benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endň a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Relazions interladines-retoromanes
Politica

 

Al dess nasce na colaurazion plu strenta

Enconteda a Cuira/Chur anter ladins-retoromans - Al vegn metú en pé n grup de laour per arjonje na majera colaborazion ti ciamps di media, dla cultura y dla scola

Sun interessament dl vizepresident dr. Carlo Willeit él chest ann endň vegnů a se l dé na enconteda de raprejentanc dl mond politich y cultural di Grijons con na delegazion dla Region Trentin-Südtirol, metuda adum da Franz Pahl, Gino Fontana, Carlo Willeit, Ilda Pizzinini, coche presidenta dla UGLD, y Stefan Untersulzner. A ti dé l benvegnů ai raprejentanc a Cuira/Chur fňvel l president dla Lia Rumantscha, Jon A. Derungs, l president dl Consei y dla Regenza (Jonta) y raprejentanc dl Consei (parlament grijon), che cumpeida 120 deputés, 43 de chisc rumanc. 

Sun l retrat: 1. Robert Giacometti, deputé ciantonal y president dl grup rumanc dl parlament,2. Gino Fontana, assessour regional, 3. raprejentant consei LR, 4. Carlo Willeit, vizepresident dl consei regional, 5. raprejentanta consei LR, 6. Jost Fallet, president LR, 7. Ilda Pizzinini, presidenta UGLD, 8. deputé ciantonal, 9. Franz Pahl, president dl Consei Regional, 10. Romedi Arquint, deputé ciantonal y pres. FUEV,11. Gion A. Derungs, secreter LR ,12. raprejentat dla Regenza (Govern Ciantonal),13. Stefan Untersulzner, secreter general dl Consei Regional


metů ite da noeles ai 28 August 2003 da les 16:54:09 (1045 liet)
(liej inant... | 3132 letres | comentars? | ponc: )


Cie che al vegn scrit autró - Pogrom n. 3/2003
Politica

 

Überleben verhindern

Svp "ladina" will Ladinisch auf Folklore-Niveau halten und hält an faschistische Dreiteilung fest - Enscí stal scrit tla revista dla Lia per i popui manacés "Pogrom" n. 3/2003

Die Südtiroler Landesregierung will offenbar nicht, dass die ladinische Minderheit konkrete Überlebenschancen hat. Mit einem Dekret beschloss die Südtiroler Landesregierung nämlich, dass die ladinische Hochsprache in der öffentlichen Verwaltung nicht verwendet werden darf. Vor dieser Entscheidung hat die Südtiroler Landesregierung wohlweislich keine Fachleute um ein Gutachten gebeten. Die Hochsprache wird nämlich von allen Fachleuten als unverzichtbare Bedingung für das Überleben der ladinischen Minderheit angesehen. Die Landesregierung hat diese Bedingung für das Überleben untersagt. Derzeit werden - in einem vollkommenen unzureichenden Ausmass - die einzelnen Talschaftsvarianten angewandt. Damit wird die ladinische Sprache auf dialektalem Niveau gehalten. Die Hochsprache, die in den letzten 15 Jahren von einem Sprachwissenschaftlerteam ausgearbeitet wurde, könnte das Ladinische vom Folklore-Status in den Status einer gleichwertigen Amtssprache heben. Dies will die Politik offensichtlich verhindern.


metů ite da noeles ai 24 August 2003 da les 22:34:57 (949 liet)
(liej inant... | 2819 letres | 1 comentars | ponc: )


La campagna litala met man
Politica

 

La Lista LADINS fej sia pruma placatazion

Placac trilings a Bulsan dess ence descedé l interes di talians y di todesc

La Lista Ladins envieia via sia campagna prelitala che vegnirŕ fata da la proscima edema inant tla zité de Bulsan. Ala se trata de de gran placac (100 x 70 cm) che vegnirŕ tachés fora te duta la zité y che remagnará per passa trei edemes. Les tematiches é relatives ai debujegns dla popolazion ladina fora dles valedes, ma ales reverda tamben la popolazion todescia y taliana dla zité capitala dla Provinzia. I placac á perchel ence la funzion de aleté potenziai litadours nia-ladins.

