|  |
Toponomastica: la lia per i popui manacés tol posizion
|
|
Toponomastica ladina: la provinzia dess na outa scoé dant sia porta
Sce i esonims todesc vegn adorés ofizialmenter, dess ence i esonims ladins vegnì adorés
La Lia per i popui manacés tol su con plajei la proposta de Durnwalder sun la toponomastica ladina pro l convegn metù a jí dal assessorat encuei (20.10.2005) tl hotel Laurin a Bulsan. Ala ti sà endere incompleta y dantaldut de parvenza, ajache la provinzia enstessa ne adora nia dagnora y sciche al auda i toponims ladins. La lia per i popui manacés preia perchel Durnwalder de se festidié che la toponomastica ladina vegne adoreda dlonch: pro les comunicazions dl trafich, pro laours publics, sun tofles y ti parcs naturai.
Jeuf de Frea (gherdeina), Ju de Frara (badiot) o Jouf de Frera (ladin standard)? Ence fora dles valedes dess i toponims ladins vegnì reconescius.
|
Di cultural ladin a Bulsan sun la toponomastica
|
|
Toponomastica ladina, cie regolamentazion?
Convegn dl assessorat, ai 20 de otober a Bulsan - Comiscion paritetica per la toponomastica zenza n raprejentant ladin
"En juebia ai 20 de otober vegniràl tegnì per l terz iade tl Parkhotel Laurin a Bulsan l "di dla cultura ladina". L travert de chesta scomenciadiva é chel de traté tematiches che toca da davejin l grup de rejoneda ladina y che posse ence enteressé i autri grups linguistics." Enscí l comunicat dl assessorat.
Nia dut cie che vegn scrit sun i toponims corespon a la verité.
|
Lege litala nazionala, n sbarament dl 20%
|
|
La lege litala ti assegureia a la Svp la raprejentanza a Roma
Demé partis che arjonj l 20% dles oujes pò tó pert a la repartizion, na lege a mesura SVP - N lim lital enorm per i ladins
La trica dla SVP é passeda, si "scagns" é al segur. Roma se à desmostré da galantom: degun sbarament lital per mendranzes linguistiches o miec demé per certes tla pratica. A mete su les limitazions per les mendranzes él sté rodunt la SVP che dij da laoré per les mendranzes. A livel regional é l sbarament sen enorm, dl 20%. Berlusconi à mazé tres na lege litala nueva per les lites parlamentares 2006, n sistem proporzional con prems de maioranza y lims litai. Degunes oujes de preferenza plu.
|
Lites parlamentares 2006: prelites te Fascia
|
|
Prelites te Fascia per les lites parlamentares 2006
La Union Autonomista Ladina (UAL) sostegn l candidat Romano Prodi dl Ulivo - Bepe Detomas y Luigi Chiocchetti: Ladins tegnon adum, la forza vegn dal grum
 Ai 16 de auril vegnirál tegnù les lites primares (prelites) per designé l candidat premier dla Union che dess ti tó la venta a les lites politiches de chesta aisciuda al zenter-man dreta de Berlusconi. La UAL promuev adum ai raprejentanc dl Ulivo-SVP chestes prelites per sostegnì l candidat Romano Prodi.
La Union Autonomista Ladina cherda i litadours a les prelites. Luigi Chiocchetti y Bepe Detomas ti dà l sostegn a Prodi y vuel arjonje na candidatura ladina.
|
Lites parlamentares 2006 - can n ladin de dert a Roma
|
|
N certl lital ladin regional per les lites parlamentares 2006
Ie ne veide nia ite che la SVP dess avei 6 raprejentanc a Roma y i ladins degugn - Tla provinzia de Bulsan ruva sun l scagn da assessour ladin demé chela persona che la maioranza vuel
de Lois Trebo
Da edemes encà végnel sciampì a Roma anter i partis de maioranza che forma l govern sun na proposta de lege litala nueva. Con chesta volessa Berlusconi salvé sia maioranza da les lites parlamentars che sarà tl 2006. Che chi de man ciancia de Prodi auza la ousc per combate chesta proposta de lege él da capì, ajache aldò di resultac dles ultimes lites provinziales ti la stica l grup de Prodi de cotant a la CdL (Casa delle libertà).
|
Politica comunala te Gherdeina: ejempl Selva y Urtijei
|
|
Coche Ewald Moroder coiona i conseiers de comun
La senteda voluda da la oposizion chérdel ite da les 8.00 da doman y chela dla jonta l dí do a n orar normal da les 16.00, ma zenza l pont volù da la oposizion - La Lista LADINS à encondé na plura a la procura - Ence a Selva comportament anti-democratich
Pro l'ultima senteda de comun te Sëlva à la lista LADINS fat anter l auter la proposta de auzé les indenités per la streda dles rodes y dai ski, de se cruzié dàn n contribut a chi che fej l laour dla restaurazion dles stazions da Daunëi ite te Val y de cialé che duc i conseiers ae la documentazion completa dl comun per podei se enjigné endretura y che i grups dl consei posse ruvé adum te valch salament de comun a rejoné fora anter ei y con i zitadins enteressés chestions plu emportantes che reverda l comun.
