|  |
La streda dla Val Badia: touta de posizion dla LL
|
|
Streda dla Val Badia: finalmenter tla rei dles stredes derturedes
I laours sun la streda dla Val Badia podessa vegnì completés con valch zirconvalazion
Che i laours va inant con la daurida de n trat de streda nueva é dessegur na bela cossa y nes lascia speré da avei na streda dertureda y comededa entiermenter, ence sce al passará via ciamò valch ann. I laours a San Laurenz, l trat dant Lungega y Punt de Fer é i plu emportanc, ma la opera podessa vegnì completeda con d'autri mioramonc desche con valch zirconvalazion.
Una dles prumes does galeries daurides al trafich chest meis.
|
Referendum per mudé provinzia y region
|
|
La maioranza di zitadins tl comun de Lamon vuel jí con Trent
Na cogola ciauda per l Parlament a Roma
L referendum vegnù tegnù ai 30 de otober 2005 tl pice comun beluneis de Lamon (al é anter Pedavena y Castello Tesino puech dancialà da la Valsugana) à fat levé su bendebot de stuep nia demé tl Venet, ma a livel nazional L fat che la gran maioranza di abitanc de Lamon à dit cler de volei jì pro Trent, vuel dì che ei é stufs da sté tla region Venet, ajache ai é dagnora vegnus tratés mel.
|
Wo eine Mehrheit eine Minderheit assimilieren will
Meine Muttersprache beherrsche ich – so halbwegs. Denn lernen musste ich sie allein, autodidaktisch. In der Schule habe ich meine Sprache nicht gelernt. Wie alle Angehörige der ladinischen Minderheit lernte ich in der Schule die Sprache in einem völlig unzureichenden Ausmaß. Eine Wochenstunde für die Muttersprache war das große Privileg des viel gelobten „Minderheitenschutzes“, das den Ladinern in Südtirol zuteil wurde.
|
Moviment Politich Ladins: reunion generala a Selva
|
|
Duc a una contra n daz sun i joufs
Lista LADINS ence a una de sostegnì n referendum per cie che reverda n daz sun i joufs dolomitics
La neif y les burtes stredes ne à nia sprigolé la jent che é ruveda da Gherdeina, Badia y Bulsan a la reunion anuala dl M.P. LADINS dan a Sëlva. L vizepresident Trebo Hans y l coordinadour Lois Castlunger à podú saludé na bela cumpeida de prejenc analisan daldò la situazion dl moviment.
|
Reunion generala dla Moviment Politich Ladins
|
|
I LADINS dij no a la scluta di joufs dolomitics
En chesta sabeda reunion generala a Selva, da les 15.00 tla sala de calonia
La reunion generala dl moviment politich LADINS, en sabeda, ai 26, da les 15 te calonia de Selva, à dui temesc zentrai sun l program: la scluta o l daz sun i joufs dolomitics y l sistem nuef da lité l parlament talian en auter ann da d'aisciuda.
|
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
|
|
Nost fin mess ester chel dla unité ladina
Propostes y aodanzes ai 18 ombolc di comuns ladins y a dutes les istituzions y forzes politiches, culturales y economiches ladines
La Comunanza Ladina a Bulsan veid tla enconteda di ombolc ladins dles cinch valedes na bona scomenciadiva che conferma y sotrisseia i liams storics, culturai y linguistics anter les cinch valedes ladines, che dess daidé pro, adum con les lies y les istituzions ladines, crié sinergies y na mioura colaborazion interladina. La Comunanza se augureia te chest contest che les desvalivanzes anter ladins vegne eliminedes per ruvé a na plena y definitiva parité.
Ivan Lezuo, l president.
|
100 agn Union Ladina: festa a Dispruch
|
|
La festa é passeda, sen méssen laoré
Discuscion con oms politics entourn meisa - Deiaco (SVP) se aoda che l comité di ombolc se enconte almanco un n iade al meis - Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica
En juebia domesdì ai 10 de november 05 él sté a Dispruch gran festa per i Ladins. Al é vegnù recordé te deplù referac i 100 agn dla nasciuda dla “Union Ladina” fora Dispruch. Discuscions à mostré su les vedudes desvalives sun l davegnì y la posizion dla Generela.
|
Referat dl dr. Lois Trebo en gaujion di 100 agn Union Ladina
|
|
"Reichen die Schutzmaßnahmen für die Ladiner? Meine Antwort ist ein klares Nein"
100 Union Ladina a Dispruch - referat tegnù da dr. Lois Trebo
Vortrag von Dr. Lois Trebo aus Badia/Abtei anläßlich der Feier „ 100 Jahre Uniun Generela di Ladins dla Dolomites“ im Festsaal des Tiroler Landhauses in Desproch / Innsbruck am 10. November 2005.
