|  |
Ampez: no de Durnwalder a la Generela sciche pont de referiment
|
|
L sourastant Durnwalder rejona con la aministrazion comunala de Ampez sun problems concrec - Ma delujion per la Consulta Ladina, davia che al scluj fora la Generela
Al se à traté de does encontedes: empruma con la Consulta Ladina y spo con l ombolt. Al zenter dla discuscion é stedes les mesures da tó per mete a jì na colaborazion plu strenta ti setours dl trafich, sanité y ence tl setour dla cultura, olache al vegn endò a lum les gran divijions y desferenziazions partitiches.Durnwalder à sotlinié sia aprovazion y sostegn per l troi dles rodes da Toblach-Cortina y l ampliament dla ferata tla auta Val de Puster y sia contrarieté al stredon Alemagna. Al à ence tout posizion sun la chestion de n poscibel passaje dl comun de Cortina a Sudtirol.Rejoné à dut Durnwalder, Mussner ne à dit nia. Durnwalder scluj fora la Generela sciche pont de referiment interregional cultural y fej la proposta de mete en pé n organism nuef formé dai 18 comuns ladins.
|
I Ladins de Souramont à chestions davertes y problems ciauc
de Lois Trebo
Al é n segn che la cossa vegn touta su con interes, sce l sourastant dla provinzia Durnwalder va en juebia via Ampez a rejoné con l ombolt de Ampez y con la Consulta Ladina. Chesta é metuda adum da rapresentanc di trei comuns y da rapresentanc dles Unions di Ladins da Souramont che é sezions dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. I savon che Durnwalder brancia ite vigni fer ciaut o lurent, ajache demé con l jì permez a les chestions pòn giaté soluzions. Y i Ladins de Souramont à chestions davertes y problems ciauc.
|
Ladiner: In der Consulta Ladina gab es Versuche, dem ladinischen Internetforum noeles.net die Beiträge zu kürzen. Weil „zu kritisch".
I reporton n articul vegnù publiché sun l FF - Südtiroler Wochenmagazin ai 17-04-2003. Chest ence a demostrazion che "la politica ofiziala" ne azeteia nia oujes critiches. Noeles.net ne è nia la pruma iniziativa che an prova de mete sot prescion y al ne sarà dessegur nience l’ultima.
(hkp) Das Amt ist einer der wenigen Hebel in der Hand von Carlo Willeit, dem Ladins-Vertreter im Landtag: Die Consulta Ladina ist der ladinische Kulturbeirat, der Gutachten für die Vergabe von allgemeinen Kulturbeiträgen erstellt. Das Präsidentenamt steht dem Ladiner im Landtag zu, daran wurde (vorerst) auch nichts geändert, als SVP-Vertreter Ferdinand Mussner von außen zum ladinischen Landesrat berufen wurde. Mussner hat dafür freie Hand in der Vergabe von Druckbeiträgen für Bücher und Zeitschriften.
|
Passeda la lege regionala sun les deleghes
|
|
La liziteda dla region ne giata degun compradour. I comuns é les aministrazions reales, enscì la LL
Sce la region vegnissa liziteda, ne vegnìssela nia compreda, per cie che degugn ne savessa per cie che ala ogassa. La lege regionala sun les deleghes n’à dé degunes spligazions, piec, l sospet, che la region sie tl davegnì n ent publich strumentalisé da la politica, é sen maiour. Sce la region ne arà plu degunes funzions concretes, spo déssela vegnì touta ju. Sce l assessorat ladin dla region vegnirà mancioré dai assessorac provinziai, ne él de degun utl.
|
Debata soura l proporz va inant
|
|
Willeit damana garanzies per i ladins en relazion al proporz - L govern provinzial ne mostra deguna oredla
Tla senteda d’auril fòvel vegnù metù n pont sun l orden dl di dl Consei provinzial dal titul "debata sun l proporz y sia aplicazion" per i pité ai anconsiadours la poscibelté de fé domandes y damané spligazions soura duc i argomenc che reverda chesta materia.Te sia touta de posizion à l aconsiadour ladin Carlo Willeit fat deplù domandes, ma cotantes é romagnudes zenza resposta.
