benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Moviment Politich Ladins: lites, na situazion giuridica ria
Politica

 

Lites parlamentares 2006, degun certl lital ladin

Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partí - Informazion regolara tl davegnì

En juebia ai 9 de fauré s’ à enconté na deseina de colaboradours/res dl Moviment Politich Ladins a Calfosch per rejoné dant daldut dles lites politiches d’auril 2006 Carlo Willeit à splighé les regoles nueves per les lites politiches de chest’aisciuda:
Per la lita dl Parlament él prevedù l sistem proporzional, olà che l litadour pò demé lité la lista dl partì, ma al ne pò nia dé sia preferenza a 1 o plu candidac. Cie che conta é l orden di candidac fissé dal partì.

 


metù ite da noeles ai 15 February 2006 da les 20:33:46 (1134 liet)
(liej inant... | 2671 letres | comentars? | ponc: )


Lites parlamentares: la SVP met su Paula Bioc
Politica

 

Paula Bioc sun lista per les parlamentares

Bioc: "Die SVP sollte uns ernst nehmen, sonst gehen wir"

Die SVP-Ladina freut sich über die Bestellung von Paola Bioc Gasser als Kandidatin für den 5. Platz auf der SVP-Liste für die Abgeordnetenkammer. „Ich betrachte dieses Ergebnis als äußerst erfreulich und als eine Stärkung der ladinischen Volksgruppe durch die SVP im Lande“, stellt Bürgermeister Pepi Dejaco in Vertretung der Ladiner in der SVP fest. Paula Bioc Gasser habe in den letzten Jahren pragmatische Sichtweise, Geradlinigkeit und ein großes Maß an Professionalität an den Tag gelegt. Die Aufgabe, die vor ihr liege, sei sicher nicht einfach, aber sie werde die Herausforderung in ihrer sachlichen Art gut meistern“, meint Parteiobmannstellvertreter Pepi Dejaco weiter. Foto: Paula Bioc.

metù ite da noeles ai 14 February 2006 da les 20:13:41 (2017 liet)
(liej inant... | 3438 letres | 15 comentars | ponc: )


Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
Politica

 

Enconteda retoura dla université y Consei dl Istitut MdR

Deguna parola sun l ladin standard - Al resta demé per fé bleita- De concret ne él dutaorela feter nia, dut mess empermó se svilupé

Valch sofl nuef, n vent che vegn da lassù ju y no da lavia ca. Chest à volù dì la enconteda dla retoura dla Université da Bulsan, Rita Franceschini, con l Consei dl Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" (MdR) en vender domesdì, ai trei de fauré, tla senta dl Istitut. L tema é sté chel dla colaborazion anter Université, souraldut la filiala de Persenon, y l Istitut. Daverta y interesseda la retoura.


metù ite da noeles ai 07 February 2006 da les 21:47:03 (1338 liet)
(liej inant... | 5062 letres | 2 comentars | ponc: )


I ombolc: fanc di autri
Politica

 

I ombolc ladins sun la streda dl oportunism y conformism

dla tripartizion te trei provinzies,  dla despartizion te doi stac y a la fin dla dedruta dla mendranza ladina - Chest é cie che oramai duc i ombolc de Badia y de Gherdeina à firmé

n comentar de Mateo Taibon

Ence trueps ombolc ladins à sotescrit la petizion di scizeri per che la Austria feje n referiment al dert de autodeterminazion de Südtirol en gaujion dla novelazion dla Costituzion. Zenza damané i conseis de comun, y chesta é demé la debleza democratica. I ombolc á firmé sciche ombolc – sciche tai ései elenchés – zenza chela consultazion che vigni democrazia se damana. Chest basta per evidenzié che an é sun la streda faleda, che l troi dla petizion é stort. Fossa chesta la democrazia dl davegnì giust y tl respet di derc de duc? Dessegur nia! L argoment é chel dla prescia. Vertoles.

