|  |
Problems de interpretazion dla lege cheder
|
|
La Generela y i ladins da souramont - Al vegn damané sclarimenc a Roma
de Lorenzo Soratroi
L reconesciment dl’Union Generela desche organism de coordinament, damané a la provinzia de Belun dai trei comuns ladins storics, desche prevedù dal articul 3 dla lege cheder nazionala sun les mendranzes 482/99, se porta do na chestion de interpretazion dla medema lege. Per dì miec, al é vegnù fora na sort de "vuet" tla lege, nia prevedù fosc dal legislatour nience canche al é vegnù mené fòra l decret atuatif. Al se n’à entenù Nani Pellegrini, president dl’Union di Ladins da Fodom, che ti à scrit al minister La Loggia, per avei sclarimenc.
|
Passaje de comuns da na region a l'autra
|
|
Na lege nueva slesiriarà l passaje da na region a l'autra, al basta la volenté dla jent dl comun - La Ciamena à dit scì, sen pàssela al Senat
S ce n comun vuel passé da na provinzia o region a l'autra bàstel n referendum te comun, se basan sun na scempla delibera comunala. Les regions y les provinzies tochedes ne pò fé net nia decontra che lascé jì o tò su i comuns che à chesta intenzion. Dant puec dis à la Ciamena di deputac a Roma dit de scì a chesta lege che slesiriarà, an podessa dì a na maniera revoluzionara, l passaje de n comun o de na provinzia da na region a l'autra. La lege é passeda con n referiment particolar a Sudtirol, olache al va debujegn ence de n bensté dl'Austria, sciche Karl Zeller dla Svp, deputat a Roma, à dit. La lege passa sen al Senat. Con chesta se deurel ence scenars nuefs per i comuns ladins da Souramont, Ampez y Fodom dantfora, che à bele da n pez segnalé chesta volenté. Sun l retrat: i comuns ladins tripartis (BZ-TN-BL).
|
Interogazion de Carlo Willeit al govern provinzial
|
|
Incompatibelté de aconsiadours dl Istitut Ladin?
L'arat dl Istitut Ladin y la delibera dl assessour Mussner é sen ence gauja de na interogazion dla Lista Ladins al govern provinzial sun l'incompatibelté de valgugn aconsiadours. L Istitut ladin Micurà de Rü con senta a San Martin de Tor vegn manajé da n consei d’aministrazion de 9 membri. Sce l’ofize per la scola y l istitut pedagogich vegn aratés istituc provinziai, spo àn ben 5 sun 9 membri dl consei d’aministrazion che à n liam plu o manco diret con l govern provinzial. Co pò pa chesta composizion garantì l’autonomia y l’imparzialité de n consei dl Istitut Ladin? Sun l retrat: entratant na senteda dl Consei d'Istitut, sen contesté. Demé persones fidedes dla Svp laite?
|
Lingaz ladin dant signoria/vicar de pesc
|
|
"Scì, i podon somié per ladin" - I articui de lege
En relazion al articul "pò pa l lingaz vegnì adorè dant signoria?", publiché plu en ju y encuei (04.03.2003) sun la plata ladina dl AA reportonse chilò sot "inant" ence l articul legislatif revardent. L decret fondamental é l D.P.R. di 15 de messel 1988, n. 574 che à odù dantfora l'introduzion dl lingaz ladin sciche lingaz ofizial tles aministrazions dles valedes ladines. Chest articul é vegnù integré con l D.L. di 22.05.2001, n. 262, G.U. n. 154 di 05.07.01, che rejona plu avisa dl lingaz dant signoria, tl caje spezifich dl lingaz ladin dant l vicar de pesc tla provinzia da Bulsan per la sconanza dla mendranza ladina. Odù dantfora "en teoria", ma mai vegnù adorè ofizialmenter sciche i impleés dl vicar de pesc a Bornech nes à dit.
|
Cie che i autri scriv: articul tout da la FF de chesta edema
|
|
Wahlen 2003: wer die Ladiner im nächsten Landtag vertreten wird / de Hans Karl Peterlini tout da : http://www.ff-bz.com
Florian Mussner, der neue ladinische Landesrat, gilt auch bei den Ladins als netter Mensch. Vergangene Woche aber zeigte er sich nervös: Mussner griff zum Hörer, um ladinische Mitarbeiter des Alto Adige und der Rai anzurufen und sich zu beschweren - einige fühlten sich zumindest sanft unter Druck gesetzt. Der Landesrat, von Landeshauptmanns Gnaden in die Landesregierung berufen, steht vor seiner Bewährungsprobe. Noch fehlt Mussner jene demokratische Legitimierung, die der ladinische Landtagsabgeordnete Carlo Willeit zweimal bei Wahlen erworben hat, wenn auch knapp und mit Glück (1998 durch die Allianz mit der DPS, die dafür leer ausging). Wie schwer sich ein ladinischer Kandidat auf der SVP-Liste tut, zeigte sich am Scheitern von Werner Stuflesser - in Ladinien bestgewählter Kandidat, aber auf Landesebene geschlagen. Am leichtesten schafft es Mussner, wenn die Liste Ladins es nicht schafft.
