "gaujes economiches", sclujan fora o metan sun na pert les motivazions storich-linguistiches ladines, enceben che la campagna referendara é vegnuda porteda inant da pié via con argomenc storics-linguistics con i colours dla bandiera ladina y l slogan "Ladinia Unida sot a la provinzia de Bulsan". Una na touta de posizion à fat endere bendebot demarevueia, chela de n "espert de mendranzes" sciche Francesco Palermo, colaboradour pro la Academia Europeica (Eurac) de Bulsan y professour suplent a l'université de Trent de dert con n grum de publicazions sun temesc de mendranza.

La campagna referendara, i colours ladins dominova via en Ampez.

 


metù ite da noeles ai 16 November 2007 da les 19:55:19 (756 liet)
(liej inant... | 6500 letres | comentars? | ponc: )


Do l referendum: n comentar
Politica

Na manifestazion: "Demez da Belun y deberieda con Bulsan!"

Al ne basta nia demé l referendum per mudé la situazion di ladins: al vuel sen ester segns clers devers Roma

Al vegn scur y chiet. La nuet vegn inant y la recordanza dl referendum tres plu debla. L entusiasm per i "sci" se tramuda en azetanza. Ence i doi sic "Noeles" y "Amisc dla ladina unida" fej paussa. L fuech se destiza. Depierpul fóssel dret animé ciamò deplù les iniziatives per ruvé inant tl iter parlamentar y nes asseguré l suzes dl passaje de Ampez, Col y Fodom pro Bulsan. Al é bele suzedù n valgugn segns negatifs da pert di ladins de Bulsan y Trent. La Generela  va inant con sie teater y folclor y souraldut con la vueia de show de sia direzion.

 

 


metù ite da noeles ai 13 November 2007 da les 18:25:21 (769 liet)
(liej inant... | 5755 letres | comentars? | ponc: )


Reunion generala dl MP Ladins - 24 de november a Urtijei
Politica

MP Ladins devers les lites provinziales 2008

Lites provinziales, referendum da souramont, renovament dl consei y dles enciaries dl MPL, chisc n zacotanc di tems dla reunion generala ai 24 de november a Urtijei

L Moviment Politich  Ladins tegn chest ann sia reunion generala en sabeda, ai 24 de november, da les 3 domesdì a Urtijei, tla sala Ghisela dla Cesa de paussa S. Durich con n program che tol ence ite la preparazion per les lites provinziales dl 2008. De chest vers ciala fora enfin a sen la situazion ciamò empermetoula dal pont de veduda legislatif. A la Svp ne ti él nia garaté de fé jì tres - enfin a sen - tl consei provinzial de Bulsan na lege litala nueva con scialier lital o mandat plen, per gauja dla oposizion bendebot gaierda dl conseier de Unitalia, Donato Seppi. A sostegn di ladins él perauter ence na sentenza costituzionala, la n. 356/1998 che dij clermenter che na lege litala tla provinzia de Bulsan ne pò contegnì degun lim lital, nience chel dl mandat plen che coresponessa a 2,9%. Al é na sentenza dla plu auta Court giudiziara dl Stat, la Court Costituzionala.

Heinrich Demetz (Adi), president dl MP Ladins.


metù ite da noeles ai 13 November 2007 da les 19:57:00 (767 liet)
(liej inant... | 3695 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: Chiocchetti y Demetz congratuleia
Politica

Luigi Chiocchetti y l MPL Ladins se congratuleia per l resultat arjont

Chiocchetti: "Sen méssen tegnì cont dl "Scì" gaiert di ladins da souramont" - Demetz: "Datrai deventa n some realté"

Sun l resultat dl referendum de Col, Fodom y Ampez à tout enier ence posizion l assessour a les mendranzes, Luigi Chiocchetti (Union Autonomista Ladina - Fascia) y l president dl MPL Ladins. Chiocchetti: "I vue palesé mia sodesfazion per l resultat dl referendum di 28 y 29 de otober. La jent de Col, Fodom y Cortina ti à dé ousc a na volonté dassen gaierda y segura: la vueia di Ladins de ester endò duc adum, de troé endò na unité che é vegnuda “fermeda” contra la volonté de cheles comunités che encuei, do n mudl de agn, à desmostré de avei mantegnù san enton l sentiment de identité y de partegnuda che deguna azion de govern a livel statal, regional y provinzial à ciafié da sfrié demez.

