|  |
Al vegn fat truepa formazion, ma puecia formazion politica
La formazion politica sta a la basa de vigni politica de na mendranza - De chela en él endere puecia
De formazion végnel rejoné truep aldidancuei. Na sort de formazion olache la jent ne s' enfida endere nia ciamò cis permez, é l setour dla formazion politica. An sta ciamò dassen dalonc da chesta sort de formazion. Chesta formazion dess vegnì svilupeda y potenzieda. La jent vegn plu y plu confronteda vigni dì ence con les tematiches dla politica. I fruc de na tel formazion é na mioura conescenza de nosta situazion culturala y politica, che é la condizion per podei tò les dretes dezijions.
Simpose dla Lista Ladins ai 30 de setember a Colfosch.
|
Decret Bersani: tais a la lege 482/99
|
|
Tais de speisa ence pro la lege 482/99
Tres l decret Bersani déssel vegnì taié ence te chest capitul de speisa - mendranzes al sut
De scletes notizies da Roma. L decret Bersani (messel 2006) veid dantfora tl art. 25 bendebot de tais de speisa tl trien 2007-2009 pro n grum de leges, anter chestes ence pro la lege n. 482/99, enfin al 2009 n tai de soura le 50%. La "Lia di comuns ladins" vegn propi metuda su aladò dla lege 482/99 per podei pié do chisc finanziamenc. Dret tochés sarà i ladins da souramont, sce chest decret deventa lege o sce al ne vegn nia fat comedures tres la lege finanziara.
Cie che Berlusconi ne à nia fat, él sen l govern de zenter man ciancia (Prodi e Bersani) che fej: ressané l bilanz statal, arbassan les alogazions (stanziamenc) sun la lege 482/99.
|
L element sterch é dessegur sia fondamenta istituzionala
Cie che fej pié via la Lia n pue a pe zot é la mancianza de n liam costant con i conseis di comuns sozes - Tralasceda la ocajon de se prejenté desche ent che po sourantó competenzes ence da enc maiours
de Carlo Willeit
-
Da na conferenza de ombolc ésen passés a na assoziazion de comuns; chesta é la dreta direzion. Clermenter àn capì che i ombolc da soui ne essa abù deguna fondamenta istituzionala, deguna competenza, degugn mesi. L statut laoré fora y metù dant ai conseis di comuns per l'aprovazion ne sarà nia n campion de perfezion (anter na lia privata y n consorz publich ite), ma al contegn finalités cleres y strutures y mesi aladò per svilupé na bona ativité y ence per svilupé inant l'assoziazion di comuns dl vers de na maiour unité soziala y aministrativa dla popolazion.
-
Carlo Willeit.
|
Ence la ressoluzion dla FUEV ne é nia gnuda respeteda
|
|
"La Svp vuel les oujes di ladins, ma spo déssei dé trieva"
La Generela se damanova de vegnì reconesciuda desche organism de coordinament y la FUEV à fat na ressoluzion - La oposizion dla SVP contra vigni picera fregola de unité ladina va dret inant
La SVP á n problem con i ladins, n gran problem. I ladins é bogn per ti dé oujes pro les lites, ma spo déssei dé trieva y ne damané degunes rejons. Bajé i stivei déssei, ma vè sc'ai articuleia na rejon. Y vè sc'ai s'enfida da rejoné de unité ladina. La unité dl Tirol é sacra, per chela végnel metù a jí iniziatives politiches con n gran tam tam. Ma unité di ladins? Mai. Dailò é les iniziatives l contrar: saboté.