|
RAI: de burtes noeles con RAI TRE/Bis
|
|
La convenzion nueva con la RAI, dut tles steiles ciamò
L president dla jonta provinziala, Durnwalder, à abù chisc dis na enconteda con l Minister per les comunicazions Gasparri per rejoné dles trasmiscions radio-televisives publiches tla provinzia da Bulsan y la convezion nueva con la RAI. L resultat ne é nia cler: endò demé empermetudes o pòn speré che al vegne fat varesc inant per cie che reverda l ampliament dles trasmiscions ladines pro la RAI? La jent ladina é praticamenter resteda zenza n servisc publich radio-televisif a l'auteza de si debujegns, condut che ala à per prinzip y per nezescité l medem dert y i medems debujegns che i autri doi grups linguistics tla provinzia. Al contrar, n pericul nuef leva su: RAI TRE/Bis.
|
Implant portamont sun Mont de Souc
|
|
N implant sciche trasport publich, ma con priesc turistics
Chisc dis él vegnù debatù a livel provinzial la chestion dla daurida dla streda sun Mont de Souc. L'impostazion dla provinzia é de la saré y de limité dassen l trafich ence per la jent dl post. "Sce l implant a condles sun Mont de Souc é vegnù conzepì sciche sostituzion dla streda, vuel dì sciche meso de trasport publich, spo mess chest ence valei per les tarifes" dij la LL che se damana che al vegne desferenzié danter turisc' y jent dl post.
|
Assessour desbuta vigni envit dla Lista LADINS
|
|
Dialogh con la Lista LADINS sun statut y normes de atuazion, lege litala, referendum, proporz y trilinguism, université ne ti interesseia nia al Assessorat Ladin
La Lista LADINS fossa steda interesseda de envié via do la cherdeda de Florian Mussner a assessour n dialogh costrutif sun chestions che reverda na mioura y majera sconanza per dl grup etnich ladin. A chest fin ti fòvel ence vegnù sourandé n catalogh de ponc sun chi che al fossa sté debujegn de giaté n consens: statut y normes de atuazion, lege litala, referendum, proporz, trilinguism, université y e.i. ma no l partì Svp, no l assessour à desmostré interes y desponibelté concreta. Sun l retrat: dr. Giovanni Mischi, president dla LL.
|
L spirit dla regula Ladina
|
|
L spirit dla "Regula Ladina" tla JG dla Svp de Gherdeina - Dezijions toutes vegn ignoredes o entortes
Per chi che ne savessa nia cie che al vuel dì „Regula Ladina" recordonse en curt che ala se trata de na union de amisc dla Svp plu estremista de Gherdeina, nasciuda ti agn dl 1991-92 per se paré dal "Ladin Dolomitan". La Union é steda en pé per puec meisc, ma al souraviv l spirit dla Regula souradut anter i joegn dla Svp de Gherdeina y perchel i clamonse "i Fis dla Regula ladina". Valgugn fac mostra su clermenter che te Gherdeina y demé te Gherdeina va inant l vedl spirit.
|
A pruma odleda na encunteda envieda via da la Region ....
|
|
Envic dla Region Trentino-Südtirol, dedò comunicat dla JG-SVP ladina, trueps se à sentì strumentalisés dai gherdeines
Dant da n per de dis él ruvé adum a S. Linert de Badia sun envit dl president dla Region Franz Pahl n pice grup de persones per rejoné sun “Gespräche über Ladinien”. Enchina chilò dut bon y dret. Ma la chestion contegn n aspet dret interessant che auda da vegnì dit, davia che valgunes persones se à baudié do che ai à odù la cossa tla stampa con ei sun la fotografia: l’envit a la “roda de discuscion” é vegnù scrit y menè fora sun papier intesté dla Region Trentin-Südtirol, ma enultima é duta l’enconteda vegnuda venuda a la stampa sciche na scomenciadia dla JG tla SVP ladina. Valgugn enviés, che ratova che al fossa sté na iniziativa interessanta dla Region, é restés a bocia daverta, desplajus y se à sentì strumentalisés, liejan dedò l comunicat politich con foto di joegn tla SVP. Sun l retrat: l Pesident Regional Franz Pahl. Al à ortié fora i envic sun papier intesté dla Region. La marevueia: al à tres endò sostegnì le ladin standard, rie da capì che al fossa sté a una con n tel comunicat. Valgugn entorj les cosses.
