|  |
N comentar: Declarazion de Govern y Ladins
|
|
La bambona per i Ladins é megra
Tla declarazion de Govern végnel rejoné de "Vernetzung" dles regions ladines, ma Mussner scouta - La pert da lion fej samben la mendranza todescia
Ti dàn na odleda a les paroles de prejentazion dl govern nuef 2003-2008 dites da Durnwalder y ti cialan al program de coalizion, veiden che la bambona per i Ladins é megra. Tla declarazion giàten chest iade ence valch toch metù ju per ladin: l impegn general dla politica de Südtirol "seguré inant, che nos duc podonse nes sentì da ciasa te nosta provinzia". Liejon deberieda l un y l auter document. Azican la sconanza dles mendranzes miena Durnwalder dantaldut la mendranza todescia che "tolarà pert a la realisazion de n'agenzia europeica di lingac che é vegnuda proponuda dal Parlament Europeich..." Te chest contest é l emplei dles tecnologies nueves dl'informazion y l azes a la varieté di massmedia dezisifs ... L'azienda per i servisc radiofonics dla Provinzia messarà mantegnì la funzion de divulgazion dles trasmiscions de radio y televijion a n livel tecnicamenter ajorné, ma ence ester portadessa de d'autres funzions tl ciamp dla comunicazion y pité servisc per d'autres istituzions. Al vegn spo do l toch plu interessant dla declarazion per cie che reverda i ladins da Bulsan. Florian Mussner y Christoph Perathoner dla Svp ladina.
|
Contribut a la USLA: Mussner resta dur, cie nen dij pa la Consulta?
|
|
Mussner: "I é tout personalmenter la dezijion"
Mussner vuel che les unions stime, zenza résteles a pan sut, la politica dl assessorat
Dant Nadel àn podù audì tla televijion ladina na intervista fata da la jornalista Grossi al assessour Florian Mussner persoura l'ativité preveduda dal program de coalizion dl Govern provinzial nuef. Mussner á responù rejonan de strutures per la scola, strutures da porté fosc ence tles valedes. N pice pensier a la cultura zenza lascé entene cie che al miena. Spo àl toché dantaldut sie ciamp spezifich: les stredes. Na picera parola persoura l debujegn de na soluzion dl problem dl trafich su per i joufs. Nience na parola per cie che reverda l gran tema aziché da Durnwalder: l coliament con les autres regions ladines, la "Vernetzung", l tiesce la teila de liams con les autres valedes y raions ladins.
|
Les competenzes di assessours / dles assessoures
|
|
La nueva Jonta provinziala de Bulsan é en pe
Deguna mudazion ne él per Florian Mussner, al resta inant assessour per i laours publics y la scola y cultura ladina.
(osp) An aspetova bele ert de enrescì coche al vegnissa spartì su les competenzes tla Jonta provinziala nueva, sceben che bele valgugn dis dantfora fòvel trafonù dut cant. Pro la senteda de chesta edema él vegnù fat alsavei ofizialmenter l ejit dles tratatives. Dampertfora él sté la nomina de Otto Saurer desche prum Vizepresident Provinzial y de Luisa Gnecchi desche seconda Vizepresidenta, spo ésen passés a la spartizion di doviers.
|
La declarazion de Govern y i LADINS
|
|
Carlo Willeit: "Ciuldì ne végnel pa sen nia cherdé n assessour da fora?"
Ladins vegn nominés te apeina 7 risses - Al vegn rejoné de revalutazion dl lingaz ladin, ma la declarazion ne é nia vegnuda metuda ju per ladin
"Sun l general, puech de concret, apeina valch da nuef", enscì carateriseia dr. Carlo Willeit la declarazion de govern dla Jonta Provinziala. "Pertes longes é scemplamenter vegnudes sourantoutes da declarazions da dant o descriv situazions atuales. Con n cert interes pòn osservé i ponc: agentura de lingaz, la autonomia finanziara, les tarifes tla sanité, les prestazions soziales, toponomastica y problems de transit", vàl inant. "Truep massa puech végnel depierpul dit soura familia, joeneza y mutons. Per cie che reverda i ladins contegn la declarazion de ben 43 plates apeina 7 curtes risses".
|
Mussner fej desche el fossa la Consulta a la Cultura Ladina
|
|
L "njet" sterch dl assessour dl peton
Degun contribut a la Union Scritours Ladins Agacins - L spirit de vendeta dl assessour Florian Mussner é gran
Propi en curt "Rache ist suess" végnel dit, ma la vendeta à gracé. Chesta la spligazion plu clera y segura dla dezijion touta dal assessour ai laours publics, Florian Mussner, de ne ti dé nia a la Union Scritours Ladins Agacins l contribut finanziar anual, perauter bele conzedù da la Consulta Culturala. Na sodesfazion megra: scioldi touc al jornalism ladin per i scinché ai amisc de partì.
