|  |
Colaborazion interprovinziala y interregionala
|
|
L "No" a l'Alemagna y "scí" a la colaborazion tl ciamp cultural y dl trafich
Enconteda anter i presidenc Durnwalder (Bulsan) y Reolon (Belun) con i asssessours Larese Filon y Piol - Al é ence vegnú rejoné dl Comité di Ombolc - La pruma enduneda dova ester bele d'otober, dutaorela nia cherdés ite
L President Luis Durnwalder y sie colegh dla Provinzia de Belun Reolon, acompagné da l’assessoura Daniela Larese Filon (colaborazion soura i confins y mendranzes linguistiches) y dal assessour Quinto Piol (trafich y trasporc) s’à declaré a una de ne volei nia crié na arteria autostredala nueva tres les Alpes, ma de volei mioré i coliamenc de trafich anter les does Provinzies. Trames les pertes à perchel refudé clermenter l’Alemagna. Ala va endere debujegn de mioré l coliament anter Toblach y Cortina. Fajan referiment a la discuscion con l Minister Lunardi à Durnwalder dit: “Dal moment che les stredes statales é da sen inant competenza dla Provinzia nes réstel nia d’auter da fé che tò tla man la situazion y de mioré la gestion. I on perchel l’intenzion da s’enconté con la Provinzia de Trent, con la Region Venet y con l’Anas per vedei cie intervenc che fossa nezesciars. Emplù nes tolonse dant de porté a termen l troi dles rodes anter Toblach y Cortina”. Al our él ence vegnú rejoné dla enconteda di ombolc ladins dles trei provinzies.
Da man dreta: l President dla Provinzia de Belun Sergio Reolon, l President dla Provinzia de Bulsan Luis Durnwalder, l’Assessoura Daniela Larese Filon y l Assessour Quinto Piol (foto:osp/Pertl)
|
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
|
|
Dantaldut él da se damané, sce al va debujegn
Al é plu lies y istituzions che se à fat trueps meric y no demé la Generela - L Ladin Standard sarà una dles prumes chestions da pié ite
Co Ves imagineise pa chest consei di ombolc? Dantaldut él da se damané sce al va debujegn de n tel consei. Sce sci, spo él da me enfora dessegur na bona iniziativa, ajache chest consei messarà tò ence dezijions politiches y perchel él dret che chi che tol ite na tel stiera ae na legitimazion da pert dla jent.
Bruno Senoner, ombolt de S. Cristina/Gherdeina.
|
Cie nen pénsen pa via n'Ampez dl comité di ombolc?
|
|
L Dolomiti Superski é n ejempl
Al respon l assessour a la cultura tl comun de Ampez Bruno Dimai
Propi a Cortina d’Ampez, en ocajion de sia ultima vijita ofiziala, ova Luis Durnwalder trat fora l’idea de n consei di dejedot ombolc dla Ladinia. Al fova endere dant les lites tla provinzia de Bulsan y enlaouta fova l'enduneda vegnuda sburleda inant. “I me recorde”, dij l vize- ombolt y assessour a la cultura ladina Bruno Dimai, “che te chela ocajion òven rejoné che la pruma azion de chest consei fossa steda chela de mete su n comité esecutif che essa spo messù porté inant y realisé propostes". "Mie ejempl ideal de laour per chest consei é l Dolomiti Superski. Cie che chest consorz s'á embasté l am de fé entratant 30 agn tl ciamp di implanc portamont, tocássen da porté ite ti ciamps dl turism, dl’agricoltura y enscì inant. Sce an é a una àn forza, scenò se pérden.”
|
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
|
|
Dolomitan y Ladinia é les does paroles clef
Al respon l vize-ombolt de Vich, Franco Ghetta
La debata pieda via da la Plata di Ladins sun l foliet Alto Adige con damané i ombolc dles valedes ladines cie che ei nen pensa dla proposta metuda sun meisa da Luis Durnwalder de mete su n consei di ombolc de dutes les valedes ladines va inant. La convocazion fova veduda dantfora anter otober 2004, ma enfin a ciamò ne él ju fora degun envit. La proposta á desche fondamenta la lege 482/99 che preveid la poscibelté de istituí n organism interprovinzial y interregional che sourantole la funzion de coliament anter desvalives realtés de na comunité de mendranza che viv sternuda sun deplú provinzies o regions. Franco Ghetta, vize ombolt de Vich te Fascia, respon enscì.
|
Les respostes dl ombolt de Mareo
|
|
"Per chestions culturales é la Generela n partner privilejé"
Albert Palfrader, ombolt de Mareo: "I rate che al vae debujegn de cotant de laour de convinzion"
Co ves imagineise pa chest consei di ombolc? Cie mineise pa de podei fé de concret deberieda? Él volù o él demé azeté, davia che la proposta vegn da Durnwalder? L prum parlament di ombolc ladins (ti agn `90) ova descedé cotant de aspetatives, che al n’á plu tert spo nia mantegnù. Per che ala ne vae nia ence en chest iade enscì, sonsi a una con Pepi Deiaco, che se damana che chest comité ae na strutura ben delimiteda y na funzion concreta. Plu colaborazion anter i ladins n’é dessegur nia de dann. L ombolt de Mareo, Albert Palfrader.