Dr. Lois Trebo
|
Touta de posizion dla lista LADINS sun les lites comunales
|
|
Mueia per l sclet resultat lital
An spera che l bon raport con l ombolt nuef de Bulsan Luigi Spagnolli vae inant
Al é dassen da avei la mueia che i Ladins ne fej nia plu pert dl Consei de comun de Bulsan do 15 agn de prejenza y de bon laour. La lita de n ladin sun la lista di Verc é na picera consolazion conscidran la cualité dla persona de Helmut Moroder, ma la desferenza anter na lista ladina y n ladin de na autra lista é grana.
|
Lites comunales 2005 a Bulsan: lista LADINS ne ruva nia ite
|
|
Al ne é nia sté meso de ouje plata
N capitul se scluj - La Consulta per i problems ladins sen metuda en discuscion
Al ne é nia plu sté meso de ouje plata do les lites de chesta aisciuda. La lista LADINS a Bulsan ne ti l'à nia fata con 169 oujes de lista; piec ciamò la cumpeida de oujes se à ciamò n iade feter smesé do les ultimes lites comunales dl 2000. 15 agn de prejenza tl Consei de Comun de Bulsan va enscì a fin. A nia ne à jové ti recordé ai litadours con cenc de letres les arjontes dla lista: la Consulta per i problems ladins y la Ciasa Alberch y e.i.
Do 15 agn degun raprejentant plu.
|
Dispruch: 100 agn Union Ladina
|
|
Referac y na meisa torona con raprejentanc politics
La Generela recorda en juebia, ai 10 de november, i 100 agn dla Union Ladina a Dispruch
La "kermesse" dles manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina ruva sen a Dispruch, la senta dla nascenza dla Union. L depliant dl program veid dantfora 4 referac persoura i ladins, sia storia y sia coscienza y dantaldut n cogol de autorités politiches che tolarà pert. Cie mienen pa de arjonje? L bel aveniment dla Union, frut di joegn é destiné a morì, toma encuei tla gran unfataria.
Dispruch con l flum Inn. Da chesta zité él pié via dl 1905 la pruma union ladina.
|
Bulsan: capoluech dla provinzia
|
|
Bulsan dess ti dè deplù lerch ai ladins
Jent che vegn a sté y a vive a Bulsan dess podei tegnì pro sia identité ence soura les generazions
Chisc dis àn podù lieje les statistiches revardantes la prejenza di extracomunitars chilò te Südtirol. L slogan: "Al é plu extracomunitars che ladins" é oramai na realté. Dut adum é i extracomunitars passa 22.000.
|
Devers les lites comunales a Bulsan
|
|
Miec ester raprejentés per podei dì la sia
Devers les lites comunales ai 6 de november 2005: Seira con i candidac dla lista LADINS, Luigi Spagnolli, Bepe Detomas y Carlo Willeit a Bulsan
"Tles ultimes 3 legislatures onse arjont truep: na consulta per i problems ladins con personal a temp plen, sostegns a les assoziazions ladines a Bulsan y dantaldut la Ciasa Alberch per i ladins da les valedes che vegn a Bulsan a studié y a laoré. Zenza na raprejentanza ladina tl Consei fóssel dret rie, sce nia imposcibel porté inant ghiranzes a ben di ladins" à dit Dolores Dariz enseira en ocajion dla reunion litala en previjion dles lites comunales tla zité de Bulsan ai 6 de november.
Dolores Dariz y Walter Enrich entratant la prejentazion dl program dla lista.
|
Veles comunales a Bulsan ai 6 de november 2005
|
|
Raprejentanza te consei de comun a Bulsan: n moment zite
En juebia, ai 27 de otober 2005, da les 20.00 prejentazion dla lista tl salf dl Rainerum
Al vegn comuniché che l comité per les lites comunales de Bulsan met a jí per en juebia seira, ai 27 de otober 2005, da les 20.00 inant tl Rainerum na seira ladina con poscibelté de parché: entreda di auti da Via Cappuccini. Al ciantarà l trio Göma da San Martin. Anter na ciantia y l'autra podaràn audi valch pensier y en valgunes racomanazions dai candidac dla lista ladins per les lites de comun. Na ocajion per avei n contat diret con ei y conesce y souradut per i encorajé y ti damané n consei.
L cuartet Göma, l pice jouf con viadedò Pütia.
|
Toponomastica: la soluzion é l compromis
|
|
Toponomastica: la minonga di esperc
I esperc dij: al dess gní metù en pe na comiscion interladina per la toponomastica y gní adoré l ladin standard
N comentar: i organisadours contra entrames les propostes
En juebia passeda a Bulsan al di dla cultura ladina él vegnù rejoné chesta outa de toponomastica ladina. Cie soluzions pa? An à podù audí trei referac enteressanc fac da esperc dla materia. Al à metù man l ex-toponomast dla provinzia, dr. Cristian Kollmann, persoura l tema "toponomastica, ciuna la soluzion per Südtirol?", fajan dantfora n cheder storich dla legislazion fascista enfin al statut de autonomia.
I turisc' essa propi plu gen originalité tla toponomastica y nia chi cheriés dal turism.
|
|  |
|