|  |
Lites comunales 2005: na proposta per mudé la lege
|
|
Cie pericul fóssel pa da mete su plu candidac a d'ombolt?
Na consciderazion de Georg Moroder, candidat a ombolt a Urtijei dla lista LADINS - Proposta de mudé ju la lege regionala
Per les veles di 8 de mei de chest ann án podů constaté con plajei che la SVP á empň te trueps comuns de Südtirol metů su plu de un n candidat a ombolt, enscí él a Pruca 19, a Toblach 19, a Terlan 5, ta S.Cristina 2 y te trueps d'autri comuns ái abů tant de spirit democratich de nen mete su de plů che 1. A Urtijei á la SVP demé metů su 1 n candidat. L litadour dla SVP ne á a chesta maniera nia la poscibelté de podei chirí fora anter deplů.
Georg Moroder, candidat dla lista LADINS a Urtijei.
|
Bulsan: prejentazion di ac dl Convegn - Les poscibeltés dl Ladin
|
|
"Verba volant, scripta manent"
- Scandalousa la posizion dla SVP dl 1988: ala ne volova nia che l lingaz ladin deventassa lingaz ofizial ti comuns ladins
 Enseira á la Consulta per i Problems Ladins prejenté a Bulsan l codejel con i referac tegnus en gaujion dl Convegn metú a jí en l ann passé dal titul "Les poscibeltés dl Ladin - Idees per na promozion linguistica". Les paroles dites te chela ocajion dai reladours é sen vegnudes metudes fosch sun blanch te n codejel: "Scripta manent."
L ombolt de Bulsan Giovanni Salghetti Driolli á paroles de lauda per la conseiera Dolores Dariz (a m.c.), la familia Schuen de La Val sona y cianta (a m.d.).
|
Cherta d'identité defata ence per ladin
|
|
Ence sun les chertes d'identité dejunis?
Fascia va con l bon ejempl dantfora y adorarŕ l Ladin Standard - Svp ladina contra - La ultima parola ti speta al stat
Bepe Detomas, deputat ladin fascian y member dla Comiscion 12, ŕ ghiré y ŕ finalmenter arjont la disposizion che reverda la "cherta d'identité" per ladin. Les chertes d'identité dedes fora dai comuns ladins dess ester trilinghes tla provinzia de Bulsan y bilinghes tla provinzia de Trent. L legisladour rejona de "lingaz ladin", ma la politica Svp vuel tegně su la tripartizion ence pro la cherta d'identité di Ladins.
|
Lege litala: la Svp se enjigna a porté dant na proposta nueva
|
|
A vedei, sce la SVP va contra na sentenza costituzionala
Do les lites comunales vuel la SVP endň mete al orden dl dí l dessegn de lege litala per les lites provinziales 2008
La FF-Südtiroler Illustrierte (n. 17/2005) á dé la noela: pernanche les lites comunales é do l spinel vuel la SVP, per la terza outa, tré fora de ciazuela l dessegn de sia lege litala. Sce l Consei Provinzial la dá pro, déssela sostituí chela regionala che veid dantfora - aladň dl statut de autonomia - n sistem proporzional de partizion di scagns tl Consei Provinzial de Bulsan. La intenzion é chela de introduje na lege litala con mecanisms che ti segureie a la maioranza (te chest caje la Svp) samben deplů scagns y lerch tl Consei. Ma al é sen bendebot de rampin: na sentenza dla autorité giudiziara plu auta dl Stat, na sentenza dla Court Costituzionala che la lista LADINS se á pluré decá dl 1998, dij che n sbarament lital é contra les rejons di ladins y contra l statut de autonomia.
|
Lites comunales te Mareo: lista DEBORIADA
|
|
"DEBORIADA" volonse n mudament
Stachio Erlacher conduj a les lites comunales n bel clap de 15 candidac
L reclam lital per les lites comunales vegn eniann plu y plu porté ence te internet. Desche en valgunes d'autres listes ti comuns ladins, á la lista "Deboriada" enjigné ite n sie sit per dé tres sie program, si candidac y sia impostazion. A a Plan de Mareo él chest iade does listes de paisc "Al Plan" y "Deboriada" che se fej concorenza. I candidac de "Deboriada" s'ŕ abiné encer sie candidat da ombolt Stachio Erlacher con trueps d'agn de esperienza tl'aministrazion comunala, conesciů per sia impostazion soziala, tres enjigné a protesté contra les ingiustizies. N candidat scialdi sterch, al ova giaté da les prelites a Al Plan la majera cumpeida de preferenzes (201 oujes). Stachio Erlacher: "Sce" i davagne la lita da ombolt ti diji dilan a duc chi che me ŕ sostegně. I provarŕ da laoré do mia coscienza y con onesté.