Simbol dla FUEV, Union Federativa di grups etnics europeics, che se ova damané per la Generela l reconesciment desche organism de coordinament aladò dla lege 482/99.
|
L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
|
|
"Lia di Comuns Ladins": l statut ruva ti conseis
Encuei à Urtijei dé pro, en venders bele a Ciampedel - Propostes di LADINS - Senta dla Lia sarà Corvara - Desciarié l sboz - Dert de veto

COMENTAR
Does o trei cosses dà bendebot a uedl te chest statut: bele dantfora n referiment a la vedla partegnuda al Imper Austro-Ungarich, nia enultima na idea da souramont che vuel tré na lingia clera de confin devers i neo-ladins. |
L statut per la conferenza di ombolc é enjigné ca y encuei él bele vegnù dé pro dai conseis de comun de Ciampedel y de Urtijei. L inom ofizial vegn a ester "Lia di Comuns Ladins". L statut contegn endut 24 articui y al mess vegnì aprové sen da duc i comuns y dedò dai respetifs conseis provinziai dles trei provinzies de Bulsan, de Belun y de Trent per jì en doura. Tres chest organism saràl meso de podei pié do i finanziamenc vedus dantfora da la lege nazionala 489/99 y d'autres leges, sce ala va de uega. Entratant n iade él demé na verscion taliana dl statut.
I ombolc entant la ultima enduneda a Corvara pro chela che al fova vegnù metù en pe l grup de laour per l statut.
|
Pregiudizes primitifs
Pro i todesc ròdel tres ciamò n vedl pregiudize, chel che i gherdeines y plu en general i ladins sie fora sun i scioldi
La Zett n'é nia n foliet de aut livel, al contrar. Ma tant bas che zachei pò se plazé méssen constaté con l'ultima edizion, chela da enier, olache al vegn mostré n vedl pregiudize de livel da ostaria y ciamò piec. Chel di gherdeines y di scioldi. I gherdeines é fora sun i scioldi - chest n pregiudize che roda dassen anter la populazion todescia de Sudtirol che se damana con gran paroles che i talians n'ae degugn pregiudizes sun i todesc, ma che coltiveia dassen si pregiudizes contra d'autri.
La ZETT, foliet dla domenia todesch de Sudtirol, atacheia tres endò negativamenter i ladins.
|
Politica de Mussner dal 2003: laoré truep contra i ladins
|
|
La politica de Mussner: laoré contra na majera union anter i ladins
Sia politica dal 2003: canta sce al ne fajessa nia, ma al laora dassen contra - Sie obietif: joufs con stanges - Di Cultural: encensc y fum
Cialé ciàlel ca da persona valenta y daverta, díjei, ma la paruda engiana. Duta la politica dl assessour SVP Florian Mussner dal 2003 enfin a encuei desmostra che al laoura con gran determinazion contra na majera union anter i ladins dles Dolomites. Con fac: l ann passé él sauté da piz a cianton per mete a paiament les stredes soura i joufs devers Ampez, Fodom y Fascia, ma ence l jouf de Frera anter Badia y Gherdeina. Al ova na prescia mata con cheles stanges. Na tel mesura zaressa les valedes entourn l Sela nia demé sozialmenter ma ence economicamenter ciamò plu endalauter. Chest ne é endere mai sté n argoment per chirì alternatives. Ajache chest é l obietif nia declaré y danz nia rejons de sconanza dla natura che Mussner sburla dantcá. Ciamò ne ti éla nia garateda.
Mussner: degun vare zenza Durnwalder.
|
Simpose dl Moviment Politich Ladins a Colfosch
|
|
Les rejons de na politica autonoma
La Court Costituzionala à confermé doi iadesc chesta rejon - Endò na publicazion te doi idioms: desmazé dinés che podessa gní adorés miec a ben dl ladin - I todesc de Sudtirol scraiova "Volk in Not" con 1000 outes deplù, ai ladins ne ti conzédei nia
 Simpose dla Lista Ladins en sabeda a Calfosch - simpose y dí de formazion politica. Al é gnù envié esponenc dl Moviment Politich Ladins, ma ence ghesc' esterns per fé referac, dé impulsc, fé analises. Carlo Willeit à auzé fora l debujegn de n moviment politich autonom di Ladins, per che n grup etnich entier ne side nia fant de n auter grup. La Court Costituzionala a Roma à confermé chesta rejon doi iadesc, à recordé Willeit.
