benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endň a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Lites europeiches: n comentar dla lista LADINS
Politica

 

Tl davegní endň plu lerch per i "LADINS"

Ti comuns ladins pňn intravedei la mancianza dla lista LADINS - L suzes lital pň se ouje

de Carlo Willeit

Sce i partis de govern s'á ciaté na lezion te chest y te chel stat, á les lites europeiches  lascé  sie segn plu cler ence chilň da nos, pro l partí de maioranza assoluta dla SVP. L 10 % demanco é na bela sondla che ti va ai Kustatscher, Gruber, Klotz. Dolarata truepes oujes tla provinzia de Bulsan á giaté l candidat ladin Detomas ence sce sie Ulivo Unito ne l'á nia prejenté y propagandé a Bulsan, sce i ladins dla SVP á aconsié de nia ti dé la ousc al ladin, ma al todesch de sie partí y ence sce media potenc de Bulsan a lascé al savei che l moviment LADINS sostegn l candidat "trentin" Detomas.

Carlo Willeit dla lista "LADINS": "La perduda dla SVP desmostra che al resta la lerch per l davegní dla lista Ladins".


metů ite da noeles ai 15 June 2004 da les 23:42:01 (1273 liet)
(liej inant... | 1758 letres | 1 comentars | ponc: )


Comentar: les lites europeiches y i ladins
Politica

 

Les oujes di ladins: politica de renunzia

La stampa ne á nia sapú de valorisé endertura la candidatura de Bepe Detomas  -  La Svp ladina meina inant l ciar dl'assimilisazion

N capitul a pert é la candidatura de Bepe Detomas y l comportament di litadours ladins defront a n candidat de sie lingaz. La SVP „ladina“ ŕ fat cie che deguna autra raprejentanza de na mendranza de chest mond fej (almanco  nia chi che s’impegneia per les rejons dla mendranza y che ne meina nia inant l ciar dl’assimilazion): aconsié de lité n esponent dla maioranza. N servisc a la maioranza empede a la mendranza – n at de sotmiscion, tl segn de na politica dagnora steda de renunzia y dla sotmiscion y dl arvene l’identité ladina te chela todescia con l fin de la desfanté aladň che ala sie demé plu n pue de folclor. Tant inant é la tripartizion bele ti cefs, dantadut te Gherdeina y te Badia, che an ne lita nia n ladin davia che al é de Fascia: na vitoria de Mussolini tl ann 2004.


metů ite da noeles ai 14 June 2004 da les 21:38:21 (1495 liet)
(liej inant... | 2452 letres | 5 comentars | ponc: )


Les lites europeiches: n comentar
Politica

 

Viadelá dal mur dl 50%

La SVP sot al 50% - I Ladins chest iade n pue manco cufés dant dal partí de maioranza

Con chestes lites per l Parlament Europeich ésen te Südtirol per l prum iade ruvés viadelŕ dal mur – chel mur che ŕ tegnů da do la vera encŕ: la SVP é ruveda sot al 50 %. Na perduda de plu de 9 % dles oujes. Chest resultat s’essa poester puec aspeté. Ciamň pro les lites provinziales ova la SVP perdů ti paisc todesc, ma davagné te chi ladins y pro i talians. Sen é la tendenza juda inant jupert, y i talians n’á nia salvé la SVP – y ence i ladins é chest iade manco cufés dant al partě (sceben che al ŕ perdů dorata puech tles valedes ladines).


metů ite da noeles ai 14 June 2004 da les 19:22:57 (1242 liet)
(liej inant... | 3435 letres | 1 comentars | ponc: )


Enconteda de Mussner con i ombolc fascians
Politica

 

N prum salut y nia truep deplú

L comunicat ofizial dla Region a revert l'enconteda Mussner-raprejentanc fascians:   bilinguism,  scola y trafich  

L assessour regional a les mendranzes linguistiches Florian Mussner (Svp) s'á abiné dant valgugn dis con i ombolc di comuns fascians de Moena, Soraga, Vich, Poza, Mazin y Ciampedel tla senta dl Comprensore Ladin de Fascia a Vich.  A l'enconteda á ence tout pert l President dl Comprensore Fascian Fortunato Bernard y l vizepresident dl Consei Regional Luigi Chiocchetti. Chesta enconteda é l'ultima dla "roda" do les vijites a les comunités mochena y zimbra per rejoné empera de problems spezifics di comuns y de projec en doura per na mioura sconanza dles mendranzes linguistiches.
 
