|  |
Lites provinziales 2003 - La Lista LADINS se prejenteia
|
|
L 26 de otober, di dla dezijion y dla maturité
La Lista Ladins prejenteia ai 19 d messel a S. Cristina a pé dl Saslonch si 35 candidac
La Lista LADINS é enjigneda y se prejenteia al publich en sabeda, ai 19 de messel, da les 10.30 tl Hotel Mont de Pana a Santa Cristina te Gherdeina. Trueps aspeta coriousc de vedei la lista y de savei finalmenter i inoms, souradut chi nuefs. Aldò dl son dles ciampanes litales él da se aspeté 35 candidac. Chest végnel lascé alsavei dal president dla LL, dr. Giovanni Mischi y dal aconsiadour provinzial ladin, dr. Carlo Willeit.
|
Dal Consei Regional - Region sciche istituzion
|
|
N dert de ruvé te jonta ence fora dles valedes ladines
L caje dl comun de Bulsan l plu important - Istituzion dla Region Trentino-Südtirol tres plu vueta
Sun proposta dl raprejentant ladin Carlo Willeit él vegnú aproé en mertesc passé (07.07.03) tl Consei Regional la norma che ti dará l dert a conseiers comunai declarés ladins te comuns fora dles valedes ladines de jí ite te jonta comunala, ence sce al é demé n soul aconsiadour ladin te consei. Enfin a sen messòvel nen ester almanco doi sciche a livel provinzial per avei chest dert de jí te jonta. L caje plu important é l comun de Bulsan olá che la lege podessa avei tost fazion concreta. La prejenza de n aconsiadour tl comun de Bulsan se á revelé scialdi important per conduje inant y porté a soluzion problematiches liedes a la jent ladina en pruma persona (Consulta Ladina, Ciasa Alberch per studenc y laoranc ladins y e.i.). L medem podéssel suzede te d'autres zités.
|
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
|
|
Durnwalder a Belun per tiesce n organ de coordinament
Al á enconté dantenier l president dla provinzia de Belun De Bona - An favoriseia n'endoneda di ombolc - Na proposta per archité via dut o per avei na soluzion bonmarcé?
Dantenier se á enconté Durnwalder con sie colegh dla provinzia De Belun De Bona per ejaminé valgunes chestions y problems, anter chisc ence la chestion ladina che brova da n pez tla provinzia de Belun. De gauja é l deslargiament a macia de uele di "neo-ladins" (35 comuns) che manacia de fracé te n cianton "i ladins storics" sciche chi de Ampez, Fodom, Col y chi de La Rocia se clama (4 comuns) per se tegnì danciarà dai "ladins nuefs". A la enconteda fova ence prejent Gianni Pezzei da Fodom y assessour a les mendranzes tla provinzia de Belun. De Bona é sté a una de dé lum verda a lié ite i comuns ladins "storics" te n organ deberieda con i autri ladins dl Sela de chi che ai fej pert da vedlamenter. Durnwalder favoriseia na endoneda di 18 ombolc, na proposta veduda criticamenter da les Unions Culturales.
|
Tl Beluneis végnel batié ladins en massa per ruvé pro i contribuc
|
|
Ampez, Col, Fodom y La Rocia vuel jí do si trois
I Ladins d'ofize manacia de jí dant dal giudesc y vuel la majera pert di contribuc
La despartizion te does sezions dla Federazion di Ladins dl Venet podessa avei les ores cumpededes. En vender, ai 11 de messel, se abinaràl l consei clamé ite dl president Iji Menardi olà che al vegnirà descorù fora n pont soul, ma che sta a la fondamenta de dutes les stritaries anter “neo – ladins” y “ladins – storics”: la despartizion di contribuc regionai en basa a la lege 73/94. Do l’aprovazion dla perimetrazion da pert dla provinzia de Belun di comuns che se à declaré ladins é la prescion de duc chisc de ruvé ite tla Federazion deventeda tres maiour per podei permez ai contribuc. L’amiscion de chisc comuns y di raprejentanc dles union ladines é sté l pont prinzipal de discuscion di ultims doi agn tl consei dla Federazion. Calalzo de Cadore é p.ej. vegnú scrit ite d'ofize. Samben cotant desvalives les vedudes sun la tematica ladina. Sen vuelen la despartizion.
