benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Litabelté dl President Durnwalder
Politica

 

Durnwalder fova litabel

L recurs prejenté da n valgugn zitadins é vegnú traté encuei - L Procuratour Tarfusser volova mané inant l recurs a la Court Costituzionala

Encuei juebia, ai 19 de aost, á l colege de 3 vicars presiedú da Edoardo Mori dezidú sun l recurs prejenté da en valgugn zitadins - anter chisc ence 2 gherdeines  y con l sostegn politich dl partí di Verc - sun la litabelté o manco dl President dla Jonta provinziala dr. Luis Durnwalder en gaujion dles ultimes lites  provinziales de november dl 2003. Al fova tl medem temp component dl Consei dla sozieté Sadobre de chela che la provinzia é patrona a maioranza.  L colege á desbuté l recurs y deponará anter 10 dis la sentenza con la motivazion revardenta.


metù ite da noeles ai 17 August 2004 da les 08:47:06 (901 liet)
(liej inant... | 2408 letres | comentars? | ponc: )


Union Europeica y mendranzes
Politica

 

Eblul y Eurolang scluj

N pont de referiment a Bruxelles va enscì a perde

L Ofize Europeich di lingac manco deslargés (Bureau for lesser used languages -EBLUL) con senta a Bruxelles vegnirà sclut. L medem destin ti tocaràl ence a l'agenzia informativa Eurolang. La debata entourn la Costituzion Europeica y la Cherta di derc basics dova perauter adentene n tel svilup. Fondamentalmenter se tràtel de n'amiscion che al mancia l interes de tegní en pé de tel strutures a livel de Comiscion Europeica. La Cherta per i lingac regionai y minoritars y la Convenzion cheder per la sconanza dles mendranzes nazionales ne à nia out  l orientament tla Comiscion.


metù ite da noeles ai 09 August 2004 da les 23:57:35 (970 liet)
(liej inant... | 2285 letres | comentars? | ponc: )


Comentar al Di dla Unité Ladina
Politica

 

Il parroco chiede, l'assessore Mussner smentisce 

N comentar al Dí dla Unité Ladina comparú sun l foliet "Alto Adige"

de Berto Videsott

"La Giornata dell'Unità ladina", celebrata 15 giorni fa a Livinallongo ai piedi del castello di Andrac, non ha avuto sulla stampa e nei mass-media in generale l'eco che le spettava. Il settimanale ladino, La Usc, le ha dedicato tre pagine con abbondanza di documentazione fotografica per quanto concerne l'aspetto folcloristico, musicale e teatrale. Una festa riuscita, viene detto. E nulla di più. Hanno preso la parola vari personaggi del mondo della cultura ma anche della politica. Cosa abbiano detto resta un mistero. Comunque, del grande significato storico della Giornata dell'Unità interladina un bel niente.


metù ite da noeles ai 30 July 2004 da les 22:43:27 (1756 liet)
(liej inant... | 4169 letres | 1 comentars | ponc: )


N comentar al Di dla Unité Ladina ta Fodom
Politica

 

Demé n fruz de colaborazion culturala ne basta nia

Touta de posizion de Carlo Willeit sun l Dí ta Andrac - A la Generela ti spétel dessegur n post a la per dla conferenza di ombolc

Willeit CarloLa bela paladina storica y naturala y la bona organisazion se essa merité plu entusiasm y magari ence n puech de plu jent entratant la pert ofiziala. Na platea dorata passiva a scuté su la bela messa, ma i descursc ofiziai dut auter che esprescion de na identité segura y unida. L plu davejin al debujegn di ladins é magari ruvé siour plovan Fonso Clara con sies paroles de invit a mete i coliamenc tres i joufs tla dreta lum y da ti dé a l'unité ladina plu emportanza. Sce n valgugn dis dant ova l president dla republica splighé ben la desferenzia anter na comunité culturala y na comunité veira y propria (sozio politica), jiva fora i descursc de Andrac sun l desmostré l contrar.


metù ite da noeles ai 21 July 2004 da les 12:20:32 (1514 liet)
(liej inant... | 2514 letres | comentars? | ponc: )


Union Scritours Ladins Agacins: Carlo Willeit tol posizion
Politica

 

Mancianza de conformism politich

L assessorat ti á tout do 25 agn l contribut anual a la Union di Scritours Ladins Agacins - La Consulta scouta

