|  |
Lites europeiches: candidat Svp a La Plie de Fodom
|
|
Lites europeiches: per na reunificazion di ladins pro Sudtirol
Karl Zeller y Herbert Dorfmann se dij clermenter a una de arjonje na reunificazion de Ampez, Col y Fodom pro la provinzia de Bulsan
Enseira él sté a La Plie de Fodom y via en Ampez na enconteda per les lites europeiches anter l candidat dla SVP dr. Herbert Dorfmann y l raprejentant dla SVP tla ciamena di deputés a Roma Dr. Karl Zeller con la popolazion y member dla comiscion per afars costituzionai. Per les lites europeiches é ence i comuns da Souramont tl certl lital "nord-est" che ti dà la poscibelté da lité i medems partis che nos.
Da man ciancia: Siro Bigontina, l parlamentar Karl Zeller y l candidat Svp per les lites europeiches Herbert Dorfmann
|
Daz sun i joufs de Frera y Sela
|
|
N no cler al daz sun i joufs de Frera y Sela!
Eventualmenter déssel vegnì restrent l trafich motorisé che gaujeia les maioures fueres
Nosta bela tera ladina é abiteda da milesc de agn. Te chest ultim secul se àl mudé daspavent truep per cie che reverda l svilup y la maniera de vive.
Entratant él ence vegnù costruì stredes empede i trois. Sen ròdel bele die la ousc y i plans de mete su n daz sun l jouf de Frera. El intenzion de desfé la comunicazion y la colaborazion anter does y plu valedes ladines?
|
Les domandes de Albert Pizzinini al assessour Florian Mussner
|
|
Albert Pizzinini a Florian Mussner: "Deideste destizé o da tizé l fuech?"
Tles "stritaries" de natura etnica tles ultimes edemes te Sudtirol ne à l assessour aladò de Pizzinini nia tout ite na posizion clera
Albert Pizzinini, president nuef de Ladins Dolomites, criticheia dassen la posizion touta ite dal assessour Florian Mussner tles chestions de natura etnica debatudes te chestes ultimes edemes tla provinzia de Bulsan, dijan che "do che l obmann nuef dla SVP, Richard Theiner, à empié l fuech sun la chestion
etnica te Sudtirol con sies declarazions l dì dla nomina a obmann nuef y dedò che l president dla Jonta Provinziala, Luis Durnwalder, à prové da destudé l fuech à ence Florian Mussner tout posizion. Chilò copieia l assessour Florian Mussner la posizion de Ladins Dolomites che te si comunicac stampa à auzé fora i Ladins sciche ejempl de convivenza anter i grups linguistics. Davia che l partì che al raprejenteia ne é nia sté massa cler ti fac sun la chestion envieia Ladins Dolomites l assessour Mussner a tò posizion sun chisc argomenc". Pizzinini ti fej sen n valgunes domandes al assessour: "Deidel apajé via les stritaries etniches o deidel a les enflé su?" L assessour Florian Mussner
|
L pamflet de Othmar Moroder
|
|
Othmar Moroder logheneia dut
Othmar Moroder. "Ladin?": ein Begriff zweifelhaften Ursprungs (na definizion de origines dubiouses)
Aladò dles paroles dantfora à la compagnia de scizeri de Urtijei raté n referat dl ddr. Othmar Moroder dal titul "Umfeld, Landschaft, Natur und Sprache = Identitaet, Ladin wohin?" scrit per todesch, tant enteressant che ai l à publiché te n sfuei da partì fora. Al se trata de na recoiuda de astrusités che an se fajarà ben ert da nen enconté enzaul na seconda. Al vegn nié n "lingaz ladin" y na "unité culturala" ladina. Othmar Moroder ne é nia demé l autour dl sfuei di scizeri de Urtijei, ma mindicé ence colaboradour dl Istitut di neo-ladins dl Beluneis a Borcia. Entratant l referendum da souramont ti àl dé conseis al comité anti-referendar de Ernesto Majoni, diretour dl istitut, per tegnì dancialà les "zerissene Seelen" (les animes zaredes) de Ampez.