 

metù ite da noeles ai 26 January 2006 da les 18:05:43 (2079 liet)
(liej inant... | 6606 letres | 16 comentars | ponc: )


Ciarencia: na situazion nia da creie
Politica

 

"Tla Ciarencia àn sen l messia"

Depierpul che an drama ite groviamenter  sun la mendranza slovena tl'Austria, fej rodé l President dl Parlament Andreas Kohl na petizion ti comuns de Südtirol per mete ite na passaja tla Costituzion austriaca che feje referiment a les mendranzes todescia y ladina te Südtirol 

L chef di sozialdemocrac dl'Austria, Alfred Gusenbauer, ova dejout polemiches con n'esternaziun sun Jörg Haider, estremist nazionalist che é Landeshauptmann dla Ciarencia. Haider é demé plu lede, enscì Gusenbauer, ajache an à tl'Austria la psichiatria daverta. Les critiches é stedes dret dures - da pert dal BZÖ, l partì de Haider, y ence da pert dla ÖVP, partì che forma con l BZÖ la coalizion de govern tl'Austria.

 Jörg Haider: "Vor 2000 Jahren ist einer auferstanden und hat den Grabstein verrückt. Heute findet sich ein Landeshauptmann, der die Ortstafeln verrückt." (Dant 2000 agn él ressorì y à brodolé demez la pera de fossa. Encuei giàten n "Landeshauptmann" che sposteia les tofles").


metù ite da noeles ai 24 January 2006 da les 19:08:11 (1220 liet)
(liej inant... | 5322 letres | 2 comentars | ponc: )


Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
Politica

 

Ciarencia: i slovens romagn zenza sies rejons

La chestion bizara dles tofles bilinghes tla Ciarencia - Na sentenza dla Court Costituzionala ne vegn nia respeteda - Ence te Südtirol ne vegn la toponomastica ladina nia dlonch respeteda

L nazionalism con la benediscion dla ÖVP (Österreichische Volkspartei). Nience la costituzion ne vegn respeteda: L’Austria é dassen nazionalista con sies mendranzes, scialdi plu nazionalista che la Talia con les sies, ma la SVP é apeina bona da articulé na parola nience de “critica”, ma de “dejaprovazion”: can che l nazionalism é todesch, val ben, y i derc dles mendranzes vel demé per chi che rejona todesch.

Foto a manciancia: entratant na protesta de chisc dis.

Foto a man dreta: Haider dij ne ester nia competent - can che ala va da mete su tofles bilinguales. Competent se séntel can che ala va ta les tó demez (ence sce ales vegn scrites dant da la Court costituzionala): la demontaja comaneda da Haider per tó ju na tofla bilinguala a Vellach/Bela.

metù ite da noeles ai 21 January 2006 da les 19:10:32 (1280 liet)
(liej inant... | 14476 letres | comentars? | ponc: )


Reclam turistich o souraventa etnica ence tres la prejentazion deforavia
Politica

 

Christoph Engl, diretour  dla SMG dess vegnì desclamé

Chest se damana la assessoura taliana Luisa Gnecchi, ajache al desmostra puecia sensibelté per la realté plurilinga provinziala

Tla discuscion sun les enciaries emportantes de direzion tla provinzia de Bulsan, partides su anter todesc y talians, à la assessoura Luisa Gnecchi damané dantenier sun l Alto Adige che l diretour dla "Südtiroler Marketing-Gesellschaft - SMG", Christoph Engl, vegne desclamé da la enciaria da diretour. Ala ghira che al vegne remplazé tres n talian, ajache al desmostra true massa puecia sensibelté te sia politica de marketing turistich, volan mazé tres dlonch, ence sun l marcé talian, la dizion todescia "Südtirol". I talians se para y ti fej da plumac ence ai ladins.
Christoph Engl, l diretour dla SMG. Dessoura l marcl soul che ne plej nia.

metù ite da noeles ai 13 January 2006 da les 16:59:21 (1340 liet)
(liej inant... | 25663 letres | 1 comentars | ponc: )


Souramont: speranzes nueves con la lege 482/99
Politica

 

L 2006: saràl pa chest n bon ann?

