|  |
Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
|
|
La politica y l'economia à desdrut vigni liam, sen réstel demé plu l slogan dla SVP de Gherdeina "Tiroler sind wir und Tiroler wollen wir bleiben"
En juebia, ai 20 de fauré, végnel recordé la mort de Andreas Hofer. Aluesc vegniràl fat valch manifestazion per recordé l'aveniment, ma souradut do l burt film soura el, olache an ti met tla bocia esprescions da encuei y an l conscidreia modern ence te sia conzezion dla vita morala, ne nes dij sia figura feter plu nia. Sciode! Almanco per i ladins é Andreas Hofer tres resté n simbol de unité, davia che con el se á batù ladins de dutes les cinch valedes. Mai tant co sen é i ladins da Souramont sciurés sun na pert y desmentiés. La vertola che chisc ladins s'á destaché da se enstesc y che la maioranza de ei ne vuel nia plu vegnì con Bulsan ne giustificheia nia la puecia o deguna atenzion che Sudtirol á desmostré per ei da do la pruma gran vera encà. I gragn scraions "Tiroler sind wir ....", dit pro vigni congres dla SVP a Maran, é sen i piec, ai va contra vigni ideal de unité ladina.
|
L raport di ispetours engrandesc l fossel tl Consei de Segurté
L second raport prejenté enier (14.02.2003) dai mascims responsabli dles ispezions tl Irak, che é truep plu moderé y manco tl detai che l prum, à reafermé les desferenzies tl Consei de Segurté anter les pertes per y les pertes contra l'adoré la forza contra Bagdad. L cef di ispetours dl'ONU, Hans Blix, à afermé che fin a sen ne àn nia podù desmostré che l govern iraken despone d'ermes de desdruzion massiva. Al à amonì che te vigni caje pòn arjonje l dejarmament dl Irak te na maniera plu aslune, miour marcé y en pesc sce al é na cooperazion incondizioneda da pert dl rejim iraken. L responsabel svedeis à mesuré dassen sies paroles, cialan d'evité che al someie che al dae n vantaje a una dles does perts dla comunité internazionala despartida per chesta crisa.
|
Ladins da souramont ortia na letra a Belun
|
|
I ladins da souramont damana la provinzia de Belun de reconesce la Generela sciche organism de coordinament - L medem s'aspéten da la provinzia da Bulsan
de Lorenzo Soratroi
Les Unions di trei comuns ladins tla provinzia de Belun vuel resté liedes dassen a la Generela, sceben che decà dai joufs vuel trueps les despartì da cheles comunités dl Sela a cheles che ales é liedes per cultura y tradizions da vedlamenter. Per se seguré n iade deplù chest liam à Nani Pellegrini, President dl'Union di Ladins da Fodom, mené na letra a la Provinzia de Belun per mans dl President dl Consei Provinzial, Daniela Larese Filon, solezitan l ent de Palazzo Piloni a tò atira dezijions de chest vers. La "Lege Cheder" 482/99 al articul 3 coma 3, sotrisseia Pellegrini, dij che les Provinzies pò reconesce i organisms de coordinament y de proposta per les mendranzes despartides fora sun teritores provinziai y regionai desvalifs. Sun l retrat: la presidenta dl'Union Generala di Ladins dles Dolomites, Hilda Pizzinini.
|
Les candidatures per les lites provinziales
|
|
Degun sostegn ofizial da la Val Badia per Mussner ciamò
Les lites provinziales ruva tres plu damprò. Pro i partis végnel bele da n pez pastelné pro les listes, samben ence pro la SVP ladina, tant deplù davia che ala pò demé mené te gara 1 n soul candidat. Enseira (07.02.2003) s'àl abiné a La Val l grup SVP dla Val Badia, presidenzié dal "obmann" Franz Complojer, enstes ombolt dl paisc y da Pepi Dejaco, ombolt da San Martin, "vize-ladin SVP", con ambizions de ji sun l parchet politich provinzial. Sun l orden dl di la candidatura ladina per les lites provinziales de chest auton. Degun sostegn dampertfora per Mussner l resultat dla seira. L grup recorda che aldò de na vedla regolamentazion interna messessa perdret n candidat dla Val Badia tré dant chest iade, do che 2 candidac gherdeines é tomés tres, Malsiner empruma y Stuflesser dedò. La SVP dla Val Badia se fej ert perel, a pruma odleda, da i dé endò la creta a n candidat gherdeina, ence sce l candidat proponù da pert de Gherdeina é l assessour en ciaria Florian Mussner cherdé da foradecà l'ultim ann. Iniò ne él scrit che la cherdeda vele automaticamenter sciche candidat.
|
Ejam de bi- y trilinguism
|
|
La lista LADINS damanda che la marches venie retudes
Da permò à zaites scialdi lietes scrit che pra la dumandes de amiscion al ejam de bi- y trilinguism ne n’iel nia plu debujën de mëter marches da bol y, puech do, che chësc vel nce per i atestac. Nia na parola sun coche chësta esenzion ie unida a se l dé, nia na parola sun chi che la à damandeda y nia na parola sun i paiamënc eventualmënter da reter.
|
Todesch dlunch, ladin feter inió y l'assessur ladin a öna!