L ombolt de Urtijei (Svp) y la lista Urtijei (ex-Verc) ne vuel nia avei sun l orden dl dí la "viabelté sun la streda Tresval" y fej jí a vuet does sentedes dl consei voludes da la oposizion.
|
N daz sun i joufs entourn l Sela
|
|
N daz sun i joufs: chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins
I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch
de Carlo Willeit
Encer l daz via él chiet; al someia na cossa fata fora; n auter ann de beles stazions dl daz y l ann do la vigneta dal dí, da l'edema, dl ann, per duc, ence per i aciasés encer l Sela via. Chi che va vigni di via y ca, chi da les uties y dai emplanc portamont, aministradours y controladours, y valch auter racomané y nia racomané giatará ben sia autorisazion debant.
Messarà tl davegnì i conseiers dla Generela y i ombolc, sce ai vuel se enconté, daurí l tacuin y paié n daz, sce ai vuel jí tla valeda vejina? Mussner vuel mete i contac interladins a paiament.
|
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
|
|
Fascia y Trent met sia cherta sun meisa
per envié via l organism de coordinament aladò dla lege 482/99 - Nia demé ombolc, ma ence les unions culturales dess ester a la pert
Ester àl na paruda da bonacion y da persona saurida l assessour Mussner, ma canche ala se trata de chestions interladines devéntel dur, l "signour no": no al ladin standard, no al reconesciment dla Generela y i joufs vuelel ence saré ju con pedajes y mete i contac interladins a paiament. Ma les regoles de cooperazion interladina ne dess nia demé vegnì detedes da Bulsan, ence Trent se muev. Jí inant unis deberieda tla prospetiva dla convocazion di ombolc di comuns ladins dles Dolomites (7 trentins, 3 beluneisc y 9 aut-atesins) per mete en pe n organism de coordinament dles iniziatives culturales y linguistiches tl spirit dla lege 482/99. Chest é sté l resultat de na reunion tegnuda enseira a Trent anter les majeres ciaries istituzionales de Trent, dantfora l president dla jonta Lorenzo Dellai, i ombolc de Fascia, l president dla Union Generela, l president dl Istitut Ladin de Fascia Mirella Florian, l deputat Giuseppe Detomas, l funzionar diretif Marco Viola y l consiadour Luigi Chiocchetti.
Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins."
|
La SVP laora contra i interesc di ladins a Bulsan
|
|
Mussner: no a la aministrazion dla Ciasa-Alberch da pert di ladins
Minonghes desvalives sun l conzet de raprejentanza ladina - i Ladins da Bulsan vegn da dutes les valedes y refudeia deplen la parzelisazion "Badia-Gherdeina"
La novela, deda tres chisc dis da deplù sfueis da vignidì, che i ladins de Bulsan à endò metù su sia lista, à mescedé su de vigni sort de opinions, dantaldut chela sun la raprejentanza. Valch "fedeliscim" dij clermenter: i ne on nia debujegn de chesta lista, a nos nes bàstel l assessour Mussner y la Svp. L pensier pòn audì da deplù persones. Éla enscì? Deplù fac desmostra che ala ne é nia enscì.
|
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
|
|
Resultac dla enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
“L'econteda é la pruma pera de fondamenta per na bona colaborazion anter i comuns ladins” dij Reolon
La creazion de n organism de raprejentanza per i Ladins entourn l Sela é sté l argoment prinzipal dla enconteda dl President dla Provinzia Durnwalder, dl President dla Provinzia de Trent Dellai, dl President dla Provinzia de Belun Reolon y dl assessour Mussner con i trei ombolc ladins de Fodom, Col Santa Lizia y Cortina, i set ombolc de Fascia, i ot ombolc de Gherdeina y dla Val Badia y l ombolt de Ciastel sciche raprejentant di interesc dles frazions ladines de sie comun. N organism metù adum dai 19 ombolc di comuns ladins dess tl davegnì sourantò la raprejentanza dl grup etnich ladin entourn l Sela.