|
La Lista LADINS: n segn de pluralité y de democrazia
|
|
Tost vegnirál prejenté la lista di 35 candidac dla Lista Ladins
Les tratatives per mete su la Lista LADINS é judes miec de co che an se aspitova. Al n'é nia sté rie de giaté assé candidac, mai tanc che en chest iade nen jiràl sun lista, 35 endut, emplin enscì fora la lista entiera. La majera pert vegn da les valedes ladines, ma al é anterite ence raprejentanc ladins dles maiours cités de Südtirol sciche Bulsan, Bornech y Maran. Giovanni Mischì, atual president dla LL é de bona creta y rata che al sie realistich arjonje cheles 6.000 - 7000 mile oujes. "35 candidac met tla ombria l candidat ladin soul sun lista dla Svp o di Verc y desmostra la volenté di ladins de avei democrazia", dij con sodesfazion Mischì che se à fistidié en pruma persona de mete adum la lista de candidac. Inoms ne végnel nia sclafé via ciamò, davia che an vuel fé na comparizion deberieda entourn i 20 de messel. Feter dut enjigné donca per les lites provinziales che vegn tegnides ai 26 de otober 2003.
|
ICI - Valch comun la scod ence sun tablés y mediei
|
|
Sotissoura en cont dla ICI sun tablés y mediei
La couta che é da paié sun i fabricac aziendai, coche tablés, mediei, uties y d’autres costruzions da paur vegn datrai regoleda dal comun. Enscí éla sovenz desvaliva da comun a comun, ma ala depen foradechel ence da la classificazion dl fabricat tl cataster. Normalmenter ne vegn i tablés nia classifichés. La Lista LADINS é en general contra l dovei de paié la ICI aziendala. Sun l retrat: te valch comuns végnen periés a cassa ence per les uties da mont.
|
Stude sun la fatibelté de scluje l jouf de Frera
|
|
Scluje l jouf de Frera
Mussner se lascia fé n stude da la Eurac - al pluev critiches
L assessour ai laours publics, Florian Mussner, ti á sourandé a la EURAC (Academia Europea a Bulsan) l'enciaria de elaboré n plan de fatibelté per scluje l jouf de Frera al trafich motorisé. Y al pluev bele critiches. Do le mote dess chest ester n argoment per les proscimes lites provinziales. Dassen contra vigni tentatif de scluje i joufs entourn l Sela é la Lista Ladins che é dla minonga che l achietament dl trafich ne scomencia de segur nia sun jouf de Frera, maben autró y rata che zirconvalazions de paisc sie true plu importantes y debujegn.
Sun l retrat: la streda devers l jouf de Frera (da la Val Badia), un di cater joufs entourn l Sela, daverc sibe d'invern che d'isté.
|
Interogazion dla Lista Ladins
|
|
L lingaz ladin lascé fora pro un di doi referendums - Chi à pa fat les traduzions?
En domenia passeda ti él vegnù sourandé a vigni zitadin che é jù a lité does plates con lassoura les domandes. Pro chi de Gherdeina fòvel demé una na domanda metuda ju per ladin, pro l’autra manciòvel la traduzion per ladin. N segn che an se la tol scialdi a la lesiera canche ala se trata dl ladin sciche lingaz ofizial.
