|  |
Roberto Maroni: Ie son con vos
|
|
Maroni a Bigontina: "le son da vosta pert"
L Minister ai Interns, Roberto Maroni (Lega Nord), à clermenter dit de ester da la pert di Ladins tla chestion dl referendum da souramont
Dant a 2 dis se à abiné na picera delegazion ladina con a cef Siro Bigontina (comité de Anpezo) con l Minister ai Interns, Roberto Maroni. Bigontina à podù rejoné plu de 1 na ora empera. Desche Siro Bigontina à dit fova l minister dret informé sun la chestion dla tripartizion fascista di ladins y sun l referendum de otober dl 2007.
Roberto Maroni y Siro Bigontina en gaujion de sia enconteda dant doi dis.
|
Politica ladina: devers les lites 2008
|
|
Mussner: la invenzion de Durnwalder
La Svp ladina che se enconta encuei sun l jouf de Frera depenj na situazion dut bona y bela y n assessour che à fat ben sie laour - La realté é endere autramenter
La desferenzia ne podessa nia ester plu scraienta: da una na pert onse n candidat ladin sun la lista dla Svp, un soul metù al secont post, atira do Durnwalder. Da l'autra pert onse la lista Ladins Dolomites con entourn a 30 candidac. Al é cler che na lista ladina é na soluzion plu democratica che un n soul candidat metù dal aut ju. Sciche duc sà, él sté Durnwalder che à chirì fora enlaouta dl 2001 Florian Mussner desche assessour cherdé da foradecà, belunfat cie che la Svp ladina se empensova enlaouta. "El é mia invenzion" à dit y dij Durnwalder dagnora endò con n cert plajei de sia creazion Mussner.
|
Lites provinziales 2008: Ladins Dolomites tost enjignés
|
|
LADINS DOLOMITES: la lista dles candidates y di candidac é sen enjigneda
Prejentazion ofiziala en sabeda, ai 6 de setember, tla ostaria Cendevaves sun Mont de Pana/Santa Cristina, da les 11.00
L diretif jont de "Ladins Dolomites" laora bele da edemes per enjigné ca la lista per les lites provinziales de chest auton. Sen ésen finalmenter ruvés pro i ultims detais. Al sarà na lista plena de 34-35 persones lassoura, anter chestes 10 eles y 24-25 ei, 11 laureés de vigni sort, da primars de ospedal a enjiniers. Laprò él ence na laureeda de lingaz todesch.
|
Bandiera ladina: tl Beluneis la tòlei ca desche al fossa la sia
|
|
Bandiera ladina: i neo-ladins la tol ca sciche ala fossa sia
Teresa Pezzei, conseiera de comun de Fodom y conseiera dl Istitut Cesa de Jan, fej la proposta de mudé ju la bandiera ladina
Na stritaria vedla meina endò flames ta souramont: i neo-ladins de Belun tol ca la bandiera ladina desche sia, sceben che ai ne à storicamenter nia da fé empera. Al é na blota falsificazion storica. La bandiera ladina é nasciuda ai 5 de mei dl 1920 sun jouf de Frera pro na enconteda de raprejentanc de dutes 5 les valedes ladines (Fodom, Ampez, Fascia, Badia y Gherdeina) pro chela che ai se damanova da la Talia l reconesciment desche grup etnich. L'assessoura dl comun de Fodom y conseiera dl istitut ladin Cesa de Jan a Col, Teresa Pezzei, fej sen la proposta de mete l simbol dla eguia tiroleisa deberieda con n simbol diozeja de Persenon sun la bandiera, valch che i neo-ladins tl Beluneis ne sourantolarà dessegur nia, per se tegnì ben despartis y dancialà da chisc.