Liam a: www.deboriada.net
|
Lites comunales: n gran problem dlonch
|
|
L comun pň fé n grum per arferé ju l vene fora de terac y de ciases
Degugn ne perduj plu con l ritm che n turism souramené a porté ite
L temp da zumpré adum les listes per les lites de comun é passé y duc pň vedei chi che sta sun lista, ma ence chi che n’ŕ nia volů se mete a desposizion dla comunité, scemia che ai ova giaté cotant de oujes da les prelites. Les gaujes sarŕ deplů, vignun porta sia responsabelté, demé che dedň él per puech da brontolé ju per l comun, sce an n’ŕ enstesc nia volů se dé ca per la comunité. Al é veir: aluesc é la lista tomeda fora megra. Chest desmostra che chel paisc se tira sotfora canche ala va da sté ite per daidé la comunité, per i fé n servisc. "Vigni paisc giata chi oms y cheles eles de comun che al se merita", végnel dit y enscě sarŕla pa spo.
|
Cialan devers les lites comunales
|
|
"Cialé di drec debujegns y nia di majeri interesc de partí"
Na consciderazion de Paolo Bellemo, candidat di LADINS a Sëlva
Cialan dl vers dles veles che vegnirá tegnudes defata, veiden les gran problematiches che vigni luech ŕ tla provinzia de Bulsan. Les situazions é desferentes y enscě ence les minonghes y i debujegns dla populazion.
- Paolo Bellemo, ost a Sëlva.
|
Cie che i autri scriv: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
|
|
L'arpejon de Benito: la tripartizion
Cie che i autri scriv: articul sourantout da POGROM 2/2005 - Faschistisches Unrecht bleibt aufrecht - Das Problem ist Südtirol ...
de Mateo Taibon
Aufgrund des Minderheitenschutzgesetzes aus dem Jahr 1999, das zwar gröbere Lücken aufweist, aber dennoch einige wichtige Instrumente für die Umsetzung von Minderheitenrechten aufzuweisen hat, ergeben sich für die Sprachgemeinschaften Italiens längst ersehnte Möglichkeiten der Förderung. So wird der Unterricht der Muttersprache in den Schulen ermöglicht, Kultur- und Sprachförderung allgemein oder – von den Mehrheiten oft unterschätzt – die offizielle Anerkennung der Ortsnamen. Vorgesehen sind auch Formen der grenzüberschreitenden Zusammenarbeit bei Minderheiten, die auf mehrere Provinzen verteilt sind, wie dies bei den Ladinern der Dolomiten der Fall ist.
Mateo Taibon, redadour dla revista "Pogrom" dla Lia per popui manacés.
|
Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder
|
|
Michil Costa enconta Luis Durnwalder
Durnwalder: no a la ghiranza de tré ite la Generela te n organism de coordinament soura-provinzial
Enier juebia, ai 21 d’auril 2005, ŕ l president nuef dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Michil Costa (a m.d.), enconté a Bulsan l President dla Provinzia Luis Durnwalder (a m.c.). Al é vegnů rejoné dantaldut dla ghiranza dla Union Generela de vegní reconesciuda y/o de vegní touta ite tl organism de coordinament souraprovinzial/regional aladň dla lege statala n. 482/99, plu inant dla promozion dla cultura ladina en general y di mass-media ladins en particolar.
|
Publicazions: Ladiner: eine Minderheit in der Minderheit
|
|
"Ladiner: Minderheit in der Minderheit"
Chest é l titul de n liber che vegnirá prejenté endoman da les 11.00 a l'université de Bulsan
"Die Ladiner: Minderheit in der Minderheit" (I Ladins: na mendranza tla mendranza). Pruma domanda: le titul, cie díjel? I ladins vegn subordinés ai todesc, ai vegn declarés n sotgrup. I ladins n'é nia "Minderheit in der Minderheit", ma "Minderheit neben einer Mehrheit" (mendranza dlongia a na maioranza). I todesc n'é nia plu na mendranza, desche ei dij dagnora, ma maioranza tla provinzia, maioranza perauter gonot nia toleranta tl confront dles rejons dla mendranza ladina. La terminologia "Minderheit in der Minderheit" é n segn de na ideologia de sotmiscion dl grup ladin, promovuda da la Svp y da sie sotgrup ladin dla Svp de Gherdeina.
|
Lites comunales 2005 te Mareo: program dla lista zivica La Plě
|
|
La Pli de Mareo: "n paisc per tie davegní!"