|
Debata soura l proporz tl Consei Provinzial encuei
|
|
L proporz mess vegnì comedé per arjonje la parité anter i grups linguistics - I ladins tira a la curta
Entratant la discuscion soura l proporz da encuei tl consei provinzial (02.04.03) él vegnù a lum pueces novités. Ma dantaldut àn abù mancia na analisa prezisa di aspec politics dl proporz y de sies conseguenzes sun i grups linguistics singui y sun la convivenza anter ei, chesta la minonga dla LL. Carlo Willeit à laudé la funzion dl proporz desche garanzia per duc trei i grups linguistics, ma al à sotrissé che i ladins à dagnora trat a la curta tla gestion dl proporz da un n vers per gauja di numeri y dal auter per l tratament politich y giuridich a sie desvantaje. Sun la foto: Carlo Willeit se damana n proporz plu flessibl per i ladins che é dutaorela scluc fora pro certes enciaries.
|
Ladinische Svp bei Magnago
|
|
"Die Blumen am Wegrand pflücken ..."
Runggaldier, Perathoner und Tamers besuchen Altlandeshauptmann Magnago
"Für mich ist Silvius Magnago die faszinierendste und bedeutendste politische Persönlichkeit seit dem Zweiten Weltkrieg. Auch in Ladinien wir er verehrt wie kaum ein zweiter", so urteilte der frischgebackene SVP-Ortsobmann von St. Christina Stefan Runggaldier, der neulich mit dem Grödner Gebietsobmann Christoph Perathoner und der SVP-Geschäftsführerin Alberta Tamers bei Altlandeshauptmann Silvius Magnago zu Gast war.
|
Les lites provinziales 2003 - La Svp ladina á sen fat sia lita
|
|
Mussner: „Ich will durch Leistung überzeugen." - Die Bedingungen der Svp Gadertal
I reporton l comunicat stampa dla Svp ladina per entier sciche al ti é vegnù ortié a la redazion.
Die Nominierung des ladinischen Landesrates sowie die politischen Strategien der SVP bezüglich Landtagswahlen standen im Mittelpunkt der Sitzung der SVP-Ladina in Pikolein bei der Landessekretär Thomas Widmann referiert hat. Anlässlich der gemeinsamen Sitzung mit allen SVP-Ortsobleuten, SVP-Bürgermeistern und dem Verbindungsausschuss der SVP-Ladina in Pikolein wurde der ladinische Kandidat für die Landtagswahlen 2003 Florian Mussner per Akklamation nominiert. „Wir sind politisch nur stark, wenn wir als Ladiner geeint auftreten, was klar heißt, dass wir in allen grundlegenden Entscheidungen - auch in personalpolitischen - gemeinsam vorgehen!", so Parteiobmannstellvertreter Pepi Dejaco. Bei Wahlen im Landtag haben die Ladiner das Recht Kandidaten/innen aus ihrer Mitte vorzuschlagen. Die Nominierung des/der ladinischen Kandidat/in erfolgt aufgrund von Vorschlägen und Entscheidungen der Parteibasis. Sun la foto da manciancia: Florian Mussner, l secreter dla Svp Widmann y l vize-obmann Pepi Dejaco.
|
Florian Mussner sciche candidat sun la lista Svp, ma deguna creta incondizioneda
Dantenier vender (28.03) él vegnù tout la dezijion ofiziala: Florian Mussner, atual assessour, sarà l candidat ladin sun la lista dla Svp. Enscí l'à encundé l vize-obmann Svp Pepi Dejaco en gaujion dla enduneda dl partí a Picolin. Scí a Florian Mussner con does declarazions limitatives enjontedes: sostegn a Mussner, ma chest dess valei demé 4 agn enfin a les lites dl 2008 olache al dess endò tré dant n candidat dla Val Badia y con la limitazion che n eventual assessour cherdé da foradecà do les lites da eniann dess ester un dla Svp dla Val Badia. Mussner enstes à dit a la televijion ladina de ester content dl sostegn y che al crei de avei fat n bon laour te chisc ultims 15 meisc da assessour.
