benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Lites comunales tla provinzia de Belun
Politica

 

Ladins empontedeves!

An mess assulcé adertora la cadria per fé na politica endertura

de Lois trebo

Desche an à podù lieje y audì fora dai foliec saràl ai prums de jugn per i ladins da Souramont les lites de comun, na cossa de na gran emportanza per na mendranza al pericul da gnì ciuceda su da si vejins talians. Rodunt i conseis de comun, adum con l ombolt, à na gran parola da dì nia demé dl bilanz dl comun y di laours publics che mess gnì fac, ma l comun dejouj ence la politica per la popolazion ladina. Duc sa te cie situazion che i ladins da Souramont é: la viesta ladina smaresc tres deplù y paroles talianes trafon dlonch tl lingaz ladin. A chesta fosa manacia la identité ladina da vegnì plu debla y sotila, spo vegnìssel pu a mancé cheles forzes che na popolazion adora da se emponté contra les aces da foradecà. Tal foliet ladin da en sabeda éi liet che al sarà te Fodom demé na lista soula per les lites de comun y che na pert à bele sciolé les claucheres desche da dì - la politica de comun me sgricia, ala ne me interesseia nia, fajede cie che i voleis! Chest volessa dì, lascé piché les ales y lascé i autri fé cie che ai vuel. Tant de listes che Fodom met su, chel é sie cont, ma a nos autri ladins ne pòl nia nes n'ester unfat, de cie vers che l comun Fodom , Col y Ampez oujarà la politica.


metù ite da noeles ai 17 May 2004 da les 12:58:49 (1423 liet)
(liej inant... | 4160 letres | 2 comentars | ponc: )


Sostegn da Souramont a la candidatura de Detomas
Politica

 

"Ester raprejentés en pruma persona a livel europeich"

Sostegn a Bepe Detomas dla Union Autonomista Ladina - Con l deslargiament dla Union Europeica ciata ence les mendranzes n majer peis

La candidatura dl on. Bepe Detomas a les lites per l Parlament Europeich ne pò che vegní veduda con gran plajei  ence da  la  popolazion ladina che viv decà dai joufs. Con l deslargiament a est dla Comunité Europeica deventa la chestion dles mendranzes tl vedl continent  majera dant ai uedli dles istituzions de Bruxelles. Enscí à ence i Ladins, desche popolazion de mendranza plu vedla dles Dolomites, debujegn de avei n raprejentant che ciale soura ai derc y  a les oportunités de svilup che vegn dal parlament europeich. Na candidatura che pò avei n valour en plu propi per i ladins da Souramont, olache la raprejentanza ofiziala ne esist a degun livel, no provinzial no regional.


metù ite da noeles ai 11 May 2004 da les 17:04:08 (947 liet)
(liej inant... | 3479 letres | comentars? | ponc: )


Lites europeanes di 12 - 13 de jugn 2004
Politica

 

Ladins tegnide adum, la forza vegn dal grum!

Per la pruma outa n candidat ladin con poscibeltés concretes - Apel dla Union Autonomista Ladina a duc i Ladins da les Dolomites al Friul de sostegní l candidat ladin Bepe Detomas en gaujion dles proscimes lites europeanes

L’Union Autonomista Ladina à tout su con gran plajei la conferma che l deputat ladin Bepe Detomas sarà candidat a les litazions europeanes di 12 e 13 de jugn sun la Lista per Prodi "UNITI NELL'ULIVO". La volonté sterscia dla Margherita dl Trentin de porté dant n raprejentant ladin, y plu avisa l secreter politich dl moviment, é segn de prestije y rejon de orgoi per l’Union Autonomista Ladina, per la Val de Fascia, per duc i ladins. Bepe Detomas pò ester nost raprejentant, sce duc i Ladins tegn adum.


metù ite da noeles ai 08 May 2004 da les 11:57:34 (877 liet)
(liej inant... | 2411 letres | comentars? | ponc: )


Lites europeanes 2004
Politica

 

Liton deberieda Detomas desche raprejentant ladin!

Duta la comunité ladina: da les Dolomites al Friul, donde mo n ejempl de colaborazion!