|
Les respostes dl ombolt de Badia
|
|
Ladin Standard: per me él valch de dret
Les valedes ladines se enconta economicamenter, ma se ciala encrousc politicamenter
Oramai se fej l cheder dles minonghes persoura la convocazion di ombolc plu cler: puech entusiasm, degugn ne sà da dì cie che an vuel perdret arjonje empera, gran prudenza tl rejoné, ence sce valch un essa vueia de mescedé su l argoment. Ma al é n tel chiet, n tel mister che degugn ne s'enfida da fé n vare n puech plu lonch di autri ombolc. Enchin a ciamò deguna convocazion, deguna comunicazion, no nioles, no luna, aria y basta. Te n tel clima él rie da podei speré che al garate valch de gran, o de straordinar, che al posse se traté de n aveniment che mude la storia di Ladins. L Superski Dolomiti ova mudé l'economia, ma nia la storia: i Ladins ne conta perchel net nia de plu. Les valedes s'enconta economicamenter, ma ales se ciala encrousc politicamenter. I ti on fat les domandes ence al ombolt de Badia, Ugo Dorigo, che conesc ben l mond tecnich y turistich dl Superski Dolomiti, al ova pu ence scrit truep sun chesta realté.
|
La lista LADINS se organiseia danuef
|
|
N numer nuef de "LADINS" do les lites
Entourn 4000 litadours ladins ne se sent nia raprejentés da la Svp - Al spizola la vueia de jí inant con l laour de partì
Chisc dis él vegnù fora de stampa l prum numer dl boletin de partì dla lista "LADINS" do les lites dl 2003 che à comporté bendebot de desfata litala, n manco de 2000 oujes che ti à costé per 350 oujes n scagn tl Consei Provinzial dla provinzia de Bulsan. An aratova bele che duc essa sciuré les ermes, ma Carlo Willeit y n clap de sostegnidours é empò dla minonga che ala ne dess nia jì tant lizia. Nia na picera cumpeida de litadours ladins tla Val Badia y te Gherdeina ne se sent nia raprejentés da la Svp. An vuel se reorganisé, dantaldut introdujan n sistem de iscrizions plu strent y cialan inant. Defata vegniràl tegnì na assemblea generala.
|
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
|
|
"I on n mudl de problems valifs"
Fernando Riz, ombolt da Cianacei y Riccardo Franceschetti ombolt de Moena, respon
Co ves imagineise pa chest consei? Cie penseise pa de podei fé de concret deberieda?
Fernando Riz, ombolt da Cianacei: i savon ciamò puech entournvia chesta proposta che podessa ester, te n davegní nience tant dalonc, na soluzion utla souradut per l turism che tol ite dutes cater les valedes ladines. Sce chest consei se desmostrassa de ester zeche che pò tegní adum desferentes realités, azetassi la proposta, ne cialan nia da chi che ala vegn.
L ombolt de Moena, Riccardo Franceschetti ( (foto Agh da www.girovagandointrentino.it)
Riccardo Franceschetti, ombolt da Moena: La chestion é ciamò truep tl'ombria, an é vegnus a savei zeche ciamò chesta asciuda per bocia de Mussner. A mie dit é l consei na cossa utla percie che ala daussessa crié n liam che reconjonj 4 valedes y trei regions, dut realtés con na gran vocazion turistica y donca con problems valifs: trasport publich y trafich, economia y nia danultima medems problems culturai y scolastics. Durnwalder á daurí la chestion y ie son dla minonga che ala daussessa vegní azeteda, sce veduda tl raion dolomitan.
|
Les respostes dl ombolt da San Martin de Tor
|
|
"Nos meton fora bele da trueps agn la bandiera ladina"
Pepi Dejaco: "Gonot végnel ence metú su na comiscion, sce an ne vuel fé nia!"
Co ves imagineise pa chest consei di ombolc? Cie mineise pa de podei fé de concret deberieda? Él volù o él demé azeté, davia che la proposta vegn da Durnwalder? Per prum déssel vegnì definì avisa cie competenzes y cie dotazion finanziara che chest organ dess giaté y duc dess savei dampertfora, sce ai vuel arjonje valch deberieda o no. Gonot végnel ence metù su na comiscion o n gremium sce an ne vuel fé nia. L ombolt de San Martin y obman dla Svp-ladina, Pepi Dejaco.
|
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
|
|
L obietif é chel de arjonje na unificazion!
Paolo Frena: "Sce i ruvon a na sort de organism souraprovinzial, messaronse avei n codesc linguistich unitar!"
