|  |
Jolantin te 10.000 copies per splighé l referendum
|
|
10.000 jolantins per splighé les rejons dl referendum
Chisc dis végnel partì fora te dutes les assoziazions turistiches y dai ostiers dla Ladinia n jolantin firmé dai doi comités promotours
Per sensibilisé l'opinion publica taliana, che conesc dret puech la chestion ladina, peia via chisc dis na ofensiva de informazionn con n jolantin che ti spliga en curt y en cler ai sciors talians les motivazions dl referendum ladin di 28-29 de otober che fova sté coroné da n suzes de entourn al 80% per l passaje di trei comuns da souramont a la region Trentin-Sudtirol. L jolantin é firmé da Marco Pizzinini (Amisc dla Ladinia Unida) y da Siro Bigontina (comité per la reunificazion dla Ladinia da souramont).
|
MP Ladins: devers les lites 2008
|
|
Les proscimes edemes sarà dezijives
Al vegn chirì i candidac da jì sun lista - Chesta ocajion, enscì MP Ladins ne pòn nia se arjumé via
Ai 30 de jené se à abiné a San Martin de Tor na bela cumpeida de persones, na sort de consei deslarié dl Moviment Politich LADINS, per ejaminé la prejentazion de na lista pro les lites provinziales 2008. La situazion ne é nia saurida, ajache da 4 agn ne à l MP Ladins nia plu n raprejentant tl consei provinzial de Bulsan per ti dé al moviment la visibelté che jissa de uega te chest temp zite per mete en pe na lista con de bogn candidac.
|
Envit a reunion dla Lista Ladins
|
|
ghest scriv " Encontedes
Data dla manifestazion: , 30. Jené 2008 Scomenciament: 20:00h
Data finala: , 30. Jené 2008 Fin: 22:00h
Envit a la reunion dla Lista Ladins, en mercui ai 30 de jené, da les 20,00, a S. Martin tl local dla Cassa Raiffeisen
1) Salut
2) Dr. Carlo Willeit: La politica autonoma dla Lista Ladins y la volenté de se prejenté con de bones prospetives a les lites provinziales 2008
3) Propostes y idees per les lites provinziales 2008
4) Desvalives
I seis duc/dutes dret bel enviés/edes de tò pert a chesta senteda emportanta, per chirì deberieda idees, propostes, candidac, colaboratours/res che deida s’ enjigné ca ben les lites provinziales 2008."
|
metù ite da noeles ai 28 January 2008 da les 21:17:53 (897 liet)
(comentars? | ponc: )
|
|
Lia per i popui manacés: lege litala, deguna valivanza
|
|
Na lege litala messessa garantì les rejons dles mendranzes
Ofizial, fosch
sun blanch: can ch'ala va dles rejons dla mendranza ladina, ne vuel l partí de maioranza
respeté nience les rejons scrites dant da la costituzion
L govern de Romano Prodi é tomé - per l desplajei de trueps che se ova aodé per la
Talia n govern dla toleranza zivila. Les previjions va dl vers de lites temporives. Tla
discuscion sun la situazion politica atuala, ma ence bele tles discuscions denant á la
SVP tres endò dit che la lege litala ne pò nia avei n lim lital per les mendranzes. N
lim lital, enscì la SVP, ti fajessa tort a les mendranzes, davia che les mendranzes ne podessa
te chest caje nia ruvé tl parlament con partis autonoms.
