|  |
ghest scriv "
Avei enstesc n cef da pensé
En ocajion dl di dla unité ladina me éi pensé de scrive na letra a la jent ladina. Un di plu gragn problems di ladins encer l Sela é sia despartizion, la mancianza de na sterscia unité, y chest a vigni livel: sozial, cultural, economich y dant daldut politich. Y con chest fat taca adum na posizion de debleza, na mentalité da fanc, da dependenc, de frunt a les popolazions vejines y sies forzes politiches. Ma tl temp che i vivon aldidancuei é truep mudé: 1) La jent se sta ben, ala ne à nia de gran problems de se tré l vive. 2) Les poscibeltés de se enconté é majeres y mioures; al é ence plu saurì a comuniché tres i mesi moderns di mass media, tres internet. 3) L livel de istruzion dla jent é truep plu aut che dant da 50 agn.
"
|
Enconteda di ombolc ladins a Corvara: grup de laour en pe
|
|
Fum blanch a la conclava di ombolc ladins
L organism de coordinament giata bel plan forma - Paolo Frena, ombolt de Col Santa Lizia, meina dassen do
de Lorenzo Soratroi
Fum blanch pro la seconda conclava di 18 ombolc dles valedes ladines a Corvara en juebia seira (27.07.06). Al é vegnù fora i inoms di 4 "savesc" che messarà elaboré y mete adum n statut y n regolament per mete en pe l organism souraprovinzial de coordinament anter les 5 valedes ladines prevedù da la lege 482/99. De chest grup de laour restrent fej pert i ombolc Franz Complojer (La Val), Gino Fontana (Vich), Paolo Frena (en raprejentanza di comuns de Col, de Ampez y de Fodom), plu un n raprejentant de Gherdeina che gnirà nominé empermò te valch dis, ajache al ne fova nia gnù envié l ombolt de Ciastel.
Foto de grup di ombolc.
|
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206
|
|
Paolo Frena cherda ite i ombolc
La enconteda gnirà tegnuda ai 27 de messel tla Ciasa de Comun de Corvara, degun orden dl dì particolar
de Lorenzo Soratroi
Do diesc meisc da chela pruma enconteda anter i 18 capicomuns dles valedes ladines y di presidenc dles trei provinzies a Bulsan, tournarà i prums zitadins a se enconté entourn na taula per envié via la costituzion de n organism de coordinament souraprovinzial, desche prevedù da la lege 482/99 sun les mendranzes. La senteda é vegnuda clameda ite dal Capocomun de Col Paolo Frena per en juebia, ai 27 de messel a Corvara, tl salf dla Ciasa de Comun.
|
Di dla Unité Ladina: ciacoles é plu de dann che d'utl
|
|
Quo Vadis Union di Ladins?
L Dì dla Unité ladina messessa ester LA festa dla jent ladina y nia dles istituzions y dles autorités a dé ju proclamazions stereotipiches
de Erwin Valentini
Cinch menuc dant les dodesc met la Union Generala di Ladins finalmenter sun meisa n program per l Di dla Unité Ladina. Al fova gran ora, aspeté onse messù giut, massa giut! Per trueps él bele massa tert ajache ai à tout su entant d’autri engajements. Nia puec se damana cie che la UGLD fej, sce ala é ciamò en vita. Vigni tant auden, al é veira, de na enconteda anter i reprejentanc ladins y valch autorité politica, valch iade pòn lieje na minonga dl president dla Generela sun La Usc, valch outa sautel fora na polemica che se destuda dapò via te n gran fum.
|
Di dla Unité Ladina: recordanza ai 15 de messel a Cianacei
|
|
Dì dla Unité Ladina: l program dla Generela per i 15 de messel
RAI Ladina - Ressoluzion dla FUEN y prejentazion dl liber nuef, ELI-vocabular ilustré ladin
Ai 14 de messel dl 1946 ruvova adum sun l Jouf de Sela 3.000 persones per mostré su la volonté de comunanza anter duc i ladins. La Union Generela di Ladins dla Dolomites - UGLD vuel - aldò de si prinzips y sia funzion - auzé fora l’emportanza de chest di per i ladins. A livel istituzional se encontarà, en sabeda ai 15 de messel, dut l Consei dla UGLD per sotrissé ciamó n iade la volonté de comunanza di ladins, de na dreta sconanza per i ladins, dl debujegn de mantegnì nosta rejoneda y cultura ladina sciche l element plu sot de nost ester, desche ai ova fat nosc antenac tl 1946.