|
La comiscion à dé pro l regolament nuef dl Consei Provinzial
|
|
Raprejentant ladin ence tles comiscions legislatives - Maioranza contra na majera prejenza dl ladin a livel provinzial
Enier (28.03.03) se à abiné na comiscion aposta per porté ite na lingia de mudazions al regolament intern dl Consei Provinzial. Nia laprò ne fova la cherdeda di assessours da defora, ajache la materia mess vegnì regoleda con lege. En cont dla composizion dles comiscions legislatives dl Consei provinzial àn finalmenter prevedù la poscibelté de lascé permez n raprejentant ladin. Degunes oredles davertes per d'autres ghiranzes depierpul.
|
L dilema dla Svp Ladina, les lites dl 1993 y dl 1998
|
|
Les oujes di ladins a la Svp é judes a ben de n todesch, l candidat ladin é ju fora a vuet
La campagna litala à metù man y anter la jent él tres deplù curiosité de savei ence coche al funzioneia l sistem lital te Sudtirol, ciuldí che l candidat ladin dla Svp é tomé tres, depierpul che la lista LADINS ti l'à fata. L nasce dla Lista Ladins à sciuré la Svp ladina te na crisa, doi iadesc é sie candidat ju fora a vuet, condut che al essa giaté la maioranza dles oujes ti comuns ladins dla provinzia da Bulsan. La reazion é atira steda chela de ti dé "na colpa" a la Lista Ladins, ti tolan legitimazion empede chirì l problem tla Svp enstessa, ajache ilò stal, sce an ti ciala plu damprò a les zifres. Sun la lista Svp va tradizionalmenter 1 n candidat ladin che vegn prelité anter i grups Svp dles valedes da pert di scric ite al partì, dret na picera mendranza di litadours ladins. Chest candidat ti vegn metù dant a la jent che l dessessa spo lité. Doi candidac ne fossel nia poscibel, davia che ai se tolessa un con l auter les oujes de preferenza, passa 9000 nen val debujegn per l ultim post. Ma chi se à pa tout les oujes di ladins dedes a la Svp? Valgunes zifres. Sun la foto: l ultim candidat dla Svp tomé tres, Werner Stuflesser. Degun candidat todesch ne à renunzié per el.
|
Lites provinziales 2003 - Lista LADINS
|
|
Carlo Willeit y Giovanni Mischì dantfora sun lista
Te na intervista encuei (13.03.2003) al foliet dal dì "Die Tageszeitung" à l president dla LL, Giovanni Mischì, confermé che Carlo Willeit, da does legislatures raprejentant per i Ladins tl consei, jirà endò sun lista, tamben el enstes. Enscì àl dementì vigni speculazion che Carlo Willeit s'un desdijessa chest iade. Confermé à Mischì ence che la LL candidarà autonomamenter zenza coliament con n'autra lista. Dl 1998 ova la LL messù se lié a la DPS per despassé l lim lital, metù dant da la lege litala.
|
La legia litala: do les lites dl 2003 vuelen bele endò proé
|
|
La situazion politica dret melsegura di Ladins - Cie che i autri scriv, n articul tout da la revista "Pogrom"
La chestion dla legia litala tla provinzia da Bulsan é vegnuda debatuda en l ann passé da d'auton edemes alalongia, ma enultima àn empò messù romagne pro la vedla. I termins tomova. La Svp essa gen volù fissé tla lege litala nueva l "Ladinerpassus" che essa prevedù per i ladins n sistem lital desferent dal rest dla popolazion dla provinzia, n sistem maioritar empede proporzional. Les oujes de preferenza essa messù tré dant sun cheles de lista. Desche an sa adora l candidat ladin sun la lista dla Svp con l sistem lital atualmenter valoul entourn 9.000 oujes de preferenza, dret ries da arjonje per n candidat ladin sciche an à fat does outes l'esperienza, depierpul che a la lista LADINS, sciche lista autonoma, ti bàstel entourn 5.500 oujes de lista per n mandat. Na regola a utl dla Svp donca, sce ala fossa juda tres. Ma l recurs a la Court Costituzionala fova enjigné. Con la lege litala dl 1998 òven bele proé de saré fora de pici partis con n scialier lital de 2,9%, ma ala é vegnuda declareda incostituzionala, ajache ala essa prevedù n scialier massa aut per i Ladins. Ortié ite l recurs a la Court Costituzionala ova enlaouta l raprejentant di LADINS Willeit, che à aldò dl statut de autonomia , sciche raprejentant dl grup etnich ladin, l dert de fé avalei chesta rejon anter n cert termen. L problem per i ladins resta inant atual: an rejona bele de reformé la legia litala do les lites de chesta outa y bonamenter con la speranza che la Lista LADINS ne sie nia plu de impediment. Eniann lìten do l sistem vedl, ma tant giut pa ciamò? I reporton chilò daite n articul critich scrit per todesch y comparù tla revista "Pogrom" de Mateo Taibon che trata chesta tematica.