|
N valgunes reflescions sun la situazion ladina encuei
|
|
Ester ladins encuei, resté ladins doman
L Comité per l referendum y i Amisc dla Ladinia unida à dé n ejempl de dut cie che se lascia dut fé sce an à la bona volonté
de Erwin Valentini
Chisc pensiers é nascius ti scutan pro a n grup de joegn che se la ciacolova via do na meisa te ostaria: "Chi sonse pa, cie sonse pa, cie sentonse pa, cie volonse, co vivonse pa nost ester ladins?" Chisc fova i temes dla ciacoleda, chestions nia nueves ma fondamentales che reverda duc i ladins, tamben sciche persona che sciche comunité. La resposta ne é nia scempla, ma duc, y dantaldut la politica, é enviés a pensé soura, fé propostes y chirì soluzions. Chestes righes (y les reflescions contegnudes te n articul dal medem titul scrit dant da plu de vint agn) vuel ester n envit y na a sburla a se mueve; i speron che d’autri lasce audì sia minonga per mete enscì a jì na discuscion plu ampla sun la ”raison d’être” de nos ladins.
|
Les ghiranzes sourandedes a Prodi
|
|
L document sourandé a Prodi
I ladins da souramont podarà vegnì salvés, sce an i tira fora dal palù dl Venet - L document original che ti é vegnù sourandé dai Amisc dla Ladinia a Prodi
Illustrissimo Presidente Romano Prodi, nella speranza di trovare in Lei un convinto fautore dei diritti delle minoranze storiche e soprattutto delle legittime richieste dei tre comuni ladini storici di Col/Colle S. Lucia, Anpezo/Cortina d’Ampezzo e Fodom/Livinallongo, poniamo alla Sua attenzione gli obiettivi che ci siamo preposti di realizzare per garantire una salda tutela della minoranza ladina. Dopo che tali richieste furono disattese per un lungo periodo di 90 anni, i tre comuni in data 28-29 ottobre 2007 hanno espresso con voto plebiscitario la propria volontà di staccarsi dalla regione Veneto per ricongiungersi ai ladini della Regione Trentino-Alto Adige/Südtirol, alla quale si sentono appartenenti per sentimento e identità storico-culturale.
|
Dellai y Trent orientés a dì de no a la agregazion di 3 comuns ladins
Enfin a sen se ova Trent tres tegnì ite, chisc dis él vegnú fora sun la stampa l orientament plutost envers al "no" - Poura de na nueva "chestion fasciana"?
La novela, da lieje chisc dis sun la stampa beluneisa, che la provinzia de Trent dijarà de no a la agregazion di trei comuns ladins da souramont à sperdù dassen nia demé i comités pro-referendars. An savova che l president dla jonta trentina, Lorenzo Dellai, fova da empruma encà bendebot tiebe per ne dì nia desplajù dl referendum di trei comuns ladins da souramont. L no de Trent ne é nia ciamò cleriscim y fosch sun blanch, ma n grum de segns mostra de chest vers. Trent vuel dì per prinzip de no a duc i mudamenc di confins dla region Trentin-Sudtirol garantis da n statut spezial. Les motivazions storich-linguistiches metudes dant dai trei comuns ne é per Trent nia automaticamenter na cherta de entreda. Dellai sà samben che a Bulsan él l assessour gherdeina, Florian Mussner y sie entouraje, dret a una de tegní en pe i confins metus su dal fascism per crazé demez chela "tacia grijia di ladins" sciche Tolomei dijova.
Lorenzo Dellai. Ti ultims agn à la provinzia de Trent valorisé cotant les mendranzes sun sie teritore, metan su ence n ofize provinzial aposta "Servisc per les mendranzes". Ala sostegn dassen la Generela y la Usc di Ladins.
.
|
Enconteda dl comité y dla jonta di comuns ladins
|
|
Dellai ne à nia dit de "scì"
Al conesc dret ben la situazion ladina, ma al ne ti à nia dit a la delegazion ciun che sarà l orientament dla provinzia de Trent canche ala messarà dé ju sie bensté per la anescion
“Nos volon la reunificazion dla Ladinia sot a na soula Region”. Chest é cie che ala ti à damané en lunesc, 17 de dezember, al president dla provinzia de Trent Lorenzo Dellai la delegazion formeda dai capicomuns de Col, Fodom y Ampez, dai presidenc dles trei unions ladines y dal coordinadour dl comité referendar Siro Bigontina.