|
Paula Bioc Gasser: consciderazions de na funzionara dla SVP
|
|
Bioc-Gasser: "Ich verstehe die Welt nicht mehr"
Consciderazions de na funzionara dla Svp dla Val Badia/San Martin de Tor
Jetzt sind die Wahlen vorbei und ich verstehe die Welt nicht mehr. Vielen die sich heute brüsten ein Quantum Stimmen mehr zu haben als der Kollege, möchten bedenken, dass sie viele Stimmen bekommen haben, weil sie mitgewählt worden sind, es ist nicht alles ihr eigenes Verdienst.
|
Consei Regional: sen 3 raprejentanc ladins
|
|
Carlo Andreotti se declareia ladin
Encuei tla pruma senteda dl Consei Regional - Musa dassen ajia de Florian Mussner
L vedl "Landeshauptmann" dl Trentin, Carlo Andreotti, se à declaré encuei en gaujion dla pruma senteda dl Consei Regional a Bulsan - gran marevueia de duc - desche raprejentant di ladins. Na declarazion de portegnenza a n grup linguistich al scomenciament dla pruma senteda regionala é veduda dantfora dal statut. Sciche rejon à Andreotti declaré che al vuel valorisé y varenté la posizion di ladins, y con na certa rejon. Al à raijes ladines: sia familia fova dla Val de Fascia y el rejona ence fascian. Dlongia Luigi Chiocchetti y Florian Mussner él sen 3 raprejentanc ladins tl Consei Regional. Na musa fetra pro Florian Mussner (Svp) che se veid enscì sciampé les poscibeltés de vegnì enciarié ence desche assessour regional. Per entant é Mussner vegnù lité con 45 oujes a vize-president dl Consei Regional. L president nuef é Mario Magnani (Margherita) y sia vize todescia é Sabina Kasslater-Mur (Svp).
|
Les enciaries: Govern Provinzial Nuef y presidenzes
|
|
Les eles tla Svp "revolteia"
L obmann Siegfried Brugger deura les tratatives con les "eles tla Svp" - Na avocatessa vuel ejaminé n recurs - Mussner confermé desche assessour - Alleanza Nazionale, ex MSI, vegn enauzeda per l prum iade a onours istituzionai
  Ence do che les enciaries tl Govern provinzial nuef y les enciaries istituzionales é vegnudes sourandedes enier, ne vuel les eles tla Svp nia la dé su tant atira y dé na tria. Dantaldut la capora dles eles tla Svp, Martha Stocker, che ne é no vegnuda touta ite desche assessoura, no desche presidenta dl Consei, desche an se aspetova perdret, se sent ofenuda dal comportament de sie partí. A Florian Mussner ti él vegnù confermé la enciaria da assessour. Giorgio Holzmann de Alleanza Nazionale (ex MSI) é vegnù enauzé da la Svp a onours istituzionai, al deventa vize dl Consei Provinzial, na raida politica a la lum dl soredl, do che Svp y AN colaborova bele da n pez "do les coltrines".
|
Svp ladina encuei da Durnwalder
|
|
An vuel per Mussner na enciaria da assessour ence tla jonta regionala
I raprejentanc politics Svp se à damané almanco does encontedes al ann con Durnwalder
Raprejentanc politics dla Svp dles valedes ladines con a cef l assessour en ciaria, Florian Mussner, se à enconté encuei dantmesdì con l President dla Provinzia Durnwalder. Na atmosfera luecra, muses rientes, do l bon resultat lital che ti à spraizé dassen les sciables te chesta fasa de tratatives per la formazion dl Govern y per damané ence valch deplù. Da pert di raprejentanc ladins él vegnù porté dant cie che an se embincia per la proscima legislatura, danter auter él vegnù damané che l assessour Mussner giate ence te Consei regional n assessorat desche raprejentant ladin.
|
Endoman: enconteda dla Svp ladina con Durnwalder
|
|
La Svp ladina endoman da Durnwalder
Al vegnirà metù sun meisa aodanzes y ghiranzes
Tl cheder dles tratatives sun la composizion dl Govern Provinzial nuef se enconta endoman, vender 14.11.2003, da les 11.00 na delegazion dla Svp ladina con l President dla jonta dr. Luis Durnwalder. De chesta delegazion fej pert l assessour en ciaria dr. Florian Mussner, l vize-Svp Pepi Dejaco, l sourastant dla Svp dla Val Badia dr. Franz Complojer, chel de Gherdeina ddr. Christoph Perathoner y la manejadessa dla Svp ladina dr. Alberta Tamers.