Sun l placat CULTURA:
Scola - plu lingac
zenza lascé sun na pert la rejoneda dla oma.
Plu cultura y plu partezipazion danter les cultures.
Inoms geografics tl respet dla evoluzion storica.
N segn dla cultura ladina tla capitala provinziala.
RAI-TV-Provinzia - n servisc publich o sovenzioné per duc i grups.


metů ite da noeles ai 22 August 2003 da les 16:39:10 (988 liet)
(liej inant... | 2988 letres | comentars? | ponc: )


Letra daverta dla Lista LADINS
Politica

 

Les Unions dess traté duc unfat

La Lista LADINS slomeneia les Unions de categoria y ghira che ales trate duc unfat pro l reclam lital

Te na letra daverta maneda fora encuei da la Lista LADINS a dutes les Unions Provinziales de categoria (Ostiers, Paurs, Artejans, Industriai, KWV, ASGB) se damana la Lista che al vegne tegní ite les regoles basilares en previjion dles lites provinziales de chest auton: "Pro les ultimes lites á les Unions de categoria sostegnú a na maniera scialdi desplajoula y ingiusta demé certes listes y cerc candidac. Nos araton de avei dut l dert da podei o miec messei ghiré da les Unions a livel provinzial y local che duc i membri dla Union che candideia vegne sostegnus pro l reclam lital a na maniera valiva, unfat sun cie lista che ai candideia, zenza  végnel maladoré  fins y mesi finanziars dles Unions de categoria, sce nia enfinamai defraudé", scriv la Lista Ladins. Miné él dantaldut l sostegn massif de chestes unions per candidac dla Svp. Sun l retrat: dr. Giovanni Mischí.


metů ite da noeles ai 22 August 2003 da les 10:13:13 (948 liet)
(liej inant... | 1531 letres | 2 comentars | ponc: )


La Svp de Gherdeina y sie reclam
Politica

 

La SVP "ladina" rejona HOCHDEUTSCH con i ladins

"Wir sind überzeugt mit den Nutizies de Gherdeina einen wichtigen und richtigen Schritt getan zu haben" -  Per todesch dijéssen "Etikettenschwindel" 

Chisc dis á la Svp de Gherdeina mané fora sie prum sfuei de reclam lital, "Nutizies de Gherdëina - Nosc mpëni te nosta valeda" stal scrit per ladin sun la pruma plata. Cie él pa suzedů? Met la Svp finalmenter man de scrive per ladin? N mudament de 380 degrés? No, al ne é baudi nia enscí, per todesch ti dijéssen a valch de tel "Etikettenschwindel". De plu persones de Gherdeina se á fat demarevueia.


metů ite da noeles ai 21 August 2003 da les 17:36:03 (1216 liet)
(liej inant... | 3195 letres | 2 comentars | ponc: )


Scodiment dles coutes regionales
Politica

 

Acord con l'agentura dles entredes per scode la Irap y l'enjonta Irpef

Per ti sporje n servisc plu damprň ai paiadours dles coutes

(if) Enier (07.08.2003) él vegnů firmé dal assessour provinzial Michele di Puppo y dal diretour general dla agentura dles entredes, Raffaele Ferrara, na convenzion anter Provinzia autonoma de Bulsan y l'agentura per l servisc de scodiment dl'Irap (al é la couta d'enjonta dla Region, ex ILOR) y dla enjonta regionala sun l’Irpef. 


metů ite da noeles ai 08 August 2003 da les 10:34:24 (960 liet)
(liej inant... | 4056 letres | comentars? | ponc: )


Contribuc tegnis endň
Politica

 

L assessour Mussner ejamineia y tegn entratant zeruch contribuc

Y sce Roma ne ti paiassa nia plu les spetanzes a la provinzia de Bulsan? - La Consulta dess daidé garantě la liberté de minonga