|
" L lift nuef danter Souc y Mont de Souc dess porté pro a smendrì l trafich, ma zenza desvantaje per i zitadins de Sudtirol"
Les condles nueves che va da Souc enchin sun Mont de Souc pò zenzauter porté pro a smendrì l trafich y a mioré l turism a Souc, cie che dessa bonamenter ence ester la finalité dl implant. Ma, do l entene dla Lista LADINS, ne daussa la populazion dl Sudtirol nia vegnì sforzeda a adoré l lift per ruvé sun Mont de Souc. La jent, enscì la LL, à bele for nuzé la Mont de Souc coche raion per l temp lede, per jites de familia, de pensionés y, nia per ultim, per podejé. Messei tò l lift fossa n gran peis y bonamenter ence n impediment finanziar per jì sun la mont.
|
Indenités per assessours de comun
|
|
Na picera indenité per i assessours ence ti comuns sot a 2000 abitanc tl davegnì
Enchina encuei ne podova i comuns sot a 2.000 abitanc nia ti paié fora a si assessours na indenité d’enciaria. Chest dess sen se mudé con na proscima lege regionala che vegn chisc dis trateda tla Comiscion legislativa. Sun proposta dl aconsiadour ladin y vizepresident dla region Carlo Willeit y con l sostegn dl assessour ai Comuns Gino Fontana, él vegnù aproé te chesta comiscion na norma transitoria che ti permet ai comuns con manco de 2.000 abitanc da ti dé a si assessours na indenité, y chest ciamò denant che la Region regoleie danuef duta la materia relativa a les indenités d’enciaria.
|
Université da Bulsan - Degun istitut de ladinistica ciamò
|
|
Valch se muev pro l'université do l intervent de Willeit
Tl program de coalizion per la legislatura 1998-2003 fòvel odù dantfora de istituì tla facolté dles scienzes dla formazion dla université da Persenon n Istitut de ladinistica. Enchina encuei à l aconsiadour ladin y vizepresident dl consei provinzial Carlo Willeit tres endò sburlé do per che chest obietif podessa concretamenter vegnì arjont. L istitut ne é nia ciamò en pé, ma valch se muev do l intervent de Willeit.
|
SVP ladina sciche l assessorat contra l ladin standard
|
|
Generazion nueva dla SVP ladina con Perathoner a cef: dantaldut TAITSCH - Degun problem con la Kunstsprache "Schriftdeutsch" - Dejaco zed a Mussner per la candidatura
Chilò l comunicat per todesch dé fora encuei dal grup:
"Neulich fand unter dem Motto "Gespräche über Ladinien" in San Linert/St.Leonhard (Abtei) ein Treffen von jungen politischen Vertretern beider ladinischer Täler mit dem Präsidenten des Regionalrates Dr. Franz Pahl statt. In einem ersten Teil ging es um grundlegende kulturpolitische Vorstellungen der ladinischen Volksgruppe im Bereich der Sprache, Toponomastik und des Schulwesens.
Sun la fotografia veiden ence l joblere Franz Pahl che en gaujion dla prejentazion dl statut de autonomia te ladin standard à laudé l'iniziativa dla lista LADINS che à volù la traduzion con l contribut dla Region, de chela che Pahl é president. Y sen él a una con la generazion nueva dla SVP che é contra l standard enchinamai ti ofizes.
|
Ladins da Souramont: i liams storics se fej avalei
|
|
Ampez, Col y Fodom se damana la separazion dai "neoladins" y vuel resté con la Generela - Ence La Rocia é a una
de Lorenzo Soratroi
L’ultima senteda dla Federazion di Ladins tla Region Venet s’à saré via con l’eneisema polemica soura la mudazion dl statut y en particolar sun la chestion dla spartizion di contribuc regionai y dl’adejion a la Federazion da pert dles nueves unions ladines nasciudes tla provinzia. Les posizions tl consei fova cleres: da na pert Fodom Col y Ampez, deberieda con Rocia, che damanova na divijion dla Federazion te doi grups, con plena autonomia de vignun dl vers de chel auter, ence de podei tò ite unions nueves. Da l'autra i raprejentanc dl Ciadoura y dl Comelich che essa volù empruma definì la spartizion di contribuc.
|
|  |
|