A Andrac, pro la festa ladina, àn audí da pert responsabla che la cultura ladina dess se svilupé sot a la direzion istituzionala politica. Cie direzion mo mai? Cultura de stat, de region, de provinzia, de interes y de plajei politich. La storia nes ensegna che la strumentalisazion politica é la ruina dl svilup cultural. Agn alalongia me éi paré en pruma persona contra  vigni proa  da condizioné politicamenter l'ativité dles lies con valutazions, sce ales podova fé chest o chel, sce una na cossa fova da finanzié y l'autra nia. Dessegur él n cheder te chel che vignun mess sté ite, ma te chest cheder méssel podei se mueve liberamenter con sies idees y si programs y mai no con cie che ti plej demé a la politica de chi che comana.


metù ite da noeles ai 21 July 2004 da les 10:33:55 (1397 liet)
(liej inant... | 2372 letres | comentars? | ponc: )


Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Politica

 

"Duc rejona de colaborazion, ma ......."

Siour plovan Fonjo Clara à dit cler:  i joufs entourn l Sela é n liam anter la jent ladina y ne dess nia vegnì scluc, davia che n per de operadours turistics se l ghira - El realistich che Trent y Belun reconesce la Generela zenza l consens de Bulsan?

Les ruines dl Ciastel d'Andrac simbol dla Unité Ladina, minova un ti cialan ai murs bludri y zenza tet, derturé su aluesc, ma sostanzialmenter na ruina. Nia plu da nen fé. Rejonan sun l Dì dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom con n valgugn partezipanc de sies imprescions ciàfien da d'avei n puech deplù clareza: al fova na bela festa, organiseda ben y dorata truepa jent se à fat permez. L post entourn l Ciastel d'Andrac fova demarevueia bel. An à ence pensé al enforniment, ma al manciova chel entusiasm che fova da sentì dl 1996 sun l jouf dl Sela, en gaujion dla recordanza di 50 agn. Duc n pue stufés de audì declamazions de colaborazion vigni ann? Y canche ala vegn a les dretes, desche pro la chestion dl ladin scrit se outé l spinel.  La Ladinia, oramai na ruina desche l Ciastel d'Andrac, en spidic y zenza tet?

metù ite da noeles ai 19 July 2004 da les 22:05:07 (1844 liet)
(liej inant... | 12707 letres | comentars? | ponc: )


Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
Politica

 

Prums segns de na vera sun l prinzip dla unité interladina

Dai 15 ai 20 de messel dess dutes les Unions Ladines y les assoziazions turistiches ti lascé lerch a la Festa dla Unité y ne organisé nia d'autres de gran manifestazions tl medem temp y avei enscì n maiour respet y sentiment ladin

L Di dla Unité Ladina ta Andrac/Fodom encuei (18.07.2004) é sté dantaldut n dì de dialogh y de proposta. L problem zentral sun meisa é steda l'unité ladina y i trois per la realisé. Chesta unité voléssen fé deventé viva tres doi organisms, l comité di ombolc che Durnwalder cherdarà ite d'otober y la Generela che dess vegnì azeteda desche organism cultural interladin. Les minonghes va endere endalauter. 

metù ite da noeles ai 18 July 2004 da les 22:37:27 (1535 liet)
(liej inant... | 6650 letres | comentars? | ponc: )


18 de messel 2004: Di dla Unité Ladina ta Andrac/Fodom
Politica

 

Gianni Pezzei Baiol: al basta dé na odleda entournvia

Intervista al ombolt de Fodom, Gianni Pezzei: I messon emparé ence nos a jughé la cherta dla valorisazion dl Ciastel y dla cultura ladina

L « Dì dl’Unité Ladina » entourn al Ciastel d’Andrac, adum al folclor y a la storia, sclarirá ence n auter aspet, chel turistich-cultural. Sun chest argoment ne pdòven nia tralascé de audí la minonga dl nuef capocomun de Fodom, Gianni Pezzei "Baiol" che viest ence l’enciaria de assessour al turism. Gianni ova abú te sie prum mandat da capocomun, dal 1980 al 1990, truepes discuscions con la Souraintendenza ai Bens Culturai pervia dla restruturazion y la valorisazion dl ciastel d’Andrac.

Fodom en festa.


metù ite da noeles ai 12 July 2004 da les 23:16:02 (1463 liet)
(liej inant... | 3357 letres | comentars? | ponc: )


50 agn Cesa di Ladins a Urtijei: restruturazion
Politica

 

La Cesa di Ladins, sen dant na dezijion fondamentala

L assessour Florian Mussner tira ca la vertola che la provinzia ne finanzieia nia fabricac privac - L assessorat ladin te Südtirol promuev demé plu la "cultura fancela"

(j.p.) A la fin de aost complesc la Cesa di Ladins a Urtijei i 50 agn y per chesta ocajion minova la Union Generela tres sie vize-president Egon Vinatzer de giaté n bon iade i finanziamenc da la jonta provinziala, desche al fova gnú fat fora entratant na abineda de raprejentanc dla Generela y chi dla jonta tres l assessour Florian Mussner. Sclut fora l gran projet se fòven gnus sun n projet mesan. Ma sen pérel che al tome tl vuet ence chest ultim projet. 

