|  |
Lites europeiches: n comentar dla lista LADINS
|
|
Tl davegní endň plu lerch per i "LADINS"
Ti comuns ladins pňn intravedei la mancianza dla lista LADINS - L suzes lital pň se ouje
de Carlo Willeit
Sce i partis de govern s'á ciaté na lezion te chest y te chel stat, á les lites europeiches lascé sie segn plu cler ence chilň da nos, pro l partí de maioranza assoluta dla SVP. L 10 % demanco é na bela sondla che ti va ai Kustatscher, Gruber, Klotz. Dolarata truepes oujes tla provinzia de Bulsan á giaté l candidat ladin Detomas ence sce sie Ulivo Unito ne l'á nia prejenté y propagandé a Bulsan, sce i ladins dla SVP á aconsié de nia ti dé la ousc al ladin, ma al todesch de sie partí y ence sce media potenc de Bulsan a lascé al savei che l moviment LADINS sostegn l candidat "trentin" Detomas.
Carlo Willeit dla lista "LADINS": "La perduda dla SVP desmostra che al resta la lerch per l davegní dla lista Ladins".
|
Comentar: les lites europeiches y i ladins
|
|
Les oujes di ladins: politica de renunzia
La stampa ne á nia sapú de valorisé endertura la candidatura de Bepe Detomas - La Svp ladina meina inant l ciar dl'assimilisazion
N capitul a pert é la candidatura de Bepe Detomas y l comportament di litadours ladins defront a n candidat de sie lingaz. La SVP „ladina“ ŕ fat cie che deguna autra raprejentanza de na mendranza de chest mond fej (almanco nia chi che s’impegneia per les rejons dla mendranza y che ne meina nia inant l ciar dl’assimilazion): aconsié de lité n esponent dla maioranza. N servisc a la maioranza empede a la mendranza – n at de sotmiscion, tl segn de na politica dagnora steda de renunzia y dla sotmiscion y dl arvene l’identité ladina te chela todescia con l fin de la desfanté aladň che ala sie demé plu n pue de folclor. Tant inant é la tripartizion bele ti cefs, dantadut te Gherdeina y te Badia, che an ne lita nia n ladin davia che al é de Fascia: na vitoria de Mussolini tl ann 2004.
|
Les lites europeiches: n comentar
|
|
Viadelá dal mur dl 50%
La SVP sot al 50% - I Ladins chest iade n pue manco cufés dant dal partí de maioranza
Con chestes lites per l Parlament Europeich ésen te Südtirol per l prum iade ruvés viadelŕ dal mur – chel mur che ŕ tegnů da do la vera encŕ: la SVP é ruveda sot al 50 %. Na perduda de plu de 9 % dles oujes. Chest resultat s’essa poester puec aspeté. Ciamň pro les lites provinziales ova la SVP perdů ti paisc todesc, ma davagné te chi ladins y pro i talians. Sen é la tendenza juda inant jupert, y i talians n’á nia salvé la SVP – y ence i ladins é chest iade manco cufés dant al partě (sceben che al ŕ perdů dorata puech tles valedes ladines).
|
Enconteda de Mussner con i ombolc fascians
|
|
N prum salut y nia truep deplú
L comunicat ofizial dla Region a revert l'enconteda Mussner-raprejentanc fascians: bilinguism, scola y trafich
 L assessour regional a les mendranzes linguistiches Florian Mussner (Svp) s'á abiné dant valgugn dis con i ombolc di comuns fascians de Moena, Soraga, Vich, Poza, Mazin y Ciampedel tla senta dl Comprensore Ladin de Fascia a Vich. A l'enconteda á ence tout pert l President dl Comprensore Fascian Fortunato Bernard y l vizepresident dl Consei Regional Luigi Chiocchetti. Chesta enconteda é l'ultima dla "roda" do les vijites a les comunités mochena y zimbra per rejoné empera de problems spezifics di comuns y de projec en doura per na mioura sconanza dles mendranzes linguistiches.
Mussner y i raprejentanc fascians pro meisa.
|
Region Trentino-Südtirol-Ladinia: temps madurs per na mudazion dl inom
|
|
La Region dess avei inom "Trentino-Südtirol-Ladinia"
y respidlé les trei comunités de lingaz che viv te chest raion - L inom "Ladinia" é gnú scrit per l prum iade dl 1607, Südtirol empermň dal 1948 inant - Na proposta a l'Enconteda di grups etnics zenza stat a La Ila, ai 17 y 18 de jugn, de mete ju na ressoluzion che se ghira chesta mudazion
Ti ultims temps se fej tres plu stersces les oujes che al vegne demé plu adoré la dizion "Südtirol" per la provinzia de Bulsan: la politica dla Svp, la Südtiroler Marketing-Gesellschaft, i operadours economics, i todesc en general vuel nes druché su chest marcl. Nia demé i talians, ma ence i ladins se fej do l mote istintivamenter ert con chesta definizion. I operadours turistics tles valedes ladines n'á nia cis liegreza empera, ai á protesté y vuel avei dlongia la dizion taliana Alto Adige. Y daveir, ciuldí messessa pa i ladins ester a una? I Ladins á dutes les rejons per ester decontra. Desche pruma mesura él ora da se damané finalmenter na mudazion dl inom ofizial dla Region da Trentino-Südtirol te Trentino-Südtirol-Ladinia / Trentino-Alto Adige-Ladinia, desche i todesc se á damané enjontan permez Südtirol dant en valgugn agn con lege. "Südtirol" ne dess nia deventé na cialdira con dut laite. La tramudazion de Plan de Corones te Kronplatz é n ejempl desche an ne dess nia fé. Dede ju Vosta ousc pro la enrescida tl cheder a mandreta!
