|  |
Les speises litales y les gran prescions
|
|
Südtirol: democrazia en pericul, massa truepes unions de rejim
Dr. Carlo Willeit: Les somes enormes per l reclam vegnirà tert o adora trates ite dai zitadins tres sies coutes
Sun les pratiches de reclam politich, sen dant les lites, tol posizion l vize-president dl Consei dr. Carlo Willeit con chestes constatazions: „Metù man àn con brosciures ofiziales y relazions de plates y plates sun foliec dl dì y dl’edema: laudes a se enstesc paiedes con les coutes. Spo végnel entent auti y ai deventa 30% miourmarcé, vuel dì zachei paia l 30%. I taxis sforza i clienc de fé propaganda per i candidac che paia l plu. I radios privac vegn destenus y tl radio y tla televijion publica ne pòl nia plu vegnì fat confrontazions politiches publiches. Y les unions pò o miec mess fé reclam per la Svp. I membri y/o candidac de d’autri partis vegn bandis y pò se fondé na sia union, l’unica medejina contra la politica clientelara y l entravai de unions de categoria de rejim.
|
La redazion envieia a respone - lites 2003
|
|
Trei domandes ai partis
Cie vel pa: la mendranza o valch d'auter?
Chisc dis porta dant vigni partì sies rejons, sie program, sia minonga sun la mendranza ladina. La redazion envieia la Svp, Lista Ladins y i Verc a nes mané ite per en sabeda seira les respostes a chestes domandes tres e-mail Usla@dnet.it:
- Pensan al davegnì dla mendranza ladina, saràl meso che ala posse souravive, sce an arata che a livel economich, de "public relations", de identité ne à l lingaz ladin feter plu deguna emportanza; sce an miena che al é miec se mescedé ite con i autri o azeté na colaborazion te d'autri partis che nes tegnirà tres a n livel plu bas?
- À pa na mendranza zenza cef, zenza sia raprejentanza autonoma, direta, na chance de podei valei valch y per cie motif déssela pa l'avei? Anter doi patrons é l dialogh dessegur plu valif che anter subordiné y patron?
- Valgugn ombolc à dé pro che a ester con la Svp él plu saurí porté inant operes publiches, valch un auter dij che al ti basta Durnwalder. Chest vuel dì che i scioldi publics à n patron, che nos son te n monopol. É chesta la democrazia nueva?
|
Devers les lites provinziales 2003
|
|
Propaganda litala fora de mesura
An drumbla, sbroca y sbuera - I adoron raprejentanc che se damana na dreta autonomia ence per i ladins
de Lois Trebo (if) Vignun conesc che al é les lites dant porta. Desche na locomotiva se fej inant la propaganda di partis. Sce al é veira che demé la SVP soula darà fora plu de n miliard de vedles lires per la propaganda, vuelel dì che al nen é bel assé. Te vigni cianton se spraiza i candidac sun i toflons de chi pareis, reclams a colours sun papier lujent te feter vigni foliet. Cialede a les muses puzenedes y sfarinedes ite sun i placac sproporzionés: an mess pu cialé fora da joegn, biei sagns y dantdaldut stersc. Chi vuel pa n raprejentant melnudrì y da puech? L litadour vuel se identifiché con sie raprejentant y perchel déssel cialé fora ben, gaiert y al dess fé imprescion. An proclama che an vuel resté stersc y vegnì ciamò plu stersc, samben per fracogné duc i autri te n piz che ai teje endò per 5 agn. Vigni partì vuel se prejenté enscì, demè che ala ne ti gareta nia a trueps. An proa da compré oujes con scincundes da puech - na picera marena, na ciastagneda, an partesc fora prosc/pontapiec y retrac di candidac; sce al vegnissa pu dé fora tornadures de fè smauz, moles de ciajuel y de tel meses mesanes de ciociul, dailò sce nen fòssel pa trueps che tomassa tla jopa y se lasciassa compré. Ma de chisc n'él pa ben dagnora stés; al n'é nia da creie, tant de jent che ne s'interesseia daldut nia dla politica y se lascia compré da les empromiscions. Sen à duc de biei programs, ma ai dij demé cosses generales.
|
Manifestazion dla LL sun Plaza dla Blava a Bulsan ai 16 d'otober
Prejentazion dl program y di candidac - program de cornisc de Alessandro Trebo y Christian Pescosta
En juebia ai 16 d'otober 2003 met la LISTA LADINS a jì sun la Plaza dla Blava (Kornplatz)a Bulsan na manifestazion litala publica, olà che al vegnirà prejenté i candidac y l program per les lites provinziales di 26 d'otober. La manifestazion vegn tegnuda alalergia sun plaza y met man da les 15.30 per duré zirca enchin a les 18.30. Te chesta ocajion saràl ence i doi artisc' badioc Alessandro Trebo (da San Martin) y Christian Pescosta (da Corvara) che portarà dant n pice program musical de cornisc. Al vegnirà ence dé fora valch da beive per tegnì n puech adum la jent a s'la conté.