|
Bosobiz.com é ju on-line te Fascia
I envion ence d'autri web-designers ladins a nes fé alsavei sia plata y mete l liam al nost
En mertesc, ai 28 de otober, él ju on-line l sit fascian www.bosobiz.com per ladin cazet, talian y engleis: jì ite a man dreta!! davia che a man ciancia él n sit comerzial. Al se trata de n sit enjignoul con truepes grafiches y trueps colours. Per problems de database, dij l web-designer Pierpaolo Boso, ne é valgunes funzions y valgugn liams nia ciamò atifs, ma tost podaràn avei duc i servisc che n sit de comunité pieta: plata personala, forum, chat, ofize dla posta con la poscibelté de mané chertes eletroniches, des-ciarié musiga y e.i. donca n sit joen che se merita de vegnì cialé tres n iade y ciuldì pa nia se scrive ite.
|
Da la senteda dl Govern provinzial da enier
|
|
Te trei edemes Govern Provinzial nuef al laour
Pruma senteda dl Consei Provinzial nuef ai 18 de november 2003
Te trei edemes déssela ester tant inant con l Govern Provinzial nuef. Les dezijions definitives vegnirà toutes entratant les proscimes does edemes à dit l president Luis Durnwalder do la senteda dl lunesc. Te chesta senta àl informé i assessours co che ales é judes les encontedes con i raprejentanc di partis lités tl Consei Provinzial nuef y coche el miena de jì inant. La idea é chela de jì inant con i medems partners de coalizion che fova enfin a sen, les tratatives de coalizion vegnirà bele enviedes via entratant i proscims dis. L Consei Provinzial nuef vegnirà cherdé ite ai 18 de november a sia prima senteda. Luis Durnwalder, vedl y nuef President dla Jonta.
|
Comentar: La Lista LADINS va inant
|
|
"La steila da mont" à sen l temon tles mans
La storia tles democrazies desmostra che la situazion pò ence se ouje - Willeit fova bon de se bate tres contra dutes les oposizions tla Consulta
(i.o.) Con interes àn liet la comunicazion dla lista "LADINS" che ala vuel jì inant con sie program, ence zenza mandat te Consei, condut la gran delujion per l resultat lital de chest auton, antia y ria da glotì. Samben, sen do les lites é l podei dla Svp (ladina) a les steiles, l 60 % y passa dles oujes, n resultat che si raprejentanc ne se à bonamenter nience aspeté te si miours soms, fosc adenfora de Franz Complojer, ombolt da La Val, che ova dit dant les lites "Ich versichere der Svp ein Bombenergebnis". Ela pò sen deté dassoula les condizions politiches y la direzion culturala, la direzion dl Istitut Ladin, la composizion dla Consulta Ladina che partesc su la tourta di contribuc a la cultura y à con chest ence forza de endrez, grems scolastics che vedlarà con uedli da falcon che al ne vegne ben nia ensigné massa ladin y e.i. Y la Svp (ladina) pò se "pone" comot sun sie plomac penc de oujes, ela raprejenteia la stragran maioranza di ladins y pò reclamé: "la creta dla jent onse nos". L Edelweiss dà sen dant cie ora che al é.
|
Al vegnirà renové la direzion dl partì "LADINS"
Enier da seira se àn abiné a La Ila per valuté l resultat lital y se fé pensiers sun l davegnì - Les oujes de za. 30% di litadours ladins romagn na oblianza La Lista LADINS é ruveda enier adum belau al complet a La Ila y comunicheia encuei, duc a una, sia volenté de jì inant, meranchei i resultac dles lites y l ester vegnus scluc fora dal Consei Provinzial. 4109 oujes é purempò entourn l 30% di litadours ladins che se à declaré per la raprejentanza politica autonoma. Do l resultat lital ne n’à i obietifs di LADINS nia perdù importanza, ma ai é deventés plu de atualité y de prescia. Sun l retrat: Carlo Willeit: stè does legislatures tl Consei per i "LADINS".
|
Pensiers do les lites provinziales
Chestes linies nes à mané l dr. Bonifazio Willeit dal Namibia tl'Africa olà che al viv bele da agn.
Ai, cie fadia pensé, lascia demé che d’autri pense per me. Ma? Ie son sté n bon paster dles biesces, i ne sé nia sce cheles pensa, ma i sé che ales aspeta che l paster i dae n segn, spo ólgheles .. (i cians é de n'autra categoria…). Ai, cie fadia pensé, miec olghé, spo sàn pa cie che an é. La storia nes dij, bah, cie pa? Olghede, olghede, spo seise pa de prosc! Tant per les lites, per l auter podéssen s’la ciacolé.
|
|  |
|