|  |
Enconteda dla jonta regionala te Fascia
|
|
La Region soponta les politiches linguistiches interladines
Durnwalder: demé i ombolc é i drec raprejentanc sibe daitepert che deforavia
"L pericul che la comunité ladina entourn al Sela devente tres plu deslissia y spidiceda su é gran, ma al é encuei ence valch enjigns per la tegnì adum y la defene". Sun chest ésen stés a una a d'aut livel de Region Trentino-Sudtirol. Dantenier é l president dla provinzia de Trent, Lorenzo Dellai, ju su te Fascia deberieda con la jonta regionala tla Ciasa dl Comprensore a Poza. An se à enconté con i ombolc y angugn sourastanc scolastics y culturai. A la pert ence l vize-president Durnwalder.
|
La SVP ladina: "Nos son liés ai valours cristians"
La SVP "ladina" mostra publicamenter sia ideologia reazionara, intoleranta-medievala. Desche tant gonot él la falsificazion di fac a la basa de chesta touta de posizion. Ala ne se trata nia de "Homo-Ehen", ma de n pat zivil anter does persones, encuei legal te bona pert di stac dla Union Europea. | Dlongia la proposta de lege litala dla SVP à l "Verbindungsausschuss" (jonta) dla Svp ladina en chisc dis a Neustift (luech tradizional de enconteda) ence tout posizion sun la proposta de lege nazionala di "Pacs" che veid dantfora l reconesciment de unions ziviles. La jonta é contra n reconesciment de relazions omosessuales desche matrimone-omosessual. "Al é dant man d'autres poscibeltés tl dert zivil de se seguré ju derc. La familia é la coa dla sozieté, nos messon mantegnì nosc valours y i dijon n no cler al matrimone-omosessual". Chesta é la posizion dla Svp ladina.
|
SVP ladina y lege litala: devers les lites provinziales 2008
|
|
Degun lim lital y degunes restrizions, ma de gran contradizions
Na proposta bulgara chela de n sistem maioritar demé per i ladins - An tira endò fora la "Ladinerklausel" dl 2003 de Durnwalder
Sce la paruda ne engiana nia, él l prum iade che la Svp ladina nieia ofizialmenter de ester a una con n lim lital te na legia litala te Sudtirol. Chesta é na outa una na posizion che resulteia da na enconteda de chisc dis dla Svp amplieda dles does valedes de Badia y de Gherdeina, dl enscidit "Verbindungsausschuss", presidié da Paula Bioc Gasser. Nia dret da die ova Mussner ciamò dit che n lim lital jiva debujegn. Ma al é clermenter valch contradizions tla posizion dla SVP ladina: da una na pert rejónen de sistem proporzional, da l'autra pert de sistem maioritar "demé per i ladins".
Proposta bendebot antra per i ladins, proporzional y maioritar.
Emportant él da dé al uedl:

|
Scizeri y ideologies de man dreta
|
|
Scizeri: la Procura enresc
Ence i scizeri ladins aficés tl ciar dl neo-nazionalism todesch?
Dant a n valgugn meisc fòvel vegnù prejenté sun chest sit la refondazion di scizeri da Fodom. Al fova vegnù metù dantfora n comentar de avertiment de ne se lascé nia tré ite te n neo-nazionalism todesch che se desleria encuei ti grups de scizeri de Sudtirol. Ala ne va nia demé dlonch de tradizions, de guant da zacan y de derturé su valch vedl anteriuel, ma tres deplù de "Freiheitskampf" con spidic de ideologia de man dreta estrema. Enfinamai i scizeri de Nord-Tirol se à tla fineda sentù obliés da se destanzié en l'ann passé.
Gerd Schultze Rhonhof, istrutour pro i scizeri. Te sie liber scrìvel che "Hitler volova perdret la pesc".
|
Miec talian o todesch che ladin
|
|
An fej dles dutes per entardivé l'ora dl standard scrit ladin
La "Regula" à endò ragagné. Enfin a dant a n valgugn meisc fova l sit dla impreisa de trasporc publics de Sudtirol ence metù ju per ladin, tla forma standardiseda. Sen él da meisc encà - empede podei jí ite sun les plates ladines - demé plu da lieje: Stiamo lavorando alla traduzione da Ladin Dolomitan (SPELL) a Ladino. Vi preghiamo di pazientare. Wir sind dabei die Übersetzung von Ladin Dolomitan (SPELL) in Ladinisch durchzuführen. Wir bitten Sie um Geduld. Zachei fej do l moto la retraduzion tl gherdeina o tl badiot. Y i vijitadours mess lieje inant les informazions per todesch o per talian. An ne à nience aspeté enfin che al fossa na autra traduzion ladina dant man.