Anter les ultimes gran novités ruvedes adalerch él souradut chela che ence Bepe Detomas, parlamentar fascian, é gnù cherdé a sté sun lista dla "Margherita"' pro les lites europeanes; ai ladins se pietel sen l'ocajion de podei avei n parlamentar europeich, sce ai se embastarà l'am de se organisé endertura y de fé n bon iade naouta si interesc. La "Margherita" fej pert dl "Ulivo” tamben coche la Svp. Na ocajion per se bate n bon iade duc canc adum, de fé n iade na politica per duta la mendranza ladina. Duta la comunité interladina, duc i ladins dles Dolomites y dl Friul pò desmostré de colaboré, d'avei n fin soul: garantì l suzes lital europeich a n candidat ladin: Bepe Detomas. Les poscibeltés é concretes - sce i savon da tegnì adum y da cialé soura les singules valedes, les singules provinzies y regions fora.


metù ite da noeles ai 06 May 2004 da les 12:21:06 (879 liet)
(liej inant... | 3424 letres | comentars? | ponc: )


I contribuc dla provinzia de Bulsan
Politica

 

La Consulta, la politica y i contribuc

Sce la ativité culturala vegn rateda emportanta, spo déssen garantì na promozion de fonz con laoré fora criteres nuefs che vel per deplù agn - Cie fej pa la Consulta Ladina? - La cultura di "pesc´"

de Lois Trebo

Na ousc critica defront a la politica culturala de Südtirol é chela de Klaus Runer, n paur da les spergles dlongia Bulsan. Al à truep da fé con i teatri y sa cie che al vuel dì, messei vigni ann speté a bot manera, sce y tant de contribuc che na union giata. Te trueps comuns é la cultura al ultim post. Oms politics arata che an n'adore nia cultura, depierpul depen l souravive de na popolazion rodunt da la cultura. Vigni lia depen con les finanzes da la provinzia y perchel ne vuel degugn se brujé i deic, an vuel resté neutrai. Nos son deventés na sozieté de petleri, dij Runer. Vigni ann végnel damané do contribuc a Bulsan; n gran pert stal tant prous che l damanadour é sté, sce al n'à mine via per l ann dessené valch politicon de partì. Deguna lege ne garantesc l dert de promozion, de contribut, vigni ann végnel tout les dezijions danuef. La promozion taca adum con la bona volonté y perchel é i damanadours de contribuc oportunisc’, ai mess l ester sce ai vuel giaté valch deplù.


metù ite da noeles ai 03 May 2004 da les 13:41:15 (1033 liet)
(liej inant... | 3411 letres | comentars? | ponc: )


Politica Ladina: cie él pa vegnù arjont?
Politica

 

La Generela se meritassa n gran reconesciment

Durnwalder ova dant les lites envié duc i ombolc te sia "Cianeva" a Laimburg, do les lites dut chiet endò

de Lois Trebo

Sce an conscidreia la politica che vegn fata dai ladins, spo pòn ben dì che zeche se muev, ma an mess se damané, olache an é ruvés te 5 agn, sce al é gnù arjont valch y per chi. I ladins dla provinzia da Bulsan y da Trent à podù se mete sun l ciapel de pices plumes. Sie raprejentant ladin é gnù cherdé a fé l assessour.  N secont raprejentant ladin essa l dert da gnì vizepresident dal Consei Regional y Provinzial. La enciaria da president podessa n ladin demé sourantò, sce i talians o i todesc s'en desdijessa de chest post; che ai feje na tel cossa, pò i ladins dessegur se somié. Miscion arjonta: dant les lites enviova Durnwalder i ombolc ladins tla Cianeva dal Vin a Laimburg. Ala ti é garateda da mené tres Mussner, adoran la cherdeda da foradecà desche sautadour. Dedò ne àl cherdé plu degugn da foradecà.


metù ite da noeles ai 26 April 2004 da les 18:46:01 (958 liet)
(liej inant... | 5557 letres | 1 comentars | ponc: )


Ladinia: vera anter les valedes
Politica

 

Les priorités de Mussner: la mendranza todescia tla provinzia de Trent

Florian Mussner fej vijita ai Mocheni y ai Zimbresc - Al fossa bel, sce al essa la medema prescia per i ladins, ma de chest vers chiet assolut