|
N comentar a - Ladins tl monn -
|
|
"Ladins tl monn": n sit de utl o n prum reclam lital?
A la pert pro la prejentazion fova ence Bruno Senoner, president dla Lia di comuns ladins - Da canche el é president deguna iniziativa plu
Mussner à fat crié da sie assessorat a la cultura ladina n sit dal slogan:"Ladins tl monn" (www.ladinstlmonn.org), reclamisé te chisc ultims dis alangrana tla stampa. Sce an ti ciala al sit endere se en anadàn atira che al é fat dassen en prescia con puec contegnus y chi superfiziai. An ne pò nia fé auter che sospeté che viadedò él dut de autres intenzions: se fé valch publizité litala, tant deplù che Mussner se met enstes prum pro les testemonianzes.
|
Col de Lana: nience n Pere Nost per ladin
|
|
L vescul de Belun proibesc de prié per ladin
Chest él suzedù en domenia passeda sun Col de Lana canche l cor de Fodom volova cianté l "Pere Nost al Ciel" te na funzion a recordanza di tomés te vera
Che l vescul dla diozeja de Belun-Feltre, Giuseppe Andrich, ne fova nia n gran amich di ladins é na cossa nia demé conesciuda te Ampez y Fodom. A duc chi che vuel che les funzions vegne zelebredes almanco en pert per lingaz dla oma ti él bele dagnora vegnù fat de gran dificoltés da pert dles istituzions eclesiastiches locales. L Papa, Benedet XVI, a Persenon y a Oies, à depierpul prié y perdiché per ladin.
|
Fascia: lites provinziales 2008
|
|
La UAL: degun partit ideologich, ma de abineda
Entourn al ex-conseier dla UAL se formeiel n grup politich de "zenter dreta" che podessa ti fé concorenza a la UAL pro les lites de chest auton
La Val de Fascia é n certl lital per sie cont y pro les litazions végnel lité 1 n raprejentant ladin asseguré tl consei provinzial. Enfin a sen ova duc i candidac abù lerch sun la lista dla "UAL" (Union Autonomista Ladina). Chest podessa se mudé pro les proscimes lites provinziales de chest auton. N grup entourn a Emilio Talmon y l ex-conseier dla UAL, Gino Fontana, laora per mete su na lista de "zenter dreta" en contraposizon a la UAL che ai rata massa pro l schierament de zenter ciancia. Contra chesta "scemplificazion" tol sen posizion n grup "Union y comunanza", sostegnidours dla UAL y esponenc dla Union di Ladins de Fascia.
|
Cortina d'Ampez: Brunetta dessena duc
|
|
La autonomia per Brunetta: demé dinés y privilegs
Noeles.net La dreta luegia per vosc RECLAMS |
A "Cortina Incontra" ai 27 de messel: coche n minister dessena su duc
n comentar de Riccardo Zanoner, vize-president dla Union Generela