 


metù ite da noeles ai 02 November 2007 da les 22:39:03 (883 liet)
(liej inant... | 4229 letres | 2 comentars | ponc: )


Referendum a souramont: l comentar plu entort
Politica

A Luis Mahlknecht ti pléjel da partì fora sclafs

N comentar che adora l referendum per ti dé "da les oredles via" y partì fora etichetes da volei creve

L comentar plu entort che an à podù lieje chisc dis do l resultat referendar fonomenal da souramont é dessegur l comentar de Luis Mahlknecht sun l sfuei Dolomiten di 31 de otober 2007. Da bon maester "a la vedla" mienel de podei partì fora sclafs. Al interpreteia l "Scì a Sudtirol" sciche n sclaf a chi che aussa critiché aspec negatifs tla politica de Bulsan envers i ladins. Al miena che chest "scì" ti ae trat sotfora l fonz a chi "stufousc y sajioui" o "Dauerplaerrer" sciche el dij. An sà che sies vijions se cuer con cheles dla famousa "Regula Ladina" de Gherdeina che ne se stancia nia da definì l ladin standard na "Kunstsprache", ence sce duc i luminars linguistics de ladinistica, dij dut l contrar: che l ladin standard é na "conditio sine qua non". Mahlknecht ne ti va permez a degun argoment con argomenc, ma con etichetes, con "sclafs".

 


metù ite da noeles ai 02 November 2007 da les 19:07:51 (1073 liet)
(liej inant... | 5428 letres | 1 comentars | ponc: )


Fabio Chiocchetti: n contribut a la discuscion sun l referendum
Politica

La stessa convinzione del 1946 al passo Sella

Allo Stato Italiano: "Blindare la regione", ma DOPO il ripristino dei vecchi confini e non portare a compimento il progetto fascista dell'assimilazione

Il popolo ha parlato: i cittadini di Col, Fodom e Ampezzo hanno espresso chiaramente la loro volontà di essere riaggregati alla compagine ladina, all’interno di quella Regione dalla quale 70 anni fa erano stati separati d’imperio, mediante un decreto fascista che – secondo la nota espressione di Ettore Tolomei – doveva “grattar via la macchia grigia dei ladini dolomitici”.
Il popolo ha parlato, con la stessa convinzione dei 3000 ladini radunati al Passo Sella il 14 luglio 1946. Ora, accanto alla misurata soddisfazione dei promotori, come si conviene alle genti di montagna, si registra un continuo susseguirsi di commenti da parte di politici di ogni estrazione, in uno spettro di posizioni che va dalla pura irrazionalità ai sottili sofismi di convenienza. Certo Cortina non è Lamon.

Siro Bigontina e Fabio Chiocchetti.


metù ite da noeles ai 02 November 2007 da les 18:00:17 (848 liet)
(liej inant... | 9665 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: les gaffes
Politica

Les gaffes pro chest referendum

L president dla Generela minova de fé n scoop, ma encandenò àl fat na scleta paruda - La "colaborazion, colaborazion, colaborazion, colaborazion" aladò de Mussner - Ernesto Majoni: "Ritenete che?"

Entratant la senteda stampa sun l resultat referendar encuei dantmesdì a Bulsan à l president dla Generela, Michil Costa, volù fé n scoop, cherdan su sun l fonin l president dl govern Romano Prodi, amplifiché che duc audissa. Prodi ti à endere atira responù, descedan n vedl pregiudize che fej da tres la roda sun i ladins te nosc raions, Prodi: "Anche voi ladini andate dove ci sono i soldi". Riudes. Chest telefonat à fat la roda de duc i telejornai locai y nazionai encuei y la fajarà endoman sun duc i foliec. L'autra "gaffe" vegn dal assessour Florian Mussner che ne se stancia nia da perdiché desche n mulin de prieres tibetan, ma a paroles, che al dess vegnì colaboré, colaboré, colaboré, colaboré y rejoné, rejoné, rejoné per ascone via sie spiso al referendum. Propi en la veia dl referendum àl fat declarazions te na intervista al foliet Dolomiten sun Ampez che é vegnudes sbaujeredes a la grana dal resultat referendar a Cortina d'Ampez.

 


metù ite da noeles ai 30 October 2007 da les 23:27:54 (992 liet)
(liej inant... | 4086 letres | 4 comentars | ponc: )


Mussner dess dé les demiscions
Politica

Mussner preibel dà les demiscions!

L conseier dl comun de Mareo, Nicol Alberti se damana les demiscions de Florian Mussner do sia intervista tla Dolomiten di 27.-28.10.2007 te chela che al dij endò n iade nò al referndum

Stimé Dr. Florian Mussner, raprejentant tla Provizia de Bulsan dla mendranza ladina, empruma de dut volessi ves dì dilan per dut cie che I eis fat te chisc agn per i Ladins. Ma al me desplej tal plu sot dal cuer che i ne ves seis nia metù dla pert dal referendum de nosc fredesc d'Ampez, Col y Fodom. I seis sté contra y chest vuel dì che I ne eis nia plu l dert da raprejenté la mendranza ladina te Sudtirol. Chest vost comportament ti à tout la legitimité a vost mandat y a vosta persona. Na tel situazion é politicamenter sce nia istituzionalmenter nia sostegnibla, desche sce na oma ghirassa i derc sun n mut che ofizialmenter ne reconéscela nia!