Teniade végnel a lum i mocheni y i zimbresc, mendranza de sclata todescia tla provinzia de Trent. Florian Mussner é al moment ence assessour regional per les mendranzes linguistiches y sie prum at te chest vers é steda la vijita ai ombolc di paisc mocheni y zimbresc. Al é dessegur sie dovei emparé a i conesce y audí dretamenter da ei i majeri problems. Al vegn endò dit, desche bele plu iadesc, che al é priorités da respeté. Recordondenes endere che mendranza linguistica é ence i fascians con si problems. Ma persoura chisc nience na parola. Fascians fej rima con talians y chest sona mel a les oredles de Mussner che s'à bele baudié publicamenter che sie colegh Chiocchetti rejona massa talian. Bele cotant de meisc dant les lites dl 2003 fòvel vegnù rejoné, sun proposta de Durnwalder, de mete su n comité interladin per crié na colaborazion concreta anter dutes les valedes entourn l Sela via. Erwin Valentini, entusiast dla proposta, ova envié a le mete su ciamò dant les lites, ajache dedò fòssel vegnù dut cant desmentié via. Al à abù rejon. Degugn ne rejona plu.  


metù ite da noeles ai 20 April 2004 da les 16:12:10 (1122 liet)
(liej inant... | 8523 letres | comentars? | ponc: )


Scomenciadiva: Per plu Democrazia
Politica

 

Durnwalder: referendum popular ben, ma nia massa alalesiera

I raprejentanc dla Scomenciadiva "per plu democrazia" vuel na lege referendara con manies lerges: pueces oujes per pié via y ence sun deliberes dla jonta

L president dla Provinzia Luis Durnwalder se à enconté con Stephan Lausch y en valgugn d'autri raprejentanc dla “Scomenciadiva per plu Democrazia" per rejoné dla proposta de lege sun les poscibeltés de formes referendares. La proposta de lege prejenteda da la “Scomenciadiva per plu Democrazia” veid dantfora na picera cumpeida de sotescrizions per envié via n referendum y le votum dess valei ence tl caje che al ne vegn nia arjont l quorum dl 50% di litadours scric ite tles listes litales.


metù ite da noeles ai 18 April 2004 da les 10:12:34 (910 liet)
(liej inant... | 2468 letres | comentars? | ponc: )


Provinzia de Belun: dant les lites
Politica

 

Ciadoura, l Agordin, l Zoldan y l Comele se à declaré ladins

Tla provinzia de Belun se à 39 comuns declaré ladins, vuel dì gran pert dla provinzia a nord de Belun, ma demé 3 fej pert dla "Ladinia storica" dl Sela

de Lorenzo Soratroi

La provinzia de Belun reclameia spezifizité a la Region, ma tl medem temp éla sourda a chel che i trei comuns ladins de Fodom, Col y Ampez se damana. Chesta é la situazion politica sen doi meisc dant les lites per l renovament dl Consei Provinzial. N comportament incongruent che ne pò nia sciampé al giudize di ladins de chestes trei comunités. La bataia per l’autonomia dl’aministrazion De Bona é passeda emprumadedut tres l deslargiament autoritar y inmotivé dla ladinité y dla Ladinia storica dles Dolomites.


metù ite da noeles ai 09 April 2004 da les 09:34:36 (1355 liet)
(liej inant... | 4453 letres | comentars? | ponc: )


La relazion de Bepe Detomas
Politica

 

I fascians é i unics ladins a d'avei na raprejentanza politica autonoma

Depierpul ésen tla provinzia de Bulsan jus endaour - "L Staut de Autonomia é agaié pro ai bujegns di Todesc y Talians, i Ladins conta ben puech tla provinzia de Bulsan" dij l on. Bepe Detomas - Ejempl: TAR