Provinzia y comun de Urtijei ti sita a la "Cesa di Ladins". Union di Ladins y Museum Ladin ne vuel nia se vene y mess sen chirí fontanes alternatives de finanziament dla derturazion dla Cesa Ladina a Urtijei. L president dla ULG, Egon Vinatzer a manciancia y l raprejentant dl Museum.


metù ite da noeles ai 05 July 2004 da les 14:48:30 (1612 liet)
(liej inant... | 7415 letres | comentars? | ponc: )


La SVP: la lege litala y i Ladins
Politica

 

SVP: n limen lital é clermenter anti-minoritar

Les does mesures: cie che an se ghira da Roma, ne vuelen a Bulsan nia lascé  valei per la mendranza ladina - Lege litala de Südtirol dl 1998 declareda anticostituzionala

 
A Roma ródel chisc dis - sun proposta dl'UDC, partí de govern - na debata entourn a la reintroduzion dl sistem proporzional per la lita dl Parlament talian. Sun la chestion á encuei ence tout posizion Siegfried Brugger, parlamentar dla SVP a Roma, y an ne pò che resté a bocia daverta, sce an met a confront l comportament dl partí devers i Ladins tla medema chestion: na proa dla fauzité dla politica de partí. Brugger: "la reintroduzion dl sistem de lita proporzional é na prospetiva dret interessanta per Südtirol, nia demé dal pont de veduda dla majera democrazia, ma en particolar per la SVP desche partí de abineda. Ie l'é dagnora dit y ghiré". 

metù ite da noeles ai 30 June 2004 da les 21:04:04 (1623 liet)
(liej inant... | 6556 letres | 1 comentars | ponc: )


I ultims Convegns: poscibeltés dl Ladin y lingaz de mendranza pro manifestazions
Politica

 

La Ladinia dess se vistí con sie guant ladin, sie lingaz

Tl turism: an miena de messei mete dlonch tofles todesces y talianes: l ejempl di Grijons dij che ala pò ence ester autramenter, miec - La Ladinia, la tera di creps sclauris, se ascon tres ciamò demassa tla ombria dles provinzies de Bulsan, Belun y Trent, condut che ala á n gran potenzial economich da valorisé deberieda


Cie reazion onse pa nos, sce i jon sun les costes dla Croazia o envalgó d'auter y i vedon dlonch scrites per todesch o talian o "Hier spricht man Deutsch", menus scric te n grum de lingac, tipics de trueps luesc turistics, dantaldut ju de moda: n pue l spiso y istintivamenter méten averda de ne se giaté nia na bela engianeda. La medema situazion y l medem problem onse tles valedes ladines, oláche an miena ciamò tres de ester "in", metan scrites todesces y talianes che ne á a desvalivanza de scrites per ladin degun valour turistich en plu. Nia endlonch ne se astílen enscí.  Foto touta dal sit dl Superski Dolomiti: demé fé reclam con n bel motif pauril é massa puech.

metù ite da noeles ai 28 June 2004 da les 15:56:17 (1494 liet)
(liej inant... | 7587 letres | 2 comentars | ponc: )


Costituzion Europeica: mendranzes demé recordedes apresciapuech
Politica

 

Costituzion europeica: cie delujion per les mendranzes!  

I Catalans tla Spagna se damana reconesciment ence a livel european - Una dles prumes plures costituzionales podessa vegní da Barcelona

Degun reconesciment di lingac minoritars tla Costituzion europeica. La prospetiva che i lingac zenza stat ne sie nia vegnus conscidrés endertura tla Cherta Costituzionala á enzafoté su i Catalans tla Spagna. La soula picera mudazion che é vegnuda fata é chesta: la Cherta costituzionala podará ence vegní traslateda te d'autri lingac, sce chisc á n status de ofizialité te pert o te dut l raion di singui stac comunitars. L cef de Govern dla Spagna Zapatero se ova ghiré l'ofizialisazion dl Catalan, dl Basch y dl Gallego a livel europeich desche lingac ofiziai dla Spagna.

metù ite da noeles ai 25 June 2004 da les 15:21:21 (1612 liet)
(liej inant... | 2760 letres | comentars? | ponc: )


Ciamò sun les lites: n comentar da Fodom
Politica

 

