|  |
Moviment Politich Ladins: lites, na situazion giuridica ria
|
|
Lites parlamentares 2006, degun certl lital ladin
Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partí - Informazion regolara tl davegnì
En juebia ai 9 de fauré s’ à enconté na deseina de colaboradours/res dl Moviment Politich Ladins a Calfosch per rejoné dant daldut dles lites politiches d’auril 2006 Carlo Willeit à splighé les regoles nueves per les lites politiches de chest’aisciuda: Per la lita dl Parlament él prevedù l sistem proporzional, olà che l litadour pò demé lité la lista dl partì, ma al ne pò nia dé sia preferenza a 1 o plu candidac. Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partì.
|
Lites parlamentares: la SVP met su Paula Bioc
|
|
Paula Bioc sun lista per les parlamentares
Bioc: "Die SVP sollte uns ernst nehmen, sonst gehen wir"
Die SVP-Ladina freut sich über die Bestellung von Paola Bioc Gasser als Kandidatin für den 5. Platz auf der SVP-Liste für die Abgeordnetenkammer. „Ich betrachte dieses Ergebnis als äußerst erfreulich und als eine Stärkung der ladinischen Volksgruppe durch die SVP im Lande“, stellt Bürgermeister Pepi Dejaco in Vertretung der Ladiner in der SVP fest. Paula Bioc Gasser habe in den letzten Jahren pragmatische Sichtweise, Geradlinigkeit und ein großes Maß an Professionalität an den Tag gelegt. Die Aufgabe, die vor ihr liege, sei sicher nicht einfach, aber sie werde die Herausforderung in ihrer sachlichen Art gut meistern“, meint Parteiobmannstellvertreter Pepi Dejaco weiter. Foto: Paula Bioc.
|
Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
|
|
Enconteda retoura dla université y Consei dl Istitut MdR
Deguna parola sun l ladin standard - Al resta demé per fé bleita- De concret ne él dutaorela feter nia, dut mess empermó se svilupé
Valch sofl nuef, n vent che vegn da lassù ju y no da lavia ca. Chest à volù dì la enconteda dla retoura dla Université da Bulsan, Rita Franceschini, con l Consei dl Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" (MdR) en vender domesdì, ai trei de fauré, tla senta dl Istitut. L tema é sté chel dla colaborazion anter Université, souraldut la filiala de Persenon, y l Istitut. Daverta y interesseda la retoura.
|
I ombolc ladins sun la streda dl oportunism y conformism
dla tripartizion te trei provinzies, dla despartizion te doi stac y a la fin dla dedruta dla mendranza ladina - Chest é cie che oramai duc i ombolc de Badia y de Gherdeina à firmé
n comentar de Mateo Taibon
Ence trueps ombolc ladins à sotescrit la petizion di scizeri per che la Austria feje n referiment al dert de autodeterminazion de Südtirol en gaujion dla novelazion dla Costituzion. Zenza damané i conseis de comun, y chesta é demé la debleza democratica. I ombolc á firmé sciche ombolc – sciche tai ései elenchés – zenza chela consultazion che vigni democrazia se damana. Chest basta per evidenzié che an é sun la streda faleda, che l troi dla petizion é stort. Fossa chesta la democrazia dl davegnì giust y tl respet di derc de duc? Dessegur nia! L argoment é chel dla prescia. Vertoles.
-
|
Ciarencia: na situazion nia da creie
|
|
"Tla Ciarencia àn sen l messia"
Depierpul che an drama ite groviamenter sun la mendranza slovena tl'Austria, fej rodé l President dl Parlament Andreas Kohl na petizion ti comuns de Südtirol per mete ite na passaja tla Costituzion austriaca che feje referiment a les mendranzes todescia y ladina te Südtirol
L chef di sozialdemocrac dl'Austria, Alfred Gusenbauer, ova dejout polemiches con n'esternaziun sun Jörg Haider, estremist nazionalist che é Landeshauptmann dla Ciarencia. Haider é demé plu lede, enscì Gusenbauer, ajache an à tl'Austria la psichiatria daverta. Les critiches é stedes dret dures - da pert dal BZÖ, l partì de Haider, y ence da pert dla ÖVP, partì che forma con l BZÖ la coalizion de govern tl'Austria.
