|  |
100 agn Union Ladina - Anpezo: Di dla Unité Ladina
|
|
Da Anpezo: "Can pa endò adum!"
- ... Sun l jouf dl Sela dl 1996 "Ladins inant adum!", dl 2005 "Can pa?" - La jent ladina se damana unité
L aniversar storich di Ladins é vegnú tegnì dantenier, domenia, te Ampez. Valgamia jent, de bones raprejentanzes dles valedes, ma al manciova i drec raprejentanc: i politics. Les soules autorités politiches prejentes: l consiadour de Trent, Luigi Chiocchetti, y l vizeombolt de Ampez Bruno Dimai y i ombolc Paolo Frena de Col y chel de Badia Ugo Dorigo. Da Bulsan y da Belun degugn.
Da man ciancia: l president dla Generela, Michil Costa, Nadia Chiocchetti, Cristina De Grandi, Siegfried Irsara y Elsa Zardini.
|
Comun de Urtijei: lista LADINS se damana l respet dles desposizions sun l lingaz
|
|
I tecnics y i polizisc' de comun mess savei da rejoné ence ladin
- La Lista LADINS de Urtijei se à damané che al vegne respeté la lege 574/88 sun la doura dl lingaz
La mozion dla lista LADINS de ghiré da la provinzia de Bulsan che ala mane tla comiscion urbanistica n tecnich che sae ence ladin é vegnuda deda pro a l'unanimité dai conseiers dl comun de Urtijei. L art. 32 dl DPR 574/88 veid dantfora che i ladins à l dert de rejoné sie lingaz ti organs colegiai ti comuns ladins.
L conseier di LADINS te comun, Georg Moroder.
|
100 agn Union Ladina: les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
|
|
"I son segur che i resultac nes darà rejon!"
- L ombolt de Col: "I ladins dl Sela aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl"
Te chest moment storich particolar per duta la jent entourn l Sela sonse cherdés, do 100 agn de revendicazions politiches, soziales y culturales, a nes fé pensiers sun i gran temesc dla chestion ladina. I ladins dl Sela fajova pert enfin al ann 1918 dl Imper austro-ungarich y bele dl 1905 òvei revendiché na sia autonomia, de ester n grup etnich per sie cont, desvalif dai todesc y dai talians entournvia. Cent agn dedò s'á n grum de cosses mudé, ma do mia minonga él ciamò lerch per refé, sce an varieia inant deberieda con impegn politich-istituzional y cultural. Con paroles scemples vuei dí che degun enciamp ne é massa aut, sce al é la volonté. Al basta ruvé a na acordanza anter les istituzions sun scialins desvalifs per crié cheles fondamentes stersces y de bona cualité che al vuel ester. Paolo Frena, ombolt de Col S. Lizia.
|
Provinzia Autonoma de Trent: sostegn plen a la USC y al Ladin Standard
|
|
La provinzia de Trent reconesc la Generela y l Ladin Standard
- Trent ti reconesc a la USC na gran valuta tl ciamp dla informazion ladina - la provinzia de TN sostegn l projet SPELL y à ofizialisé l Ladin Standard
En venders, ai 10 de jugn 2005, á la jonta provinziala dla provinzia de Trent dé pro la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y l’Union Generela di Ladins dles Dolomites per envié via iniziatives de comunicazion y de promozion dla mendranza linguistica ladina aldò dl art. 6-bis, coma 2, letra b) dla L.P. 30 aost 1999, n. 4. Al se trata de na mesura bendebot emportanta y che sarà de gran porteda per duta la comunité ladina enciaseda entourn l Sela.
L Conseier dla UAL, Luigi Chiocchetti.
|
N comentar: 100 agn Union Ladina
|
|
Duc contenc con n program da festa, ma les revendicazions tira a la curta
- Demé balé y cianté é massa puech, al vuel ester l spirit revendicatif dl 1905 y dl 1946
Ti dan na odleda n pue plu avisa al program dles manifestazions en gaujion di 100 dla Union Ladina veiden che ala se trata dantadut de festes y per na bona pert é chest ence giust. An fej festa di 100 agn y an prova de mete adum cosses desche marces, mostres, dis gastronomics, de mujiga y de bai popolars, de teatri, de festes d'auton y ence n pelegrinaje a Peralba/Weissenstein. Dut cosses che deida pro a crié l clima festal y indiretamenter l sentiment de unité anter les valedes, de partezipazion al medem grup etnich. La lingia de manifestazions va dantaldut veduda te chest vers y da chest cianton enfora va l program ben. Al é endretura.
