|  |
Jent Ladina Dolomites: nosc obietifs
|
|
Ladins unis tla region Trentin-Sudtirol
Les rejons dla popolazion ladina mess sté soura les ideologies y les stritaries de partì

Nost temp encuei é caraterisé da la "globalisazion", olàche dut l mond cresc adum, i confins se desfanta y les relazions soziales y economiches vegn tres plu strentes. Per nos pò ester chesta cossa dret positiva sun l ciamp sozial y economich, ma con n tel svilup végnel metù al pericul nost lingaz, nosta cultura y nostes tradizions, cis sce al vegn conscidré che te Südtirol vìvel oramai plu jent da foradecà (extracomunitars) che ladins. Chesta jent se ghira tres plu lerch y guires (derc) tla sozieté che é enscì sforzeda da se confronté con la realté nueva. Foto: i scizeri da Fodom.

|
L assessour a les mendranzes regional dr. Luigi Chiocchetti
|
|
Scì a la lista unida, y cialede cie che i on arjont te Fascia!
L assessour a les mendranzes dla region Luigi Chiocchetti (UAL) veid de bon uedl la costituzion dla lista unida Ladins-Jent Ladina Dolomites tla provinzia de Bulsan

Ence l conseier provinzial ladin de Trent y assessour regional a les mendranzes Luigi Chiocchetti é a una con la volonté de ti dé vita tla provinzia de Bulsan al moviment ladin nuef "Ladins - Jent Ladina Dolomites" metù a jì dai doi movimenc politics "Amisc dla Ladinia Unida" y "Ladins".

|
Lista Ladins-Jent Ladina Dolomites y la politica a Bulsan
|
|
Les reazions é stedes scialdi agressives
Georg Moroder dij sia minonga sun i ultims evenc entourn a la discuscion sun la partezipazion de Ladins/Jent Ladina Dolomites deberieda a les lites provinziales 2008 tla provinzia de Bulsan

Do che al é vegnù a se l dé na formazion politica nueva tla Ladinia (al ne é dessegur nia sté saurì da se mete a una) àn vedù les reazions dla SVP che é stedes scialdi agressives ti confronc de chest moviment. Sibe Durnwalder, che coche Landeshauptmann tocassa da se tegnì n pue defora da la politica, che da pert de Pichler Rolle onse messù audì reazions bendebot sciorfes sun chisc ladins che ti va ades sun i nerfs. Cie vuel pa ciamò chisc stofousc de ladins, nos ti on pu dé dut cie che ai vuel, ài dit dret dessenés. Ne se rend pa Durnwalder nia cont che a reagì enscila, vegn la situazion demé ciamò piecia?

|
Letra daverta de Fabio Chiocchetti
|
|
Sce la Union de Fascia vuel, sonsi enjigné a dé mie contribut
Fabio Chiocchetti sclaresc te chesta letra sia posizion envers na eventuala candidatura a les lites provinziales 2008
Stimés amisc, i é sentù che al vegn rejoné de litazions y de candidatures, y acioche al ne vae nia stroz strantenimenc sun mia posizion volessi ves fé al savei foraldret che i ne é deguna aspirazion per l post de conseier provinzial, y souraldut deguna idea de me candidé te listes de partic nazionai o regionai, desche i é perauter declaré ultimamenter te na intervista a la "Usc di Ladins".

|
Lista Jent Ladina Dolomites-MP Ladins
|
|
La lista ladina: despartéscela o unéscela?
N comentar de Carlo Willeit sun les ultimes noveles stampa en cont de lista LADINS-JENT LADINA DOLOMITES
I ladins auda adum y se met adum; nia valch plu de normal y de dret, ma per la contrapropaganda vuel dì chest sforz da tegnì adum cie che auda adum, despartì i ladins. Clera é la filosofia dovia: i ladins pò ester unis y pò ester ladins, ma sot a n ciapel forest!

|
metù ite da noeles ai 19 June 2008 da les 19:36:34 (707 liet)
(liej inant... | 4677 letres | ponc: )
|
|
La campagna litala met man te internet
|
|
"Jent Ladina Dolomites" y "MPL Ladins" enjignés te internet
Sies plates internet pò bele vegnì cherdedes su en previjion dles lites provinziales de november dl 2008 - Mussner ne à nia ademplì sia enciaria da "assessour ladin"
Per cie che reverda les plates internet é les does formazions politiches "Jent Ladina Dolomites" (JLD) y MP Ladins, sen unides te na alianza litala, enjignedes a dé informazions y deslarié sies intenzions y si obietifs. Per "Jent Ladina Dolomites" se tràtel dantaldut de mané n secont raprejentant a Bulsan y de abiné adum chel 40% de oujes nia-Svp tles valedes ladines che se spidiceia scenò te n grum de partis. Nia contra la Svp, ma dlongia la Svp o tla Val Badia enfinamai con la Svp. L vare de "Jent Ladina Dolomites", alias"Amisc dla Ladinia Unida", fova belau inevitabel do che Florian Mussner se à batù tant dassen, publicamenter y ciamò cotant deplù dovia, contra l referendum da souramont. Mussner ne à nia ademplì sia enciaria da "assessour ladin" de chest vers.
|
Lista Ladins y Jent Ladina Dolomites deberieda con una na lista
|
|
"Jent Ladina Dolomites" y "MPL Ladins" deberieda, ma autonoms
Enseira se ésen vegnus de mete entrami i simboi desche merscia tl simbol de lista