Comentar de Dolasila
Cun capazité àn presenté le sit internet nü. www.berufsschule.it - les scores profescionales todësces y ladines se presentëia te n sit. An dij ince - döt capazi - che al é da mëisc che al vëgn arjigné ca chësc sit. Mo te chisc mëisc ne i él tomé ite a degügn che n sit internet dles scores profescionales todësces y ladines podess avëi ince söa pert ladina. Ince le rest dles plates internet dla provinzia n'ô avëi oramai degüna lerch por le ladin. Y le rest tan manco - documënc, atestac, comunicaziuns, tofles fora por les strades y la natöra - le ladin é da ciafé dainré n iade. Le ladin vëgn stlüt fora, emarginé, traté sciöche al foss n lingaz da refodam.
|
Touta de posizion dla Lista Ladins
|
|
La Lista Ladins ma in pert contënta cun la delibera dl Govern Provinzial - Standard por ac publics adressà a düc i ladins - Ara se damana ince le reconescimënt di idioms da suramunt pro l'ejam de trilinguism
Cun la soluziun provisoria deliberada chisc dis dal Govern provinzial da adorè tl setur publich le badiot y le gherdëna é la Lista LADINS prinzipalmënter a öna, tan inant che al se trata de documënc che reverda öna dles döes valades; mo por ac publics in general che interessëia la mendranza ladina intiera, sciöche p.ej. leges y ordinamënc dla provinzia/regiun y i.i., recorda la Lista LADINS che la poscibilité da adorè la forma de ladin standard é incö porater bele dada. A odüda lungia é na forma standardisada de lingaz de scritöra val’de nezesciar y d’inevitabl.
|
Dl 1995 ova Willeit daidé enscila l Aiut Alpin Dolomites
|
|
La perdonanza va damaneda ai ladins per sia pazienza - La lista longia dles mancianzes politiches
de Umbert Cians
Bilanz provinzial 2003 bloché enlaouta, mozions a ben di ladins refusedes da la SVP, Aiut Alpin Dolomites, la seria longia de mancianzes dla politica envers i ladins te Suedtirol; conscidron mo n pue les mozions de Carlo Wileit, a mete man da cheles ultimes: feter degugn ladins ne laora pro l'Université ledia da Balsan y Willeit se damana per l grup ladin una dles does vizepresidenzes sciche preodù dal statut dla Université, enchina ciamò touta ite da n todesch y al se damana che l grup linguistich ladin ae sie raprejentant nia demé te consei, ma ence tla jonta de chest organ. L raprejentant ladin é dutaorela Theodor Rifesser che à sen messù dè pro che al va debujegn de mudé l statut per ti fé lerch ai ladins. A cie moda ál pa scuté enchina sen? 
Retrat: L "Land" Südtirol ne scona nia cosc' canche ala va de d'autri interesc. L journal Südtirol Heute giata n finanziament de passa mez milion de euro al ann (1 miliard de vedles lires), la proposta de Willeit de ti garanti tres lege a la Usc n finanziament é depierpul categoricamenter vegnuda refuseda da la SVP.
|
Derturazion dla Cesa di Ladins
|
|
Deguna tria entourn la Cesa di Ladins y deguna resposta ciamò dla SVP "Ladina" al envit a l'enconteda
Al ne vegn plu dè deguna tria tla chestion Cesa di Ladins a Urtijei. N comunicat politich ciacia l'auter. Al semeia che la chestion devente un di ponc de confrontazion politica ence dles lites provinziales 2003. Mussner y Perathoner (SVP) sostegn l ombolt da Urtijei Konrad Piazza y sia ghiranza che tl caje dla conzescion de n contribut dess na pert dl frabicat (l museum) passè tla proprieté dla provinzia. Deguna resposta dla SVP Ladina ciamò al envit de Mischì dla Lista LADINS a na enconteda sun chesta chestion y sun d'autres che ti é vegnù ortié dan valgunes edemes a Mussner y Dejaco.
Sul retrat, l gran model original per la derturazion dla Cesa di Ladins che se meritassa de vegni realisé per l ben dla cultura interladina. Trueps se damana: "Sce la provinzia po finanzié cun mez milion de euro vigni ann la televijion todescia Suedtirol Heute, a cie moda ne pola pa nia dé ca cheles trei lires per la realisazion de chest model, zenza ghiré atira na pert dla puscion"
|
Cesa di Ladins: simbol che fej gola
|
|
Perde la Cesa fossa n auter sclaf de sotmiscion - A cie titul damana pa Konrad Piazza perdonanza?
de Umbert Cians
Al é freit, ma valgugn à empò i nerfs ciauc y bonamenter trac. Chisc valgugn miena de ester dassen importanc, de ester conscidrés da vigni pert y perchel ti tòmel enchinamai ite de se autolité rapresentant de na valeda y de rejoné a inom de duta la valeda. Vignun à l dert de dì sia minonga, ma nia de se identifiché ti autri. Sce valch ne ti scusa nia a d'el, ne vuel chest nia dì che chest vele ence per i autri. Te chest caje la pensa propi trueps autramenter, almanco i 360 sozes dl'Union di Ladins de Gherdeina.