Willeit Carlo (a mandreta): la Court Costituzionala ti à dé rejon al Moviment Politich Ladin en cont dla lege litala.
Mateo Taibon (a man ciancia): i ladins é n popul manacé. L ladin vegn rejoné tres piec, ajache al ne vegn nia ensegné endretura tles scoles.
|
Tla SVP: olache l ladin ne à net deguna lerch y vegn metù te n piz
|
|
Oláche l fariseism ne conesc plu degugn confins
I comunicac stampa dla SVP y dla "obmann" nueva, samben duc tla "Hochsprache" todesch, coltiveia n fariseism bendebot entort y ert da capì
Dant valch dis á la SVP "ladina" dé fora n comunicat sun l valour dl ladin. Paroles plates che ne ciafa net deguna confermazion ti fac: l ladin n'á per la SVP degun valour, ai adora olàche ala va n pue dlonch l todesch en luegia dl ladin. Na prova é l sit dla SVP de Gherdeina, fat oramai porí per todesch - ence les svaiedes contra l Ladin Standard vegn fates per todesch, a demostrazion che sia "Hochsprache" n'é nia l'idiom de Gherdeina, ma l todesch. A pert n iade l contegnù, les idees encer na "provinzia ladina" che é ipoteses da podei desbuté, a pert la solita denigrazion de "fanatics" - can che i fanatics ései ei enstesc: fanatics, amisc dl nazionalism todesch dl Tirol.
Paula Bioc Gasser: la "obmann" nueva dla SVP.
|
Lia per i popui manacés: n standard scrit é na massaria de souravivenza
|
|
Zenza n tet scrit unitar résten a livel de "folclor ladin"
La SVP impedesc n reconesciment plen dl grup ladin, laoran contra l ladin standard-dolomitan
Soura dut l mond se damana les mendranzes linguistiches che sie lingaz vegne metù ju y doré per scrit te na forma unitara. Demé a chesta vida pò n lingaz de mendranza vegnì doré tles scoles y tles istituzions. N lingaz scrit unitar che fej da tet ai idioms de n lingaz é na "conditio sine qua non". Zenza chest tet scrit resta na mendranza a livel de folclor y al ti vegn impedì de arjonje n reconesciment plen. La SVP ladina à sclut fora da l'aplicazion ofiziala, per gaujes che degugn ne capesc, na forma scrit unitara ladina. Empede n tet scrit unitar él gnù trat ca per i comuns y les scoles dla Val Badia y de Gherdeina i idioms de valeda. L lingaz ladin vegn a chesta maniera vedù desche grup de idioms spidicés y a livel de folclor.
Cuertl dl mini-dizionar ladin-todesch. N lingaz scrit unitar é n pont de referiment per duc i ladins, unfat de cie idiom y al ti dà al lingaz na majera valuta a livel regional.
|
N vare inant con l organism de coordinament di ombolc ladins
|
|
Paolo Frena: al sarà n statut scempl che lascia truepes portes davertes
L grup de laour: "Entourn Nadel podéssen avei enjigné ca l statut" - Ai 9 de otober assemblea generala
Lorenzo Soratroi
L statut dl organism de coordinament nuef inanter i dejedot comuns ladins entourn l Sela podessa vedei la lum per les festes da Nadel. Al é chest l’obietif che al se à tout dant l comité de laour formé dai capicomuns Franz Complojer (Val Badia), Gino Fontana (Fascia ), Paolo Frena (Col, Fodom y Ampez ) y Bruno Senoner (Gherdeina y frazions ladines de Ciastel). Al se à abiné ben 4 outes en les ultimes edemes.