|
Ence l Di dla recordanza beleche metù sun somas
|
|
L Di dla Unité Ladina: na steila destudeda
I 60 agn dal proclam ai 14 de messel 1946 sun jouf dl Sela - Ai 16 de messel 2006 végnel enfinamai saré i joufs dolomitans per chi dla roda
Ai 14 de messel déssel ester l dí di ladins per recordé sia touta de posizion sun l jouf dl Sela l ann 1946. N pue de valch él vegnù fat feter vigni ann. L ann passé àn festejé i 100 dla "Union Ladina" nasciuda a Dispruch l ann 1905. Chest ann fóssel i 60 agn dal gran aveniment dl Sela. La festa toma ai 14 de messel, ma ala vegn sburleda a la sabeda o a la domenia do o dant. An ne auda nia.
- N isté n pue storich ence chest. L ann 1996 àn zelebré i 50 agn dl gran aveniment dl proclam di ladins sun l jouf dl Sela dl 1946. Chest ann toma i 60 agn dl aveniment (comentar, va inant daite).
|
L trafich sun i joufs dolomitans: cie fé?
|
|
La gran fuera di motors su per i joufs
Michil Costa: i joreie, i ne paiaré MAI n daz sun i joufs
Ala se trata de nes fé na domanda, scempla y senziera: cie volonse pa fé con nost raion? Volonse mete en pé na strategia de marketing con n slogan, dessegur de gran suzes: “Na raion idiliach y demarevueia bel per n percurs da gara per motors: i joufs dolomitics”. O provonse empò ciamò n iade da ti rejoné ados a n turism che vegn per se gode pesc y natura?
I joufs dolomitans vegn chiris su tla bela sajon da milesc de turisc' motorisés che fej na bela gran vera, renforzeda dal rondenì di creps.
|
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen
|
|
Die Karte der Schützen: ein deutscher "Prontuario"
Ausreden und Ausflüchte zur Verteidigung einer nationalistischen Operation durch den Schützenbund
von Mateo Taibon
Es wird ständig das Schlagwort „Zweisprachigkeit ist nicht Zweinamigkeit" hinausposaunt. Cristian Kollmann: "Es sollte aufgezeigt werden, dass das Gebiet des heutigen Südtirol sehr wohl immer schon ein mehrsprachiges Land war, aber nicht flächendeckend." Doch bei den ladinischen Ortschaften wollen die Herrschaften dann nicht mehr auf die Zweinamigkeit verzichten, Ladinien wird flächendeckend mit deutschen Ortsnamen überzogen.
|
La "Lex Durnwalder" é anticostituzionala
"L'interpretazion" deda dal Consei Regional é gnuda anuleda da la Court Costituzionala - Cie suzédel pa sen?
La SVP y l president dla provinzia Luis Durnwalder mess incassé na desfata de emportanza dant a la Court Costituzionala a Roma. Do les ultimes lites ova n grup de persones sciuré su na chestion dret zitia. Durnwalder, enscí chest grup, ne fossa nia sté litabel ajache al fova tl Consei d'aministrazion dla Sadobre, sozieté con la maioranza tles mans dla provinzia.
Durnwalder. L rampin se àn metù enstesc.
|
Joufs dolomitans sarés: capitulazion mentala
|
|
La capitolazion dant a la tripartizion y dant al capital
Anter chi che se damana che i joufs dolomitans vegne sarés ence l president dla Consulta Ladina, Helmuth Moroder y l president dla Generela Costa Michil - Na coieneda de duc i ladins
Al é unfat cie vertoles che an tire ca, cie sort de mesures che an tire fora: al en é che laora dassen per che la tripartizion ladina vegne ciamò n iade renforzeda. Saré i joufs dij n valgugn, mete n daz dij i autri. Al é unfat: a entrami i grups ne ti basta la tripartizion dla Ladinia nia. An à stredes, ma cheles dess vegnì saredes.