Enier él vegnů publiché te n articul sun l sfuei edemanal todesch "FF" che l assessorat de Mussner tegn zeruch contribuc bele conzedus da la Consulta y chest plu avisa a la Union Generela y dantaldut a l'Union Scritours Ladins Agacins che tegn, anter l auter, davert chest sit www.noeles.net y redazioneia la plata sun l Alto Adige, con tons critics y nia dagnora conforms a la politica ladina dla Svp. Sie ciamp de jornalism ruva aboc tl ourt politich, scecan l chiet vive dl partě y chest é samben steda la gauja per chest "entardivament".


metů ite da noeles ai 01 August 2003 da les 09:32:08 (937 liet)
(liej inant... | 2941 letres | 2 comentars | ponc: )


“La LISTA LADINS dess jě inant”
Politica

 

Les previjions de suzes lital é permetentes

Da l’enrescida envieda via per conesce la minonga dla jent él sauté fora che la LISTA LADINS se ŕ enchin a encuei davagné respet y conscidrazion anter la jent

(if) Con l’ultima revista “Ladins” ova la LISTA LADINS mané fora na enrescida per vedei sciche l laour politich promuet ti ultims diesc agn vegn vedů y valuté, sce al corespon a les aspetatives y cie che la jent se aspeta per i agn che vegn. L sfuei é vegnů mané fora te passa 6.500 ejemplars y al é sté endut passa 400 che ŕ responů a les domandes, y chest ne é nia puech. Dai resultac sautel fora n valgugn dac interessanc y indicatifs per la minonga di litadours. Oramai duc chi che ŕ ortié ite les respostes é dla minonga che la LISTA LADINS dess jě inant con sie laour y che sia prejenza va debujegn a Bulsan. Al ti vegn reconesciů che ala ŕ te chisc diesc agn d’ativité dé n contribut sostanzial al pluralism politich y che ala ŕ portč pro te nosta Provinzia a plu democrazia. Sce an rejona bele de enrescides él ence da recordé i resultac dl’enrescida deda su per cont dl sfuei DOLOMITEN al Gallup-Institut da Viena y publicheda encuei tla DOLOMITEN a pl. 13. La LISTA LADINS scluj ju con l 2% y ruva enscě a se plazé atira do la Union y – cie che fej demarevueia – dant i Freiheitlichen. Demarevueia fej ence l fat che di 500 damanés respon ben 41% de ne savei nia ciamň a chi ti dé la ousc.


metů ite da noeles ai 28 July 2003 da les 14:54:24 (954 liet)
(liej inant... | 3628 letres | comentars? | ponc: )


Lites provinziales da d'auton
Politica

 

An se damana n sfuei de istruzions per les lites

Les informazions dess vegně dedes te duc trei i lingac ofiziai dla provinzia  - Deguna pedia dl ladin te chesta provinzia che se rata gen "respetousa dles mendranzes"

Bele da n valgunes edemes ŕ la provinzia de Trent publiché informazions de carater general soura les lites provinziales de chest auton sun sie sit internet. La provinzia de Bulsan é do rata tardiva, ence sce al é da dě che la gran pert dles normes vedles é vegnudes sourantoutes. An ne dess nia se desmentié che chestes informazions ne reverda nia demé les aministrazions, ma dantdaldut i zitadins y i partis. Na instruzion curta con i dac (sistem lital, consei, durada di mandac ...) y i termins plu importanc jissa de uega per duc.


metů ite da noeles ai 23 July 2003 da les 08:00:44 (883 liet)
(liej inant... | 1756 letres | 4 comentars | ponc: )


Les gran linies de program dla lista LADINS
Politica

 

"Na mioura raprejentanza politica sciche fondamenta per arjonje deplú reconesciment"

L travert dla Lista é chel de arjonje 2 aconsiadours te consei de lege y n assessour de dert y nia un cherdé a plajei 