Mussner y i raprejentanc fascians pro meisa.

metů ite da noeles ai 13 June 2004 da les 20:31:51 (1347 liet)
(liej inant... | 3515 letres | comentars? | ponc: )


Region Trentino-Südtirol-Ladinia: temps madurs per na mudazion dl inom
Politica

 

La Region dess avei inom "Trentino-Südtirol-Ladinia"

y respidlé les trei comunités de lingaz che viv te chest raion - L inom "Ladinia" é gnú scrit per l prum iade dl 1607, Südtirol empermň dal 1948 inant - Na proposta a l'Enconteda di grups etnics zenza stat a La Ila, ai 17 y 18 de jugn, de mete ju na ressoluzion che se ghira chesta mudazion

Ti ultims temps se fej tres plu stersces les oujes che al vegne demé plu adoré la dizion "Südtirol" per la provinzia de Bulsan: la politica dla Svp, la Südtiroler Marketing-Gesellschaft, i operadours economics, i todesc en general vuel nes druché su chest marcl. Nia demé i talians, ma ence i ladins se fej do l mote istintivamenter ert con chesta definizion. I operadours turistics tles valedes ladines n'á nia cis liegreza empera, ai á protesté y vuel avei dlongia la dizion taliana Alto Adige. Y daveir, ciuldí messessa pa i ladins ester a una? I Ladins á dutes les rejons per ester decontra. Desche pruma mesura él ora da se damané finalmenter na mudazion dl inom ofizial dla Region da Trentino-Südtirol te Trentino-Südtirol-Ladinia / Trentino-Alto Adige-Ladinia, desche i todesc se á damané enjontan permez Südtirol dant en valgugn agn con lege. "Südtirol" ne dess nia deventé na cialdira con dut laite. La tramudazion de Plan de Corones te Kronplatz é n ejempl desche an ne dess nia fé. Dede ju Vosta ousc pro la enrescida tl cheder a mandreta!


metů ite da noeles ai 11 June 2004 da les 23:18:12 (1788 liet)
(liej inant... | 7306 letres | 2 comentars | ponc: )


Apel a les unions Ladines: tolede na posizion!
Politica

 

A cie moda scoutéles pa chietes dutes les unions?

Les lites: la vertola de ne volei nia se ficé ite tla politica é fauza, frut dla tema de perde valch contribut

Bonamenter él bele massa tert, ma empň volonse nes damané a cie moda che an ne aud deguna union ladina: culturala, sportiva, d'orela curta, de folclor, de meinacrep, degun cor y degun curat rejonan dles lites, dan n consei de orientament a la jent. Dutes les unions todesces fej propaganda per la Svp, per la "steila da mont". Pro les lites de comun á plu ombolc, portretés alangrana sun i jolantins, reconesciú che litan Svp él plu saurí giaté contribuc da la provinzia y perchel sbůrlei do, ence tres les ciastegnes dl assessour, che al vegne lité l partí de maioranza.


metů ite da noeles ai 08 June 2004 da les 15:53:40 (1583 liet)
(liej inant... | 1691 letres | 2 comentars | ponc: )


Lites europeiches 2004: lité n ladin per valei deplů
Politica

 

Les lites europeiches, na ocajion per dě "i esistion ence nos!"

Les lites: ne i dé nia la ousc a la Svp fossa n vare inant - Unis nia demé tl pice monument sun l jouf dl Sela, ma dantaldut tla coscienza de vigni ladin

La touta de posizion da pert dla Lista Ladins da lité Bepe Detomas en gaujion dles lites europeiches en domenia che vegn é n segnal che la mendranza ladina dles Dolomites é ciamň viva, che an la giata altamo te valch vedl vocabular, dessegur nia te chel dla politica dla Svp da encuei. L juech y la funzion dles lites é gragn per i ladins che podessa ruvé ite tl parlament europeich.

Do da 80 agn da la tripartizion fascista á i Ladins sen la poscibelté de lité deberieda n sie raprejentant.