|
Moviment Politich Ladins Dolomites peia via da nuef
|
|
Albert Pizzinini, president nuef de LADINS DOLOMITES
Vize-president é Lukas Plancker - Statut nuef, sen peia endò via l laour politich organisé
 Enseira, ai 8 de mei, él tomé a Colfosch la dezijion per n renovament dl Moviment politich LADINS DOLOMITES. An à tout la dezijion de varié inant y de ne se destudé nia via, enceben che con entourn n 20% dles oujes "ladines" da les ultimes lites provinziales dl 2008 fòven romagnus dassen do les aspetatives litales. La situazion politica encuei se ghira endere che al side n contrapeis y n partì politich che tole posizion sun les chestions de enteres di ladins che se prejenteia damprovia. Y te 4 agn, sce la Svp perd la maioranza politica ence tl consei, podéssel se daurì scenars nuefs.
A man ciancia: Dr. Albert Pizzinini, La Ila, nasciù ai 05.06.1976 a San Ciana, da La Ila, atualmenter a Persenon. De profescion dotour comerzialist y revisour di conc. Al ensegna economia aziendala al ITC de Urtijei. A man dreta: Dr. Lukas Plancker de Selva/Gherdeina, de profescion avocat.
|
LADINS DOLOMITES: reunion generala a Colfosch
|
|
Reunion generala de LADINS DOLOMITES
En vender seira, 8 de mei, da les 18.00 tla Ciasa dla cultura "Tita Alton" a Colfosch
L moviment politich LADINS DOLOMITES tegn en vender seira, ai 8 de mei da les 18.00, tla Ciasa dla Cultura "Tita Alton" a Colfosch sia reunion costituenta. Dantfora sporajà l president, Adi Demetz, n salut y dedò végnel tegnù relazions curtes da pert de deplù referenc. La reunion vegn scluta ju con la lita dl diretif y dl president nuef dl moviment.
|
Marco Pizzinini: provinzia ladina y les paroles de Durnwalder
|
|
No a na provinzia, ma scì a la reunificazion con Bulsan!
La minonga de Durnwalder sun i ladins da souramont é faleda - Demé unis pò i ladins souravive
L foliet “Alto Adige” di 15 d’auril scriv dla proposta che l moviment “Autonomia ladina Dolomites” ti à fat al president dla Provinzia de Bulsan dr. Luis Durnwalder en cont dla istituzion de na fantomatica ”Provinzia ladina”. Per evité vigni sort de speculazions, vuel l’Union Generela di Ladins dles Dolomties lascé al savei ciamò n iade sia posizion sun chest argoment, che é: reunificazion di Ladins tiroleisc (les cinch valedes storiches de Badia, Gherdëina, Fascia, Fodom y Anpezo) tla Region Trentin-Südtirol tres la reanescion di trei comuns de Anpezo, Fodom y Col a la Provinzia de Bulsan. Chesta (y demé chesta) é steda la domanda dl referendum di 28-29 d’otober 2007, y demé chesta é la posizion che la UGLD sostegn.
Dr. Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.
|
Lites europeiches 2009: Christoph Perathoner
|
|
Deguna ousc a Cristoph Perathoner!
L candidat ladin dla Svp per les lites europeiches se à caraterisé dantaldut tres na politica contra la union di ladins dlonch y tres
Christoph Perathoner vegn sen festejé da pert dla Svp sciche candidat ladin per les lites europeiches de chest ann (jugn 2009) y al se autodeclareia "profi", dantaldut te chestions de mendranza. Ma al é n valgunes de bones rejons per ne ti dé nia nosta ousc y net degun sostegn. Enceben che al se ae profilé con n valgunes publicazions scientifiches sun i ladins, anter chestes ence sia tesa de laurea, méssen constaté che al filé chesta acia plutost sciche trampolin politich che de convinzion o de vijions de politica taieda pro sun i debujegns spezifics de na "mendranza ladina". Les does gaujes prinzipales per ne ti dé nia nosta ousc é: 1. Sia posizion agressiva contra l referendum da souramont dl 2007. Perathoner sostegniva la posizion contrara dl assessour Florian Mussner contra les bries referendares y à enstes amonì si amisc de partì de se astegnì da vigni forma de sostegn publich. 2. Da tres la desmeina Perathoner con sia vera al ladin standard o dolomitan con toutes de posizion contrares y entortes, p.ej. sia classificazion assurda de "Kunstsprache".