sun l retrat: Alessandro Trebo (da San Martin) y Christian Pescosta (da Corvara)
|
Candidac dla LL tol posizion: Peter Huber
|
|
Kultur ist das Andere in uns
N valgugn pensiers de Peter Huber per cie che reverda sia canditatura pro i LADINS en chesta outa
de Peter Huber/Lana
Zur Beantwortung einiger Fragen betreffs Kandidatur eines Nichtladiners in der Liste der LADINS, die nur in einem Land gestellt werden können, in der Sprache gleichgesetzt ist mit Identität, Identität mit Volk(sgruppe), Volk(sgruppe) mit Recht und Recht abhängig gemacht wird vom Gebrauch einer Sprache. Erste Frage: Darf ein Nichtladiner für eine ladinische Partei kandidieren? Antwort: Ja. Er darf. (Und sogar dann, wenn er sich bei der letzten Volksgruppenzugehörigkeitserklärung nicht als Ladiner erklärt hat.)
|
Touta de posizion de Franz Denicolò
|
|
Ladinien geht nicht nur die Ladiner etwas an
La Ladinia ne toca nia demé i ladins, ma ence i autri - mia solidarieté a la Ladinia
de Franz Denicolò, candidat todesch sun la Lista Ladins
"In den letzten Tagen und Wochen wird mir häufig die Frage gestellt, wie kommt ein deutschsprachiger Südtiroler auf die Liste der Ladins? In erster Linie ist es ein Zeichen der Solidarität einer Minderheit gegenüber, und der beste Beweis, dass ein Zusammenleben der Sprachgruppen kein Hindernis darstellen darf und kann. Wie schnell Kultur vergessen werden kann, haben wir selber erfahren müssen, nachdem unsere Grosseltern beim ersten Weltkrieg ihre Heimat Buchenstein verlassen mussten, und am Eingang ins Gadertal im Schloss Sonnenburg in St. Lorenzen ein neues Zuhause gefunden haben. Es dauerte genau eine Generation und die ladinische Sprache war für uns nur noch Geschichte. Trotz allem lieben wir heute noch die Ladinischen Täler und pflegen mit ihnen ein enges Verhältnis. Sun l retrat: Franz Denicolò da San Laurenz
|
Ladins: patrons y nia a patron
La Lista LADINS sta per "dert de reprejentanza autonoma" - 34 LADINS contra 1 n Svp - Entourn 15.000 oujes tles valedes ladines
"L dert de ester enstesc" y "patrons y nia a patron": chisc é valgugn titui y slogans dla plata d'informazion dla LISTA LADINS che vegn deda fora per les lites provinziales oramai dant porta, ai 26 d'otober. Ti proscims dis vegniràla maneda a dutes les families ladines y a trueps simpatisanc nia ladins foradecà. La edizion litala tol ite n cogol de tematiches: dantfora la prejentazion di 34 candidac, les linies programatiches dla Lista Ladins, 10 agn Lista Ladins, les propostes de lege y les mozions fates tla perioda dal 1993 al 2003 dal raprejentant Carlo Willeit, les encontedes abudes con esponenc politics y de auter plu. L pericul che la LL vegnes "fraceda adum" ne é mai sté tant gran co sen. Una dles priorités sarà chela stravardé l sistem lital proporzional por i ladins, sistem confermé con na sentenza dla Court Costituzionala. Zenza fossa i ladins veramenter sforzés da jì en etern a patron y ne podessa nia jié n sie rodul autonom. Les oujes tles valedes ladines é 14.956 (7.964 tla Val Badia y 6.992 te Gherdeina).
|
Da la enduneda dla LL a Corvara
|
|
10 agn de Lista Ladins
Pensiers de Hans Karl Peterlini, caporedadour dla FF y dl foliet Südtirol24
Danter i reladours pro l festejament di 10 agn Lista LADINS ai 27 de setember 2003 tl salf dles manifestazions a Corvara án ence podù audì na persona critica, competenta y dantaldut ledia te sies minonghes: Hans Karl Peterlini, redadour chef dl sfuei todesch FF (al zenter dlongia C. Willeit a man ciancia y Mischí G. a man dreta) y dl foliet nuef todesch da vigni di "Sudtirol 24h". Al conesc ben la situazion de Südtirol. I reporton per entier dessot sia relazion per todesch. Truepes persones à tout pert a la manifestazion de aniversar, l'Alta Badia é ence un de chi raions olà che la LL arjonj l majer consens con passa l 50% dles oujes. Orela curta à fat l grup musical gherdeina "Die Ladiner".