|
Apel a les unions Ladines: tolede na posizion!
|
|
A cie moda scoutéles pa chietes dutes les unions?
Les lites: la vertola de ne volei nia se ficé ite tla politica é fauza, frut dla tema de perde valch contribut
Bonamenter él bele massa tert, ma empň volonse nes damané a cie moda che an ne aud deguna union ladina: culturala, sportiva, d'orela curta, de folclor, de meinacrep, degun cor y degun curat rejonan dles lites, dan n consei de orientament a la jent. Dutes les unions todesces fej propaganda per la Svp, per la "steila da mont". Pro les lites de comun á plu ombolc, portretés alangrana sun i jolantins, reconesciú che litan Svp él plu saurí giaté contribuc da la provinzia y perchel sbůrlei do, ence tres les ciastegnes dl assessour, che al vegne lité l partí de maioranza.
|
Lites europeiches 2004: lité n ladin per valei deplů
|
|
Les lites europeiches, na ocajion per dě "i esistion ence nos!"
Les lites: ne i dé nia la ousc a la Svp fossa n vare inant - Unis nia demé tl pice monument sun l jouf dl Sela, ma dantaldut tla coscienza de vigni ladin
La touta de posizion da pert dla Lista Ladins da lité Bepe Detomas en gaujion dles lites europeiches en domenia che vegn é n segnal che la mendranza ladina dles Dolomites é ciamň viva, che an la giata altamo te valch vedl vocabular, dessegur nia te chel dla politica dla Svp da encuei. L juech y la funzion dles lites é gragn per i ladins che podessa ruvé ite tl parlament europeich.
Do da 80 agn da la tripartizion fascista á i Ladins sen la poscibelté de lité deberieda n sie raprejentant.
|
Lites europeiches 2004: Apel ancje ai Furlans
|
|
Invit ai Furlans de lité Bepe Detomas
Bepe Detomas al č il candidât di ducj i Ladins
Udin - Cu la presentazion des listis dai candidâts dentri il cinc di mai stât e je scomeçade uficialmentri la campagne eletorâl pes votazions europeanis. Diviers i candidâts de Regjon Friűl-V.J. presints tal colegjo dal Nord-Est (Friűl-V.J. , Venit, Trentin-Sud Tirôl e Emilie Romagne). Il centri-çampe al presente la gnovitât de liste "Uniti nell'Ulivo", prudelade dal president de Comission europeane, Romano Prodi. Tal Nord-Est la liste 'e ŕ come capoliste Enrico Letta. Tra i candidâts di chenti o cjatěn il secretari regjonâl dai Ds, Carlo Pegorer. Par Rifondazion Cumuniste (che si presente par cont so) il candidât di ponte al č invezit l'assessôr regjonâl Antonaz.
|
Lista Ladins: Lites europeanes
|
|
Nost candidat ladin é Detomas
Lista Ladins dij: litede Detomas sun la lista dl Ulivo!

L’Europa di popui lita sie parlament. Con l slariament dla comunité él ruvé permez na bela cumpeida de mendranzes y al é da s’aspeté n majer impegn comunitar per sia sconanza y aiut. Dassen emportant sarŕl ester raprejentés en pruma persona. L deputat Bepe Detomas de Poza de Fascia é l unich candidat ladin con poscibeltés concretes da ruvé ite. Tl’Europa giata i ladins demé na lerch, sce ai se prejenteia desche mendranza entiera y unida. L moviment politich LADINS ŕ anter si fins primars l’autonomia y l’unité politica di ladins, laprň ŕl n bon raport con l’Union autonomista ladina de Fascia, perchel ti dŕl creta y sostegn a Bepe Detomas sun la lista dl Ulivo.
|
La mancianza de autonomia di Ladins
|
|
I ladins tles ciafes dla provinzia
Les prescions di todesc sun la politica, les istituzions y la scola ladina é enormes
de Willeit Carlo
 Zenza lista Ladins a Bulsan podéssel florě la "fujion" todescia- ladina; lascedeme adoré chesta parola per desmostré a cie resultac tant fauc che l´identificazion clermenter voluda, propagandeda, sforzeda, anter todesc y ladins nes porta.