Christoph Perathoner, l candidat dla Svp.
|
N comentar a 6 meisc do les lites
|
|
La situazion politica di ladins te Sudtirol ne é nia la mioura
Cie nen él pa dles empermetudes fates da les ultimes lites - Dut se brodola inant unfat - I ladins messessa laoré plu autonomamenter che ti sauté do a la Svp
Canche al vegn rejoné de chestions desvalives anter i grups etnics de Südtirol, ruvonse tres endò a n pont, olache i son te dificoltés. Al jissa tres debujegn de valch danuef y de na bela cumpeida de mesi finanziars che i partis politics posse mostré su a la jent en general. Autramenter pro i ladins: trueps dij che nosta popolazion ladina à bele dut y che al ne nes fala pu nia. I messe scrive, che la situazion é ben cotant autramenter.
|
Politica 2009: pié via danuef
|
|
Unité ladina 2009: tla provinzia de Bulsan na gran insciautrida tres les lites
I svilups politics y aministratifs te Fascia nes desmostra che ala podessa ence jì autramenter
Sce l ann 2008 se à daurì con truepes speranzes nueves do l referendum da souramont, se à l ann 2008 sclut ju con n resultat politich dassen desplajoul tla provinzia de Bulsan, olàche l moviment politich ladin autonom, a desvalivanza de Trent, ne à nia abù chel suzes lital che an se aspetova. Empede n aument demé n consens de entourn al 18 % tles does valedes ladines, con trend juvers. La speranza de na mendranza ladina renforzeda y plu coscienta a livel regional se à enscì desfanté te n "nia". A Bulsan ne saràl enscì plu degugn che tegnirà sun valch dert particolar di ladins, la reforma dla lege litala dantfora.
|
Luigi Chiocchetti: develpai litadoures y litadours
|
|
Luigi Chiocchetti: ston adum per avei plu peis!
La deventa dla UAL pro les lites provinziales de Trent y la proscima legislatura
I svilups politics te Fascia, la deventa dla UAL (Union Autonomista Ladina) pro les lites provinziales 2008, la creazion dl Comun General de Fascia, l certl lital rejona cler: te Fascia ésen politicamenter n vare plu inant che tla provinzia de Bulsan. I ladins de Fascia pò se raprejenté autonomamenter tres n sie partì y i fascians podova enfinamai lité sie raprejentant dret democraticamenter anter does listes con passa 70 candidac. L conseier provinzial Luigi Chiocchetti tol posizion do l suzes lital dla UAL y met dant sies vijions per i agn che vegn.
|
Referedars da suramont enconta raprejentanc europeics
|
|
I comuns referendars chier aiut ence a livel europeich
I Ladins rejona dant l Intergrup per les mendranzes tradizionales dl Parlament Europeich
Na delegazion de Ladins dl Südtirol y de Souramont (Fodom, Col y Anpezo) à vijité ai 20 de november 2008 l Grup interfrazional per les mendranzes tradizionales dl Parlament Europeich per ti prejenté y splighé les aspirazions de reunificazion con l Südtirol che i trei comuns ladins dla provinzia de Belun à.
A la fin d’otober 2007 à i trei comuns de Anpezo, Col S. Luzia y Fodom, che é dl 1923 vegnus destachés dal Südtirol y sourandés a la region Venet, declaré te na maniera clera tres n referendum davagné con prest 80 % dles oujes de volei endò vegnì reunifichés con la provinzia autonoma de Bulsan/Südtirol.