Sehr geehrte Anwesende, sehr geehrter Vorsitzender, liebe ladinische Freunde,
ich verzichte auf das Radebrechen einiger ladinischer Grußworte, weil das nur geheuchelt wären. Ich stehe hier als ein Südtiroler, der einige - wenige Ladiner - persönlich gut kennt; in meiner Schulklasse befanden sich ein Gadertaler, eine Grödnerin und ein Grödner, aber es wurde immer Deutsch gesprochen unter uns. Meine Familie ist mit einer ladinischen Familie eng befreundet, die in Bozen lebt; der Vater - in meinem Alter - spricht mit seinem Sohn Ladinisch. Ich kenne Giovanni Mischi recht gut, selbstverständlich reden wir deutsch miteinander. Mateo Taibon ist ein Mitarbeiter der Zeitung, für die ich arbeite, und unsere Umgangssprache ist Deutsch.
|
Touta de posizion de Elmar Burchia
|
|
Nostes giames pò sté empé dassoules
I son stés fanc per 50 agn - Al é vegnù l'ora da pensé con nost cef
de Elmar Burchia
(if) A cie moda lité Lista Ladins? Ala nes va pu tant ben enscì. L parti che é sen al govern, la SVP, se à dagnora festidié de nos ladins, y can che i ovan debujegn de finanziamenc, i onse tres giaté. Chestes é encueicondì les minonghes plu frecuentes, spezialmenter anter i joegn ladins. Ence chisc messarà tò na dezijon a chi ti dé sia ousc ai 26 de otober. Puec é encuei chi joegn che veramenter se cruzia dla politica en general y ciamò de manco de chela locala. Ie la pensove dant da n valgugn agn feter unfat. Empò me ài entenù che al é vegnù l'ora de tò finalmenter les cosses che nes reverda te nostes mans y ne ester nia plu inant fanc de degugn. Fanc vuel dì ester dependenc dal parti de maioranza.
|
Prejentazion di candidac a les lites provinziales
|
|
10 agn de Lista Ladins
Gran festa ai 27 de setember a Corvara - al sona "die Ladiner" - La mendranza ladina é spizoleda su, sceben te n terac plen de peres
de Umbert Cians
(if) Con l meteman dla legislatura nueva complesc la Lista Ladins si prums diesc agn de prejenza politica. Ciamò dassen joena, de mendra eté, ma ala aspeta de podei cresce, de abiné su tres de maioures esperienzes, de podei ruvé ite deplen tla vita politica y de vegní reconesciuda a livel giuridich y de partí. Per recordé chesta realté vegniràl fat festa en sabeda che vegn a Corvara da les 16.00 inant. Te chesta ocajion vegniràl prejenté tl salf dles manifestazions de Corvara l program y i candidac dla Lista Ladins per les lites provinziales de chest auton. Dut l staff dla Svp à depierpul bele prejenté sie candidat ladin, Florian Mussner en vender ai 19.9 sun l Jouf de Frera. Anter si ponc dl program porté dant da Mussner ti à plajù a Durnwalder souradut chel che reverda si festidesc per l problem dla deprescion y di suizides. Mussner volessa se dé ju per cherié n mond plu uman, olà che ence les persones de valuta, competentes y scichedes possa se realisé y se sté ben.
|
Reazion da pert dl assessorat
|
|
Mussner blocheia n contribut conzedú a la Union di Scritours Ladins Agacins
Al dij: "L bensté dla Consulta ne é nia oblient per la Jonta provinziala"
Con "gran marevueia" à enzai l assessour per la scola y cultura ladina tout a conescenza - enscí te n comunicat dé fora encuei da seira - che i media, plu avisa l Mittagsmagazin todesch encuei, ti á trat dant che el tegn zeruch arbitraramenter n contribut cultural a la Union di Scritours Ladins Agacins, ence sce al é n bensté de ti l dé dla Consulta Ladina. L import fej fora 5.000 euro. Mussner recorda te sia reazion, insciautrí da les domandes dl jornalist todesch, che l bensté dla Consulta Ladina ne é nia oblient y che la Jonta provinziala tol la dezijion. Al ne dij nia ciunes che é les gaujes per sie astilament, ma se limiteia demé a dí che "les domandes pò ence vegnì cialedes do plu avisa". Praticamenter pò la Jonta fé cie che ala vuel, la dezijion dla Consulta ne conta nia. A defene la Union tla Consulta fòvel l president dr. Carlo Willeit. Mussner ne vuel nia respeté la delibera dla Consulta.
|
Devers les lites provinziales ai 26 de otober
|
|
Consulta y Comunanza plu adum
Candidac todesc ti vegn bel plan permez y dà na man - L ejempl dl comun de Bulsan desmostra che ester autonoms convegn
(uc) Te chisc ultims temps desmostra la Consulta per i problems ladins tl Comun de Bulsan d'ester tres plu y plu ativa. Nia demé per feter segura l'arjonta de na ciasa-alberch per laoranc, impleés ladins che vegn da les valedes per laoré a Bulsan, y an sà che l numer dles domandes va soura i 60 fora, ma ence l'indenité de trilinguism é ruveda te Comun de Bulsan per interessament dla Consulta.
