|  |
Willeit: degun paiament ne se entardiveia
|
|
Degugn paiamenc ne vegn trac in lonch
"Sce l se ëssa tratŕ de mosces y nia dla cultura y independënza ladina, pona ti ëssa persones coche Thaler y Frick dessegur dat pro ala ghiranza de Willeit", valuteia Willeit les ultimes ataches muetes da esponenc dla SVP todescia devers de sia ghiranza de damané na votazion do grups etnics dl capitul dl bilanz de previjion che reverda i sostegns ala cultura ladina. Scuntreda daverta chisc dis.
|
Aprovazion dl bilanz sburleda a jené
|
|
Willeit brancia do l'erma plu temuda: la votazion do grup etnich dl bilanz de previjion - El damana ence le sostegn per dertoré la Cësa di Ladins zenza messei dé ju la proprieté ala provinzia
La scuntreda danter maioranza y mendranza se fej plu dura. Le rapresentant ladin y vizepresident dl Consei, dr. Carlo Willeit, ne ŕ nia dé pro le bilanz de previjion pro la ultima senteda dl Consei provinzial y s'ŕ tigně a na prozedura veduda dantfora dal Statut de autonomia per sconé i interčsc de en grup etnich, te chest caje de chel ladin, sce el rata de ester vegnů traté nia endretura y ingiustamenter dala maioranza, te chest caje dala SVP. Do le mote ne ti jovel a Willeit nia plu traté cun la maioranza (SVP) cun "de beles manires" - vedú ence sciche al é vegnú metú l'assessour Florian Mussner unilateralmenter dala SVP. Willeit ŕ sen brancé do a una dles mesures plu drastiches per fé capě y audě clermenter sia posizion.
Un di poms dla descordia. La Cësa di Ladins a Urtijei, la SVP vuel na pert dla puscion per la provinzia tl caje dl conzediment de n contribut. La Lista LADINS é decontra.
|
Willeit: les burtes manieres de Mussner
|
|
"Mussner se fej propaganda litela cun la finanzes publiches"
Touta de posizion dla lista LADINS en cont dla invervista deda dal assessour Florian Mussner encuei (19.12.2002) al foliet "Dolomiten"
Le vizepresident dl Consei, Dr.Carlo Willeit (sul retrat) á riesc tout posizion sun na intervista deda dal assessour Mussner tamben encuei al foliet "Dolomiten", dijan che Florian Mussner "fej propaganda politica cun la cumpetënzes, la finanzes y l aparat aministratif dla Provinzia y cun si detlarazion de biadum (tla zaita Dolomiten dl 19.12.02) desmostrel de vester puech nëubl, y cieche l ŕ dit n cont dla relazions cun Willeit y cun i LADINS ie n desfurmé dla realtŕ", dij Willeit. "I cuntac che Mussner dij de avëi cris fova fictifs, chëi che i LADINS y Willeit ŕ cris, y chir mo for, ie reéi. Do che Mussner ie uně numinŕ assessëur ti ŕ Willeit sëurandat persunalmënter na lista de argumënc y problems da se rujené ora deberieda; nchina sën ne n’ŕl giapŕ deguna resposta!", met en cler Willeit.
|
A Roma vëgnel debatü na legia söl federalism
|
|
Le passaje da na provinzia al'atra de comuns dess deventč plü saurě - Cortina, la "perla dles Dolomites" foss en gran davagn por i Ladins, mo s'la lascia la provinzia de Belun tó?
de Lois Trebo
Te chisc ultims dis é le presidënt dla provinzia Durnwalder gnü cherdé a Roma por dě la süa sön na proposta de lege che trata le federalism; chësc oress dě che le stat dess jö ales regiuns y ales provinzies deplü competënzes che reverda la scora, la sanité, la polizia ez. La medema lege vëiga inće danfora na maiů poscibilité por comuns da baraté provinzia y por provinzies da baraté regiun. Sön chësc ŕ Durnwalder dit che ël foss a öna da tó sö con brac aspanęs i Ladins da Suramunt. Ponsé ŕl impröma a Cortina d’Ampëz che é en post dër conesciü por sü bi raiuns, sü crëps, söes munts, tlamada la perla dles Dolomites. Söl retrat: les munts podores de Cortina d'Ampëz che rossiëia. Cun Zent Ladina Dolomites s'ŕ i Ladins ampezans metü cun gran entusiasm a cé dl movimënt ladin dl 1945 , fajon dles dötes por arjunje la reunificaziun dles cinch valades sot ala provinzia da Balsan. Cotanc é i lians che nes liëia cun Ampëz, Fodom y Col.