Trueps é stés i projec finanziés tres la lege 482/99 tai comuns ladins da Souramont

Comentar: Sce l ann 2005 é sté chel dles manifestazions a recordanza di 100 agn dla Union Ladina, spo se aoden che l 2006 sie chel dla enaudazion y atuazion dla lege 482/99, realisan n bon iade l comité de coordinament vedù dantfora da la lege per coordiné i programs de atuazion interprovinziala. Al fossa n vare concret inant, devers de n dialogh nuef, de na miour conescenza interladina, de n liam fat de cosses, de propostes, ma souradut podéssel pié via l rejonament de na mendranza lieda adum, ence sce dal cianton giuridich-aministratif éla dutaorela spidiceda su.

L ann che i on apeina saré ite é sté teis de avenimenc che à segné y segnarà l davegnì dla cultura ladina tai trei comuns ladins da souramont. An à scomencé de fauré con l’inaugurazion dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, ja Col. Na tapa fondamentala per ti dé dignité y ufizialité a l’identité ladina, daite y defora dai confins di trei comuns ladins storics.

 


metù ite da noeles ai 02 January 2006 da les 10:11:25 (967 liet)
(liej inant... | 6007 letres | comentars? | ponc: )


L 2005 va a piz: les beles pertes y cheles plu desplajoules
Politica

 

L ann 2005: les beles pertes y cheles redouses 

N ressumé y aodanzes de Lois Trebo sun chisc argomenc:

Sourastant nuef dla Union Generela y manifestazions giubilares, conseis nuefs di comuns, dla consulta ladina, dal Istitut Ladin; Durnwalder à cherdé ite i ombolc ladins, Di dal partì, dla Ciantia Ladina, Ladiniatour, enconteda dai jornalisc' ladins, Istitut Ladin "Cesa de Jan".


metù ite da noeles ai 22 December 2005 da les 10:17:12 (1047 liet)
(liej inant... | 10940 letres | 3 comentars | ponc: )


Rumantsch Grischun y Ladin Standard - doi svilups desvalifs
Politica

 

Ladin standard: Intendenza ladina á la bocia sareda

Ti Grijons él bele gran discuscion sun la introduzion te scola - Les istituzions ladines l boicoteia depierpul, fej desche nia ne fossa 

Sce la Union di maestri dla Surselva se declareia, desche an á podù lieje, clermenter y ativamenter per l Rumantsch Grischun (RG) ence te scola, spo él d'autri raions rumanc plulere decontra y n valgugn ence dassen decontra, anter chisc i maestri dl paisc de Schlarigna (tla Engiadina) che defen de vigni vers y con manifestazions sie idiom "l puter". Che duc ne sie nia a una él saurì da entene, ma almanco él discuscion, nia demé anter les unions di maestri de valeda, ma enfinamai pro la "Conferenza generala ladina" (CGL), tegnuda a Sent, á abú l tema dl Rumantsch Grischun bendebot de resson.

Roland Verra, ladin standard degun tema tla Intendenza a les scoles ladines.


metù ite da noeles ai 20 December 2005 da les 15:37:28 (959 liet)
(liej inant... | 2891 letres | 3 comentars | ponc: )


Comentar sun n referendum y la lege 482/99
Politica

 

La sburla gnirà da souramont

Truepes speranzes vegn metudes tla lege 482/99 y ti ladins da Souramont y fascians

Tla plata dl iade da denant (Alto Adige y noeles.net) fova l referendum tema zentral, tema envié via da Lois Trebo. An podova lieje sia minonga y chela de d'autres does persones. Les minonghes va bendebot endalauter. Truep depen dal cianton de veduda. Al desplej messei l dí: la storia conta plu puech, ala é na maestra zenza scolés.


metù ite da noeles ai 20 December 2005 da les 15:10:09 (1180 liet)
(liej inant... | 3024 letres | comentars? | ponc: )


Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
Politica

 

Referendum a souramont: sen nia l dret moment

Paolo Frena, ombolt de Col: les rejons de Lamon fova dantaldut finanziares, les nostes dantaldut storiches

Do l caje de Lamon, l pice paisc soura Feltre, che à lité a gran maioranza te n referendum popolar de volei passé con l Trentin, él endò de atualité ence la vedla chestion di trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Ampez. Éla ciamò viva la volonté de jì adum a les autres vals ladines delà dai joufs? Él i temps madurs, do chel che é suzedù a Lamon, per se damané n referendum y avei, sce al essa da davagné l “sci”, na prospetiva daverta de passé via a la provinzia de Bulsan?