|
Enconteda Generela con Prodi
|
|
Michil Costa rejona con Romano Prodi
Reconesciment dla Generela, finanziament a la USC, reforma dl statut de autonomia, radio y tv
Poester podessa Michil Costa, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, avei chest iade na venta politica sun la Svp. Al ne fossa nia la pruma outa che Roma se mesceida ite a sconanza y a sostegn di ladins contra la egemonia dla Svp. Enier ti àl metù dant al cef dl govern talian Romano Prodi, en vacanzes sun l jouf de Ciaulonch, n catalogh de ghiranzes. Dantaldut se damànel l reconesciment ofizial dla Union dla Generela desche interlocutour per duc i ladins entourn al Sela y che al ne vegne nia demé scuté su i ladins tla SVP. Chisc ultims é dassen liés ite tla strutura politich-finanziara dla provinzia. Si funzionars ciala de desbaraté i confins anter todesc y ladins. La todeschisazion se fej sentì a vigni livel. Tla provinzia de Bulsan devéntela per i ladins piec empede miec. Valedes despartides sun trei provinzies y does regions, boicot da pert dla provinzia de Bulsan al standard scrit ... cie soluzions?
|
De sostanzious él sauté fora dret puech tl ann 2006
Valch consciderazions sun la politica "ladina" tl ann 2006 - Paola Bioc Gasser: si comunicac ne dij nia - Hugo Valentin: al à sapù da dì puech
 Al s'en é apeina da porta fora l'ann 2006 y bel perchel ti donse na odleda per vedei cie che al nes à porté a nos ladins. Ala va bele da agn cotant a pe zot - an rejona y scriv y conta, ma de sostanzial per la mendranza él sauté fora bendebot puech o me fali? Dijede ma vos spo - cie derc nuefs à pa i ladins arjont l'ann passé? Sen ciala medret - a me ne me tomàssel pa ite valch de concret! A dì de bocia plena: per la politica ladina él sté na sajon destempereda - suzedù él cotant, ma nia de gran porteda per la sconanza dla mendranza. Plu avisa ves la conti sen, ma nia demé ciacoles. Persones che mesceida tla politica ladina: Bioc-Gasser (SVP), Bepe Detomas (UAL).
|
Referendum per mudé region-provinzia
|
|
Lamon à gaujes economiches, Souramont à rejons storiches
Entervent dl conseier provinzial dr. Luigi Chiocchetti te Consei sun la chestion dl referendum per gnì permez a la Region Trentin-Sudtirol
En mertesc ai 12 de dezember 2006 é l Consei de la Provinzia Autonoma de Trent gnù clamé ite per dè ju sie arat en merit al “caje Lamon”, plu avisa l’anescion de chest comun a la Provinzia Autonoma de Trent y a la Region Autonoma del Trentin-Sudtirol.
L conseier ladin, Luigi Chiocchetti.
|
Referendum da souramont per mudé provinzia
|
|
Frena avertesc: meton averda y jon inant deberieda!
Siro Bigontina dla Union di Ladins de Ampez vuel spenje via en Ampez l comun de jí inant con la chestion dl referendum de vegní con Bulsan
de Lorenzo Soratroi
Dut pòi se empermete i trei comuns ladins da souramont, medret ne nia se despartì ence anter de ei. Les ocajions y les spentes che vegn da foradecà y entournvia de chest vers é truepes. Ma chela de jì vignun do na sia streda propi sun n argoment che i à tres liés desche chel de n referendum per passé (o miec, tourné con Bulsan ), ne é nia da capì.
L ombolt de Col, Paolo Frena.
Emportant él da dé al uedl:

|
Relazions anter ladins-todesc-talians
|
|
La intoleranza veiden ence tles piceres cosses
I todesc se astila sovenz belavisa desche i nazionalisc' talians plu fanatics
Sce an tol les cosses una per una pèrel bisineles, ma sce an les arconcia dutes cantes adum, resulteiel n cheder che desmostra tres endò che da pert di todesc ne él net degun respet per l lingaz ladin. Y ala deventa damprovia piec.
