|  |
I LADINS à perdù na gara, ma nia la vera
Sciode y n gran dann per la medranza ladina - La dé su fossa na scincunda a la Svp - La soluzion é una soula, jì inant
de Umbert Cians
L teater - tragedia dles lites é ruvé, sen pòn endó scrive, per gauja dla par condicio. Cotant de cefs é tomés, sie da pert todescia che da pert taliana, ma souradut é tomeda da pert di ladins la speranza de podei audí te Consei Provinzial la ousc de n cuer ladin. Mai ne án audí rejonan tant di ladins che te chisc ultims 10 agn tres la persona dl dr. Carlo Willeit. Scluje fora lista LADINS per ti asseguré de vigni vers l post al raprejentant dla Svp é sté n gran fal. Nia demé per la lista LL, ma ence per l raprejentant Svp deventa dut plu rie. Con la prejenza ence de n candidat de LL giatassa l raprejentant Svp n assessorat. Encandenò vedarán sce .....
|
Lites 2003: Caro elettore noneso ....
|
|
Olàche Mussner à chirì les oujes
Test dla letra che Mussner ti à mané ai noneisc aciasés tla provinzia da Bulsan
Canche dant da n pér de agn él vegnù publiché l prum articul per noneis sun la Plata Ladina, à zachei de Gherdeina atira telefonè dijan: cie spavent! Olà che an va a chirì ladins. Ma che Mussner damane la ousc ai noneisc, la jent vegnuda da la Val de Non, va ben: audide! .
Florian Mussner: "Caro elettore noneso ..."
|
Lites provinziales: touta de posizion de Dolores Dariz
|
|
Con les oujes giatedes lauraréi inant ciamò con deplù sprom
Dolores Dariz: sen él miec cialé inant, ma ence giaté i fai y les mancianzes
Desche candidata dla lista LADINS pro les ultimes lites di 26 de otober me permeti de fé valgunes consciderazions. I ti diji dantaldut dret bel dilan ai litadours che me à dé sia ousc de preferenza. I son aconsiadessa dla lista LADINS tl consei de comun da Bulsan y ence con l sprom dles oujes giatedes, pòi asseguré che i me engajaré ciamò deplù a defene i interesc di ladins te chesta senta. Per cie che reverda l resultat dla lista ne n'él per nia fé comentars lonc: al é sté na desfata grieva.
|
Lites provinziales: cie che i autri scriv: tla FF da en chest'edema
|
|
Die Rückeroberung Ladiniens
La Svp à abù la souraventa chest iade - Esisteiel ciamò n davegnì per na lista ladina?
Der Bildschirm mit den Wahlergebnissen ließe noch minimale Hoffnung - es ist Wahlmontag am Nachmittag, für die Ladins könnte ganz knapp ein Restmandat herausschauen. Doch Carlo Willeit, ihr Gründer und einziger Abgeordneter, schüttelt schon den Kopf: "Na, das geht sich nicht mehr aus, es ist vorbei. Zu Reinhild Campidell von der Union, mit der sich die Ladins das Fraktionsbüro teilten, sagt er schon einmal: "Bald könnt ihr das ganze Büro allein haben, das halbe war für euch eh zu klein. Am Sonntag, den 26. Oktober, wurde in Ladinien eine politische Hoffnung im Ausverkauf geräumt: Überall brachen die Ladins, die erst jüngst in Corvara ihr Zehnjähriges feierten, tief ein.