Suzedù él enstadì a Cortina. L Minister Renato Brunetta, pro na conferenza publica, endana che al dijova ju dl’autonomia dl Trentin-Südtirol, àl ciamò enjonté: «Non possiamo dare specialità e risorse per mettere i fiori e le fioriere ai balconi». (I ne podon nia reconesce spezialités y ressurses per mete ciofs sun i solés).

|
Cortina d'Ampez: Brunetta sclopeta contra les autonomies
|
|
L minister Brunetta, arogant y da volei crove
Dantenier a Cortina d'Ampez àl fat declarazions bendebot pesoces contra les regions a statut spezial

L minister dla funzion publica, Renato Brunetta, à fat ai 27 de messel a Cortina d'Ampez declarazions bendebot stersces y pesoces tl cheder dla manifestazion "Cortina Incontra" a chela che al vegn envié politics. L minister à tout la ocajion per svaié y dromblé contra les autonomies locales y cie che al à dit ne é nia demé sté bendebot da volei crove y arogant, ma tamben da avei festide, ajache al vegn dit da n esponent dl govern Berlusconi che ova perdret metù sun sies bandieres entratant la campagna litala, anter les truepes "beles cosses", redont la atuazion dl federalism fiscal.

|
La campagna litala é pieda via
|
|
Na pruma roda de seires de informazion
La campagna litala de Ladins-Dolomites sarà scempla y "lesiera"
Pro la pruma roda de seires de informazion de "LADINS DOLOMITES", en mertesc ai 22.07. a Urtijei y en mercui, ai 23.07. a San Linert, en previjion dles lites provinziales 2008 da d'auton, àn chirì l confont con l publich. Te Gherdeina fòvel truepa jent, a Badia n pue demanco. La serada à metù man con la prejentazion dai movimenc, empruma da pert de Marco Pizzinini per JLD, spo da pert de Adi Demetz per la LL.
|
Ladins Dolomites: lianza ence tl simbol
|
|
Ladins Dolomites: MP Ladins y Jent Ladina Dolomites unis
Les does direzions di grups politics MP Ladins y Jent Ladina Dolmites à dé l vare, unis te un n simbol y te un n inom
Chisc dis à i doi movimenc dé n vare emportant. An jirà a les lites unis te un n simbol y con un n inom y nia sciche an ova prevedù con n emblem y laite doi simboi torons, n vare emportant y n segnal de compateza deforavia che dess ti aplané l troi a d'arjonje n secont raprejentant ladin a Bulsan. La dezijion sun l meina-lista fova bele tomeda ai prums de jugn: dant Ulrica Goller y al secont post Pepi Dejaco.
|
L Servisc a les mendranzes de Trent
|
|
Trent ti tol la venta a Bulsan
L "Servisc per les mendranzes": an à a la leta n grum de informazions atuales sun les ativités a ben dles mendranzes linguistiches desche ence na newsletter tres atuala
Al paia n iade la mueia de fé conesce plu avisa l "Servisc a les mendranzes linguistiches" dla provinzia de Trent che reporta vigni edema n grum de noveles sun les ativités de majer enteres dles mendranzes tla provinzia de Trent, zimbri y mochens, y dantaldut di ladins. Chest servisc met ence adum na newsletter edema per edema y aboc plu gonot sun les noveles stampa che reverda chestes mendranzes sun i sfueis trentins. Enscì pòn vedei che sun l "Trentino", plata che fej pert desche l'Alto Adige (Bulsan) y l Corriere delle Alpi (Belun) dla medema ciasa editoriala, végnel publiché da n valgunes edemes na "plata ladina" vigni edema.
|
"I ne vue nia plu audì rejonan de etnies!"
Chesta afermazion dl ex-president dla Generela à fat la roda tla stampa taliana: Alto Adige, Adige y Corriere delle Alpi ti à dé gran lerch
Te chest temp prelital se deligneiel tres plu clermenter i desvalifs claps politics, con si candidac relatifs plu o manco definitifs ence tles valedes ladines, con sia intenzion clera de podei mané n secont raprejentant de nosta mendranza tl consei provinzial. Per arjonje chest obietif vàl assolutamenter debujegn de chirì na colaborazion anter i movimenc desvalifs per ne stravé nia les oujes te deplù direzions, vanifican les poscibeltés de arjonje chest obietif.

|
N comentar sun i ultims svilups politics
|
|
La unité di ladins é na cossa sceria y nia da ostaria!
Sce Costa dij sen de ester dagnora sté n vert, spo desmòstrel de avei demé azeté de fé l president dla Generela per avei n ciar da se fé reclam
La dreta revoluzion à metù man con l resultat positif dl referendum de chi da Souramont. La discuscion s’à mudé, l rejoné é garaté concret, l conzet de "unité di Ladins" à ciafé na forma, n sostegn real tres la consulta di comuns da Souramont y tres l comité di "Amisc dla unité ladina". Da ultim n auter gran vare inant: l Moviment politich "Jent Ladina Dolomites" y sia dezijion y coraje de se prejenté deberieda con l Moviment politich "Lista "Ladins" pro les lites provinziales da d’auton. Les tratatives per ruvé a chesta alianza é stedes ries, ma l obietif "Unité di Ladins" ti à dé dessegur na bela sburla.

|
Jent Ladina Dolomites: storia, refondazion, simbol
|
|
La refondazion de Jent Ladina Dolomites
La raprejentanza di ladins é resteda debla, tla provinzia de Bulsan enfinamai sot a sia consistenza numerica
La storia
Desche l referendum ti trei comuns de Souramont é sté la coronazion de na aspirazion che i Ladins n’à mai arbandoné dal 1945 encà, é ence steda la refondazion de “Jent Ladina Dolomites” n vare che nasc y che à sies raijes tla storia di Ladins. Foto: refondazion de Jent Ladina Dolomites (enlaouta Zent Ladina Dolomites) ai 28 de auril 2008 a Corvara.

|
|  |
|