La aconsiadoura ladina tl Comun de Bulsan, Dolores Dariz. Jì autonoms con na lista te Consei de comun à paié la mueia, l medem vel a livel provinzial.
|
Devers les lites provinziales
|
|
Durnwalder: "Mussner é mia invenzion"
"Sce i ladins vuel", ma entratant métel el l raprejentant ladin tla Jonta y ti dá na bela sburla per les lites
Tla intervista dla Usc (23.08.2003) al president dla Jonta Provinziala, dr. Luis Durnwalder (titul: "Sce i ladins vuel"), ál dit clermenter: "Mussner é mia invenzion". Nia l Svp ladina á abú l'ultima parola y tant demanco la raprejentanza ladina tl Consei tla persona dl dr. Willeit, pro l enscidit "assessour ladin". Durnwalder se l'à inventé. An á mancia perchel la domanda di redadours dla USC a Durnwalder: "Arateise pa dret che la Svp todescia mete l assessour ladin, praticamenter n auter grup etnich y che al ne sie nia vegnú metú tres n compromis anter la raprejentanza liteda (lista LADINS) y l president dla Jonta?". Cie valour á pa te chest cheder "Sce i ladins vuel" metú desche titul y dit tant de outes da Durnwalder tla intervista. Sia invenzion, Mussner, enscí l President, á samben dut sie sostegn pro les lites provinziales dant porta, nia demarevueia che al va da piz a cianton y che al pò, olá che al uega, ence ester de mania lergia, sen dant les lites per cie che reverda n finanziament de certes strutures. Al candidat vuelen sen ti dé na dreta sburla. I ladins dess endere mete averda da ne se spaterlé nia via sie davegní politich. La pruma cossa che la Svp fajará, sce al toma na raprejentanza autonoma ladina tl Consei, é la impedí n iade per dagnora con n scialier (lintrin) lital, l gran travert dla Svp, desche ala á bele proé de fé dl 1998 con na lege litala, declareda incostituzionala.
|
Lista LADINS: litadours metede averda!
|
|
Reclam lital con inaugurazions y scioldi dles coutes
I medems politics taia depierpul dassen pro la sanité, auza l ticket sanitar y ghira na couta sun la vedleza y enscí inant
L’atenzion publica de nostes valedes vegn te chest temp dant les lites dassen arvenuda sun l’inaugurazion de de vigni sort de strutures y frabicać publics; al vegn rejoné d’investimenc de de gran consistenza y an vuel fé creie che i scioldi de nostes coutes vegne metus ju a la miour. Tl medem moment chérden pro cassa i zitadins, davia che al mancia scioldi per curì servisc che l’aministrazion publica messessa perdret ester bona de pité gratis. Al é burt da vedei desche al vegn valch iade spaterlè i scioldi de nostes coutes te strutures esageratamenter granes y lussuriouses che costarà ence n flagel da mantegnì y spo ti fé paié a les families ticket sanitar, la couta sun la vedleza y d’autres contribuzions sun la sanité. L cost dla vita aumenta demeztroi y de chest él ence chilò da nos tres de plu che s’en anadà. L president dla Lista LADINS, dr. Giovanni Mischí.
|
Concurs a vuet per vicaresc ladins
|
|
Degugn posc' da vicare per i ladins
I doi posc' resservés ai ladins dess vegnì scric fora danuef te na forma a pert, ghira la LL
Da empruma ne scrìven fora per trueps agn deguna stiera per ladins y can che ala é spo tant inant, él duc i candidac ladins che toma y i posc' vegn ocupés da d’autri. Chest ne é nia demé suzedù pro l’ultim concurs dles stieres da vicare, ma al é bele vegnù dant te de deplù ocajions de concursc provinziai y statai. Chilò messova se mesuré 3 candidac contra 40, te d’autri caji 10 contra 500 y e.i.. Pro concursc ne vàla nia demé dl savei, ma ence de titui y ti gragn grups él dagnora candidac con n majer numer de ponc. Al é perchel demé una na forma giusta: chirì fora separatamenter. Sce an essa lascé permez i talians fossa dal concurs per i posc' da vicare bonamenter ence i candidac todesc ruvés ultims o daldut tomés.
|
|  |
|