 


metů ite da noeles ai 05 June 2004 da les 11:10:04 (1253 liet)
(liej inant... | 4731 letres | comentars? | ponc: )


Lites europeiches 2004: Apel ancje ai Furlans
Politica

 

Invit ai Furlans de lité Bepe Detomas

Bepe Detomas al č il candidât di ducj i Ladins

Udin - Cu la presentazion des listis dai candidâts dentri il cinc di mai stât e je scomeçade uficialmentri la campagne eletorâl pes votazions europeanis. Diviers i candidâts de Regjon Friűl-V.J. presints tal colegjo dal Nord-Est (Friűl-V.J. , Venit, Trentin-Sud Tirôl e Emilie Romagne). Il centri-çampe al presente la gnovitât de liste "Uniti nell'Ulivo", prudelade dal president de Comission europeane, Romano Prodi. Tal Nord-Est la liste 'e ŕ come capoliste Enrico Letta. Tra i candidâts di chenti o cjatěn il secretari regjonâl dai Ds, Carlo Pegorer. Par Rifondazion Cumuniste (che si presente par cont so) il candidât di ponte al č invezit l'assessôr regjonâl Antonaz.


metů ite da noeles ai 04 June 2004 da les 21:06:36 (1338 liet)
(liej inant... | 3749 letres | 1 comentars | ponc: )


Lista Ladins: Lites europeanes
Politica

 

Nost candidat ladin é Detomas

Lista Ladins dij: litede Detomas sun la lista dl Ulivo!

L’Europa di popui lita sie parlament. Con l slariament dla comunité él ruvé permez na bela cumpeida de mendranzes y al é da s’aspeté n majer impegn comunitar per sia sconanza y aiut. Dassen emportant sarŕl ester raprejentés en pruma persona. L deputat Bepe Detomas de Poza de Fascia é l unich candidat ladin con poscibeltés concretes da ruvé ite. Tl’Europa giata i ladins demé na lerch, sce ai se prejenteia desche mendranza entiera y unida. L moviment politich LADINS ŕ anter si fins primars l’autonomia y l’unité politica di ladins, laprň ŕl n bon raport con l’Union autonomista ladina de Fascia, perchel ti dŕl creta y sostegn a Bepe Detomas sun la lista dl Ulivo.


metů ite da noeles ai 04 June 2004 da les 17:03:50 (1265 liet)
(liej inant... | 1315 letres | comentars? | ponc: )


La mancianza de autonomia di Ladins
Politica

 

I ladins tles ciafes dla provinzia

Les prescions di todesc sun la politica, les istituzions y la scola ladina é enormes

de Willeit Carlo
 
Zenza lista Ladins a Bulsan podéssel florě la "fujion" todescia- ladina; lascedeme adoré chesta parola per desmostré a cie resultac tant fauc che l´identificazion clermenter voluda, propagandeda, sforzeda, anter todesc y ladins nes porta.

metů ite da noeles ai 20 May 2004 da les 12:27:09 (1318 liet)
(liej inant... | 3076 letres | 1 comentars | ponc: )


Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
Politica

 

Foradecŕ se ŕn bele dadie fat inant, a Bulsan deguna prescia

La lege 482/99 fossa n strument d'utl per corí les loces de sconanza a livel interladin, ma Trent y Bulsan la ignoreia y ne á deguna intenzion de sconé miour i ladins

de Carlo Willeit

Dant da 4 agn ŕ l stat talian fat na lege per sconé 12 mendranzes, anter chestes ence i ladins. Tla sostanza met l stat finanziamenc a desposizion per asseguré y mioré l ensegnament, la formazion, la projetazion linguistica-culturala te scola, tla université y te d'autres istituzions y assoziazions, l’adoranza  ofiziala dl lingaz, l svilup de radio- tv, stampa y editoria. Tl medem temp végnel envié comuns, provinzies y regions a fé l medem con de si scioldi y de chi dal stat. Chesta lege dl stat ne é dessegur nia revoluzionara, cis per les regions autonomes nia, ma ence per chestes y per les provinzies autonomes de Trent y de Bulsan él zenzauter n strument d'utl per integré la sconanza che é bele dantman o per corí loces olache ala mancia, ma al é ben demarevueia che la provinzia ne se arjuma via deguna ocajion per giaté valch finanziament particolar dal stat, y te chest caje, olŕ che ala va dla sconanza di ladins, ne él deguna prescia y magari renunzieien.

metů ite da noeles ai 19 May 2004 da les 15:38:23 (1536 liet)
(liej inant... | 2505 letres | comentars? | ponc: )


Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Politica

 

Empruma vuelen damané i ombolc

La provinzia de Bulsan vuel envié da d'auton duc i ombolc dles valedes ladines a na "conferenza"

