|  |
Lites comunales a Bulsan: Dolores Dariz sun la lista Margherita
|
|
Dolores Dariz sun la lista "Margherita" desche candidata ladina
La lista "LADINS" toma a Bulsan per gaujes organisatives - Dolores Dariz va sun la lista dl ombolt Salghetti, la "Margherita", desche candidata autonoma
Oramai é la situazion clera y la dezijion é touta: i ladins dl comun da Bulsan ne arà pro chestes lites comunales nia plu sia lista, sciche al é suzedù tles does legislatures da denant, ma ai arà sie raprejentant autonom tla lista “Margherita”, te chela dl ombolt Salghetti. L raprejentant di ladins resta inant Dolores Dariz, numer 4 tla lista Margherita. Ala laora pro la Provinzia y à esperienza.
|
S. Cristina: la Lista LADINS per les veles comunales 2005
|
|
Lista "LADINS" va inant a S. Cristina
An rata de podei mané ite 3-4 conseiers tl Consei de Comun nuef
A S. Cristina te Gherdeina se métel per l terz iade endolauter la lista "LADINS" a la lita. Ala cumpeida chest iade 7 candidac, nia longia, ma empò con 1 n candidat deplú che da les ultimes veles. Tl consei da sen fòvela raprejenteda da 3 conseiers: da Matilde Pezzei Stuffer, da Vincenzo Altobello y da Guglielmo Senoner. Porté ite nen vuelen endò 3, ma an spera chest iade te n cuart conseier. Candidata da ombolt y tamben meinalista é la osta Matilde Pezzei Stuffer.
|
Urtijei: lista LADINS va per l terz iade a les lites
|
|
La Lista LADINS de Urtijei
Per l terz iade a les veles - Prum candidat a la enciaria da ombolt é Adi Demetz
En vender passé á la lista "LADINS" de Urtijei dé ju te Comun sia candidatura per les veles comunales di 8 de mei 2005. Chest iade cumpeidela 13 candidac. Per la enciaria da ombolt sta a la lita Adi Demetz, ence president dla Lista LADINS, Georg Moroder y Ulrica Goller. La lista fova raprejenteda te Consei tla ultima legislatura da Adi Demetz, Raimund Grossrubatscher y Moritz Peristi.
|
Lites de comun: lista Ladins a Selva, candidac y program
|
|
Selva: trei candidac da ombolt
Program dla lista "LADINS" - La Svp ti recorda ai paejans chi che comana a Bulsan
Ai prums de auril á la "Lista Ladins" prejenté tla ustaria de Val si candidac y sie program. Candidat da ombolt é Carlo Willeit. Meinalista é Claudia Bertuolo (dl Aaritz), riesc do végnel Eleonora Senoner Mussner (Lori) y Sabina Willeit, spo Paolo Bellemo, Gianpaolo Bonata, Peter Lardschneider, Dietrich Mussner (de Val), Flavio Mussner, Walter Ploner (de Fuloni), Hugo Senoner (de Dorives) y Ewald Senoner. L scherz con la "lista de paisc" dl ombolt Roland Demetz ne á nia renforzé la posizion di "Ladins", ma ala á sclarí les posizions.
|
Selva: lites comunales 2005 - lista
|
|
I "LADINS" va do sie troi a Selva
Willeit Carlo é l candidat da ombolt - Deguna acordanza con l vedl ombolt di "Ladins" Roland Demetz - Te duc trei i comuns de Gherdeina végnel metú en pé listes "LADINS"
  Enseira án tout la dezijion definitiva de mete en pé a Selva na lista "Ladins" per les lites comunales 2005. Carlo Willeit: "N iade onse bele 11-12 candidac segurs, anter chisc i conseiers da sen Claudia Bertuolo y Flavio Mussner y 2-3 nen ruváral permez". Candidat da ombolt é Carlo Willeit. Sun la domanda ciuldí che an á tout la dezijion de jí do si trois, y de ne sostegní nia l candidat da ombolt Roland Demetz y sia lista de paisc, díjel che "al ne fova nia meso de ruvé anencef, de arjonje na acordanza clera". Ence a S. Cristina végnel metú su na lista "Ladins". Willeit é dla minonga che al é miec se prejenté ence a livel comunal con listes de partí y nia con listes de paisc, davia che la posizion politica resulteia plu clera.