|
Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
|
|
"100 agn Union Ladina", l program
- Chisc dis él vegnú metú adum l program di "100 agn Union Ladina" - L barat de presidenza à comporté n entardivament
-
Tert, ma sen él n prum program di "100 agn Union Ladina" sun meisa. Nia dutes les dates é ciamò fisses. Vigni Union di Ladins de valeda porta pro con valch manifestazion. Ales met man en la domenia che vegn con la marcia sun l Troi da la Vena da Col al Ciastel de Andrac ta Fodom y va spo inant en domenia, ai 17 de messel, a n'Ampez con la prejentazion de trei publicazions: "Persones y personalités ladines", "Union Generela di Ladins dla Dolomites. Alla ricerca dell'unità perduta" de Cristina De Grandi, n liber che conta tl detai la storia dla Generela y i personajes che l'à fata, y de n codejel de informazion. Chest codejel vegnirà partí fora pro dutes les manifestazions. Al contegn n ressumé storich, les revendicazions dla Generela, les scomenciadives enviedes via y les 11 teses per na politica linguistica interladina.
|
Comun de Bulsan: veles nueves ai 7 de november 2005
|
|
Per valei zeche mess i Ladins a Bulsan mete su na sia lista
- Les ultimes lites de comun desmostra che da sté sun la lista Margherita o SVP ne se paia nia, an va sot
Tl comun de Bulsan messarán endò jí ai 7 de november a lité per avei na jonta nueva. Do la burta esperienza fata con la Margherita, ma ence con la SVP y i DS él cler che i ladins de Bulsan mess mete su sia lista per se reconesce miec y dantaldut per emparé endò a tegní adum. Al vuel ester n partí de abineda, na lista che tole ite duc canc, daverta a vigni esprescion a livel linguistich, de partí y etnich. Con l spidiciament ne rúven propi inió.
|
Certes unions tla Val de Non reclama ladinité
|
|
Florian Mussner benedesc l "ladin-noneis"
- Te sia enciaria desche Assessour Regional a les mendranzes ál tout pert a la prejentazion dla "Grammatica Ladino-Nonesa" y contradij les posizions fascianes te chesta chestion
-
- de Riccardo Zanoner
I volesse scomencé via chest mie articul con chest titul cassoura che é praticamenter cie che i trentins à entenù, sorauldut aldò de cie che al é vegnù scrit sun i sfueis enstadì, do che l assessour ladin dla Region, Florian Mussner, à tout pert a la prejentazion dla gramatica noneisa-ladina, ence drucheda con l deidament finanziar dla Region Trentin-Südtirol.
|
Touta de posizion dl president dla Generela
|
|
"Ie ne é mai dit valch de tel"
- Costa: i ponc programatics dla Generela
Cun referimënt ala tuta de posiziun dl comité de redaziun dla plata di ladins tl foliet Alto Adige da en mertesc di 21 de jügn: Ciamò n iade danfora: iö ne à mai dit che i esponënc dla Lista Ladins y chi che crëi tla identité ladina é talebans! Tan de iadesc mëssi pa le sotrissé? Iö n’à nia dit chësc y porchël ne vëighi nia ite ciodì che la polemica pois gnì tizada inant cun n pressupost de valch che ne n’é nia stè. Sce i à tut sö l’inciaria da presidënt dla Generela, spo, ajache i crëii ti valurs dla Generela, che é chi da ciarè cun impëgn dl lingaz ladin y dla cultura ladina.
-
|
Comentar: La chestion 'Taleban' sfogateia endò su
|
|
"N angel custode jissa valch iade ence debujegn canche an deura bocia"
- Plata Ladina: desplajei per i fac suzedus, ma la jent mess vegní informeda de certes minonghes - Envit a mete plu averda te chestions tant zities
-
La chestion dl "taleban", leveda su te na intervista a la Tageszeitung da pert president dla UGL, ne se achieta nia via. Ala rondenirà ciamò n pez encantourn. Massa grieva la titulazion, massa trueps i ofenus. Michil Costa ti á ence mané a la redazion dla Plata Ladina sun l Alto Adige na touta de posizion, ma con n valgunes desferenzes envers a chela sun la Tageszeitung y tla USC: da una na pert splíghel i fac suzedus y da l'autra pert atizeiel la chestion con ti tré sen dant a la Plata Ladina de "chirí vigni vertola per desfé".