|
De gran desfarënzies tles ghiranzes
|
|
La Lista LADINS se damana deplü rajuns - An ne capësc nia a ci moda che la SVP ŕ dit de no
de Lois Trebo
 Dan val'edema ŕ la Lista LADINS publiché tl foliet ladin na lista de sües ghiranzes por la sconanza dai Ladins y metü a per chëres dla SVP. An á podü lí avisa, ći ghiranzes ladines che la SVP â refudé, mo an n’á nia cis capě a ći moda. Vignun ŕ odü tler che la Lista LADINS damana cotan deplü rajuns por i Ladins co la SVP. Söl retrat a manciampa: Pepi Dejaco, vize-SVP y a mandërta Lois Trebo, dî alalungia ativist dla SVP.
|
Legia litala y cherdada dl assessur
|
|
Willeit: "Na touta de posizion plena de fauzités"
Le renuzia al recurs contra la cherdeda de n assessour ne se ŕ nia paié fora
Les tutes de posiziun dl vize-SVP Pepi Dejaco in l'ultima edema ŕ fat lovč sö bindebň de reaziuns indignades, nia ma da pert di esponënc dla Lista LADINS. Dan da n'edema ŕ tut posiziun le presidënt Dr. Giovanni Mischě, valutan la posiziun de Dejaco "de en livel bas". Le vize-presidënt dl Consëi y rapresentant ladin tl consëi dr. Willeit Carlo valutëia cinamai la poscibilité de na plöra por defamaziun, deache la tuta de posiziun é "plëna de falsitęs" y ma finalisada a "descredité". Willeit ti tira ince les orëdles ai responsabli dla USC di Ladins che ŕ lascč passé tres na te' lëtra, aladô de ël na desmostraziun dla "deblëza" di media ladins.
|
Vigni scagn sot l control dla politica
LADINS: la majera pert di enc publics é true massa influenzés da la politica
La lista Ladins tol posiziun sön i ultims svilups tla chestiun dl'université da Balsan y in general söl degré de "direziun y presciun politica" a chël che les istituziuns provinziales é sotmetüdes, dal scëmpl contribut, ai comuns y ales inciaries plü altes. "Che la politica é inće rovada tl’ Université Lëdia da Balsan ę na cossa tlera da impröma insö" - vëgnel dit tl comunichę.
|
Pseudo-ladins de Belum vignus a lum per i scioldi
|
|
Fata la lege, ciapé l engian
L burt vive adum ai neo-Ladins da Belun
de Lorenzo Soratroi
Dinés, dinés, dinés. Vigni ocajion é bona per i neo-ladins tla provinzia de Belun de se sciaudé decontra ai ladins di trei comuns per via di finanziamenc regionai a les mendranzes. N burt vive adum y per chi autri l’ocajion de vegně sun chest mond de gré ai finanziamenc regionai. Ai fej tres de dut per ti i tó ai Ladins di trei comuns.
Sul retrat: la vila da Pescosta/Ornela ta Fodom.
|
L Retour Steinherr fej l poch
Touta de posizion dla Lista Ladins en cont dles demiscions
Sön la chestiun che al vëgn baraté jö gonot les inciaries te posiziuns altes tla provinzia, propi incö l'á dada sö le Retur dl'Université da Balsan, dr. Alfred Steinherr, él ince antergnü la lista "Ladins", osservan che dlunch sides tla sanité, tl teater dla cité da Balsan, tl marketing o atualmënter pro l' unversité ne la tëgn fora top-managers cherdés da foradecá nia dî . Les gaujes por i desmandré, vëgnel dit, va da "desvalianzes de minunga" cina a ti trá dant "incapacité ala profesciun". Tler, va inant la lista "Ladins", por jënt che ciara ala cossa da defora él ma che al ne é nia tröc "striuns" danman, no söl post, no foradecá, deache les strotöres tla provinzia é baldi sot a curatela politica y i direturs inciariés ne n'á gonot nia les conescënzes, mo ai vëgn ma metüs sön scagns da diretur por oportunité politica. Porchël n'él nia da se fá demorvëia, sce les desvalianzes de odüda danter le diretur y le top-manager vëgn defata a löm. Chi che proa da se paré cuntra la dependënza politica vëgn stlüc fora, mo ai se mirita döt le respet, stlüj le comunicat.
|
metů ite da noeles ai 28 November 2002 da les 19:41:39 (891 liet)
(comentars? | ponc: )
|
|
Les invidies y les marizies dla politica
|
|
Na sentenza dla Court Costituzionala va respeteda!