|
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
|
|
Foradecŕ se ŕn bele dadie fat inant, a Bulsan deguna prescia
La lege 482/99 fossa n strument d'utl per corí les loces de sconanza a livel interladin, ma Trent y Bulsan la ignoreia y ne á deguna intenzion de sconé miour i ladins
de Carlo Willeit
Dant da 4 agn ŕ l stat talian fat na lege per sconé 12 mendranzes, anter chestes ence i ladins. Tla sostanza met l stat finanziamenc a desposizion per asseguré y mioré l ensegnament, la formazion, la projetazion linguistica-culturala te scola, tla université y te d'autres istituzions y assoziazions, l’adoranza ofiziala dl lingaz, l svilup de radio- tv, stampa y editoria. Tl medem temp végnel envié comuns, provinzies y regions a fé l medem con de si scioldi y de chi dal stat. Chesta lege dl stat ne é dessegur nia revoluzionara, cis per les regions autonomes nia, ma ence per chestes y per les provinzies autonomes de Trent y de Bulsan él zenzauter n strument d'utl per integré la sconanza che é bele dantman o per corí loces olache ala mancia, ma al é ben demarevueia che la provinzia ne se arjuma via deguna ocajion per giaté valch finanziament particolar dal stat, y te chest caje, olŕ che ala va dla sconanza di ladins, ne él deguna prescia y magari renunzieien.
|
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
|
|
Empruma vuelen damané i ombolc
La provinzia de Bulsan vuel envié da d'auton duc i ombolc dles valedes ladines a na "conferenza"
L president nuef dla Union Generela di Ladins dla Dolomites, Nani Pellegrini ŕ enconté enier l president dla Provinzia Luis Durnwalder deberieda con l assessour ladin Florian Mussner y Heinrich Huber. "Al é gnů rejoné te n clima saren sun l sostegn a la cultura ladina y ai media ladins", dij l comunicat ofizial dla provinzia. L’idea de ti dé a la Union Generela la competenza de na istituzion con doviers aministratifs ne é endere nia vegnuda azeteda dal president Durnwalder y dal assessour Mussner.
|
Union Generela: stop a Bulsan
|
|
La Generela sun troi: a Trent lum verda, a Bulsan lum cuecena
Degun reconesciment, demé vertoles per sburlé la chestion inant - La Usc di Ladins dess resté "pitla", ensouza y zenza colour politich
Desche encundé se á abiné encuei dantmesdí raprejentanc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites (UGL) con Durnwalder tl palaz dla provinzia a Bulsan. Dla delegazion dla Generela fajova pert l president Nanni Pellegrini, Tone Pollam (president dla Union di Ladins de Fascia) y Egon Vinatzer (president dla Union di Ladins de Gherdeina) y da l'autra pert Luis Durnwalder, Florian Mussner y Heinrich Huber (secreter particolar ladin de Durnwalder). Te na pruma declarazion al radio ladin ne á Nanni Pellegrini nia dit cis truep. L tema zentral fova samben l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin. Sun chest pont ne él nia da nen fé: al é gnú proé de rejoné, daurian duc i scenars, ma al ne fova nia la volenté de audí da pert di raprejentanc politics dla Svp che se á limité da respone "an vedará". N'autra enconteda ne é perchel nience programeda. L soul aspet positif él che la Svp reconesc la Usc di Ladins ti dan l 4% deplů de contribut, ma a la condizion che ala feje demé cultura, folclor, scrive de manifestazions y ne feje deguna politica y tant demanco comentars politics. Ala dess resté a n livel "pitl".
|
Mussner vuel demé informazion folcloristica
Sce an ne á nia n cert colour politich tla provinzia de Bulsan ne végnel dé degun contribut
Dessot végnel dit che tl Trentin-Südtirol ne pň unions reconesciudes nia pié do i contribuc prevedus da la lege statala 482/99 per edizions, organs de stampa, radio y televijion a livel privat, davia che an messessa naouta crié na norma de atuazion ai statuc de autonomia. Enscí ésen dant da na engianeda dopla: valch lia che laora dassen y che s'enfida da clamé les cosses con sie dret inom vegn scluta fora dai contribuc provinziai, davia che ala ne ti fej nia propaganda al assessour a la cultura.
|
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
|
|
La Generela se enconta con Durnwalder
La provinzia de Trent desponuda a reconesce la Generela desche organ interladin de coordinament y de proposta, la provinzia de Bulsan pa?
 Endoman (18.05.2004) se encontarŕ a Bulsan l president dla Generela inj. Nani Pellegrini y si colaboradours con l president dla Jonta provinziala dr. Luis Durnwalder. Al tolarŕ pert a la senteda ence l assessour Florian Mussner. Argoment fondamental: conesce l pensier de Durnwalder y de Mussner sun cie che reverda l reconesciment dla Generela desche organism de coordinament interladin y de proposta. Dant da diesc dis s'ova enconté la medema delegazion dla Generela con la jonta de Trent, con Lorenzo Dellai, con l aconsiadour regional Luigi Chiocchetti y d'autri esponenc politics. Trent á bele dé pro al reconesciment dla Generela y perchel é l dialogh sté dassen costrutif. A Bulsan sará l clima dessegur autramenter, bonamenter plu freit.
|
|  |
|