L ombolt de Col Santa Lizia, president dl grup de laour.
|
Moviment Politich Ladins: Di de formazion politica
|
|
"Cie podonse y messonse pa fé per ti dé plu forza y plu convinzion a na politica ladina autonoma"
A chesta domanda cialarà da ti dé na resposta i reladours entant l Di de formazion politica, ai 30 de setember 2006, a Colfosch
L Moviment Politich Ladins (MPL) met a jì en sabeda, ai 30 de setember 2006, n "Di de formazion politica" a Colfosch tla Ciasa Tita Alton, da les 09.00 a les 13.00, con n program de relazions bendebot ampl y con doprò na meisa torona con l titul sourascrit. L fin é chel de esploré la valuta de n partí politich organisé y de se enjigné ca per tó pert a les lites provinziales dl 2008. Tl aier él bele endò n projet dla SVP de mudé ju les regoles litales. Ma sen él ence na sentenza dla Court Costituzionala, la n. 356/1998 che ti à dé rejon al Moviment Politich Ladins che na lege sun les lites provinziales te Sudtirol ne pò nia contegnì n lim lital per i ladins. Chest pòn fé avalei sun troi giudiziar, sce ala mess ester.
|
Ladinia: n grum de chestions davertes, ma degugn obietifs
|
|
Al va debujegn de avei obietifs medems te duta la Ladinia
... cie funzion arà pa l organism de coordinament metù su dai ombolc?
de Riccardo Zanoner - vizepresident dla Union Generela
I volesse pié via con chest scrit da la letra dl signour Leonardo Cocciardi, ostier y maester de schi de Moena (foliet Trentino, sabeda 02.09.2006) y dal fuech simbolich di Scizers de Fascia a recordanza dl tratat De Gasperi–Gruber y dla despartizion di ladins per mete dant valch de mies conscidrazions.
|
La fabula dla SVP y dla provinzia de Bulsan
|
|
De beles paroles, ma i fac desmostra l despet devers i ladins
De gran encundes per na cossa che messessa ester daldut naturala
Gran dafé, truepes paroles capazies encer na cossa che messessa ester la plu naturala: sun les tofles n benvedú per ladin ai confins dla provinzia. L president dla provinzia á encundé che chestes tofles ne sarà nia demé plu da colours, ma ence per ladin. Ence per ladin: al messessa perdret ester natural che l terz grup etnich dla provinzia vegne reconesciù. Enscí féjen de chesta cossa na gran chestion de propaganda.
|
Al basta che al sie nazionalism todesch, chel vegn esalté
|
|
Canche l nazionalism todesch é arconcé ite ti cefs
Dret atual é endò n capitul dla storia de Südtirol, la politica damana la "grazia" per chi che à fat atentac teroristics, ma i clama "ativisc´" o "Freiheitskämpfer"
de Mateo Taibon
Les terminologies dij gonot deplú co che l’argumentazion enstessa ne vuel l dì. Les paroles ch’an tol per denominé valch dij deplú che chi che les adora ne l dije diretamenter, ence deplú co chi che les adora ne s’en lasce ite. Dret atual é endò chel capitul dla storia de Südtirol, olache al é gnú fat certes ativités. Chestes ativités fova mete bombes. Chi che á metú bombes, vegn enscí nominés „ativisc'" - da na gran pert dla politica de Südtirol y ence dai media che n’ejamineia nience n pue sia terminologia. Mete bombes é n’ativité, dessegur, chi che metova bombes é „ativisc'". Cie che al vegn dit con chestes paroles é che adoré la violenza sciche meso dla politica é legitim: la terminologia „ativist" legitimeia les bombes. Al ne vegn nience nia fat desvalivanzes. „Ativisc'" ti végnel dit a duc, ence a chi che á copé y daidé copé persones. Ma al sarà ben che sc’al vegn copé n talian vel chest demanco per certa jent - la parola „ativist" tol enscí ence ite na bona porzion de razism. Na testimonianza cruedia de chest é ence steda n’intervista sun la chestion de n talian copé. „Al ne dova nia jì dailò", chesta la posizion che ti dà la colpa a la vitima.
L "Freiheitskämpfer", Siegfried Steger. Da Tirol On-line http://www.tirol.com/politik/suedtirol/44076/index.do
|
|  |
|