|  |
Envit a ombolc, assessours y funzionars de partí al Felsenkeller
|
|
Te cianeva dal vin a se beive n got!
La Lista Ladins met depierpul adum tl chiet si 35 candidac, spo prejentazion spetaculara
L temp prelital ne deventará per i Ladins tla provinzia da Bulsan de segur nia da stufé chesta outa. Na enconteda politica ciacia l'autra, inserzions y comunicac jola encantourn. La Svp"ladina" conduj i maiours capi todesc ite per les valedes a la sostegní y a la daidé convence la jent. Pro les sauridanzes de n assessour sot a les ales de Durnwalder auda ence la poscibelté de podei fé n envit ofizial de vegní tl ciulé o tla cianeva a Laimburg a se beive n got de vin deberieda. Enscí va inant l laour de promozion litala dl candidat dla Svp, Florian Mussner. Propi chisc dis ti él vegnú mané fora l envit a ombolc, assessours a la cultura y ai assessours a les stredes di comuns ladins sciche ence ai funzionars de partí (Svp "ladina") de vegní ai 3 de jugn da les 19.00 tl conesciú "Felsenkeller" a Laimburg. Al ti vegnirá tenú su da beive y da mangé.
|
Les inserzions demarevueia dl Govern Provinzial
|
|
Truep encensc te does inserzions alangrana tla "Z-Südtiroler Sonntagszeitung" y tl "Alto Adige"
Mesa na plata dla Z-Südtiroler Sonntagszeitung, "Eine Information der Südtiroler Landesregierung: Ein selbstbewusstes Volk behauptet sich!", n chert de plata "una minoranza forte e convinta - La Giunta Provinciale informa" tl Alto Adige, enscí i titui dles does inserzions alangrana vegnudes fora en l'edema passeda. Apostadour dles inserzions: l Govern Provinzial. L contegnú: al vegn decianté les "gran arjontes" per i ladins da pert di raprejentanc dl Govern a Bulsan y a Roma y l gran empegn dla "Südtiroler Landesregierung" per chest suzes. Cosses daldut normales per autri zitadins dla provinzia, sciche stredes, strutures sanitares, scoles y e.i. vegn colorides con la tintura dl "gran empegn y contribut dl jonta provinziala". Al se trata de informazions che essa podù vegní publichedes tl sfuei aposta sun les ativités dl Govern Provinzial, ma sciche inserzions te foliec y chel 5 meisc dant les lites giáteles la saour sterscia de reclam de partí. Sceben che al ne vegn nia nominé la Svp, él cler liejan tres chi che é minés sciche i gragn "benefatours". Les inserzions é entratant bele stedes l argoment per na interogazion da pert dla aconsiadoura di Verc, Christine Kury, al Govern provinzial per enrescí cie fins, tant che chest reclam vegn a costé y ciunes che é les gaujes per chest bujegn de informazion "fora de nia" dl Govern Provinzial sun i Ladins. Ence l president dla LL, Giovanni Mischí, á tout posizion te na intervista deda encuei (21.05.03) a la "Südtiroler Tageszeitung", definin les inserzions "unlautere Werbung" o reclam lital nia ametú y paz, sce al vegn fat ofizialmenter da na istituzion provinziala sciche l Govern, apeina asconú via sciche propaganda per n partí. Sun l retrat: l assessour Mussner.
|
Diesc agn do la scluta dla chestion südtiroleisa dant da la ONU
|
|
"La fin de n conflit"... ma la chestion ladina resta dutaorela daverta - Fascia à n certl lital, a Bulsan l megher resultat dla poscibelté de cherdeda de n "assessour ladin" a plajei dla maioranza
de Giovanni Mischì
Ai 19 de jugn 1992 él vegnù deponù dant da la ONU la conclujion formala dl conflit che à despartì per 32 agn alalongia la Talia y l’Austria sun la chestion de Südtirol. En ocajion dl 10. aniversar él vegnù fora n liber dal titul: 1992. Fin de n conflit. Diesc agn da la scluta dla chestion südtiroleisa danter la Talia y l’Austria. Chest liber é l frut de n convegn tegnì sun iniziativa dla Presidenza dl Consei provinzial da d'auton 2002 a Bulsan per recordé chest moment storich y per sotlinié sia importanza per la storia de Südtirol, ma ence per l’Europa. Sot chest aspet é l liber n strument de reflescion per cie che é suzedú y per tegnì viva la recordanza tl davegnì.