Jörg Haider: "Vor 2000 Jahren ist einer auferstanden und hat den Grabstein verrückt. Heute findet sich ein Landeshauptmann, der die Ortstafeln verrückt." (Dant 2000 agn él ressorì y à brodolé demez la pera de fossa. Encuei giàten n "Landeshauptmann" che sposteia les tofles").
|
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
|
|
Ciarencia: i slovens romagn zenza sies rejons
La chestion bizara dles tofles bilinghes tla Ciarencia - Na sentenza dla Court Costituzionala ne vegn nia respeteda - Ence te Südtirol ne vegn la toponomastica ladina nia dlonch respeteda
 L nazionalism con la benediscion dla ÖVP (Österreichische Volkspartei). Nience la costituzion ne vegn respeteda: L’Austria é dassen nazionalista con sies mendranzes, scialdi plu nazionalista che la Talia con les sies, ma la SVP é apeina bona da articulé na parola nience de “critica”, ma de “dejaprovazion”: can che l nazionalism é todesch, val ben, y i derc dles mendranzes vel demé per chi che rejona todesch.
Foto a manciancia: entratant na protesta de chisc dis.
Foto a man dreta: Haider dij ne ester nia competent - can che ala va da mete su tofles bilinguales. Competent se séntel can che ala va ta les tó demez (ence sce ales vegn scrites dant da la Court costituzionala): la demontaja comaneda da Haider per tó ju na tofla bilinguala a Vellach/Bela.
|
Reclam turistich o souraventa etnica ence tres la prejentazion deforavia
|
|
Christoph Engl, diretour dla SMG dess vegnì desclamé
Chest se damana la assessoura taliana Luisa Gnecchi, ajache al desmostra puecia sensibelté per la realté plurilinga provinziala
Tla discuscion sun les enciaries emportantes de direzion tla provinzia de Bulsan, partides su anter todesc y talians, à la assessoura Luisa Gnecchi damané dantenier sun l Alto Adige che l diretour dla "Südtiroler Marketing-Gesellschaft - SMG", Christoph Engl, vegne desclamé da la enciaria da diretour. Ala ghira che al vegne remplazé tres n talian, ajache al desmostra true massa puecia sensibelté te sia politica de marketing turistich, volan mazé tres dlonch, ence sun l marcé talian, la dizion todescia "Südtirol". I talians se para y ti fej da plumac ence ai ladins.
Christoph Engl, l diretour dla SMG. Dessoura l marcl soul che ne plej nia.
|
Souramont: speranzes nueves con la lege 482/99
|
|
L 2006: saràl pa chest n bon ann?
Trueps é stés i projec finanziés tres la lege 482/99 tai comuns ladins da Souramont
Comentar: Sce l ann 2005 é sté chel dles manifestazions a recordanza di 100 agn dla Union Ladina, spo se aoden che l 2006 sie chel dla enaudazion y atuazion dla lege 482/99, realisan n bon iade l comité de coordinament vedù dantfora da la lege per coordiné i programs de atuazion interprovinziala. Al fossa n vare concret inant, devers de n dialogh nuef, de na miour conescenza interladina, de n liam fat de cosses, de propostes, ma souradut podéssel pié via l rejonament de na mendranza lieda adum, ence sce dal cianton giuridich-aministratif éla dutaorela spidiceda su. |
L ann che i on apeina saré ite é sté teis de avenimenc che à segné y segnarà l davegnì dla cultura ladina tai trei comuns ladins da souramont. An à scomencé de fauré con l’inaugurazion dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, ja Col. Na tapa fondamentala per ti dé dignité y ufizialité a l’identité ladina, daite y defora dai confins di trei comuns ladins storics. |
|
L 2005 va a piz: les beles pertes y cheles plu desplajoules
|
|
L ann 2005: les beles pertes y cheles redouses
N ressumé y aodanzes de Lois Trebo sun chisc argomenc:
Sourastant nuef dla Union Generela y manifestazions giubilares, conseis nuefs di comuns, dla consulta ladina, dal Istitut Ladin; Durnwalder à cherdé ite i ombolc ladins, Di dal partì, dla Ciantia Ladina, Ladiniatour, enconteda dai jornalisc' ladins, Istitut Ladin "Cesa de Jan".
|
Rumantsch Grischun y Ladin Standard - doi svilups desvalifs
|
|
Ladin standard: Intendenza ladina á la bocia sareda
Ti Grijons él bele gran discuscion sun la introduzion te scola - Les istituzions ladines l boicoteia depierpul, fej desche nia ne fossa
Sce la Union di maestri dla Surselva se declareia, desche an á podù lieje, clermenter y ativamenter per l Rumantsch Grischun (RG) ence te scola, spo él d'autri raions rumanc plulere decontra y n valgugn ence dassen decontra, anter chisc i maestri dl paisc de Schlarigna (tla Engiadina) che defen de vigni vers y con manifestazions sie idiom "l puter". Che duc ne sie nia a una él saurì da entene, ma almanco él discuscion, nia demé anter les unions di maestri de valeda, ma enfinamai pro la "Conferenza generala ladina" (CGL), tegnuda a Sent, á abú l tema dl Rumantsch Grischun bendebot de resson.