Col de S. Lizia, l mender comun de duta la Ladinia, vuel con dutes sies forzes resté taché a chel troi de tradizion y de cultura olàche la storia l à metù. Na seria de zircostanzes à porté l Comun a resté sun l our dl gran moviment turistich che roda entourn a comuns damprò desche Cortina o Fodom. Ma les potenzialités ne ti fala nia per podei ciamò cresce. Y per l capocomun Paolo Frena, podessa l consei di dejedot comuns ladins propi ti dé na man de chest vers.
|
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
|
|
Comité di ombolc, nò a la predominanza!
Sci al Spell a livel aministratif. No a la predominanza dla provinzia de Bulsan (o miec de Durnwalder) tl comité interladin.
Chest en curt l pensier de Gianni Pezzei “Baiol”, Ombolt da Fodom, gnù inaò sun l scagn plu aut dl comun de La Plie de Fodom, do catordesc agn. Entratant chest temp fova Pezzei sté assessour provinzial y ciamò sen él referent tla Provinzia de Belun per les mendranzes, ajache degugn ne l à ofizialmenter sostituì.
|
Intervista al ombolt da Corvara, Heinz Kostner
|
|
Al fossa falé scluje fora la Generela
Intervista a HEINZ KOSTNER: De bones relazions con i ladins da Souramont, ma ei mess volei gní pro nos
Les minonghes sun la cherdeda ite di ombolc y la funzion, finalité dla istituzion de n tel comité: al respon Heinz Kostner, ombolt da Corvara che nes recorda naouta che i ombolc é bele vegnus cherdés ite plu iadesc y che la cossa s'á spo archité via. Sen vuelen endò mete man da se abiné ence sce la istituzion é n pue zitia, per les desvalivanzes: a en valgugn ombolc ti vála ben, a d'autri manco. Se enconté magari doi iadesc al ann podessa ester na bona idea, miena Kostner: "I son pu damprò y i on pu feter duc les medemes problematiches. Che al sie Durnwalder o n auter a i cherdé ite á puecia emportanza, al conta s'audí, scuté su les propostes y plu che al nen vegn fat miec che al é. I vedaron cie che al sauta fora." Cie vegnirál pa fat de concret? I vedon naouta cie sort de impostazion che al ti vegn dé al convegn. Les poscibeltés fossa dessegur cotantes.
|
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
|
|
"I me dejidreie che l publich vegne informé dantfora"
I ombolc mess fé clareza dantaldut sun la chestion dl lingaz scrit unifiché y sun les poscibeltés concretes de coliament
La proposta de mete a jì na discuscion publica y ledia soura les enciaries y i fins dl consei di ombolc ladins é do mia minonga na basa utla per n confront publich de idees politiches. Sce les rueses florirà depénel dantaldut da la forza dles raijes y da sia volonté de porté fruc. Ivan Lezuo.
|
Comité di ombolc: de otober déssei vegní cherdés ite
|
|
N valgunes domandes a duc i ombolc
La proposta de Durnwalder: n dret comité interladin aladò dla lege 482/99
Plu iadesc àn audì dal assessour Florian Mussner che Luis Durnwalder cherdarà ite tl meis de otober duc i 18 ombolc dla Ladinia. L fin pèr de ester chel de mete su n comité che tegne spo i contac anter dutes les valedes. Plu avisa: davia che la lege 482/99 conscidreia per les mendranzes la legalité de n organism interprovinzial y interregional podessa chest comité avei la funzion de coliament. Sce al é rueses, les vedaràn florì. Abinedes di ombolc nen él bele vegnú tegnù cotantes y zenza fruc: no poms no pers. Na bona marena o ceina y nia deplù: sentedes simboliches che ne à porté a nia. Sce i ombolc de Gherdeina y dla val Badia resta valgamia ferms, muda plu saurì chi dles autres valedes y perchel àn gonot da nen fé con persones nueves con minonghes desvalives. La creazion de n comité dess perchel garantí plu continuité altamo tla formulazion dles propostes, na frecuenza plu regolara di contac y perchel tres na maioura conescenza dles problematiches de val y de provinzia.
|
Comun de Urtijei: no dla Svp
|
|
Bula, Runcadic y Sureghes dess ruvé pro Urtijei
La Svp á dit no enseira a na mozion di Ladins y vuel che la iniziativa peie via empruma da la jent de chestes frazions
Na mozion dla frazion di LADINS, prejenteda enseira en gaujion dla senteda de comun a Urtijei, essa endò n iade podú porté ite moviment te na chestion che vegn tresfora a lum, plu o manco sterch vigni 10-15 agn: les frazions ladines de Sureghes, Runcadic y Bula tl comun todesch de Ciastel dess ruvé pro l comun de Urtijei de chel che ales fej pert sozialmenter y culturalmenter. Ma l tentatif é vegnú refudé da la maioranza Svp tl comun de Urtijei che á dit "no" a la mozion dla frazion Ladins de mete en pé na comiscion de enrescida che studie les poscibeltés y la volenté dla jent.
|
|  |
|