I reporton per entier les linges programatiches dla Lista Ladins desche ales é vegnudes portedes dant en ocajion dla prejentazion en sabeda a Santa Cristina. La Lista LADINS é dantaldut dret contenta de avei arjont che da chestes lites pňla endň se prejenté sciche lista autonoma do che la lege litala dl 1998 dla Svp fova vegnuda declareda incostituzionala sun recurs de Carlo Willeit y do che nience en l ann passé ne ti él garaté a la Svp de porté tres na lege che essa prevedú n scialin lital o ciamň piec n "Ladinerpassus" che essa comporté n anientament politich di ladins. L program en curt: "Nost moviment se darŕ inant da fé per i derc fondamentai dla popolazion ladina, per la valivanza giuridica, per na majera sconanza dla cultura y dl lingaz, per na bona colaborazion tla sozieté. Dantaldut volonse arjonje na maioura raprejentanza politica y aministrativa di Ladins te duc i organs y organisms plu emportanc, doi aconsiadours provinziai y n raprejentant te Jonta per lege. L azes a les comiscions dl Consei provinzial y al Tribunal aministratif, la partezipazion a les comiscions dl'autonomia é n valgugn traverc emportanc. L mantegniment dl sistem lital proporzional zenza sbaramenc é n vantaje per duta la popolazion, per l pluralism politich, per la parité culturala y la colaborazion. La lege litala nueva dla Provinzia sarŕ per la raprejentanza ladina autonoma l prum gran compit. La lege sun l referendum che corespone ai debujegns dla mendranza sarŕ n'autra chestion emportanta.


metů ite da noeles ai 21 July 2003 da les 16:01:57 (1031 liet)
(liej inant... | 5142 letres | 1 comentars | ponc: )


Les lites provinziales 2003 / La Lista LADINS y i candidac
Politica

 

N bel clap de 35 candidac, Giovanni Mischí dantfora

Truep entusiasm anter i 35 candidac sun la Lista LADINS, n segn che la lista brancia tla populazion ladina

Encuei (19.07.03) él vegnů prejenté te na conferenza stampa i candidac y l program dla Lista LADINS sun Mont de Pana a S. Cristina. Prum sun la Lista sarŕl l president en ciaria, Giovanni Mischě, secont  l aconsidaour provinzial Carlo Willeit, spo alfabeticamenter. El enstes á fat la proposta de Mischí che é vegnuda azeteda. I 35 candidac vegn n pue da duc i paisc dles does valedes ladines  y da les zités de Südtirol, valgugn ence de todesc per esprime che an ne se scluj nia ite, ma che an vuel arjonje na democratisazion te dut Sudtirol, olá che dut vegn scenó sofoié politicamenter, sce al va fora dla schedra Svp.  Sciche i esponenc dla Lista á dit  ne se án nia fat ert da giaté candidac, n segn che la Lista brancia, vegn sciazeda y reconesciuda tla populazion ladina. Enscí végnel manifesté clermenter la volenté de jí inant con chesta forza politica ladina autonoma. Sce i ladins se prejenteia con na lista de 35 candidac á chest democraticamenter dut n auter peis che sce al ti vegn demé dé lerch a un n candidat ladin soul sun valch lista y gonot metú da lassú ju, sciche al é suzedů per ejempl con la cherdeda de Florian Mussner. Daite la lista entiera ...

Sun la foto: i 35 candidac dla Lista Ladins en sabeda sun Mont de Pana a Santa Cristina.


metů ite da noeles ai 19 July 2003 da les 22:51:18 (1587 liet)
(liej inant... | 6556 letres | comentars? | ponc: )


Na clarificazion de G. Mischě, president dla Lista LADINS
Politica

 

Nia intimidazions, ma "dit anter amisc, se la contan"

Dantenier fňvel levé su n vespé do la publicazion de n articul sun la "Tageszeitung"