|
I Ladins sot Belun essa debujegn de n sie raprejentant politich
Ma chesta chestion é ciamò tles steiles - n problem avei does sortes de ladins, chi storics y i neo-ladins
L problem de na raprejentanza ladina tles istituzions vegn fora con puntualité vigni iade can che an dess lité i raprejentanc che se sentarà sun i scagns de Provinzia, Region o Parlament. Sot Belun o Aunejia ésen ben ciamò dalonc ence dal pensé de mete ite valch norma tla lege litala che ti garantesce a les mendranzes n scagn de dert tl govern local. I problems dles mendranzes ti scusa ai politics demé tla campagna litala, per se emplenì la bocia de argomentazions “nueves”. Pensé a n raprejentant ofizial di ladins decà dai joufs fossa ben l dopl plu rie. Olà l tò? Anter i neo-ladins, che ne vegnissa spo nia reconesciù dai ladins storics? O al contrar anter i trei comuns, che vegnissa spo contesté da duc chi autri? L president dla provinzia de Belun Sergio Reolon.
|
San Martin de Tor: prelites
|
|
Pepi Dejaco arjonj l majer consens a San Martin
Te dutes trei les frazions dl comun de San Martin án tegní prelites - Sen peiel via la formazion dles listes  Enier, domenia 6 de merz 2005, án tegní ence a San Martin de Tor y a Antermeia les prelites, do che a Lungiarü les òven tegní en domenia passeda. A Antermeia á tout pert en 40% di litadours, a San Martin é la percentuala de partezipazion steda maioritara con l 60%. A San Martin á l ombolt en ciaria, Pepi Dejaco, con 203 oujes, abiné adum la majera creta. Antermeia y San Martin metará bonamenter en pé na lista de paisc. A Lungiarü podéssel garaté does listes, ajache les desvalivanzes politiches é majeres.
|
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
|
|
La Rocia, la Ladinia desmentieda
La Rocia fajova pert n iade dl vescovat da Persenon - I prums colonisadours é vegnus dal nord, desche an veid saurí dal lingaz, bonamenter dant l ann 1000
L articul "L ciuldì dla Ladinia brixino-tiroleisa" vegnù fora sun la Plata di Ladins dl Corriere delle Alpi ai prums de merz, me dà l'oportunité de descore n iade dla situazion dl Comun de La Rocia, ciapé enanterite la realté di ladins dl Sela y chela de duc chi nuefs ladins, nascius desche i foncs te chisc ultims agn tla Provinzia de Belun. La prezisazion che i autours dl articul, Hans Goebl y Paul Videsott, á fat sotentene che l inom brixino-tiroleisa é vegnú adorè demé per identifiché les realtés dl Sela da chisc neo-ladins, che te puech temp é nascius y cherscius con l intent y la vueia de arjonje l medem livel de importanza de chi che adencontra, da ben cent agn, combat na batalia per sie reconesciment.
|
La jent da San Ciascian cherda Thomas Pescollderungg
Les prelites encunda a Badia en valgunes novités
Tl comun de Badia á la frazion de San Ciascian metú a jí desche pruma frazion prelites enier domenia. Tradizionalmenter vá chi da San Ciascian deberieda sun na lista de paisc y nia de partí. I resultac veid dantfora Thomas Pescollderungg de Costadedoi, atif te truepes unions dl paisc y bele assessour tla jonta da sen. Dovia atira i aconsiadours da sen da San Ciascian tl consei Raffaele Declara, Salvester Vittur y l vize-ombolt Paul Rudiferia.
|
Giovanni Mischí giata la majera creta da les prelites
Ence a Lungiarü se enjígnen ca a les lites comunales 2005
Enier domenia (27.02.05) él ence vegnú tegní tl paisc da Lungiarü, 592 abitanc, tl comun de San Martin de Tor les prelites. An á volú enrescí la volenté di litadours, vedan dantfora bonamenter la costituzion de na lista de paisc che abine adum les persones che á giaté la majera creta, jian soura les seides de partí fora. Dantfora veiden n inom bele scialdi conesciú a livel comunal y ence provinzial, Giovanni Mischi. Per el él a poura nia na sburla per se dé ju inant con la politica y chela comunala en particolar, do che pro les lites provinziales dl 2003 sun la lista “Ladins” òvel messú glotí na antia desfata litala. Lungiarü mana 5-6 raprejentanc tl Consei de comun de San Martin de Tor.