|
Intervista a Marco Pizzinini sourantouta da www.amiscdlaladinia.info
|
|
Nos messon sen sensibilisé la opinion publica
Intervista al coordinadour dl comité "Amisc dla Ladinia Unida", Marco Pizzinini, sourantouta dal sit www.amiscdlaladinia.info
 Defata él 2 meisc ca dal referendum da souramont di 28-29 de otober 2007. An aspeta dutaorela la convalida dl resultat lital da pert dl ofize di referendums pro la Court de Cassazion, na formalité envers a la chestion politica, chela dl bensté dles provinzies de Trent y de Bulsan y chel dla Region Trentin-Sudtirol. N rem ciamò majer raprejenteia spo la lege de destach da ti mete dant al Parlament talian. Al podessa passé via valch ann. Entratant ciàlen de se mueve tl ciamp dla informazion y studia plu avisa cie soluzions che podessa conduje plu debota (lege ordinara) al obietif: l destach da la region Venet y la agregazion a la region Trentin-Sudtirol. Cie che i comités se tol dant é perchel dantaldut informazion sun "tripartizion ladina". Doestrei domandes al coordinadour Marco Pizzinini.Foto a mandreta, zedola referendara: cliché lassoura per la engrandì.
|
Dellai enconta na delegazion di comuns referendars
|
|
Dellai enconta na delegazion da souramont
Chest lunesc ai 17 de dezember a Trent - An vuel ti damané dantaldut plen sostegn di Trentins tl consei regional per la domanda de agregazion
La Consulta Ladina dei trei comuns de Fodom Col y Ampez y l coordinadour dl comité referendar Siro Bigontina se encontarà en lunesc 17 de dezember a Trent con l president dla provinzia de Trent y dla Region Trentin–Sudtirol Lorenzo Dellai. Argoment de discuscion l resultat del referendum. La delegazion ladina damanarà en particolar n plen sostegn da pert dla provinzia de Trent daite dal consei regional a la domanda de anescion a la Region Trentin-Sudtirol di trei comuns ladins.
|
Touta de posizion dla Union di Ladins de Fascia en cont dl referendum
|
|
Union di Ladins de Fascia: per na Ladinia reunida
N rengraziament particolar ai comités y dantaldut a Marco Pizzinini y ai "Amisc dla Ladinia" che é stés i boreis y bordigons sot al cender
Tl consei diretif dla Union di Ladins de Fascia cherdé ite enstadì, l ultim dant dal renovament dles enciaries soziales prevedù chisc dis che vegn, él vegnù rejoné anter l auter dl referendum con chel che i zitadins de Col, Fodom y Anpezo à desmostré bel cler zenza ti lascé deguna lerch al dube sia volonté de ruvé endò permez ai autri ladins dles Dolomites, ite te chela Region da chela che acà entourn a setanta agn fòvei vegnus destachés a ries da la politica nazionalistica fascista che volova, tres l "divide et impera", sfrié demez la "tacia grija di ladins dles Dolomites", per adoré la esprescion de Tolomei dret conesciuda.
|
Paroles dl conseier dr. Luigi Chiocchetti
|
|
Provinzia de Trent: reconesciment plen dla Lia y dla Generela
La Union Generela ne vegn dutaorela nia reconesciuda ofizialmenter da la provinzia de Belun y da la provinzia de Bulsan - Paroles dl conseier dr. Lugi Chiocchetti: "An mess sen chirì les sinergies anter istituzions-Lia-Generela"
Tres l’adozion dles deliberazions de en vender ai 19 de otober, à la jonta provinziala de Trent dé n auter vare per l sostegn y l renforzament dla unité di Ladins dles Dolomites. Tres chest provediment, defat, végnel reconesciù formalmenter la Lia di Comuns Ladins desche organism de coordinament y de proposta per la tratazion de chestions y problematiches dles popolazions ladines che viv entourn al Sela. Chest reconesciment ruva te n contest y te n moment storich emportant per i ladins: n moment che porta segnai gaierc, souraldut da la provinzia autonoma de Trent y da sie president, a na moda che al ti vegne dé la dreta conscidrazion al popul ladin y a sies istanzes.
