|  |
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
|
|
Durnwalder cherda ite i ombolc ladins
En lunesc che lunesc se abinarài tl palaz dla provinzia a Bulsan per rejoné dl organism de coordinament aladò dla lege 482/99 a portes sclutes
L president dla jonta de Südtirol Luis Durnwalder à envié i sourastanc de Trent y Belun, Lorenzo Dellai Belun Oscar de Bona, l assessour ladin Florian Mussner y i 18 ombolc dles cinch valedes ladines a Bulsan de rejoné dl organism de raprejentanza sun la basa dla lege nazionala 482/99 che veid dantfora organisms de coordinament sce na comunité de mendranza é spidiceda sun deplù provinzies. Chest va debujegn per podei pié do finanziamenc aloghés da chesta lege per scomenciadives a ben de comunités de mendranza.
|
Joufs selans: AT de Gherdeina y Alta Badia a una
|
|
Operadours turistics a una con l pedaje
Assoziazions turistiches dl'Alta Badia y de Gherdeina prinzipalmenter a una a "certes condizions"
Raprejentanc dles assoziazions turistiches de Gherdeina y dl'Alta Badia adum a chi di implanc portamont se à enconté dant da puech per definì n valgunes chestions de politica turistica deberieda: anter i ponc tratés ence chel dl transiament soura i joufs entourn l Sela. Trames les assoziazions é prinzipalmenter a una de mete les stredes soura i joufs a paiament, ma a certes condizions, desche l Alto Adige reporta encuei.
|
Convegn a Selva: i comuns ladins pensa a sie davegnì - II pert
|
|
Bulsan dassen scluta, Trent dassen davert
Lorenzo Dellai: l lingaz é la oma de vigni politica a ben di ladins
Do la ousc di esperc audionse chela di politics. Desche prum á rejoné Florian Mussner. N salut curt per ladin y spo él ju ite atira sun la storizité di ladins dijan cler che i ladins dl Comelich auda pro i Furlans, zenza tò en conscidrazion y almanco desfarenzié la comunité de La Rocia. Con puecia convinzion àl recordè Fodom, Col y Ampez, olache dal cianton dla sconanza dla cultura ladina él ciamò vegnù fat puech y laudan i ladins de Trent che te chisc ultims agn á fat truep te chest vers ál volù i envié a se mueve, a realisé valch de plu. Da man ciancia: Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent y Luis Durnwalder, president dla jonta de Bulsan.
|
Comun de Urtijei: senteda de comun a vuet
|
|
I conseiers dla SVP y dla Lista Urtijei deserteia la senteda de comun
Al orden dl dí fòvel la projetazion de na zirconvalazion nueva sot chela de Tresval che ne ti scusa nia a la lista Ladins
Enier, ai 9 de setember, é la senteda de comun de Urtijei juda a vuet, al manciova la maioranza. Demé i 3 conseiers dla Lista Ladins che se ova damané la senteda, l ombolt y sie vize, se à prejenté. Duc i autri é restés demez, “sclut ite i assessours che giata n bel assegn de 1.500 euro nec al meis”, desche la lista osserveia.
Adi Demetz, conseier de comun dla lista Ladins a Urtijei.
|
Lites de comun a Bulsan: dantaldut unité
|
|
Les trei unions dla zité cherda a l'unité per les lites de comun
En juebia, ai 15 de setember da les 18.30 tl Rainerum, entreda str. di Capuzineri, enconteda generala di ladins a Bulsan
La presidenta dla Consulta per i problems di ladins tl comun da Bulsan, Dolores Dariz, l president dla Comunanza ladina a Bulsan, Ivan Lezuo, y l president dla Union scritours ladins “Agacìns” (con scagn a Bulsan), Berto Videsott, é dassen sperdus de coche ala va inant la storia dla Ciasa-alberch per studenc y lauranc ladins. La Ciasa é fata, ma ala manacia de ne toché nia plu ai ladins, tantes é les clausoles y condizions metudes souraldut da la Provinzia.
|
Convegn a Selva: i comuns ladins pensa a sie davegnì
|
|
"Al vuel ester plu creta tla identité ladina"
Trei publicazions fej n cheder dla Ladinia tres na lignora de intervistes
N convegn rich de material y d’informazions chel tegnù en mertesc te Sëlva de Gherdeina y organisé da la Jonta de Bulsan deberieda con chela de Trent y de Belun. Al convegn fòvel prejent sibe Durnwalder che Dellai ma ence l assessour dla Region Venet Oscar De Bona. Enteressant l tema dl convegn: “I comuns ladins pensa a sie davegnì” y indiretamenter a sia identité, profescionalité y svilup. La meisa di reladours y dles autorités.
|
Bulsan: raprejentanza politica te comun
|
|
Enconteda per mete endò en pe na lista ladina a Bulsan
per les lites de comun ai 6 de november 2005
En doman da les 18.00 saràl la pruma cherdeda di candidac ladins pro les lites de comun da Bulsan, che vegnirà tegnudes ai 6 de november. Persones nueves che à vedù ite l bujegn de dé na man a salvé cie che al é ciamò meso de podei salvé a livel de lista “Ladins”, che é nasciuda a Bulsan y che à madurì tant de scomenciadives y de propostes per l mond politich ladin. Les ultimes lites comunales a Bulsan é stedes feter per duc i partis na sort de faliment, ma souradut per i ladins.