La dezijion é tomeda enseira pro na enconteda clef a Urtijei. L MP Ladins y Jent Ladina Dolomites (JLD) jirà deberieda a les lites provinziales per l consei de Bulsan, ma con doi simboi y doi candidac a cef, Pepi Dejaco, ombolt da San Martin, per JLD y Ulrica Goller, conseiera di Ladins tl comun de Urtijei, per l MP Ladins. Les pesimes fova tl meteman da entrames les pertes granes. Duc à endere vedù ite che jì despartis smendrissa les poscibeltés de suzes per entramesdoes les forzes. Do che an se é vegnus te chesta chestion fondamentala él sen da laoré fora n program y da chirì i candidac da mete sun lista. Al se trata de n coliament lital, ma les does forzes resta autonomes per cie che reverda simboi y candidac.
|
Jent Ladina Dolomites: i prums varesc tl publich
|
|
"Jent Ladina Dolomites" fej tremolé la SVP
Entourn a la esperienza dl referendum da souramont nàscel n moviment politich nuef, sen ence tla provinzia de Bulsan "Jent Ladina Dolomites" (JLD)
L cuertl dla discrezion sun l moviment politch nuef, "Jent Ladina Dolomites" (JLD) é vegnù destopé l prum iade enier sun la FF-Suedtiroler Illustrierte y encuei amplamenter sun i sfueis todesc "Tageszeitung" y "Dolomiten". Entourn a la esperienza dl referendum da souramont se muevel valch politicamenter en previjion dles lites provinziales da d'auton tla provinzia de Bulsan, do che al fova vegnù encondé a Cortina y ta Fodom. Ence la Union Autonomista Ladina (UAL) de Fascia dess tost se lié ite al moviment y sourantò sie inom. Pepi Dejaco, ex-obman dla Svp-Ladina y ombolt de San Martin de Tor, à clermenter dé adentene sia volonté de tò pert, eventualmenter ence a cef de chesta lista nueva a les competizions litales de november dl 2008. Nia propi cis desplajuda de chisc ultims svilups ne pèr nience la Svp-obfrau ladina Paula Bioc Gasser, dan enscì indiretamenter esprescion al melcontent che an mouj gen les oujes ladines en gaujion de lites, ma ne ciafa nia retù valch a livel de enciaries y candidatures politiches. Chest melcontet é dantaldut deslarié tla Val Badia. Mussner se à dé na dreta sperduda y prova bele de descredité, rejonan de "provinzia ladina". Tres l inom "Jent Ladina Dolomites" se lieia l moviment al predezessour "Zent Ladina Dolomites", alié strent dla Svp ti agn dal 1946 al 1948 y organisadour dla gran manifestazion storica sun l jouf dl Sela dl 1946 (ciala articui storics sun noeles). Deguna marevueia che sostegnidours atuai é ence persones che à milité tl partì Svp, sen endere ciariés con l ardiment nuef dl referendum che à endò fat vedei na Ladinia che aspireia dutaorela a na unité aministrativa sot a la provinzia de Bulsan.
|
Zent Ladina Dolomites nasc ta Souramont
|
|
"Jent Ladina Dolomites" se clama l moviment politich nuef
A Cortina y ta Fodom se enjìgnen ca politicamenter per sburlé inant les ghiranzes referendares, ence tres n moviment politich che podessa tò pert a les lites provinziales - Dassen resservés naouta i ombolc di trei comuns
La stiza vegn dal referendum dl 2007. En les ultimes edemes à la novela bele fat la roda ti media beluneisc. Al é nasciù a souramont l moviment politich "Jent Ladina Dolomites" che se posizioneia tla striara storica de Zent Ladina Dolomites che ova metù a jì dl 1946 la enconteda sun l jouf dl Sela y che se ova aficé, baudi zenza suzes enlaouta, con dutes sies forzes per na reunificazion de duc i ladins dles Dolomites sot a la provinzia de Bulsan. L obietif, à splighé Siro Bigontina, una dles animes dl referendum dl 2007 a Cortina, é chel de crié n moviment analogh te dutes trei les provinzies (Belun, Trent y Bulsan), dantaldut per ti dé n sostegn plu gaiert a la ghiranza de encuei y de enlaouta, che fova y é dutaorela la reunion di ladins sot a una na aministrazion soula, chela dla provinzia de Bulsan. L simbol é l medem da enlaouta, i colours dla bandiera ladina con na steila da mont tamez.
|
Suedtiroler Marketing-Gesellschaft prejenteia i ladins a na maniera faleda
|
|
SMG, deguna reazion, deguna corezion
Ladins prejentés dret puech y ence chel puech falé