|
La touta de posizion dla Svp de Gherdeina: deguna fondamenta logica
|
|
Ivan Lezuo: les afermazions dla Svp de Gherdeina ne à deguna fondamenta logica
Ampez, Fodom y Col se ova bele damané de resté pro Sudtirol denant che al fossa la Svp - Afermé che l destach de Gherdeina y Badia da Sudtirol fossa fatal y tl medem temp dí che la colaborazion soura i confins é assé ne à deguna fondamenta logica
Sun l comunicat stampa dla Svp de Gherdeina entervégnel l storich y ex-president dla Comunanza Ladina a Bulsan, Ivan Lezuo, a chel che al ne ti à nia plajù cerc referimenc storics che straouj do sia minonga l significat dl referendum. Fora de uega él da tré ca "la provinzia ladina" y contraditor tamben l sostegn a la politica de Mussner che rejona demeztroi de "colaborazion", ma che defat deida daven con sia politica, l ejempl plu eclatant é l boicotaje al ladin scrit unifiché.
|
Referendum: lege ordinara o lege costituzionala
|
|
Passaje da region a region: deguna lege costituzionala, ma ordinara
Carlo Willeit rata che al ne va nia debujegn de na lege costituzionala, ajache no tla costituzion no tl statut de autnomia ne él de tel clausoles
Vuelel ester na lege costituzionala o na lege ordinara per l passaje de comuns da na region a statut ordinar a na region a statut spezial, tl caje concret chela dl Trentin-Sudtirol? La desferenza é bendebot grana. Depierpul che per na lege ordinara val debujegn demé de na maioranza scempla (50% di parlamentars +1) jìssel debujegn pro leges costituzionales de na maioranza dret ampla de 2/3 (ciamena y senat con letura dopla). Carlo Willeit, giurist de dert publich, rata che al ne va nia debujegn de na lege costituzionala, ma che al cleca na lege ordinara. Al en é endere, sciche l parlamentar di Verc Marco Boato, che rata depierpul de scì.
|
MPL - Enduneda generala a Urtijei ai 24 de november 2007
|
|
Adi Demetz: al é dret emportant tò pert a les lites provinziales 2008
An ne sà nia ciamò cie modus lital che vegnirà apliché - Critiches sun co che la Svp de Gherdeina se à astilé pro l referendum da souramont
L MP Ladins sta scemplamenter per na raprejentanza autonoma di ladins, fora di schems politics di autri partis. Al é davert a vigni colaborazion, ma vuel sté sun sies giames. "Tles valedes ladines y te Sudtirol val debujegn de chesta alternativa democratica", enscì la convinzion. Chest él ence vegnù reconfermé enier domesdì, ai 24 de november 2007, a Urtijei pro la assemblea generala. Al manciova una dles seves plu emportantes dl moviment, Carlo Willeit, che é puere te ospedal y ne à nia podù tò pert. Gran mueia pro l MP Ladins che da les lites dl 2003 él ju mancia la raprejentanza a livel provinzial, enlaouta con la gambarela dl assessour cherdé F. Mussner. A chesta maniera ti él ence ju mancia al moviment visibelté y mesi finanziars. Te chisc ultims agn se àn conzentré sun l'ativité ti comuns, olàche formalmenter é l MP Ladins demé raprejenté ti comuns de Gherdeina, ma informalmenter ence tles listes de paisc tla Val Badia. Truepes é stedes les iniziatives a livel comunal y souracomunal, p.ej. seires de informazion, toutes de posizion y ence de orela curta per i amisc dl partì. Iregolarmenter él ence vegnù dé fora plu edizions dl sfuei "Ladins". Passa 200 persones à tout la cherta.

|
|  |
|