La publicazion contegn deplú contribuc che va ite sun tematiches de natura desvaliva, ence n contribut dla presidenta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Hilda Pizzinini.
|
Comité interregional ladin - n comentar
|
|
La proposta de n "Consei di 18 ombolc" da soul nia adateda - L faliment dl 1992 l desmostra - Al vuel ester na balanza anter unions y istituzions
de Fabio Chiocchetti
Movimenc tl panorama dla Ladinia: zeche da nuef o demé de gran manovres pre-eletorales? Encontedes anter Ladins da Souramont y Bulsan, envic per na maioura unité ladina, programs de svilup di media. An aud enchinamai rejonan da nuef de n "comprensore ladin", inom che an podessa ti dé al Consei di ombolc di comuns ladins, istituzion che dess raprejenté i interesc dla mendranza ladina. Na funzion de raprejentanza istituzionala ti tocassa al Consei di Ombolc ladins, esprescion de n "Comprensore ladin" y fondament giuridich per la colaborazion interladina. L’ativité concreta per l svilup cultural y linguistich dla mendranza ti tocassa endere a les istituzions culturales esistentes (scola, istituc) y samben a les Unions, esprescion dla sozieté zivila. Te chest cheder dovessa la Generela vegnì reconesciuda da les istituzions te sia funzion de coordinament souralocal, y giaté a chesta moda l prestije che ti mancia y ence i mesi per laoré inant con plena autonomia: avisa sciche la Lia Rumantscha ti Grijons.
|
N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
|
|
Pepi Dejaco: "Enscí no! Demé se abiné n iade al ann y ruvé via dut cant con na bona ceina o marena, chesta é demé na comedia, n cosmetich"
L‘idea de n organism interregional per mete jí na mioura colaborazion anter i Ladins dles cinch valedes, idea endò trata su dal president dla Jonta provinziala da Bulsan, Luis Durnwalder, entratant sia vijita ai Ladins da Souramont via Ampez, giata tres n majer resson. Finamai la SVP ladina á rejoné te sia ultima senteda a Selva, per merit de Durnwalder prejent a la senteda y che á recordé en curt a cie moda che al vegn sen trat ca l‘idea de n organism interegional. La cossa, á dit Durnwalder, é preveduda da la legia nueva nr. 482 sun les mendranzes dla Talia. Sce na mendranza tol ite plu provinzies y regions, spo déssel vegní metú su n organism interregional almanco per cie che reverda la cultura, la tradizion, l‘ensegnament de sie lingaz y e.i.. Per l partí Svp conta souradut i ombolc y perchel él vegnú pensé de mete adum i ombolc di 18 comuns storics ladins. La Union Generela di Ladins dles Dolomites (Generela) fossa envieda a fé propostes dantaldut de carater cultural, ma la dezijion y la realisazion dla proposta ti tochessa tres al comité di ombolc.
|
15 de mei: Dì dla Familia
|
|
Sparagné ite nò pro la familia, ma olache al vegn desmazé
Per l’educazion di mutons é l matrimone tres ciamò l miour model. Chi che relativeia l status dl matrimone, dà perchel en cont dla politica dla familia n segnal falé. La politica de nosta provinzia é cherdeda a s’impegné deplù per che ala ti vae ben a les families. Nos ne podon nia nes desmentié che al é ence te Südtirol families che viv al limit dla puerté y che à debujegn de vegnì daidedes. La minonga che ala ti vae chilò da nos a duc tant ben n’é assolutamenter nia veira y sfauza la realté. Enscì scriv l president dla LL, Giovanni Mischì, en cont dla ocurenza dl Dì dla Familia encuei.
|
Intervista al president dla Lista LADINS Dr. Giovanni Mischì
|
|
"La Svp ne à nia plu debujegn de oujes! Sce sie candidat ne ruva nia ite, se l chérdei pue da defora"
Noeles.net: La sabeda da denant à la Svp confermé tla persona dl assessour Florian Mussner sie candidat sun la lista dla Svp, cie nen dijeise pa? Fova pa la enciaria da assessour preveduda sciche trampolin per les lites enlaouta canche chesta norma, la cherdeda da foradecà, fova vegnuda aproeda ence da la LL?
Dr. Giovanni Mischi: cie candidac che la Svp nomineia per les lites de chest auton é na chestion interna de partì te chela che i ne vue y ne pò nience me mescedé ite. Sce chest partì à dant da doi agn tout ite te jonta n assessour ladin passan soura l raprejentant ladin lité fora, é chest sté n vare, con chel che i ne pò nia ester a una. Jent se damana bel plan con rejon: ne vegn te n stat democratich i raprejentanc nia lités da la popolazion? Per cie é pa scenò les lites? Sce chest é l sistem per i agn che vegn, fajonse da d’auton miec da s’en sté a ciasa empede jì a lité. Y an mess i dè dret. Dal moment che la svp jirà plu dessegur ence endoman soura les lites fora, n’adórela nia plu oujes. Ala ne va perchel nia debujegn da engrassé su chest partì ciamò deplú! Mia conscidrazion: con n bon sostegn a la Lista LADINS ruvaràl te Consei provinzial danuef doi ladins. Chel lité y chel cherdè (!?) da la Svp. Avisa per chest rejonament n’à la Svp nia plu debujegn de oujes! Sce sie candidat ne ruva nia ite, se l chérdei pue da defora.