La majera vueia de n referendum per mudé provinzia encónten a Cortina d'Ampez, tl grem dla Union di Ladins.


metù ite da noeles ai 14 December 2005 da les 17:24:00 (1460 liet)
(liej inant... | 4642 letres | 8 comentars | ponc: )


Ressoluzion dl MP LADINS a revert n daz o la scluta di joufs
Politica

 

No a la scluta di joufs, no a n daz

Ressoluzion deda pro en gaujion dla reunion generala dl Moviment Politich Ladins ai 26 de november 2005 a Selva

Natura: les stredes di joufs é l meso plu emportant de comunicazion anter les valedes y per la comunité culturala y sozio-ecunomica che viv tl raion entourn l Sela;
funzion: les stredes di joufs mess resté davertes coche infrastrutures y servisc publics per:
les relazions personales, de familia, de raport interpersonal, de scola y formazion, de laour, de colaorazion culturala y soziala, de svilup dl’economia locala tl raport con les regions entournvia, de sport y de aorelacurta;
 
Les prescions dla SVP per scluje i joufs entourn l Sela deventa tres maioures, dantaldut a livel comunal. Selva y Corvara é sun l our de dé pro. Sun la foto: l massif podoul da oláche al peia via a steila les valedes ladines, vignuna te na autra direzion.

metù ite da noeles ai 13 December 2005 da les 23:22:21 (1229 liet)
(liej inant... | 9000 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
Politica

 

Tirol ne é nia sinonim de todesch

L faliment dl pre-referendum dl 1991 ta Fodom - Ma chel che conta é la unificazion di ladins

Chel che é suzedù a Lamon à endò descedé ence pro i ladins da Souramont la discuscion soura n referendum per jì con Bulsan. Lois Trebo à a rejon auzé fora la ingiustizia che ti é vegnuda sforzeda su ai ladins da Souramont da pert dl fascism. Chi che passa sourafora a chest fat, dijan che i temps é mudés se ascon do na vertola. An sent ciamò aldidancuei les conseguenzes dles desvalivanzes de sconanza anter ladins. Per chest sonsi dla medema minonga de Lois Trebo canche al dij „Souramont dess avei nosta solidarité, nosta simpatia y al fossa n ben per duc i ladins, sce ala jissa da trè adum la familia ladina eliminan termegn metus dai fascisc’.“                                               

 Dl 1991 ova la populazion de Fodom dit a maioranza no te n pre-referendum de tegnì n referendum per jí permez a la Region Trentino-Südtirol y a la provinzia de Bulsan.


metù ite da noeles ai 13 December 2005 da les 22:40:06 (1504 liet)
(liej inant... | 5861 letres | 13 comentars | ponc: )


L ombolt de Col Santa Lizia peia via
Politica

 

Paolo Frena à clamé ite i ombolc 

Ala gnirà tegnuda a Corvara - Na enconteda daverta - Frena spenj per mete en pe n organ de coordinament y n statut

L Capocomun de Col, Paolo Frena, à clamé ite per en juebia 15 de dezember a Corvara, la pruma senteda dla conferenza di dejedot ombolc dles vals ladines dl Sela. I prums zitadins se abina enscì en via ofiziala do che ti meisc passés ài giaté dai presidenc dles trei provinzies la “benedescion” per mete en pe n organism de coordinament souraprovinzial prevedù da la lege 482/99.

L ombolt de Col, Paolo Frena.


metù ite da noeles ai 12 December 2005 da les 17:46:12 (994 liet)
(liej inant... | 12511 letres | comentars? | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.450 seconc