Sun l retrat: l raprejentant ladin dr. Carlo Willeit.
|
N comentar tout da la Usc di Ladins
|
|
La bandiera ladina bandida te Südtirol
La gran domanda: I Ladins, ései o ne ései nia tiroleisc? - La bandiera ladina vegn bandida te Südtirol da vigni ocajion ofiziala
Ti ultims meisc él plu iadesc vegnù critiché che la bandiera ladina (verda-blancia-blea) vegn completamenter ignoreda te ocajions ofiziales y che al vegn demé plu tout la bandiera de Tirol blancia-cuecena, dantaldut per gauja de un n partì, la Svp ladina. Enscila suzedù a la enaudazion dl Museum Ladin y te tantes d'autres gaujions. Tant deplù che la Svp ladina ti ciala al Tirol, sourantol bandiera y veid i ladins liés ai todesc, tant deplù se ouj demez n'autra pert di ladins da chesta idealisazion y politica. I reporton chilò dessot n comentar sun la chestion dl redadour de Gherdeina dla Usc di Ladins, David Lardschneider. Demé una na cossa pér segura: i Ladins viv te chisc raions da vedlamenter y à samben svilupé na sia cultura de vita. Condutes les somianzes y interferenzes con l raion tiroleis todesch, é i ladins empò restés valch d'auter, ai à n sie lingaz y chel ne é nia todesch, "Tiroler" a la todescia, tiroleis a la ladina, al resta la ambivalenza. La bandiera ladina vegn entratant bandida da vigni ocajion ofiziala tla provinzia da Bulsan, recordan n temp che an minova che fossa vegnú superé.
David Lardschneider tl comentar sun pruma plata dla Usc 14.06.2003: "Grana é la desponibelté politica y personala da pert di ladins de dut chel che é tiroleisc. Chesta desponibelté é da vedei sibe te provinzia de Bulsan che te chela de Trent y endò - o for ciamò - tla provinzia de Belun. Chest atejament vegn raté in, sciche al toca. Dut chel che ne à nia na desponibelté al 100 per cent devers dl tiroleis vegn raté coche desfidenza devers dl raion y dla jent. "Nos son tiroleisc! Sonse o ne sonse nia tiroleisc?" végnel dit. Y chiche ne svaia nia empera é n soversif, n revoluzionar y n gran talian.
|
Rumanc Grijon (RG) te scola
|
|
L Govern dl Cianton meina do dassen per l Rumanc Grijon te scola - Da nos suzédel l contrar
Dantenier à la televijion rumancia dé la notizia che l Govern dl Cianton di Grijons á fat la declarazion de mascima de volei dé fora dal 2006 inant i libri per les scoles demé plu per Rumanc Grijon (RG). La cossa vegn bele dabatuda da auril inant a livel de Govern, ma ala ne fova nia vegnuda dita a na maniera tant clera desche dantenier. La motivazion prinzipala é chela de sparagné con publicazions doples, piec cuintuples, y de mete man pernanche al é meso con l RG che sarà l lingaz scrit dl davegnì. I esperc dla scola - tres sentedes anter maestri y diretours de scola - se à bele enconté deplù iadesc con reazions desvalives: plulere positives ti raions olache l lingaz rumanc é sterch, plutost negatives olache l todesch à la souraventa. Ma cie che é dassen interessant per nos ladins dles Dolomites é messei constaté che ti Grijons meina do l Govern da l'auta ju depierpul che chilò végnel fat deliberes contrares per archité via dut y an drama ju la basa che sburla do. Sun la foto: n cheder de Chur/Cuera, senta dl Govern Ciantonal.
|
Massa dlongia ai gragn signours da Bulsan empede con i ladins
|
|
"I funzionars ladins dla Svp adorbés - Ai fej dles dutes per ti fé a scusa ai todesc, ma sotman végnei desprijés"
de Lois Trebo
Oramai sóflel aria de lites provinziales. Al fova vegnù prové da fé na lege litala nueva, ma nience en chest iade ne ti éla garateda a la SVP de la fé do sie cef. Al fova da savei dantfora che i pici partis ne essa nia daidé, davia che ai se vedova soflés demez da na tel lege che essa prevedù che demé chi partis che essa arjont almanco l 4% dles oujes fossa ruvés te consei. Na tel lege ne podessa nia valei per la mendranza ladina, davia che a chela méssen ti lascé l troi davert per podei se mete su na sia lista autonoma.