|
L resultat dles lites provinziales 2003
|
|
La maioranza à lité "ala va ben enscì"
Ence n'edema do les lites va les spligazions dl resultat anter la jent ciamò inant
(i.o.) Rodan per la Val Badia chisc dis onse ciamò n iade proé de enrescì do les gaujes per l sclet resultat lital dla lista LADINS, damanan can chilò y can dailò persones conesciudes. An ne enresc nia plu de entant de concret, duc à sia spligazion particolara, cotanc tegn socreta sia lita. Les linies de despartizion va sovenz tres les families y depen ence da les "categories": paurs, ostiers o artejans, duc liés ite te sistems de "dependenza" con la Svp. An é dla minonga che ala va plu snela, sce an à valch problem. Ala é - pèrel - veramenter enscì che ence a valch litadour Svp ti mueiela; an veid ite les rejons dla lista LADINS, ma al à mancé chela tiza emozionala. La gran plunfeda é dantaldut suzeduda te Gherdeina, sot al 20%.
|
Dolomiten: rejons di ladins é -Nörgeleien-
|
|
Willeit: "Per la Svp y la redazion Da la Ladinia dles Dolomiten é i derc di ladins baudiamenc"
Carlo Willeit se á sentí ofenú dal comentar comparù sun les "Dolomiten" da en juebia per pena de Luis Mahlknecht, redadour gherdeina dla plata "Da la Ladinia" (che i podeis lieje daite), comentan enscí sie comentar: "I ne savess nia che i me ess engajé demanco che i 19-21 mandatars Svp te chisc ultims 10 agn tl Consei Provinzial dla Provinzia da Bulsan. Ie é propi critiché la mancianza de conescenzes spezifiches pro i autri. De mete fora sen mie engajament per i derc dla mendranza ladina desche "lamentanzes" é sot vigni livel. Perchel n compliment negatif a la "Dolomiten" y a sia redazion. La Svp festejeia con chisc criters la deventa soura i LADINS". Sun l retrat, Luis Mahlknecht, redadour dla plata "Dala Ladinia" sun les Dolomiten: "Einfach müde der Nörgeleien". Mahlknecht fej ence pert dla comiscion culturala pro l assessour Mussner.
|
Dal Bancorin tla RAI Ladina
|
|
Chiocchetti, Mussner, Willeit y Moroder a confront enseira
Nò de Florian Mussner al lingaz scrit ladin standard y scì a n lim lital - Mussner a Chiocchetti: l fascian tira plu al talian - Willeit: l moviment politich LADINS jirà inant - Moroder: nia dut é merit dla Svp
Enseira (30.10.2003) él ju en ona tla trasmiscion Bancorin dla RAI Ladina n confront anter i esponenc politics Florian Mussner (Svp), Luigi Chiocchetti (UAL), Carlo Willeit (LADINS) y Leander Moroder (Verc) sun sies vijions y posizions politiches. La trasmiscion é vegnuda modereda da Erwin Frenes. La pruma domanda é juda a Carlo Willeit cie che el nen dij che la lista LADINS ne ti l'à nia fata a d'arjonje n mandat. Willeit: "Chest arà dessegur conseguenzes grieves, ajache l prozes de emanzipazion metù a jì da la lista LADINS se ciafa na gran arfereda o restarà enfinamai chiet y al sarà scialdi rie da pié l jol endò". Ma Willeit ne vuel nia la dè su, "ence sce al parenta, desplej y che al é rie da capì l resultat de chesta ultima vela. Empò, passa 4000 oujes é na bela cumpeida y l moviment di LADINS jirà inant per sia streda y per l interes dla jent ladina."