|
La Cesa di Ladins: La perdonanza de Konrad Piazza
|
|
Konrad Piazza preia perdonanza - La lista LADINS: "La Union di Ladins de Gherdeina ne dess nia dè ju la proprieté" y envieia la SVP a na enconteda
Les ones levedes su entourn la chestion dla Cësa di Ladins ne se apajeia nia plu via. Encuei à tout posizion l ombolt da Urtijei Konrad Piazza te na letra ortieda al foliet «Dolomiten », prian enchinamai perdenanza a inom di gherdeines dant a la jent de dut Südtirol y slomenan da l’autra pert dassen Willeit per avei tegnù su l bilanz provinzial per chesta gauja. La resposta dla Lista LADINS é riesc vegnuda do y tamben fiersa, l president dla Lista LADINS: “Che Piazza se enrabieia contra Willeit en cont dla Cësa di Ladins fej odei clermenter sia desconescenza di fac reai, sia posizion antiladina, sie desprijé dles comunanzes ledies y dles raprejentanzes y istituzions politiches legitimes. Tres de tel declarazions se descualificheia l prum zitadin enstes », refudan enscila les paroles dl ombolt desche « nia fair, zenza fundament y desprijentes ».
|
La lista LADINS respogn ales insinuaziuns
|
|
Degugn entardivamenc pro les pensions
Al se trata de polemiches sofledes su che ne à deguna fondamenta
Te na comunicaziun ortiada ala stampa tëgn la Lista LADINS da mëte en dërt che le paiamënt dles ponsiuns d’invalidité ne é nia gnü arforé o tignì sö por gauja dl bilanz provinzial impormò aprové da n per de dis, mo so intardiamënt – y chësc vëgn ince confermé ofizialmënter dai Ofizi competënc – é gnü a s'al dé por rajuns de organisaziun di Ofizi instësc, é pö la licuidaziun ciamò na pratica che fej pert dl bilanz vedl.
Söl retrat, le presidënt dla lista LADINS, dr. Giovanni Mischi
|
Cësa di Ladins: L assessour Mussner tol posizion
|
|
Mussner: "Cesa di Ladins" y espropriazion, dut nia veira!
Mussner claresc te na comunicazion sia posizion
L assessour ai laours publics y a la scola y cultura ladina, Florian Mussner, claresc te na comunicazion deda fora enier dal ofize stampa provinzial valgugn ponc per cie che reverda les discuscions y les polemiches entourn la "Cësa di Ladins" a Urtijei vegnudes su ti ultims temps. "El enstes" - enscì lìejen tl comunicat stampa - "à tout l'iniziativa de mete a jì l'enconteda di 4 de dezember 2002 a Urtijei. El ne à mai rejoné de na espropriazion no sen y no tl davegnì dla Cësa di Ladins coche an ti tira dant". Sul retrat: l assessour Mussner.
|
Le Presidënt dl Parlamënt dl'Austria Andreas Kohl te Südtirol
|
|
Carlo Willeit enconta Andreas Kohl
Kohl empermet de daidé i Ladins a ester reconescius a livel internazional
Le vizepresidënt ladin Carlo Willeit à ilustré aspeć de sconanza dla mendranza ladina y perié le presidënt dl Parlamënt dl'Austria, Andreas Kohl da s’adorè por n reconescimënt internazional dla mendranza ladina en gaujiun dl'incuntada albüda inier (09.01.2003) tratan so intratëgn te Südtirol. Söl retrat: Andreas Kohl y Carlo Willeit.
|
Por ne messëi nia jì dan dala Curt Costituzionala
|
|
Miù müs a müs! Zacai mint y ne dij nia les cosses co che ares se sta in realté
de Lois Trebo
Che al é rî da mëte a jì incuntades danter rapresentanc de odüda politica desvalia nen é nia val' de nü, cis sce önn en grup fej pert dla maioranza y l'ater dla oposiziun nia orüda. Bele jö Roma pon osservé les gran dificoltês danter la maioranza y la oposiziun por rové adöm a se baié fora. Le presidënt Ciampi à tl ultim tëmp critisé plü gonot la mancianza da pert dal guern da se ürté con la oposiziun por baié y sciacaré fora problems de gran importanza. Al à dit che le debat politich é na infrastrotöra essenziala che se ghira ma la bona orenté da intrames les perts. Le dialogh danter maioranza y minoranza é le su tru por jì tla direziun de na vijiun plü leria di problems istituzionai. Le comissar europé Mario Monti à da püch te na intervista baudié che la mancianza de en debat politich tla Talia é en fatur che sprigora investimënc esteriurs da gnì tla Talia,olache al vëgn ciaré massa ai personalisms impede ales reformes.
Nota: articul te ladin standard
|
|  |
|