- Les esternazions angeliches de Costa.
|
Michil Costa preia perdonanza
|
|
Michil Costa: "I preie perdonanza"
- Costa: "Ie ne rate nò me, nò membri dla lista LADINS talebans o fondamentalisc'"
-
La parola "taleban" é tomeda y Costa Michil preia sen perdonanza. Encuei (17.06) á la Tageszeitung publiché la retifica a sia intervista de en sabeda (11.06) sun l medem foliet. Michil Costa: "Per me él emportant de sclarí che ie ne é fat deguna corelazion anter la cultura ladina, la lista LADINS y i talebans, l contrar, ie ti sé gré a duc chi che á laoré con gran pascion, volontaramenter y zenza sconé bries per la gauja ladina. Sce valch Ladin se á sentí ofenú da mies paroles tla intervista, sonsi enjigné da prié perdonanza. I ladins y l lingaz ladin me sta a cuer y mia enciaria desche president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites é per me na onour y na oblianza."
|
Caje Michil Costa, president dla Union Generela
|
|
Willeit a Michil Costa: "Nos damanon na spligazion y scuses ofiziales"
Na gran daudanza per la Union Generela y na ofenuda dl Moviment Ladins y de duc I Ladins
Ai 11 de jugn à l president dla Union Generela, Michil Costa, dessegné te na intervista a la Tageszeitung na comunanza ladina che é chilò per se ralegré de sies montes, de sia spiritualité, de si afars y per jí fora per l mond a se daurí, a vedei, a emparé i ne sà nia cie. Do valch domandes tres plu curiouses dl jornalist sauta Michil Costa fora de n saren via sun l Moviment LADINS, i paradlan con i talebans, n moviment islamich che à governé gran pert dl Afganistan dal 1996 al 2001, copan y martorjan a inom de na vera santa. O che Costa ne sà nia cie che i talebans é o che al ne sà nia cie che i LADINS é.
Dal Sassicaia a la parola pesocia de "Taleban", la persona de mond Michil Costa. I LADINS s'aspeta spligazions y scuses ofiziales denant che cialé plu inant al fat dassen desplajoul.
|
Comuns: gran coalizion Lista Zivica-SVP ence a Selva
|
|
Roland Demetz á stort la SVP
La Lista Zivica con ombolt y 2 assessours y a la SVP doi assessours chiris fora da Demetz enstes - Defora Diego Bernardi, Christoph Perathoner y Andrea Mussner, i plu lités dla SVP
En mertesc seira á l consei de comun de Selva aprové la jonta nueva y la declarazion programatica prejenteda dal ombolt Roland Demetz: na gran coalizion. Depierpul che a Urtijei él sté la Lista Zivica che s'á stort a la SVP, él sté a Selva la SVP che á messú se storje a la Lista Zivica de Roland Demetz, zenza fóssel sté la poscibelté de jí a lité da nuef. Selva sot Meisules/Sela.
|
Di di Media Ladins: relazions y discuscions sen sun video
|
|
Al "Dì di media ladins", Ladin standard dlonch desche argoment
- Dutes les relazions dl Di di media ladins da vedei sen tres internet sun l sit dla Region
-
-
Les relazions y i reladours dl Convegn sun i media a Cianacei pò sen vegní vedus y audis tres internet sun l sit dla Region Trentino-Südtirol, Provinzia Autonoma de Trent, Servisc per la valorisazion dles mendranzes linguistiches. Florian Mussner, conseier y assessour ladin tla provinzia de Bulsan, á porté dant duta sia contrarieté y chela dla SVP devers n lingaz scrit unifiché, depierpul che Luigi Chiocchetti, conseier tla provinzia de Trent y duc i autri á sotlinié l'importanza de n pont de referiment linguistich souralocal, na forma saurida da entene da duc i Ladins, na vedla ghiranza y aodanza tl mond di media ladins. Da man ciancia: l conseier Lugi Chiocchetti, l assessour Mussner y l Intendent dles scoles fascian Bernard.
|
Jonta de comun: Touta de posizion dla Lista LADINS de Urtijei
|
|
Coche la SVP de Urtijei á trapolé
- Les tratatives fintes anter SVP y Lista LADINS - De nuet mudé partner - Auter che valours cristians y tiroleisc
I volon ti fé alsavei a la jent de Gherdeina coche nos son vegnus trapolés da la SVP per la formazion dla jonta a Urtijei: 1) do che la SVP nes ova tl prum pité demé un n assessour, onse dit che i ne podovan nia azeté chesta condizion, pona nes él vegnú pité doi assessours, paroles dl ombolt Moroder Ewald: "Con chestes condizions podonse ben vive".
|
|  |
|