|
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
|
|
La Generela saluda la enconteda di ombolc
y ala se met a disposizion per colaboré con i ombolc te chi ciamps damprò a si fins statutars
de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela
L Landeshauptmann dla Provinzia de Busan Luis Durnwalder à clamé ite en lunesc che vegn i ombolc dla Ladinia per na enconteda de confront, olache al vegnirà rejoné fora desvalives chestions, anter l auter él prevedù ence de tó dant la lege nazionala nr. 482/99 che rejona apontin de mendranzes linguistiches.
L slogan dla Union Generela da eniann: can pa endò adum?
|
Te comun vàla demé con na lista Ladins
Desplajei per l comportament de Mussner, dla provinzia y dl IPES en cont dla ciasa per i ladins a Bulsan
Al ne é nia d'autres alternatives che mete su na lista Ladins per les lites de comun a Bulsan ai 6 de november 2005. A chesta conclujion ésen ruvés enseira pro l'enconteda metuda a jí da la Comunanza Ladina, da la Consulta ladina y dai Agacins che à cherdé ite la jent ladina a Bulsan. Nia trueps à responù al envit, ma la determinazion de mete en pe la lista LADINS é dant man. A jí sun d'autres listes desche da d'aisciuda vàn sot. En lunesc vegniràl sclarí i detais: finanziament y numer de candidac, 6 segurs enfin a sen. L Consei de Comun de Bulsan. I Ladins ciafia demé de jí ite sce ai é unis.
|
La lege 482/99 - Contegnus
|
|
N organism de coordinament per garantí unité
Pro l organism de coordinament y de proposta aldò dla lege 482/99 se tràtel dantaldut de n organ che promueve la unité de na mendranza
Cie dij pa la lege cheder nazionala n. 482/99 che vegn tres endò trata ca ti ultims dis? Les formulazions tla lege enstessa é tegnudes dret leries. Na outa che al é vegnù individué da la provinzia o da la region l raion de na mendranza (perimetrazion), à les aministrazions comunales, les provinzies, les regions enstesses, i comprensores, ma ence les scoles y les direzions didatiches la facolté de prejenté projec de promozion y de avei n finanziament.
Di fonds dla lege 482/99 se nuzeia dantaldut ence les scoles.
Organism de coordinament y de proposta - n comentar
|
La reforma dla lege litala a livel nazional
|
|
"Chi che ti ciava na fossa ai autri, toma enstesc ite ...."
Con gran spavent protesteia la SVP contra les intenzions de Berlusconi de reformé la lege litala, introdujan n lim lital dl 4% tl proporzional
Per les lites parlamentares dl 2006 volessa Berlusconi mudé ju la lege litala, introdujan n lim lital dl 4%. Protestes da n grum de pertes. Ence la SVP é atira antervegnuda y dij con gran spavent che la reforma dla lege litala é anti-costituzionala y anti-minoritara y che ala fajarà recurs a la Court Costituzionala. Con n lim lital al 4% ne podessa la SVP nia plu se prejenté desche lista autonoma a livel nazional. Ironia dla storia: desche argoment tòlela ence ca la sentenza tres chela che la Lista LADINS à fat tomé la lege litala provinziala dla SVP dl 1998 che vedova tamben dantfora n lim lital per scluje fora i Ladins.
Carlo Willeit à fat dl 1998 recurs a la Court Costituzionala contra la lege litala dla SVP y l'à davagneda.
La sentenza dla Court Costituzionala che à anulé la lege litala dla SVP tla provinzia de Bulsan dl 1998
|
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
|
|
La GJ de Urtijei contra n reconesciment dla Generela
Organism de coordinament y de proposta dess deventé la conferenza di ombolc
 Sun la chestion dl organism de coordinament aldò dla lege nazionala n. 489/99 à encuei ence tout posizion la Generazion Joena (GJ) dla SVP de Urtijei con chestes afermazions: "Te sistems democratics é demé raprejentanc lités legitimés a rejoné a inom dl popul. I raprejentanc dla Union Generela se à damané n reconesciment desche raprejentanza politica di ladins deforavia, zenza legitimatzion democratica, perchel ne àla nia la rejon. Al dess vegnì respeté les regoles democratiches". Baujies dij la Lia per i popui manacés, la Generela ne à mai dit y ghiré de ester na raprejentanza politica.
|
|  |
|