|
Enconteda LL - Svp - demé cosses generales
|
|
I envic é vegnus "desmentiés" y sen é les lites dant porta
Enier, lunesc 10.03.03, é ruveda adum da les 14.00 a Bulsan na delegazion dla Lista LADINS, Giovanni Mischì, president dla LL y Carlo Willeit, vizepresident dl Consei provinzial, con i esponenc dla Svp Ladina Pepi Dejaco, vizesourastant dla Svp y Florian Mussner, assessour ladin. Te chesta ocajion él vegnù portè a discuscion deplù argomenc d’interès dl grup ladin. Fora dles conscidrazions y valutazions plu generales, àn empò ence volù ejaminé plu a fonz valch chestion singolara sciche: indenité de trilinguism, p.ej. per l personal ladin dles Unités Sanitares, Cesa di Ladins, proporz fora dles valedes, université. Sun valch pont él da osservè n avijinament dles idees y dles posizions. Ma concretamenter dij Mussner che al mess empermò valuté les cosses plu sot con sie partì y i assessours interessés. Per jì inant con encontedes plu regolares y per traté tematiches plu complesses y de na majera porteda él vegnù dit che i temps é, a oramai 7 meisc dant les lites, massa curc.
|
Enseira tl Salf Pastoral sun envit dla Consulta
|
|
Willeit: "La proporzionala, na gran segurté per i Ladins - Deplù do l bujegn"
Enseira (10.03.2003) él vegnù adum sun envit dla Consulta Ladina dl Comun da Bulsan n pice clap de persones tl salf Pastoral a Bulsan per tò pert a la seira de informazion soura "l cuartier, i posc’ de laour, la formazion y la comunité ladina fora dles valedes". Dantfora les spligazions de Ludwig Kastlunger, colaboradour dl ufize Astat, soura l svilup demografich di ladins tla provinzia de Bulsan. Con la cumpeida dl 2001 l prum pice spavent, feter dlonch é i ladins jus zeruch, sie ti comuns ladins che ence foradecà, ence sce demé de puech, ma empò él n trend che an veid con n cert festide. A chesta tematica s'à atira dedò lié ite l vize-president dl Consei Regional y Provinzial Carlo Willeit y raprejentant ladin che à sotlinié l'importanza dla proporzionala per i ladins, ma proporzionala ne vuel nia dì che i ladins con si za. 4,3 % ae ence demé debujegn de chest, p.ej. che al baste 4 menuc de televijion, o de "una na balota, depierpul che i talians y i todesc nen mangia 4". L statut de autonomia preveid tamben l criter dl debujegn, n criter che vegn endere apliché ingert da la maioranza. La materia dla proporzionala é deventeda oramai tant ampla che al é rie da ti sté do dlonch y da souravidlé che ala vegne ence dlonch aplicheda endretura. Per ejempl à la Lista LADINS cumpedé do che i ladins à dutaorela n credit pro l frabiché alesiré de 30 miliards dal 1972 al 1984. Chisc dess sen vegnì retus ai ladins con fic. Al vuel ester zachei che feje n control. Ence te Sudtirol nia dut or cie che lumina. Curta polemica a la fin.
|
|  |
|