Che la cherdeda dl assessour é da empruma ca steda na “mossa” per ti tó l fle a la Lista LADINS à, arati ie, ben duc capì. Demé che l cont n’é nia ju y ne jirà pa nience su...
|
La LISTA LADINS envieia a tò pert a la enrescida metuda a jì dant da curt temp
Do che al é bele ruvé ite n bel numer de zedoles, envieia La LISTA LADINS ence chi che n’à nia ciamò scrit fora la enrescida publicheda sun la ultima revista "Ladins" da la emplì fora y da la ortié a la miscion: Frazion LADINS, Str. Südtirol 13, 39100 Bulsan.
|
Touta de posizion dla Lista Ladins
|
|
Comiscion dla toponomastica zenza n ladin – deguna posizion dl assessour Mussner
Metù dantfora che l raion entier de Sudtirol à ence n origin storich-cultural ladin y che la populazion ladina à l dert statutar al respet de sia toponomastica, n’él nia giustifiché de envié via n stude y na regolamentazion giuridica dla nomenclatura geografica zenza la partezipazion direta dla componenta politica y culturala ladina.
|
De gragn movimenc dant les lites
|
|
Al met man les sentedes per programé i laours y chirì valgugn colaboradours - la Svp se porta do i gragn capi todesc dl partit
(ij) An é endò dant les lites. Al met man les sentedes per enjigné ca i programs y organisé l laour, chirí i volontars che darà na man. Propi encuei se abina l MPL LADINS, da les 19.30 tl restorant "La Torcia", Gerbergasse, 25 a Bulsan. L argoment zentral l'organisazion dles lites provinziales: encontedes da tegnì fora dles valedes, colaboradoures/colaboradours tla campagna litala.
|
Belun - les prumes lites do la lege cheder nazionala
|
|
Te n ann ence la provinzia de Belun vegnirà clameda endò a jì a lité da nuef sie govern provinzial
de Lorenzo Soratroi
Al sarà les prumes lites do che al é vegnù aproé la lege cheder nazionala sun les mendranzes, do che l consei provinzial de Belun á definì ciugn che é i comuns ladins. Al se deura spo la chestion de chi che sarà l raprejentant ladin tl consei de palaz Piloni. Na chestion ciauda che ne manciarà dessegur nia de daurì discuscions nueves anter les does "frazions" ladines ( ma nia ne dij che per na cariera te provinzia, ne se deurel nia ence de autres chestions de ciampanil te na realté conesciuda desferenta ). Dessegur él demé che per i ladins dla provinzia de Belun ne esìstel deguna istituzionalisazion de sie raprejntant tl consei provinzial, coche al suzed respetivamenter tles provinzies de Trent y Bulsan.
|
Comiscion per la toponomastica
|
|
La comiscion per la toponomastica zenza raprejentant ladin
Chisc dis à l govern a Roma nominé i raprejentanc talians tla Comiscion paritetica per la toponomastica metuda en pé per ti sté permez sciche organ aconsient a la Comiscion di Sis. Ai 5 de mei dess la medema comiscion nominé i membri ofizialmenter. Per cie che reverda i raprejentanc talians él vegnú fat i inoms de Carlo Alberto Mastrelli, diretour dl "Archivio per l'Alto Adige" con senta a Firenze y dl avocat da Bulsan Francesco Coran. I componenc todesc nominés da la Svp: mag. Christian Kollmann, colaboradour dl archif provinzial a Bulsan y l prof.universitar Guntram Plangg. La protesta dla Lista Ladins pro l minister La Loggia per avei ence en raprejentant ladin ne é do l mote nia vegnuda touta en consciderazion.
|
Mozion dla Lista LADINS: streda vedla dla Val Badia
|
|
Willeit damana che la streda "vedla" dla Val Badia vegne mantegnuda desche troi dla roda y da jì a pé An sà che can che i laours de costruzion dla streda nueva sarà ruvés, passarà la streda nueva dla Val Badia feter deplen sot tunel ite y encrujarà la streda da sen demé plu te valch toc. Enscì ne arà i ziclisc' y la jent che va a pé nia plu la poscibelté de jì basite y fora.
|
Comentar a la vijita de Durnwalder: La colaborazion é l troi
|
|
Saurì ester a una ti afars, imposcibel a livel cultural
BULSAN (uc) Rejoné ciamò dl viade de Durnwalder a Ampez é oramai na cossa vedla. Perchel provonse de fé valgunes conscidrazions sun l aveniment, desferenzian l aspet cultural da chel economich-turistich. L'enconteda de Durnwalder con l ombolt de Ampez, Giacomo Giacobbi, y sia Jonta à revardé cosses pratiches, sozio-economiches, problems concrec che toca les provinzies y i comuns.
|
Durnwalder a Cortina d'Ampez
|
|
Ma nos ne dausson nia nes desmentié les desferentes realtés politiches
de Lorenzo Soratroi
Durnwalder a Cortina à “ressorì” chela consulta souraprovinziala di comuns ladins, morta, o enscì paròvel dant n valgugn agn per les rejons politiches che duc recorda. L “Durni – pensier” é vegnù azeté con gran sodesfazion da pert dla Consulta Ladina di trei comuns storics che con si raprejentanc à speté l president sot les Tofanes. Sen la proposta ne manciarà nia de fé descore, da na pert y da chela autra di joufs.
|
|  |
|