L articul vegnů fora dantenier (16.7.2003) sun la "Neue Südtiroler Tageszeitung"  per cie che reverda certes "telefonedes de Edith Ploner", secretera particolara dl assessour Florian Mussner, á  fat levé su n vespé. Sen te n iade ne vuel plu degugn nen savei de "telefonedes de intimidazion", dantaldut nia la ela de Gherdeina reporteda tla Tageszeitung sciche desponuda da l dí ence dant signoria. Al vegn sen rejoné de “telefonedes anter amisc, de cosses che an dij enscí, de avei audí dijan che...“, ma an se straverda de dí valch deplú y de concret. Valch él de segur suzedú, zeche de desplajoul pro chesta "telefoneda su a Selva", zenza ne éssela nia arjont l publich y enfinamai les plates di foliec, ma an sŕ, al é cosses zities y nia dagnora saurides da encadré "anter amisc" sce ales é "intimidazions" o "scempli conseis". 

Ence l president la LL  G. Mischě se á sentí oblié de fé na clarificazion, dijan che al é vegnú reporté a na maniera entorta ence sies declarazions sun l foliet  "Tageszeitung" y al nes a mané chesta clarificazion:

Con  referiment ai articui vegnus fora sun la Tageszeitung dantenier (16.07.03) y enier (17.07.03), se destanzieia  l president dla Lista LADINS, Giovanni Mischě, da les insinuazions ingiustes che ti vegn fates a Edith Ploner, referenta particolara dl assessour Florian Mussner – cossa che ence la Tageszeitung da encuei (18.07.03) tira zeruch. Mischě preziseia che les contestazions a Edith Ploner é levedes su te n contest autró y da chilň demez éles spo ruvedes ti media tiran ence ite con tons polemics l president y candidac potenziai dla Lista LADINS.

dr. Giovanni Mischě
(President dla LL)


metů ite da noeles ai 18 July 2003 da les 17:28:50 (1133 liet)
(liej inant... | 2424 letres | 4 comentars | ponc: )


La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
Politica  

Les trei ghiranzes dl Dí dla Unité Ladina

Al vegn damané n organ intercomunal ladin, reconesciment dla Union Generala di Ladins dles Dolomites y autonomia per i 3 Istituc Culturai 

Entratant é ence ruveda adalerch la ressoluzion dl Dí dla Unité Ladina che i reporton per entier. Ala contegn 3 ghiranzes: n organ intercomunal ladin, l reconesciment dla Union Generala y de na autonomia ai 3 Istituc per che ai ne vegne nia adorés per tré endalauter i ladins, ma per i conduje adum.

La ressoluzion:  "I raprejentanc dla populazion ladina dles cinch valedes dl Sela, abinés adum tl salf dl Consei dla Ciasa de Comun de Cianacei, ai 13 de messel 2003, per la gaujion dl “Di dla Unité Ladina”: audides les relazions di raprejentanc politics ladins tles istituzions provinziales, regionales y nazionales, a recordanza dla afermazion storica de unité di Ladins dles Dolomites ai 14 de messel 1946, (sun l retrat); araté che l renforzament dla identité de comunité anter i ladins dles Dolomites é n obietif primar per duta la comunité regionala; tout at che duc i intervegnus á reconesciú l’atualité y l’importanza vitala dl problem dla “unité ladina” y  aratan nezesciar che per l svilup dla sozieté ladina val debujegn de relazions de colaborazion y nia de antagonism anter les aministrazions locales tl teritore ladin, les organisazions culturales militantes y les istituzions scientifiches metudes en pé  per l svilup y la valorisazion dl lingaz y dla cultura ladina, se damana:


metů ite da noeles ai 15 July 2003 da les 17:14:00 (1125 liet)
(liej inant... | 4761 letres | comentars? | ponc: )


Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Politica

 

L assessour Mussner contra dut

Dut n auter ton l assessour Gino Fontana  y l aconsiadour Carlo Williet: "Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegně "

Enier domenia ŕn tegnů a Cianacei en gaujion dla daurida dla mostra "Vejin" l "Dě dla Unité Ladina". Endň n spetacul de divijion anter les valedes. L soul pont olŕ che an é a una pčrel che sie chel de mete en pé l comité di ombolc. Dla proposta de Durnwalder dl comité di ombolc ne sŕn nia da dě cie che al é, co che al ciala fora y ciunes che dess ester sies funzions, ma almanco él vegnů metů na fana sun l fuech. Per l rest vera: Mussner (Svp) contra dut: l ladin standard/dolomitan (nia debujegn, al basta i idioms de val), l'autonomia di istituc y la colaborazion concreta. Al arfera dut y dlonch. De scě dějel demé a Durnwalder a la proposta dl comité di ombolc.  De dut n auter ton la relazion dl assessour regional Gino Fontana che dij cler che l ladin standard é prioritar y che an mess ruvé a na colaborazion cotant plu concreta anter dutes les valedes, les istituzions y unions. Ence sce an ne pň nia rejoné de union teritoriala, méssen almanco ruvé a na giurisdizion che normaliseie la situazion di ladins soura vigni confin fora. An dess podei sfruté cotant deplů i laours di Istituc culturai y Pedagogics y mete su n sistem scolastich unitar. Les publicazions mess tegně cont de chesta pluralité de ladins y podei i mete tres plu adum.  Plu o manco sun chesta linia ence l aconsiadour Carlo Willeit. I reporton daite la relazion dl assessour Gino Fontana.


metů ite da noeles ai 14 July 2003 da les 17:03:57 (1392 liet)
(liej inant... | 11165 letres | 5 comentars | ponc: )


Cianacei: Dí dla Unité Ladina
Politica

 

"Ladins anter i tablés o te n mond modern"

Endoman, 13 de messel, da les 14.30 inant debata con raprejentanc politics y culturai tla Ciasa de Comun a Cianacei - Mostra "Vejins" sun cultura, storia y lingaz - Tant de interes él pa a porté inant n lingaz unitar?

Endoman domenia, ai 13 de messel,  végnel tegní tl cheder dla festa fasciana "Te anter i tobié/Anter i tablés" a Cianacei l Dí dla Unité Ladina, na sort de Festa Nazionala Ladina a recordanza dl 14 de messel 1946, do la vera, canche Ladins de dutes les valedes se ova abiné sun Jouf dl Sela per damané unis reconesciment sciche grup etnich y unité aministrativa. Entrames les aspirazions ne se á dutaorela nia realisé. I Ladins é dutaorela spidicés su te 3 provinzies/2 regions y l reconesciment va aluesc dassen, aluesc demanco, ma dlonch a pé zot. An va endalauter empede adum, p.ej. con la dezijion politica dla Svp tla provinzia de Bulsan de spidicé su i ladins ciamň n iade do idiom (badioc y gherdeines) y de scluje fora i autri ladins. Contra chestes tendenzes él ence forzes che laora per deplú union, ma chi la davagnará pa? La Unité Ladina é l argoment zentral de na debata metuda a jí da l'Union Generala di Ladins dles Dolomites deberieda con l'Union di Ladins de Fascia. Sun paion i raprejentanc dles istituzions y di movimenc politics da les 14.30 tla Ciasa de Comun, anter chisc i assessours Gino Fontana y Florian Mussner, l vize-president dl Consei Carlo Willeit y l onorevul Bepe Detomas. A la fin vegnirál daurí la mostra "Vejin" (www.vejin.com  dla Consulta da Bulsan y metuda adum da Mateo Taibon) che sporj n cheder cler sun cultura, storia y lingaz di ladins. Enfin che i ladins fej n pue de foclor turistich ti féjen les beles, ma canche ai ghira derc végnei combatus. Ence na certa politica fata te ciasa va contra: boicot tla provinzia da Bulsan al lingaz scrit unitar.


metů ite da noeles ai 12 July 2003 da les 23:45:19 (925 liet)
(liej inant... | 3097 letres | comentars? | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.446 seconc