|
N prum comentar a les lites da en domenia
|
|
Willeit: "I ladins à na majera creta tla maioranza che te sé enstesc" - Al manciova les emozions
L ejempl dla Union Autonomista Ladina (UAL) desmostra che ala podessa ence jì autramenter - I ombolc à festejé con la Svp a Bulsan
(i.o.) L resultat dles lites provinziales 2003 pò vegnì splighé te n grum de manieres y an pò giaté n grum de gaujes per l resultat final dla Lista LADINS che à giaté za. 4.200 oujes, bon 1.800 demanco che da les lites provinziales dl 1993, la unica vela con chela che an pò la confronté, davia che dl 1998 òvela messù jì adum con la DPS per superé l scialier lital. Vignun à sies spligazions do pro. Chesta outa manciòvel dantaldut l efet dla novité (enlaouta fòvel sun lista ence Maria Canins), al manciova les emozions y al fova n puech de melsegurté sun chi che conduj la lista, Mischì y/o Willeit y la gran concorenza da pert dl assessour cherdé, Mussner, che à abù ben 2 agn per se profilé y n tacuin penc da empermete de vigni sort de finanziamenc per plié les resistenzes. Dal moment che LADINS y Svp ladina é doi monds desvalifs da la impostazion encà, l prum orienté a l'autoraprejentanza, a l'autoorganisazion politica, l auter depierpul lié ite tl cheder dla Svp todescia, fova chesta na proa de forza sun la esistenza o manco.
|
|
perzentuales % |
assolut |
Oujes endut |
Paisc |
SVP |
Ladins |
Verc |
SVP |
Ladins |
Verc |
Autri |
|
Badia |
60,7 |
33,4 |
1,9 |
1.241 |
684 |
38 |
83 |
2.046 |
Corvara |
59,2 |
32,2 |
2,7 |
497 |
270 |
23 |
49 |
839 |
La Val |
74,3 |
21,3 |
2,1 |
614 |
176 |
17 |
19 |
826 |
Mareo |
67,4 |
22,6 |
2,5 |
1.211 |
406 |
45 |
134 |
1.796 |
San Martin |
62,9 |
32,3 |
1,2 |
681 |
349 |
13 |
39 |
1.082 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Val Badia |
|
|
|
4244 |
1885 |
136 |
324 |
6.589 |
|
|
|
|
64,41% |
28,61% |
2,06% |
4,92% |
100% |
Selva |
71,1 |
19,2 |
4,4 |
1.171 |
316 |
72 |
87 |
1.646 |
St. Cristina |
72,9 |
17,6 |
4,6 |
810 |
195 |
46 |
60 |
1.111 |
Urtijei |
59,3 |
18,9 |
10,7 |
1.723 |
551 |
311 |
323 |
2.908 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Gherdeina |
|
|
|
3.704 |
1.062 |
429 |
470 |
5.665 |
|
|
|
|
65,38% |
18,75% |
7,57% |
8,30% |
100% |
Badia+Gherdeina |
|
|
|
7.948 |
2.947 |
565 |
794 |
12.254 |
|
|
|
|
64,86% |
24,05% |
4,61% |
6,48% |
100% |
|
Lista LADINS ruva sie mandat, Svp venc
Sauc de liegreza pro la Svp ladina - Gran delujion pro la lista LADINS che perd oujes y mandat
Dant da puech él vegnù dé tres i resultac definitifs dles lites povinziales da en domenia, 26 de otober 2003. Sauc de liegreza pro la Svp ladina che arjont la gran maioranza y Florian Mussner, l assessour cherdé y contesté, é vegnù confermé con 18.633 oujes de preferenza de ladins y dantaldut de nia-ladins. Gran delujion depierpul pro la lista LADINS che à perdù da chestes lites nia demé oujes te duc i comuns ladins, ma ence l mandat. Les 4.109 oujes ne à nia basté per l ultim mandat che ti jirà bonamenter a Unitalia. Con chesta desfata litala se ruva per entratant la curta storia de partì te Consei che à duré 10 agn. Al se à vendiché l fat che la lista Ladins ova dè pro la cherdeda da defora de n assessour. Chest ti é ju a gran vantaje dla Svp. I resultac tl detai y l paredl con l 1998 pò vegnì consultés tl detai sun www.provinz.bz.it . Daite la repartizion di scagns tl nuef Consei Provinzial.
|
Lites provinziales 2003 en domenia ai 26 de otober
|
|
Apel dla Lista LADINS: jide a lité!