La relazion de Bepe Detomas al Convegn de Bulsan é steda plena de referimenc storics, n viade tres les normes giuridiches revardentes la mendranza ladina de Bulsan y de Trent: la sconanza di Ladins tres l Statut de autonomia dal 1948 inant. Chest Statut, frut dl tratat de Paris 1946, che ne reconesc nia i ladins, á porvé de fé avalei per i ladins valch un di criters internazionai dl tratat. Valch cossa é garateda per Ia provinzia de Bulsan, ma nia per Trent. L'art. 87 dl Statut 48 dij: "É garantito l'insegnamento del ladino nelle scuole elementari delle località ove esso è parlato. Le province e i comuni devono altresi rispettare Ia toponomastica, la cultura e le tradizioni". Enceben che al sie scrit "Province" (plural) ne suzédel nia a Trent. "L'ordinanza del ministero della P.I." met su bele dI 1948 "la scuola ladina paritetica" per les vals de Badia y de Gherdeina. Nia a Trent, condut che a livel de sconanza costituzionala fova l Statut l medem per trames les provinzies. Foto: l raion ladin partì sun does Regions y trei provinzies, piec ne podéssel nia ester. Vigni valeda va do sie troi. Demé la Union Generela ciala de tegnì en pé na unité.


metù ite da noeles ai 06 April 2004 da les 17:00:38 (1323 liet)
(liej inant... | 5885 letres | comentars? | ponc: )


Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
Politica

 

Promozion dl lingaz a 360 grés 

Pruma pert: dr. Paul Videsott, dr. Elisabeth Jankowski y dr. William Cisilino à daurì l certl di referac - Roland Verra: ladins grijons, dolomitans y furlans dess se prejenté unis a livel european - Dutes les bries à demé n sens, sce an encadreia la problematica tla veduda dla Unité Ladina

La pruma pert dl Convegn "Poscibeltés dl ladin, idees per na promozion linguistica" encuei a Bulsan, organisé da la Consulta y Comunanza Ladina, se á sclut ju dant da puech.  L  Convegn é vegnù moderé dal Intendent dr. Roland Verra. Reladours da duc i raions ladins: dolomitans, rumanc-grijons y furlans. L dr. Videsott Paul,  dozent a l'université da Dispruch y filologh de romanistica, à fat na relazion dret interessanta sun l svilup dl ladin tla storia a revert formes y fonetica, adoran la picia storia dla "volp che volessa ti tò l ciajuel dal bech al corf".  Dr. Paul Videsott, dozent a l'université da Dispruch y una dles mairentes autorités linguistiches ladines aldidancuei, dij: "Al vuel ester n standard ladin scrit  per che l lingaz ladin souravive".


metù ite da noeles ai 26 March 2004 da les 14:12:16 (1064 liet)
(liej inant... | 5995 letres | comentars? | ponc: )


Union Generala di Ladins: provinzia de Belun
Politica

 

L president Nani Pellegrini se damana n reconesciment ofizial dla Generela

Chest en basa a la lege cheder nazionala 482/99 che veid dantfora organisms de liam souraprovinziai per comunités de mendranza despartides 

de Lorenzo Soratroi

“Na politica che ne ciala nia inant enred puech”,  chest é l comentar de Nanni Pellegrini, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, puec meisc dant les lites provinziales beluneises, per cie che reverda la politica per les mendranzes porteda inant da l'aministrazion dla provinzia de Belun con a cef De Bona. “Al é vegnù scrit truep tla stampa”, va inant Nani, “ma degugn se à mai damané, sce la Provinzia à fat valch per i trei comuns storics ladins, do che ai é vegnus reconescius enfinamai dal Consei Provinzial enstes desche tai”. Pellegrini recorda che la lege cheder sun les mendranzes 482/99 ti dà a les provinzies la facolté de individué la comunité olà che la mendranza é storicamenter enraijeda. Chesta azion à porté a avei ben 35 comuns che s’à declaré de mendranza ladina, ma baudi la unica cossa che gran pert vuel é i finanziamenc.


metù ite da noeles ai 22 March 2004 da les 14:51:50 (906 liet)
(liej inant... | 4129 letres | comentars? | ponc: )


Visualisazion dl lingaz ladin
Politica

 

L respet per la jent y sie lingaz veiden ence da les tofles

Valgugn ejempli fotografics coche la provinzia da Bulsan ne respeteia nia l dert de visualisazion dl lingaz ladin tles valedes ladines - Al se à acuaté ite l burt viz dla "plata ladina" desche fueia de fighe - Ence tla provinzia de Bulsan jìssel debujegn n osservatore linguistich