Blasons todesc ence per luesc/mesc ladins.
|
Belun arfera la vueia de Bulsan
|
|
N moviment per se stravardé da la scluta di joufs damana dialogh
La chestion dla scluta di joufs deventa tres plu viva
Atira paròvel na cossa da podei realisé te puech temp. L’assessour Mussner fova dantadut de chesta minonga, ma el ne ova nia ciamò paié l cont al ostier. Rodunt i ostiers y i boteghiers che laoura sun i joufs se à abiné i dis passés sun l jouf de Pordoi per dì la sia. Ai à bele abiné adum 18.000 firmes per bloché y tegnì su dut cant. Una na cossa é i enteresc dles valedes che volessa se tegnì plu die che ala va i turisc’ te val y perchel ései contenc che i joufs sie scluc per manifestazions.
|
Enconteda generala dl MPL a Colfosch
|
|
Al vuel ester n "Pachet" per i ladins
An ciala inant a les lites provinziales dl 2008 - Programs clers, ma te cie condizions y coalizions dut ciamò da vedei
La reunion generala dl moviment politich LADINS, tegnuda en sabeda a Colfosch ti à cialé a la situazion politica y economica atuala di ladins con n uedl sun les lites provinziales dal 2008. Bona la partezipazion de 60 colaboradours y sostegnidours.
Meisa di reladours a Colfosch. Cie dess pa l pachet per i ladins contegnì?
|
Joufs dolomitans: deguna scluta y degun daz
|
|
Joufs dolomitans daverc dut l ann y zenza daz
Entourn a la protesta contra na scluta o n pedaje sun i joufs se àl formé n comité interladin che abina adum ostiers, boteghiers y eserzizes turistics de dutes les cinch valedes
La oposizion contra la scluta di joufs dolomitans se desleria fora. Enier se à abiné sun Pordoi endò l comité contra la scluta di joufs entourn al Sela. Meina-protesta é l ostier fascian Osvald Finazzer de Cianacei che à abiné adum te chest comité 74 eserzizes turistics che laoura sun i joufs o sun les stredes che conduj su. Na iniziativa interladina che auza la ousc contra chi che se mesceida ite da foradecà y vuel deté les condizions. L comité ti à dé plenpodei al diretif de daurí ence batalies legales, sce ala mess ester. Ti ultims agns él tres endò vegnù saré i joufs per chesta o chela gauja, dantaldut per les rodes. Y propi chestes tira adalerch n trafich mat tles valedes. Al deventa n raion da fé la "bleita con la roda". Na fuera che ne plej nia é chela di motors che rondenesc ti creps.
|
Colfosch: reunion generala dl Moviment Politich Ladins
|
|
Ti dé flé nuef al moviment "Ladins"
L MPL complesc 15 agn - Fé conesce l'am autonom - La lege litala dl 1998 fova vegnuda anuleda
Anter i tems che vegnirà tratés en sabeda, 18 de november, a Colfosch dal Moviment Politich Ladins saràl ence la situazion politica ladina atuala. Sun chest argoment rejonarà Carlo Willeit che dij: "L problem zentral é la raprejentanza politica. | L Moviment Politich Ladins (MPL) à endò cherdé ite la reunion generala per tegnì daverta la discuscion sun i problems ladins. La enconteda sarà en sabeda, 18 de november a Colfosch, tla Ciasa dles Unions Tita Alton, da les 15.00 inant. Chest desmostra che al ne é nia rassegnazion, na gran vueia de jí inant. Les dificoltés é truepes, ma nia tant granes da descorajé l empegn per la esistenza dl moviment.
Adi Demetz, president dl MPL.
|
Lege 482/99: al cioda l manarin dl sparagn
|
|
Les ativités culturales dl Istitut "Cesa de Jan" metudes al pericul
Sce al ne vegn nia fat comedures pro l decret "Bersani" tres la lege finanziara - Enfin a ciamò nia de segur
de Lorenzo Soratroi
L manarin dla lege finanziara dl govern Prodi é enjigné a taié ju bendebot de sondla ence pro les alogazions finanziares a les mendranzes. La ousc é defat tl famous y contesté "decret Bersani" (publiché sun la gaseta ofiziala n.135 dl 4 de messel 2006). Tl articul 25 végnel determiné avisa les reduzions da porté ite tles previjions de bilanz trienal dal 2007 al 2009. La scurteda preveduda é de 1.813.273 euro per l ann 2007, de 1.929.359 euro per l ann 2008 y de ben 4.387.405 euro per l 2009.
Dr. Domenico Morelli, president dla Confemili, é fident che valch se lasce ciamò storje al miour.
|
|  |
|