La Ciasa de comun a Bulsan.
|
Union Generela di Ladins: Costa criticheia Durnwalder
|
|
Costa: an ne mess nia speté i ombolc
Da mete en pe n organism de coordinament aldò dla lege 482/99 soura les provinzies fora pòn pié via atira - La Generela à la esperienza y les massaries
Tl notiziar dla RAI todescia da encuei dadoman (Morgenmagazin) à Michil Costa, president dla Union Generela, critiché l president Durnwalder che ne vuel nia reconesce la Generela y che vuel la scluje fora dal organism souraprovinzial y regional aldò dla lege nazionala 482/99.
|
Politica provinziala: la Svp tegn alaut la tripartizion ladina
|
|
Les vertoles entortes de Durnwalder
... y dla SVP - La Union Generela di Ladins ne à net nia de "privat", ma é de ben publich desche pueces autres
Luis Durnwalder, president dla provinzia, à te sia conferenza stampa da d'isté a Falzes – rejoné ence di ladins. Dit àl de ester inant contra l reconesciment dla Union Generela tl cheder dla lege 482/99. Durnwalder à nominé la Union Generela (UG) “privata”; ma chest ne é daldut nia veir. L’Union Generela di Ladins dles Dolomites é na assoziazion culturala de ben publich. Chilò n’él pa nia de “privat”. Durnwalder dess mo nominé n’assoziazion todescia tant zentreda sun l ben publich dl lingaz y dla cultura!
|
I joufs ladins: Mussner vuel mete su les stanges
|
|
I joufs dolomitans lieia dantaldut les valedes
L plan dla Svp ne tegn net nia cont che i joufs é les vies prinzipales anter les valedes ladines - Contac interladins a paiament tl davegní? - Deguna union ne à protesté enfin a sen
Saré ju i joufs dolomitans al trafich lede y tré ite na sort de daz per passé, chest é l plan dl assessour Mussner che ruva tres endò sun la stampa. El se imagineia enfinamai che les prumes stanges posse vegnì metudes su dl 2007.
L davegní dl trafich anter les valedes ladines, dant vigni jouf na stazion dl daz con stanges dant?
|
La revista nueva dla Academia Europea - tema: l islam
|
|
Union Europea, islam y la Turchia
L ultim numer de "Academia", la revista dla EURAC de Bulsan, trata dles relazions anter la Union Europea y l islam - An pò ence la desçiarié ju
La parola terorism lieien encuei feter automaticamenter a islam, nia empermò da canche al é suzedù i ultims atentac tla metropolitana de Londra. Les pilores dles esplojions, de jent teroriseda a Londra, les mesures de majera segurté te stazions, sun metropolitanes y l fat che an scomencia endò a fé controi ai confins nes fej zaco tema. L pericul che nes manacia é l fondamentalism islamich, díjen.
|
Chest suzédel canche al ne é nia na raprejentanza politica autonoma
Tl mete ju la lege ne él nia plu vegnù tegní cont dla mendranza ladina - La colpa é dla politica SVP
Degugn ne dubiteia che les mendranzes linguistiches sie subiec giuridics de gran emportanza tl sistem autonomistich dla provinzia de Bulsan y dla region Trentin Südtirol. Zenza chestes figures perdessa l’autonomia con l bi-y trilinguism, con l proporz, con les competenzes primares particolares sia fondamenta. Les prumes che à da respeté y sconé les mendranzes é ben la provinzia y la region enstesses che toca da fé les leges, cis cheles plu emportantes, aladò dles poscibeltés y di debujegns dles comunites de mendranza. Carlo Willeit.
|
Convenzion provinzia de Trent - Union Generela
|
|
Trent deida la Union Generela
Enier da seira él vegnù firmé a Trent la convenzion trienala Union Generela-provinzia de Trent - Sostegn a la USC - Trent reconesc ence l ladin standard
 La provinzia de Trent varieia inant con sostegnì les comunités de mendranza. Enier da seira él vegnù sotescrit a Trent la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y la Union Generela di Ladins dles Dolomites, editoura de La Usc di Ladins, slarieda con passa 4.000 copies tl raion dles Dolomites. A chest organ de stampa ti végnel dé l majer peis per tegnì adum y conduje adum la comunité ladina.
|
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
|
|
Trent ti sporj la man a Fodom y a Anpezo
Dellai: l comité di ombolc y valch auter organism pòn y méssen envié via, i ombolc ne mess nia avei na autorisazion dles provinzies per pié via
Na delegazion dla Consulta ladina dla Provinzia de Belun con a cef l president Siro Bigontina Titoto se à enconté ai 14 de messel 2005 tl Palaz dla Provinzia autonoma de Trent con l president dla Provinzia autonoma de Trent Lorenzo Dellai.
|
100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion
|
|
Les 11 teses per na politica linguistica scluj l liber y deura l davegní
L codejel informatif "100 agn Union Ladina" vegn acompagné da 16 de gran tofles che deida visualisé la storia
L codejel “100 agn union di ladins” visualiseia a na maniera scempla la storia dla union di ladins dal 1905 inant y ti dà dantaldut lerch al spirit che la à animeda: la afermazion y la revendicazion dla unité linguistica, culturala y soziala di ladins dles Dolomites.
16 tofles visualiseia la storia dla Union Ladina.
|
|  |
|