En juech sta l dert fondamental de lita de na raprejentanza autonoma - Les 15.000 oujes ladines clecassa per 2 mandac
La Lista LADINS apeleia a duc i litadours ladins, encer 15.000, de jì a lité en domenia, ai 26 de otober, na data importanta, davia che al depenarà truep da chestes lites, dantfora l dert fondamental de autoraprejentanza di ladins. Desche an sà, dij la Lista LADINS, vuel la Svp bele da n pez mudé ju la lege litala a na moda de porté ite n scialier lital che sclujessa fora i ladins da la vita politica. Defat la Court Costituzionala à declaré la lege litala proponuda da la Svp desche incostituzionala dl 1998. L candidat ladin Svp é endere a una con n scialier y la Svp ne pesimarà nience n secont de jì soura chesta sentenza dla Court Costituzionala fora. Zenza na raprejentanza autonoma, dij la lista, ne saràl degugn plu a defene i ladins da chest grandiscim pericul. La lista LADINS pò mete su 35 candidac, sun deguna autra lista todescia/taliana ne él poscibel desche la realté l desmostra. En plu é na raprejentanza tres na autra lista dagnora condizioneda. Con entourn 15.000 oujes (8.000 tla Val Badia y 7.000 te Gherdeina) él teoreticamenter ence meso arjonje 2 mandac (n mandat plen y n mandat de rest) y enscì n dert de jì te jonta, zenza vegnì cherdés a plajei. I ladins dess perchel ester unis per sia raprejentanza. Sun l retrat i doi candidac sunsom: dr. Giovanni Mischì y dr. Carlo Willeit.
|
Cie che i autri scriv: tla FF da en chest'edema
|
|
"Ladiner werden heilig"
FF rejona con Carlo Willeit (LADINS), Florian Mussner (Svp) y Leander Moroder (Verc) - intervista publicheda tla FF di 22 de otober 2003
Ladiner: Die ladinische Frage hat parteipolitische Unterschiede. Wollen sich die Ladiner selber vertreten, wie viel tut dafür die SVP und wie viel Platz haben neben der ethnischen Frage andere Themen. Darüber diskutieren der Grünen-Sprecher Leander Moroder, Landesrat Florian Mussner und der Ladins-vertreter Carlo Willeit.
ff: Die Ladins feiern ihr Zehnjähriges. Haben die anderen Ihnen gratuliert? Carlo Willeit (lacht): Nein. Das haben wir nicht erwartet. Leander Moroder: Wir feiern das 25-Jährige. Uns hat auch niemand gratuliert. Wir haben es uns auch nicht erwartet.
Mateo Taibon dla Lia per popui manacés enjonta: L assessour cherdé da defora, Mussner, miena che al aude per l "prum iade" che mass-media ladins vegn metus sot a prescion. Do l mote ne audel nia sies paroles canche al fej sies telefonedes. Ie naouta son ence desponù de jì dant a signoria per testemonié che al vegn fat prescions. Mussner vuel aspeté per la Union Generela a vedei cie che la provinzia de Belun fej. Con chest astilament se refej Mussner a chela ideologia che vegn tres endò definida anti-minoritara, nazionalistica, sce nia fascista, da sie partì. Fat él naouta che anter les unions che damana do contribuc fora dla ola dles coutes (vuel dì nostes coutes y nosc scioldi y nia dla Svp) n'él vegnù sclut fora does: la Union Generela di Ladins y la Union Scritours Ladins Agacins. Al mess vegnì sotlinié che sot a Bruno Hosp ne él mai vegnù bloché contribuc che fova vegnus conzedus da la Consulta. A la soula Union che se empegneia per superé la tripartizion fascista ti végnel tout l contribut. Degugn ne pò nié che chest ne sie nia na declarazion ideologica dl assessour Mussner.