 


metù ite da noeles ai 29 October 2007 da les 20:52:35 (1150 liet)
(liej inant... | 2220 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: n comentar
Politica

Soura les Dolomites ladines él vegnù saren

Meton man de ester manco crauttaitsch y ester plu ladins: l burt comportament dl assessour Florian Mussner y di trei ombolc de Gherdeina

Sen bàstel con les paroles, con les tricoles y con i pregiudizes. I on sen dant man l resultat storich, na realté clera che n’à debujegn de degun comentar. Souramont é plu ladin de nos, dessegur altamo te sia coscienza politica, te sia vueia de creie tla mendranza ladina desche grup etnich, te sia volonté de unité, de sté adum y colaboré deberieda. Ei ne à mai rejoné de confins, ei ne i à mai azeté, al fova i ladins de Bulsan a tegnì cont di confins y a mete averda ch’al ne sciampassa mine valch scioldi soura i confins via. Nost assessour Florian Mussner à rejoné y rejona dutaorela de confins che ne dess assolutamenter nia vegnì spostés.

 


metù ite da noeles ai 29 October 2007 da les 19:54:58 (815 liet)
(liej inant... | 3373 letres | comentars? | ponc: )


Souramont: resultat storich
Politica

N SCI che arjonj l 80% di litadours jus a lité

Al sclopa la ligreza per l resultat arjont y ence leghermes, ma dovia oréscel ence bele i festidesc coche la chestion se brodola inant

I resultac ne lascia degunes lercs de spligazion. La volonté de unité di ladins resulteia plu che clera, n iade fosch sun blanch, con procentuales che degugn ne pò plu strité ju. A Fodom à dit de scì 834 litadaours/litadesses sun 965, vuel dì l 87,51%, a Col sun 270 litadours/litadesses à dit 225 de scì, vuel dì 84,59%, a n'Ampez à dit 2788 litadours/litadess sun 3.617 dit de scì, vuel dì l 77% dles oujes dedes ju. L resultat é fenomenal, na desmostrazion de massa contra l'aministrazion venet-beluneisa y la aodanza de volei endò se reunì a la Ladinia storica, chela tla provinzia de Bulsan. La gran sorpreisa é samben Cortina d'Ampez olàche trueps minova che l resultat fossa enfin a enultima davert y melesegur y che l argoment "ladinité" essa oramai puech peis. L ombolt de Fodom, Gianni Pezzei, rejonova bele de refé l referendum, sce ala fossa juda mel a Cortina.  Al é sté contrar. Ciamò enseira él vegnù arjont l prum quorum dant da Col.

I colours "vert-blanch-brum" dla bandiera ladina dominova via n'Ampez chisc dis.

 


metù ite da noeles ai 29 October 2007 da les 18:30:34 (788 liet)
(liej inant... | 13526 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: prums resultac sun la afluenza da mesdì
Politica

La bona novela de encuei: l prum quorum é vegnù arjont

L quorum é vegnù arjont ensnuet da les 19.00: la maioranza di litadours ta Fodom, l 57% y l 51% a n'Ampez à lité - a Col l 44% - L quorum dopl é de: 3.415

La pruma gran tricola: arjonje l lim dl quorum, vuel dì la maioranza di litadours, à podù vegnì desfanteda via ensnuet. Enfin a mesdì fova jus a lité 1.370 litadours a n'Ampez sun 5.191 litadours, 100 a Col sun 403 litadours y 263 ta Fodom sun 1.234 litadours. Na bona afluenza ence domesdì. L resultat intermediar da les 17.00 fova de entourn l 40%, vuel dì entourn 2.750 litadours à lité. Aladò dles ultimes nueves ova lité da les 19.00 l 57% di litadours da Fodom (711 litadours), l 44% a Col (178 litadours) y l 51% a Cortina (2.644 litadours), endut 3.533 litadours, l 51,54%. L quorum de 3.415 zetoles dedes ju é enscì arjont y bonamenter superé te chestes ultimes ores. Arsalf zetoles nia-valoules che mess vegnì trates ju, é l referendum da souramont enscì valoul. Al ne vegn nia raté comun per comun, ma duc trei i comuns deberieda. Les sentes litales scluj da les 22.00 y deura endoman da les 07.00 y resta davertes enfin a les 15.00. La seconda tricola: vegniràl pa ence arjont na maioranza per l "scì", l secont quorum de 3.415 oujes per n eventual destach di trei comuns dal Venet anter la popolazion?

 


metù ite da noeles ai 28 October 2007 da les 19:24:23 (1129 liet)
(liej inant... | 3094 letres | comentars? | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.466 seconc