|
Selva: lites comunales 2005
|
|
Roland Demetz vuel jí tla terza legislatura
Selva é un di puec comuns te Südtirol che ne á nia n ombolt declaré Svp
Tl comun de Selva giata les listes de comun contures cleres. Al sará does listes y doi candidac da ombolt: na lista de paisc y na lista Svp. Dant en valgugn dis á l grup Svp nominé Diego Bernardi, 42 agn, impresar y manejadour dla scola de schi dl luech sciche candidat-ombolt. El dess bate Roland Demetz tla "garejeda" per la enciaria da ombolt. Roland Demetz ultim vuel endere arjonje la enciaria con na lista de paisc y nia plu con na lista "Ladins" coche da les ultimes lites comunales. La Svp é tl enjigné na lista con trueps candidac, ma nience l ombolt en ciaria ne é sté chiet. Roland Demetz é sté bon de tré da sia pert valch esponent Svp de jonta, enscí l assessour Heinrich Senoner. L obmann Christoph Perathoner ti á manacé la esclujion dal partí, sce chest essa da suzede. Selva, l paisc sot Meisules, é un di gragn comuns dla Ladinia con passa 2.500 abitanc y gran potenzial economich-turistich.
|
Lites comunales 2005: Mareo
|
|
L resultat dles prelites ne scusa nia cis
Al ti mancia a la Svp si raprejentanc dantcá, an ne vuel perchel nia plu se tegní al resultat
Te duta la provinzia sóflel oramai n aier de lites comunales che vegnirá tegnudes ai 8 de mei. Per enrescí dantfora la minonga di litadours sun la composizion de na lista de paisc, án tegní tl comun de Mareo prelites che dá bele valch indicazion clera ciugn che podessa ester i aconsiadours nuefs te Consei. En valgugn inoms ti fej endere festide al grup Svp dl paisc. Bele dant da valch edema fòvel gnú publiché i resultac dles prelites. Endut podova la jent chirí fora 4 inoms. L 42 % di litadours á tout pert. Te Mareo ne candideia nia plu l ombolt dr. Albert Palfrader.
|
Lites comunales 2005: La Lista Urtijei se prejenteia
|
|
La "Lista Urtijei" se met a la lita
Enier ála prejenté sie program - Respet dles regoles democratiches y dl zitadin
Enier s'á prejenté publicamenter na nueva lista zivica che candidará pro les veles comunales a Urtijei de chest ann da d'aisciuda. Si colours é l ghel y l brum dl blason de comun con n ciavalier stilisé dl patron de Urtijei, San Durich, con souravia la scrita a grassin "Lista Urtijei" y sotvia per talian y todesch "Bürgerliste - Lista Civica", a desmostrazion de dester daverta a duc i grups linguistics. L'iniziativa é pieda via da Tobias Delago, Martina Goller, Monika Kelder, Leo Moroder, Dieter Demetz y Alessandro Andriolo y d'autri nen ruvarál laprò sun lista, en gran pert persones joenes a sia pruma esperienza litala, ma con vueia de porté ite y inant sies idees te comun.
|
L lingaz viv ence tres i media
|
|
La desferenzia ne podessa nia ester plu scraienta
L Govern Basch spen milions per slarié l basch ti media moderns: foliec, tv y internet
La desferenzia ne podessa nia ester plu scraienta. L assessorat a la cultura tla provinzia de Bulsan á stanzié tl plan de finanziament a la cultura ladina per l ann 2005 na megra soma de 52.000 euro ai media sun entourn 830 mile de euro a desposizion, alencontra 300.000 per guanc da zacan y aparatures. Ti Paisc Bascs se astílen autramenter, davia che an sá dret ben che i media raprejenteia un di majers portadours de lingaz vif tla vita da vigni dí per na comunité, di per di, tresfora. L lingaz che vegn dé tres i media é valch de vivent, valch che se renoveia demeztroi, donca él da araté un di debujegns primars y essenziai. Ma tles Dolomites ne onse ciamò deguna politica linguistica, unitara, clera y finaliseda.
|
N moment zite per i Ladins a Bulsan
Al vegn chirí candidac y persones volentives da daidé enjigné ca la candidatura
Dlonch entournvia ti ciálen a les proscimes veles de comun y an aud i inoms di ombolc che ne vuel nia plu sté sun lista y en valgugn inoms de chi che volessa arjonje l'enciaria. Les plates di foliec é plenes de discuscions te chest vers. La situazion é dassen zitia per i ladins che viv tl comun de Bulsan. Da canche al é la Consulta per i problems di Ladins te chest comun él ence tres sté na lista di ladins con si candidac.
|
|  |
|