Foto, da man ciancia: Nani Pellegrini, Sepp Kusstatscher (euro-parlamentar di Verc), Paul Videsott, Siro Bigontina, Csaba Tabajdi (President dl Intercomité per les mendranzes tradizionales dl Parlament Euroepich / Ungheria / Sozialdemoctrac), Michl Ebner (member dl Parlament Euroepich dl Südtirol / Co- President dl Intercomité per les mendranzes tradizionales dl Parlament Europeich / Partit Popolar)m Christoph Pan (diretour dl Südtiroler Volksgruppeninstitut), Sógor Csaba (member dl Parlament Euroepich / Ungareisc tla Romania / Partit Popolar), Daniela Templari y Elsa Zardini.
|
La renunzia a la vize-presidenza ladina tl consei provinzial de Bulsan
|
|
Degun ladin desche vize-president dl consei
Ajache al ne é nia 2 raprejentanc ladins - Les conseguenzes dassen negatives dl resultat lital tles valedes ladines de Badia y Gherdeina
Encuei onse abù la pruma desmostrazion dles conseguenzes dassen negatives dles litazions tles valedes ladines. Florian Mussner à renunzié a la enciaria de vize-presidenza dl consei che ti speta a n ladin. N secont raprejentant ladin tl consei ne él nia, sceben che n ladin essa l dert de corì chesta enciaria. A Mussner ti vegniràl plu dessegur endò sourandé l assessorat ai laours publics y scola y cultura ladina. Sciche president él vegnù lité, con apeina 20 oujes sun 35, Dieter Steger (Svp) y provisoriamenter Barbara Repetto (PD) con la maioranza minima de 18 oujes desche vize-presidenta taliana. Bele al scomenciament dla legislatura, pro la pruma senteda dl consei, veiden enscì che la vela de n secont raprejentant (de Ladins Dolomites) essa podù jié na funzion zentrala de aodla pro la stadiera politica, ti dan gran visibelté a la mendranza ladina, eventualmenter ence stan da la pert dla Svp che essa abù demé 17 scagns tl consei, empede 18 da sen che ti assegureia na maioranza dret angosta de 1 n scagn.
|
Lites provinziales 2008: n comentar de Carlo Willeit
|
|
Ladins segurs de sé enstesc o arbandonés da sé enstesc
Al se prospeteia n davegnì melsegur - Na odleda a Fascia nes dij cler olàche ala fala tla provinzia de Bulsan
de Carlo Willeit
Chiet, do les lites. Temp da pensé do ai fai, a les gaujes dla perduda de LADINS DOLOMITES. Lista nia plajoula, propaganda massa debla, destacheda dai meric y dai fai di temps passés, Souramont nia tant benvedù, contribuc, stredes, gares…, chestes y de autres gaujes vegn analisedes. Dutes arà valch de veir, ma la unica plu segura y plu emportanta é la mancianza de creta di ladins te sies forzes politiches, te sé enstesc; enscì ài renunzié a n secont sie raprejentant te Consei Provinzial. Na odleda a les lites te Fascia nes dij cler, te cie posizion che i son a Bulsan: 8000 ladins fascians pò se empermete does listes ladines con n raprejentant lité da ei, 20.000 ladins a Bulsan ne se en chier fora y ne se en liteia enstesc nience un.
|
Lites provinziales 2008: l troi tla dependenza
|
|
Auter che contradizions!
Do l program de Jent Ladins Dolomites fòvel de gran vijions - Baudi à i litadours chirì fora endò l troi tla dependenza
de Ivan Lezuo
Al ti vegn sen trat dant ai Amisc dla Ladinia contradizions y mancianza de vijions (da pert dl assessour Florian Mussner te na intervista tla Usc di Ladins, ndr). Sce an se essa tout n puech plu dlaorela per se dé ju con l program y con l laour di Amisc, éssen evité de fé critiches tant superfiziales.
|
|  |
|