L president nuef dla Union Generela di Ladins dla Dolomites, Nani Pellegrini ŕ enconté enier l president dla Provinzia Luis Durnwalder deberieda con l assessour ladin Florian Mussner y Heinrich Huber. "Al é  gnů rejoné te n clima saren sun l sostegn a la cultura ladina y ai media ladins", dij l comunicat ofizial dla provinzia. L’idea de ti dé a la Union Generela la competenza de na istituzion con doviers aministratifs ne é endere nia vegnuda  azeteda dal president Durnwalder y dal assessour Mussner.


metů ite da noeles ai 19 May 2004 da les 15:05:57 (1570 liet)
(liej inant... | 4073 letres | 2 comentars | ponc: )


Union Generela: stop a Bulsan
Politica

 

La Generela sun troi: a Trent lum verda, a Bulsan lum cuecena

Degun reconesciment, demé vertoles per sburlé la chestion inant - La Usc di Ladins dess resté "pitla", ensouza y zenza colour politich

Desche encundé se á abiné encuei dantmesdí raprejentanc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites (UGL) con Durnwalder tl palaz dla provinzia a Bulsan. Dla delegazion dla Generela fajova pert l president Nanni Pellegrini, Tone Pollam (president dla Union di Ladins de Fascia) y Egon Vinatzer (president dla Union di Ladins de Gherdeina) y da l'autra pert Luis Durnwalder, Florian Mussner y Heinrich Huber (secreter particolar ladin de Durnwalder). Te na pruma declarazion al radio ladin ne á Nanni Pellegrini nia dit cis truep. L tema zentral fova samben l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin. Sun chest pont ne él nia da nen fé: al é gnú proé de rejoné, daurian duc i scenars, ma al ne fova nia la volenté de audí da pert di raprejentanc politics dla Svp che se á limité da respone "an vedará". N'autra enconteda ne é perchel nience programeda. L soul aspet positif él che la Svp reconesc la Usc di Ladins ti dan l 4% deplů de contribut, ma a la condizion che ala feje demé cultura, folclor, scrive de manifestazions y ne feje deguna politica y tant demanco comentars politics. Ala dess resté a n livel "pitl". 

metů ite da noeles ai 18 May 2004 da les 21:56:34 (2534 liet)
(liej inant... | 31412 letres | 1 comentars | ponc: )


Les trei engianedes
Politica

 

Mussner vuel demé informazion folcloristica

Sce an ne á  nia n cert colour politich tla provinzia de Bulsan ne végnel dé degun contribut

Dessot végnel dit che tl Trentin-Südtirol ne pň unions reconesciudes nia pié do i contribuc prevedus da la lege statala 482/99 per edizions, organs de stampa, radio y televijion a livel privat, davia che an messessa naouta crié na norma de atuazion ai statuc de autonomia. Enscí ésen dant da na engianeda dopla: valch lia che laora dassen y che s'enfida da clamé les cosses con sie dret inom vegn scluta fora dai contribuc provinziai, davia che ala ne ti fej nia propaganda al assessour a la cultura.


metů ite da noeles ai 17 May 2004 da les 20:30:38 (1286 liet)
(liej inant... | 1762 letres | comentars? | ponc: )


La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Politica

 

La Generela se enconta con Durnwalder

La provinzia de Trent desponuda a reconesce la Generela desche organ interladin de coordinament y de proposta, la provinzia de Bulsan pa?

Endoman (18.05.2004) se encontarŕ a Bulsan l president dla Generela inj. Nani Pellegrini y si colaboradours con l president dla Jonta provinziala dr. Luis Durnwalder. Al tolarŕ pert a la senteda ence l assessour Florian Mussner. Argoment fondamental: conesce l pensier de Durnwalder y de Mussner sun cie che reverda l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin y de proposta. Dant da diesc dis s'ova enconté la medema delegazion dla Generela con la jonta de Trent, con Lorenzo Dellai, con l aconsiadour regional Luigi Chiocchetti y d'autri esponenc politics. Trent á bele dé pro al reconesciment dla Generela y perchel é l dialogh sté dassen costrutif. A Bulsan sará l clima dessegur autramenter, bonamenter plu freit.


metů ite da noeles ai 17 May 2004 da les 20:20:09 (1447 liet)
(liej inant... | 5458 letres | comentars? | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.411 seconc