La Lista Ladins respon a les acuses dl vize-ladin dla Svp Pepi Dejaco
de Giovanni Mischí
En relaziun ala tuta de posiziun dl vizepresidënt ladin dla SVP Pepi Dejaco (Usc di Ladins 23.11.2002) y rodada incërch tla stampa, él dassënn da desplajëi che les argumentaziuns portades dant basëia por la majera pert sön acüses fates cun marizia y che prô da intorje i fac, jon aboc sura le lim dla descriditaziun fora. Al fej demorvëia y desplej dl livel tan bas, implü pron da manipolé y tó por le nęs la jënt che sa avisa co che la Lista LADINS se dŕ da fŕ y sciöche ara laôra. Mo jun a ti ciarč daimproěa ales contestaziuns de Dejaco:
söl retrat: le presidënt dla Lista Ladins, dr. Giovanni Mischě
"La Lista Ladins ne n'á nia fat sües propostes in cunt dla lege litala dal öt, mo ara á lascé studié la materia dai majeri iurisc´ y esperc de dërt costituzional y dles rajuns de mendranza, nia ma da un, mo da deplü ..." (le articul va inant al intern).
|
Convëgn a Balsan dla regiun
|
|
Segns de dauritura, ma al romagn dutaorela tabus
L Convegn fova dominé da esponenc dla Svp, deguna parola endere sun Ladin Standard, colaborazion interladina
de Umbert Cians
Le convëgn "La mendranza tla mendranza" metü a jí dal consëi regional y anunzié fora d'en sarëgn tres internet é gnü tigní incö (22.11.2002) tl salf dl consëi a Balsan. Dan na lignora lungia de porsones arjignades a tó la parora él sté danfora le salüt dl presidënt dla regiun dr. Franz Pahl che á recordé l'importanza che al ti é gnü dé al grup linguistich ladin y dandadöt a so lingaz te chisc ultims agn, na importanza che le grup ladin se mirita.
Nota:
|
"Mendranza te na mendranza" ne plej daldut nia
Bele l titul che an ti ŕ dé al Convegn dij dut sun la impostazion politica
Che le consëi dla Regiun Trentin Südtirol organisëies en convëgn porsura i ladins fej dessigü plajëi y le presidënt dr. Franz Pahl se mirita dessigü en lalt por chësc so interés por i ladins sciöche al á bele fat in ocajiun dla presentaziun dl Statut de autonomia metü jö por Ladin Dolomitan. Nia dër tler é podëi dí chi che sta iadedô a d'ël y che organisëia sëgn chësc convëgn. Daldöt nia ne plej le titul dl convëgn "Ladins, na mendranza tla mendranza".
|
Comentar al Convëgn da in vëindres
|
|
Convegn o manifestazion de propaganda litala
Mefodret ŕ la medema maioranza refudé vigni miorament dla legia litala per i ladins, sen organiseiela n convegn
Mefodër ŕ la medema maioranza refodč vigni mioramënt dla legia litala por i ladins - sëgn organisëiera en convëgn. En vëindres, ai 22 de novëmber, vëgnel fat tal consëi provinzial a Balsan n convëgn sön i ladins. “Die Ladiner – Minderheit in der Minderheit” ŕl inom; gnü organisé él dla presidënza dl consëi regional. En convëgn sön i Ladins cun carateristiches che ŕ püch da fa cun en convëgn neutral: al č na manifestaziun sbilanciada dla pert dl partě SVP.
|
ghest scriv "Stimeda Redazion, complimenc per l sit web, na scomenciadiva che arichesc l panorama informatif y cultural dla Ladinia.
Ie n'é nia ciamň abů dlaorela de ti cialč ju avisa a les plates desvalives che ti vegn pitedes ai letours; i me tolarŕ la bria de fé valch osservazion y proposta plu inant. Una na cossa volessi dě atira: ie son dldut a una con la Redazion che i comunicac de n partit "ladin" vegne manés ite y publichés per ladin. "
|
L Trentin ŕ na lege litela neva
|
|
La provinzia de Trent ŕ na legia litala nueva
Intervista al assessour Fontana sun les chestions ladines
de Riccardo Zanoner
Instadě, piů avisa en vender ai 8 de november, l Consei provinzičl de Trent l’ŕ aproŕ sia neva lege litčla. La maoranza che ŕ sostegnů chesta neva sort de litazion la č stata de passa i 2/3: 24 dapro, 2 zedoles biences e 5 de contra. La lege la jirŕ en doura ofizialmenter, se nisciugn chiamarŕ ite l referendum, te trei meisc e donca de november de l’an che vegn jiron a dčr la stima con chesta neva modalitčdes.
|
|  |
|