"Ladins: campions da se dé la sapa sun i piesc" 

Les oujes ladines spedicedes su che ales ne ti uega a degugn empede unides

Pici, despartis anter ei y te d'ei enstesc. Chesta é la fotografia che vegn fora di ladins do les lites di 12 y 13 de jugn. Sce an analiseia l resultat tles valedes ladines veiden gonot che la ousc ti é vegnuda deda a candidac scialdi dalonc dai ladins o che conesc puech i problems de chesta popolazion y che podessa ence porté a livel european sia ousc. L caje de oujes dedes per efet mediatich, che vuel dì endrezedes a candidac che dantvia ne s'à nia fat conesce y apriejé tla politica, ma per merit dla televijion. Per ne descore nia de cheles oujes dedes a chi candidac che ne ciafiará mai da se senté tl Parlament Europeich, percie che ai á bele ados na enciaria politica nazionala nia compatibla. Al é l caje dl President dl Consei di Ministri Berlusconi. El meso che i ladins se feje tré da la “sirena” de chisc inoms che à demé l efet de tré oujes desche i leresc les sita y ai ne se conzentreia depierpul nia sun cheles persones damprò a d'ei, sibe dal pont de veduda teritorial che etnich?

La despartizion teritoriala peisa dassen y chel negativamenter.


metù ite da noeles ai 23 June 2004 da les 08:05:50 (1270 liet)
(liej inant... | 2871 letres | comentars? | ponc: )


Union Europeica: da enseira na Costituzion
Politica

 

L'Europa á sen na sia Costituzion

Anter doi agn mess la Costituzion Europeica vegní ratificheda dai 25 stac membri - Nuef: President dla Union Europeica y Minister per Afars Esteriours -Les mendranzes tla Union Europeica spera de avei plu brances per vegní reconesciudes endertura

Enseira, venders, entourn les 21.30 án arjont l compromis anter i 25 statesc dla Union Europeica (UE) sun la Costituzion a Bruxelles tl Belje. Ala dess vegní sotescrita ofizialmenter da d'auton a Roma y spo méssela vegní ratificheda  da duc i statesc dla UE anter 2 agn. Dant da 6 meisc fova l sboz de Costituzion ciamò vegnú refusé da la Polonia y da la Spagna. Per arjonje finalmenter n compromis él vegnú fat cotant de mudazions. Tres la Costituzion ciafia la Union Europeica da tó dezijions ence tl davegní, do che con i prums de mei de en chesta outa éla vegnuda deslargeda a 25 statesc con encer 450 milions de abitanc. Les organisazions dles mendranzes tla Union spera che la Costituzion reconesce y scone ence miec les comunités de mendranza y les straverde da les grovies manipolazions a livel local.

Sun la foto: l ex-President franzeis, Giscard d'Estaing. El fova vegnú enciarié da elaboré adum con na comiscion y te tratatives con i stac la Costituzion Europeica y el l'á porteda a termen. Enseira coronazion de sies bries.


metù ite da noeles ai 19 June 2004 da les 11:26:03 (1352 liet)
(liej inant... | 6489 letres | 1 comentars | ponc: )


Toponomastica: comiscion zenza raprejentant ladin
Politica

 

Govern Provinzial scluj fora i Ladins da la comiscion per la toponomastica

Les linges generales vegn stabilides anter todesc y talians, na prozedura contra l Statut de Autonomia

L minister a les Regions, Enrico La Loggia, á nominé enier ofizialmenter la comiscion aconsienta tla materia dla toponomastica sudtiroleisa. De chesta féjel pert, desche raprejentanc nominés dal Govern da Roma, l giurist Francesco Coran da Bulsan y l professour universitar Carlo Alberto Mastrelli, diretour dl Archivio per l'Alto Adige da Florenza.  L Govern Provinzial á depierpul nominé l professour universitar Guntram Plangg y Herman Berger. La Comiscion dess ti sté permez a la Comiscion di Sis pro la elaborazion dles normes de atuazion sun la toponomastica, na chestion zitia che vegn bele sburleda da agn dantcá. Per cie che reverda la toponomastica ladina déssel empermò vegní cherdé a consei 2 raprejentanc canche al vegnirá rejoné de chesta. I raprejentanc ladins vegn enscí dal scomenciament scluc fora da la definizion dles linges generales dla chestion, condut che l Statut de Autonomia (Art. 102) ne fej te chest caje deguna desferenzia. Na prozedura che va clermenter contra i prinzips dl statut.


metù ite da noeles ai 17 June 2004 da les 15:04:29 (1762 liet)
(liej inant... | 2891 letres | 2 comentars | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.435 seconc