|
I conseis dla Lista LADINS per l referendum en domenia
|
|
Scí al referendum sun les servitus per sconé la proprieté - La mesura dopla dl Govern Provinzial
Te de piceres y mendres impreises ne pòl nia valei les medemes condizions de dert de laour desche te de gran impreises. Chest vel ence per l desliament de contrac de laour. Te de gran impreises se trátel de na organisazion formala y de razionalisazion depierpul che te de piceres impreises á l raport de confidenza na gran valuta. Datrai pò bele de mendres mudazions tl volum de laour y tl davagn te de piceres impreises ester de gauja da messei desmete personal. La lista LADINS é perchel per la regolamentazion atualmenter en doura che fej na desferenza danter impreises con plu de 15 laoranc - pro i paurs con deplú de 50 - y les autres impreises. Al ne vegn perchel dé degun consei per chest referendum. Ence zedoles blances á sia valuta te chest caje. Per cie che reverda l referendum sun les servitus per condutes eletriches é la Lista LADINS per l scí y chest nia per gauja che an ae la speranza che les servitus vegne toutes ju (chest ne suzed dessegur nia con l referendum), ma per arjonje che an mete plu averda y respete deplù la proprieté, la contreda y samben la sanité dles persones. Sun l retrat: l raprejentant ladin dr. Carlo Willeit.
|
Interogazions de Willeit tl Consei Provinzial
|
|
Informazions publizitares scialdi ciaradouses, conescenza di lingac y stieres da mede
Te na interogazion tla senteda dl Consei provinzial enier (03.06.03) à l aconsiadour Carlo Willeit y l’aconsiadoura Cristina Kury critiché la publicazion de informazion de "reclam" ti foliec “Dolomiten”, “Zett” y “Alto Adige”, ajache chesta sort de informazion à plucheauter n carater propagandistich prelital y en plu se limiteiela demé a n valgugn media de stampa.
|
Dal Consei Provinzial - Willeit: "Valgugn varesc inant"
|
|
Stieres de laour per ladins tles Unités Sanitares y cursc de lingaz
Nia da giut à l Consei provinzial traté n pont dl orden dl dì dal titul "debata sun l proporz y sia aplicazion" y i aconsiadours ova la poscibelté da fé domandes y giaté spligazions soura duc i aspec che reverda chesta materia. Entratant sia touta de posizion à l conseier ladin Carlo Willeit fat deplù domandes, ma plu de una é resteda zenza resposta. Al en à perchel porté dant n valgunes sot forma de interogazion. Enscí se ál damané anter l auter plu avisa: 1) tant inant che al é la volenté politica da lascé permez i ladins ence tles stieres dles Unités Sanitares fora dles valedes, zenza che ai messe se declaré de n auter lingaz per giaté l post y 2) sce al ti vegnirà dé la poscibelté ai ladins da laoré ence ti comuns fora dles valedes ladines. Plu inant damanova Willeit varesc concrec per sostegnì l sistem proporzional ence tres la sconanza y la promozion dl lingaz ladin enstes.
|
La chestion dla bandiera ladina
|
|
La Svp "ladina" y la bandiera ladina, encueicondí sciche l malan y l'ega santa
L redadour dla Usc di Ladins, Iaco Rigo, se á giaté do l mote na dreta sperduda al "Dí dl partí" dla Svp "ladina" tegní dant da puech a Selva: "I colours blanch y cuecen á bandolé n puech dlonch, dantaldut tl foyer y tl salf. Inió na bandiera ladina, nience na picera te valch cianton. La Svp - o almanco i organisadours - ne adora nia l maiour simbol dla etnia ladina. Enchin che i ladins tla Svp é contra la bandiera ladina, l segn plu cler y placatif dl popul ladin, ne ései nia credibli", scriv Rigo te sie comentar tla ultima Usc di 17 de mei 2003. Propi nience la minima fustia de na bandiera ladina a striscioles verda-blancia-blea, simbol dla Tera Ladina, di pres y bosc verc, di creps sclauris y dl ciel blé dessoura. Chest comportament, che fej perdementer marevueia, la dij longia soura l orientament: la Svp "ladina", perel, se tem da la bandiera ladina sciche l malan da l'ega santa.
|
|  |
|