La lista de paisc "La Plě": "nos on na gran volenté de pié via y de laoré per l ben dl paisc"
Desche a Al Plan de Mareo candideiel ence a La Pli does listes en concorenza. "Nosta lista La Plě é daverta a duc, unfat de cie ideologia, mestier o stat sozial che zacai é, na lista de paisc zenza colour politich; da empruma encŕ nes onse nos prové che al vegne metů su demé una na lista per l paisc. Ma l'autra lista te paisc n'ŕ nia volů tegně adum con nos per podei ester plu stersc deberieda y chest fossa sté l prum vare per la “pesc interna y la colaborazion” che ei ghira te sie program", enscí enchedra la lista "La Pli" la situazion, sen pueces edemes dant les lites.
Les listes che essa interes de mete si candidac y sie program sun noeles.net é priedes de nes i ortié. La publicazion é debant.
|
Lites comunales a San Martin de Tor: lista Ciampaní de Lungiarü
|
|
"Per na aministrazion trasparenta y dlongia a la jent"
Lista "Ciampaně" da Lungiarü se prejenta - Meinalista é dr. Giovanni Mischí
La lista “Ciampaně” de Lungiarü, una dles 4 listes tl comun de San Martin de Tor y bele te comun tles ultimes legislatures, vuel laoré inant sot al moto „con la popolazion y per la popolazion“ y ciala da s’impegné per n'aministrazion trasparenta y dlongia la jent; la colaborazion anter ombolt, assessours y aconsiadours dess ester plu daverta y i barac d’informazion plu intensifs y regolars.
Dr. Giovanni Mischě, l meinalista dla lista "Ciampaně" a Lungiarü.
Les listes che essa interes de mete si candidac y sie program sun noeles.net é priedes de nes i ortié. La publicazion é debant.
|
Lites comunales 2005 te Mareo: program dla lista SVP de La Pli
|
|
"Fé con duc unfat y laoré adum"
La lista "SVP" de La Pli de Mareo: si candidac y sie program - Dr. Felix Ploner per la enciaria da ombolt
A La Pli de Mareo se met a la lita, dlongia na lista de paisc, na lista de partí dla "SVP", la soula partitica te dut l comun, con a cef dr. Felix Ploner, 35 agn, che é sie candidat a ombolt. El á bele esperienza desche aconsiadour comunal tla ultima legislatura y fova y é atif te desvalifs grems politics y te unions dl paisc, anter l auter pro la musiga. De profescion él ensegnant, ma te sie temp lede se dedicheiel con pascion al zidlé eves y al é president dl marcé di paurs.
Les listes che essa interes de mete si candidac y sie program sun noeles.net é priedes de nes i ortié. La publicazion é debant.
|
Lites comunales 2005 te Mareo: program dla lista AL PLAN
|
|
"Svilupé y mantegní na vita dignitoula da vive tla comunité de paisc"
La lista "Al Plan" prejenteia si candidac y sie program - Fortunato Ferdigg, vedl secreter comunal, sie candidat a d'ombolt
Tl paisc de Mareo se prejenteiel chest iade does listes de zitadins, una de chestes é la lista zivica "AL PLAN" con Fortunato Ferdigg dantcá desche candidat da ombolt. Al é sté enfin a dant da puec agn secreter de comun de Mareo. Al é sen en pension y vuel tó ite l post de Albert Palfrader che ne candideia nia plu.
L candidat da ombolt, Fortunato Ferdigg, á la venta de na longia esperienza tl'ativité comunala.
Les listes che essa interes de mete si candidac y sie program sun noeles.net é priedes de nes i ortié. La publicazion é debant.
|
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
|
|
La Svp arfera i Ladins sun la lege 482/99
N grum de scioldi va enscí perde - Ala se tol a dí ombolc che é raprejentanc di Ladins per cie che reverda la lege 482/99, ma chisc ne se á mai tout la bria de porté la chestion te Consei
na consciderazion de Georg Moroder
Al someia che la provinzia de Bulsan ne vuel nia fé na norma de atuazion per apliché la lege 482/99 che met a disposizion fonds per les mendranzes etniches tla Talia. Con chesta lege podéssen giapé de gran contribuc, i pense chilň per ejempl per engrandě l Museum y la Cesa di Ladins a Urtijei. Coche nos savon vuel la SVP demé i ombolc te chest gremium. Chest vŕ ben ben, sce i ombolc é chilň laite, ma ei messessa mefon avei tant de" bon sens" de respeté ence l Consei de Comun. Ma mai ne se ái tout la bria de damané la minonga dl Consei de Comun sun chisc problems.
Georg Moroder dla lista "LADINS" de Urtijei.
|
|  |
|