 
Segnalazion dla pista da paslonch sun Börz: la jent dl luech adora l ladin.
Da foradecà végnel gonot vedù la provinzia de Bulsan desche model per l convive de mendranzes, ma éla pa enscì? Per cie che reverda l respet dl lingaz ladin naouta no, na situazion che deguna autra mendranza se lasciassa pité da na autra mendranza, chela ladina da chela todescia te chest caje. Depierpul che tles valedes ladines él trueps privac, ostiers, artejans y e.i. che adora l ladin pro sies scrites publiches, fej la provinzia de Bulsan, desche aministrazion publica, y ciamò piec les comunités de val, puech y nia. L soul festide pér de ester che - do che l stat à dé ju sies competenzes per les stredes - de mete dantcà l todesch desche prum lingaz, l ladin slisora sovenz dovia o ne vegn daldut nia respeté y chest tles valedes ladines. I on ence prové do da enrescì olàche al vegn tout chestes dezijions, ma gonot ùrten propi la resposta, "pu i Ladins sa pu sie talian che todesch". Al ne é nia na desmentianza, ma volù enscí. Enscì suzédel sun les tofles de cantiers provinziai, desche Lois Trebo ova bele baudié, sun les tofles di parcs naturai y sun n pue dutes les segnalazions. La unica linia clera dla aministrazion é l todesch dantcà, l ladin vegn dant can ben, can nia y chest l plu sovenz. An mess plan plan se damané con cie rejon che la provinzia da Bulsan vuel tegnì inant ciamò na toponomastica todescia ite per les valedes ladines - nia demé davia che chest ne vel nia per chela ladina te luesc todesc foradecà - ma ence davia che chela todescia ne à deguna valuta pratica plu. Entratant fej feter duc i luesc ladins reclam turistich demé plu con verscions ladines, ultim ejempl Al Plan che é passé a la verscion turistica ladina, tamben San Martin de Tor y duc i luesc dl'Alta Badia olàche les verscions todesces ne à de chest vers mai abù deguna emportanza. Pro Corvara àn con dert lascé tomé ence ofizialmenter la dizion "Kurfar".
 
Tofla dl Parch Natural Fanes-Senes-Braies a Pederü/Mareo. L festide dla aministrazion provinziala: todesch dantfora. Te na localité ladina audissa l ladin dantcà. Dutes les splianzes demé per todesch-talian.
 

metù ite da noeles ai 21 March 2004 da les 08:58:57 (1400 liet)
(liej inant... | 4012 letres | 3 comentars | ponc: )


Gran laut a Lois Craffonara per sie laour
Politica

 

Les "Flus Leterares" de Lois Craffonara dret apriejedes tl Friul 

Dal Friul n grum de laudes y apriejament per la antologia - Articul sourantout da la "Patrie dal Friul"

Il «tierç milenari di presince lenghistiche e poetiche dai Ladins in Europe» e ator pal mont si è vierzût cuntun lavôr «stragrant e sfadiôs» di Lois Craffonara, saludât cun agrât e amirazion di Domeni Zannier (spie "Friuli nel mondo", Novembar "2003"), dal mensîl "Ladins dal Friûl" (Lui "2003") e di altris di lôr in Furlanie. Tal mês di Avrîl, difat, al sarà un an di cuant che il professôr di La Pli de Marou (Longega) al à dât fûr la sô antologjie "Flus" (rosis), un volum di 460 pagjinis cu la traduzion di 360 lirichis furlanis e grisonesis «col guant ladin dla Val Badia». L cuertl de "Flus" leterares.


metù ite da noeles ai 18 March 2004 da les 19:12:02 (1024 liet)
(liej inant... | 4191 letres | comentars? | ponc: )


LADINS: nia plu da dí tles comiscions de emportanza
Politica

 

"Miec n patron folestier y n fant dl post!"

Dant les lites de gran empromiscions, do les lites degugn plu da spié

de Carlo Willeit

Tl program de govern dla provinzia vegnìvel auzé fora l debujegn de asseguré la raprejentanza ladina tles comiscions. Chest empegn é demé dret y corespon a un di ponc plu volus  y batus da la lista LADINS. Sen che tl scomenciament dla legislatura él bele gnù renové nia pueces comiscions emportantes ciala fora la cossa n pue autramenter.


metù ite da noeles ai 16 March 2004 da les 15:04:03 (891 liet)
(liej inant... | 2056 letres | 1 comentars | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.446 seconc