Roland Verra, ladin standard degun tema tla Intendenza a les scoles ladines.
|
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
|
|
La sburla gnirà da souramont
Truepes speranzes vegn metudes tla lege 482/99 y ti ladins da Souramont y fascians
Tla plata dl iade da denant (Alto Adige y noeles.net) fova l referendum tema zentral, tema envié via da Lois Trebo. An podova lieje sia minonga y chela de d'autres does persones. Les minonghes va bendebot endalauter. Truep depen dal cianton de veduda. Al desplej messei l dí: la storia conta plu puech, ala é na maestra zenza scolés.
|
Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
|
|
Referendum a souramont: sen nia l dret moment
Paolo Frena, ombolt de Col: les rejons de Lamon fova dantaldut finanziares, les nostes dantaldut storiches
Do l caje de Lamon, l pice paisc soura Feltre, che à lité a gran maioranza te n referendum popolar de volei passé con l Trentin, él endò de atualité ence la vedla chestion di trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Ampez. Éla ciamò viva la volonté de jì adum a les autres vals ladines delà dai joufs? Él i temps madurs, do chel che é suzedù a Lamon, per se damané n referendum y avei, sce al essa da davagné l “sci”, na prospetiva daverta de passé via a la provinzia de Bulsan?
La majera vueia de n referendum per mudé provinzia encónten a Cortina d'Ampez, tl grem dla Union di Ladins.
|
Ressoluzion dl MP LADINS a revert n daz o la scluta di joufs
|
|
No a la scluta di joufs, no a n daz
Ressoluzion deda pro en gaujion dla reunion generala dl Moviment Politich Ladins ai 26 de november 2005 a Selva
Natura: les stredes di joufs é l meso plu emportant de comunicazion anter les valedes y per la comunité culturala y sozio-ecunomica che viv tl raion entourn l Sela;
- funzion: les stredes di joufs mess resté davertes coche infrastrutures y servisc publics per:
les relazions personales, de familia, de raport interpersonal, de scola y formazion, de laour, de colaorazion culturala y soziala, de svilup dl’economia locala tl raport con les regions entournvia, de sport y de aorelacurta;
-
- Les prescions dla SVP per scluje i joufs entourn l Sela deventa tres maioures, dantaldut a livel comunal. Selva y Corvara é sun l our de dé pro. Sun la foto: l massif podoul da oláche al peia via a steila les valedes ladines, vignuna te na autra direzion.
|
Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
|
|
Tirol ne é nia sinonim de todesch
L faliment dl pre-referendum dl 1991 ta Fodom - Ma chel che conta é la unificazion di ladins
Chel che é suzedù a Lamon à endò descedé ence pro i ladins da Souramont la discuscion soura n referendum per jì con Bulsan. Lois Trebo à a rejon auzé fora la ingiustizia che ti é vegnuda sforzeda su ai ladins da Souramont da pert dl fascism. Chi che passa sourafora a chest fat, dijan che i temps é mudés se ascon do na vertola. An sent ciamò aldidancuei les conseguenzes dles desvalivanzes de sconanza anter ladins. Per chest sonsi dla medema minonga de Lois Trebo canche al dij „Souramont dess avei nosta solidarité, nosta simpatia y al fossa n ben per duc i ladins, sce ala jissa da trè adum la familia ladina eliminan termegn metus dai fascisc’.“
Dl 1991 ova la populazion de Fodom dit a maioranza no te n pre-referendum de tegnì n referendum per jí permez a la Region Trentino-Südtirol y a la provinzia de Bulsan.
|
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
|
|
Paolo Frena à clamé ite i ombolc
Ala gnirà tegnuda a Corvara - Na enconteda daverta - Frena spenj per mete en pe n organ de coordinament y n statut
L Capocomun de Col, Paolo Frena, à clamé ite per en juebia 15 de dezember a Corvara, la pruma senteda dla conferenza di dejedot ombolc dles vals ladines dl Sela. I prums zitadins se abina enscì en via ofiziala do che ti meisc passés ài giaté dai presidenc dles trei provinzies la “benedescion” per mete en pe n organism de coordinament souraprovinzial prevedù da la lege 482/99.
L ombolt de Col, Paolo Frena.
|
|  |
|