La SMG, la sozieté per l marketing de Südtirol, finanzieda con trueps dinés publics, n'á deguna lerch per l ladin. Chilò é la SMG tla bona tradizion sudtiroleisa. Ma dret puecia - y en pert faleda é ence l'informazion che vegn deda sun i ladins. Die alalongia àn chirí debant informazions plu menudes sun i ladins: l'imaja che la SMG dova, fova chela de na provinzia bilinguala (y é en bona pert éla dutaorela enscì). Pro n convegn a La Ila fòvel vegnù critiché che les informazions sun i ladins da ciafé sun la homepage dla SMG, fova dret speres y en pert ence formuledes daspavent mel, tant da ester faledes.
|
Apel dl MPL per les lites parlamentares da en domenia
|
|
Les lites parlamentares y les posizions dla lista Ladins
I litadours dl MPL vegn enviés de lité do coscienza - N comentar de Carlo Willeit
COMENTAR
L temp fova curt, ma sce i movimenc politics LADINS y UAL ne se à endut nia muet, per sie cont almanco, é chest n segn che al mancia na mioura relazion anter i movimenc y che la dependenza politica di ladins regneia con pesc inant. | L MPL, tres sie president Adi Demetz (foto a manciancia) renoveia l apel ai partis che candideia al Parlament y govern nuefs de mené a bon fin la agregazion di trei comuns ladins de Belun a la Region Trentin Sudtirol y de asseguré na raprejentanza ladina tres na lege litala nazionala da endoman.
|
Apel dl Moviment Politich Ladins
|
|
N apel ai partis y a les listes per les lites dl Parlament talian
Apel dl MP Ladins per les lites parlamentares de auril 2008
L MPL Ladins ti faj a duc i partis y listes che tol pert a les lites dl Parlament 2008, n apel per la sconanza dla mendranza ladina, envian partis y listes, y i lités dl nuef Parlament, a s’impegné de ti fé avei a la mendranza ladina chestes ghiranzes:
1) Mené a bon fin, y zenza perde temp o tò ca prozedures straordinares nia prevedudes dala costituzion, les ghiranzes di comuns de Ampez, Col y Fodom de ruvé pro la Region Trentin Südtirol aladò dl referendum dl 28/29 de otober 2007, damanan i nezesciars arac positifs y aprovan la lege tl Parlament nuef.
|
FUEV: organisazion per mendranzes logheneia i ladins
|
|
La FUEV logheneia l'esistenza di ladins
Pro les mendranzes enviedes al turnoi de juech al palé ti Grijons figureiel endere na "mendranza sudtiroleisa" che ne esisteia nience
La Lia per popui manacés tol su con marevueia che la organisazion de mendranzes FUEV (Federazion mendranzes europeanes) ignoreia y logheneia la esistenza di ladins. Tres chest desmòstrela de se comporté te na mainiera da se daudé per na organisazion che se tol dant de raprejenté enteresc de mendranzes. La FUEV endrezeia via - tres l aiut dla Lia Rumancia - n tournoi de juech al palon "Europeada" (www.europeada2008.net). Chest é bon y dret, ajache i stac nazionai y sies formazions sportives ignoreia de regola la varieté culturala. Ma sun chest troi varieia ence la FUEV. Pro les mendranzes enviedes al tournoi y sun la cherta figureielel na "mendranza sudtiroleisa".
|
La lege sun les mendranzes nueva tl Trentin
|
|
La lege nueva sun les mendranzes tl Trentin
La relazion dl conseier a les mendranzes dr. Luigi Chiocchetti en cont dles desposizions nueves
En vender, ai 8 de fauré à la Jonta provinziala aprové n dessegn de lege su les mendranzes linguistiches dl Trentin; na proposta de lege che vegnirà metuda tla programazion di laours dl Consei provinzial de chisc ultims meisc de legislatura. Al se trata de n dessegn de lege frut de n grup de laour metù su aldò, componù da raprejentanc dles trei mendranzes linguistiches che viv sun l teritore dla Provinzia Autonoma de Trent extra che dal sotescrit y da funzionars dl servisc per les mendranzes linguistiches dla provinzia daidés a livel tecnich da esperc.
|
L film sun André Hofer, sen tla tv-ladina
|
|
André Hofer, la liberté dl variuel
Doplaje tl lingaz ladin dla fiction todescia "Andreas Hofer - die Freiheit des Adlers"
En juebia ai 14 de fauré y en juebia ai 21 de fauré mostrarà la RAI TV Ladina, tla trasmiscion da les 20.30 l film "André Hofer - la liberté dl variuel". Enscì se clama la verjion ladina dl film "Andreas Hofer - die Freiheit des Adlers", film nasciù sot a la regia de Xaver Schwarzenberger, con Tobias Moretti desche atour prinzipal, jobelné aladò dl test de Felix Mitterer.
|
|  |
|