Helmuth Moroder é anter i promotours de na scluta di joufs entant i meisc da d´isté da les 10.00 a les 16.00.
|
Scizeri de Sudtirol: ai semena toponims todesc dlonch
|
|
La vertola de Kollman: "i ne ove nia dlaorela"
La cherta di scizeri fej con i ladins avisa chel che ai ti tira dant ai talians: sterne encerch inoms todesc
La cherta é vegnuda prejenteda con n grum de publizité mediala sciche an essa inventé da nuef l’ega ciauda, enscí fova la cherta vegnuda laudeda da chi che l’ova fata. Fata zenza contribut di ladins – valch todesc anter ei à fat fora na cherta toponomastica che dess vegnì – chest se aódei – la toponomastica ofiziala. La cherta é n laour da valgrata che palajeia l’ideologia nazionalista de chi che l’á fata. Nia demé che i todesc che à fat la cherta vuel comané sun i toponims dla provinzia entiera – y enscí ence sun i autri grups etnics. Che chest spirit de egemonia etnica é nazionalista é tla definizion enstessa de nazionalism. C. Kollmann, l toponomast di scizeri. Al é n'intenzion viadedò: sterne fora per les valedes ladines tant che an é bogn toponims todesc. N'operazion tolomeica da pert todescia.
|
La Tageszeitung: n livel da daudé
|
|
La stampa todescia adora nia d'inrer terms anti-ladins
L titul dla Tageszeitung dla ultima sabeda "Bittgang der Krautwalschen" se arbasseia a n livel de desrespet razist de Mateo Taibon
L'ultima sabeda (03.06.2006) à la Tageszeitung abù n titul de pruma plata de n livel dret bas, de n livel che arenta tl razism, che mostra a vigni moda l desrespet per n grup etnich intier. “Bittgang der Krautwalschen” végnel scrit, l tema chel dla prozescion de Jevun. Nience na tradizion desche chesta prozescion ne é bona da ti destó chesta burta parola che é ofensiva. La denominazion "Krautwalsche" é segn de n plajei malign envers i ladins, de livel razist. Cie dijessa pa i todesc sce n foliet talian metessa sun la pruma plata per ejempl “le tradizioni dei crucchi”? Al sautassa su n scandal, un endò l auter s’endignàssei per l nazionalism talian. Ma can che l nazionalism vegn da pert todescia, scouta duc. Deguna parola samben nience da la SVP, che é zenza atira dant man. Ma demé can che ala va di todesc: di ladins ti en él bel unfat, i ladins ne conta nia.
|
La SVP ladina: si funzionars claceneia ence a mans vuetes
|
|
I funzionars "ladins" dla SVP claceneia ence per nia
N ladin pò deventé "assessour provinzial" desche Mussner, ma demé sce la SVP vuel: chesta é na situazion dassen umilienta
Canche la SVP sciacareia fora valch normes con Roma per Südtirol, ciàlela scialdi demé de si todesc y chest é da capì; nia da glotì n'él che funzionars ladins dla SVP, metus per ti fé avei ai ladins deplù rejons, scouta chiec y claceneia ciamò con les mans vuetes.
Tant "ladina" é pa perdret la SVP "ladina"?
|
La SVP tres enjigneda a critiché Roma, miec scoé dant sia porta
|
|
Ence la gliejia protesteia contra "les usanzes politiches" dla SVP
Riccardo Dello Sbarba ne se à nia enjenedlé dant a la SVP per deventé president dl Consei Provinzial
Che la politica n'à nia les mans massa netes savonse duc, an dij pu che ala é valch de paz. Bele perchel él tant puec che se interesseia de politica. Chest rati ie dret falé, davia che spo fej la politica cie che ala vuel. Per fortuna che al en é ciamò de chi che à l coraje da ti cialé sun i deic a les persones politiches; pro chisc auda ence valch foliet de gliejia sciche l "Katolisches Sonntagsblatt" (KS) da Bulsan.
|
Enconteda di ombolc de messel o da d'auton
|
|
Enconteda di ombolc, ma ingert
Demarevueia: Mussner cherdarà ence ite l ombolt de Lusern y chel dla Val dei Mocheni
Canche an fej valch ingert, spo ne jòvel nia, ala à duré die, ma nience l assessour Mussner ne pò se tré sotfora per tres. La "enconteda di ombolc" ti stà sun l magon, ma ala é endò tl aier. Sburles da la tegnì finalmenter é ence vegnudes da souramont, ma an ne sà nia ciamò can (de messel o da d'auton), ciuldì y con ciun orden dl dí. La ultima de setember dl 2005 fova juda fora con de beles empromiscions, ma essenzialmenter a vuet. Una na cossa pèr endere segura, la Generela ne vegn nia touta ite, n nò dezidù de Durnwalder. El tegn les avisenes tles mans te chesta chestion. Nience i doi cuers de arjila che ti é vegnus scinchés a inom dla Generela dal diretour David Lardschneider te na enconteda de chisc dis a Bulsan ne à smonejelé les posizions.
|
|  |
|