|
Chiocchetti: I ti daré mia ousc a la Union Autonomista Ladina
|
|
Al vuel ester n projet global per conduje adum la comunanza ladina
I contac de colaborazion interladina tl ciamp dl lingaz é praticamenter n dejaster
de Fabio Chiocchetti dl Goti/Moena
I volesse con chest contribut porté dant valgunes reflescions en cont dl endrez che l moviment politich ladin te Fascia à conesciù da n trat encà, y sclarì tl medem temp mia posizion tedant les litazions, ajache valch outa sun la stampa dut é vegnù reporté n pue massa alalesiera a chestions personales o de paisc. Defat, canche en chesta aisciuda éi dé de retourn la tessera, éi volù dé n segn sterch de critica ti confronc dla dirigenza dla Union Autonomista Ladina (UAL), y descedé na reflescion che perauter ne é nia vegnuda adalerch. Ala se tratova aboncont demé dl ultim episode de dejaje che se fajova sentì da n bon trat encà. L laour per fé cresce y renforzé la coscienza ladina é dut auter che fenì y dess jì soura i confins teritoriai fora.
|
Respostes a les trei domandes
|
|
Ester politicamenter autonoms vuel dì laoré plu davejin a la jent
Arateise che al fossa vegnù fat dutes chestes operes zenza la sburla dla Lista LADINS?
de dr. Lois Castlunger dla LL
Mies trei respostes a les trei domandes metudes dant da la redazion (ciala plu enju per les domandes, ndr):
1) Sce i volon souravive sciche mendranza, spo messonse ti dé na majera importanza al lingaz, chel vuel dì se dé da fé per giatè n lingaz ladin scrit unifiché, y crié les normes per l ensegné y l adorè.
2) Na raprejentanza autonoma é de gran importanza per vigni mendranza, ciuldì che demé enscì ciafia na mendranza de lascé audì sia ousc autentica, zenza ester condizioneda. Chest ne vuel nia dì che ala fej dut da soula, ma ala se chirirà chi partis che é a una con sie program y che deida realisé chest program.
|
Di internazional (17-10-2003)per scombate la puerté
Ence Südtirol é atoché da chest fenomen - la politica ne dess nia se ouje demez
En ocajion dl di internazional dla puerté recorda la Lista LADINS che ence Südtirol é atoché da chest fenomen y che la politica ne dess nia ouje demez l’atenzion da chesta realté con laudé tresfora l gran benester y apriejé la conjuntura economica che floresc tant ben. Te nosta provinzia ne i vàla giut nia tant ben a duc co che valch politicher volessa nes fé creie (cis sen dant les lites). L aument sun l cost dla vita se fej sentì tres deplù y vegn dantaldut a pesé sun la categoria di laoranc y sun les families joenes.
|
Da la Lia per popui manacés
|
|
Na politica mediala da Medieve te Südtirol, dantaldut envers i ladins
La Lia per popui manacés ghira finalmenter n sostegn finanziar per lege y nia do vueies politiches per i media ladins - Mussner tegn tres ciamò zeruch contribuc
La Court Costituzionala a Roma à dé sie bensté al sostegn finanziar per lege a "Südtirol Heute" (telejornal per todesch de na mesora sun l canal austriach ORF, ndr, a d'enjonta de chi dla RAI), da pert dla provinzia da Bulsan. En basa a chesta sentenza dess la politica provinziala finalmenter ence asseguré per lege n sostegn comesuré ai media ladins. Ma chest à la politica provinziala enfin a sen dagnora refusé. L unich raprejentant lité tl consei, dr. Carlo Willeit, ova bele plu iadesc porté ite tl Consei propostes de chest vers, ma la maioranza les à dagnora dejaprovedes. Sconanza dla mendranza vel a na maniera evidenta demé per la maioranza todescia te Südtirol, nia endere per chela ladina. Laprò él da sotlinié che l grup linguistich ladin a desferenzia da chel todesch ne pò nia emporté media te sie lingaz dla oma.
Sun l retrat: l raprejentant dla Lia per i popui manacés, dr. Mateo Taibon.
|
|  |
|