|  |
Les critiches di Freiheitlichen/Liberai - touta de posizion
|
|
"Les plures dla jent y les vertoles dla SVP"
Tres nosta mozion tl Consei volovanse mostré su che nia dut cie che vegn fat é endretura
I Freiheitlichen (o desche vos dijeis, l parti Liberal) conesc avisa la desferenzia anter IPL y IMR. Ma nos on ciafé informazions che l laour che vegn fat tl IPL ne é nia tant cler co che an miena. I conc vegn portés dant desche al uega. Enscì à l'assessour ladin responù a nosta domanda che al vegn dé fora 20.000,00 euro per speises de telefon, de posta y de fit di salamenc. Cie che nos savon endere é che duc i locai é bele tles mans dla provinzia. I vedeis che les respostes che vegn dedes ne é nia dagnora veires o dàn fora 20.000,00 euro demé per telefon y posta?
|
"L ie n bon moment" che al vegn rejoné tres plu todesch te Gherdeina
Tegnì en pe y amplié les divijions dla Ladinia da pert de Mussolini, n segn che an ne crei dutaorela nia de ester na comunité de lingaz
COMENTARS: politica y istituzions zidla les divijions ladines voludes da Mussolini
I.
Che la situazion dl ladin rejoné y scrit sie scleta, o gonot scletiscima, sun chest ésen duc a una. La desvalivanza de minonghes reverda endere l'ejam dles gaujes y souraldut ciuna soluzion de ti dé al problem.
..... |
Te chestes ultimes edemes àn podù lieje tl sit Noeles.net y sun la Plata di Ladins tl "Alto-Adige-Trentino-Corriere delle Alpi" na lignola de articui y de comentars persoura la cultura y l lingaz ladin. La sburla a la discuscion é vegnuda dal comentar de Erwin Valentini a les paroles dl assessour Florian Mussner dites a La Usc te sia intervista, sintetiseda con chestes paroles: "L ie n bon moment per l ladin". Paroles, dij Valentini, che é dassen en contrast con la relazion dl diretour dla Majon di Fascegn, Fabio Chiocchetti. Ence Lois Trebo à lascé audí sia minonga dijan che da canche Mussner é assessour, é sparis i ladins dal Consei provinzial, n vuet politich total.
|
Veir él che da agn ne auden plu nia di ladins a livel politich
|
|
L'intendent Verra: "l livel dl rejoné ladin ne é nia bon"
La politica messessa se fé pensiers sun la situazion
COMENTAR
N valgunes de sies paroles y al é sté assé per mescedé su bendebot de stuep, de reazions. Da chilò enfora veiden che l'assessorat a la cultura ladina dla provinzia de Bulsan ne é propi nia sia competenza. |
A lieje ju la intervista al raprejentant ladin tla Usc él da antervedei na politica ladina scialdi alabona. Al se acontenteia con puech, al pèr che an n'adore nia deplù. Al vegn laudé su dut desche i ladins essa segra. Chest desmostra che al mancia la conescenza de cie mesures y normes che na mendranza adora per avei na certa autonomia che ti garantesce n davegnì plu segur.
|
Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
|
|
LADINS: plen sostegn a n referendum a souramont
Dutes les forzes politiches, dutes les istituzions y les unions publiches y privates dess sostegní chesta scomenciadiva
L Moviment Politich Ladins veid de bon uedl la domanda dles unions di ladins de Ampez, de Col y de Fodom ai comuns de fé n referendum che deura la poscibelté de se unì a la Provinzia Autonoma da Bulsan/region Trentin-Sudtirol, ciuldì che chest é n vare emportant per renforzé l’unité storica y l’ identité di ladins y per crié condizions per podei laoré miec per l ben dla Ladinia y de sia popolazion.
|
Comentar a la intervista de Mussner tla USC
|
|
L'auto-laudament dl assessour
Mussner depenj n cheder de na mendranza che ne sà nience plu cis cie se ghiré
"L ie n bon mumënt per l ladin" dij l assessour a la cultura ladina, Florian Mussner, te sia intervista a La Usc ai 10 de fauré 2007. N tel otimism, ence sce an l conscidra demé na sort de dovei d’ofize da pert de n assessour en ciaria, fej n puech de marevueia sce an ti ciala a coche ai la pensa d'autri raprejentanc cualifichés dla cultura ladina. Da chisc auden dut d'autres paroles.
Erwin Valentini
|
Statut dla Lia di comuns ladins
|
|
Lia di comuns Ladins: n vare emportant
Sen màncel demé plu Badia a dé pro l statut - I LADINS se damana che i conseis de comun vegne informés
Ence Selva à dé pro entratant l statut dla lia di comuns ladins, zenza de gran discuscions te consei. Demé doprò àn audí che la gauja dl entardivament fova l test ladin, for demé enjonté al talian y al todesch; ladin scrit unifiché, idiom de valeda o duc doi? Selva à volú demé tó l'idiom de valeda. Che la dreta forma de n statut de duc i comuns ladins é l ladin scrit unifiché nes dij la logica plu scempla y demé l lingaz scrit unifiché pò avei la dreta funzion y ciamò dant l dret significat tles scritures ofiziales dla lia.
|
Recordanza tourbla de Andreas Hofer
Scizeri: demé plu tegnì aut l nazionalism todesch - Mussner ciala de cerne i ladins politicamenter y linguisticamenter
Encuei végnel recordé la mort de André Hofer a Mantua dl 1810. Al mancia trei agn ai 200 agn da sia mort y sia recordanza é tant lujia ch’al fossa feter miec l scuté via. I ti on damané a deplù persones de scrive valch sun sia personalité, ma dutes à desdit. Chest vuel dì che sie ejempl de patriotism, de unité anter i grups etnics dl Tirol é ju perdù.

-
-
|
NOLES.NET - 1300eisem articul - Referendum a souramont
|
|
Referendum: na claupa bendebot erta
Tla Talia él n grum de comuns che vuel entratant mudé ju provinzia - Sot a vigni critica la posizion de Mussner
Enfin a encuei ne él ciamò garaté tla Talia degun passaje de n comun a na autra provinzia o na autra region aladò dl articul 132 dla costituzion. Les condizions fova massa ries da ademplì. Ma dal 2001 ésen n vare plu inant. L ridl dl art. 132 à dé do y se deur plu saurí. L troi viadedò é terac nuef con plures y sentenzes.
Durnwalder, president dla jonta de Bulsan, é pragmatich: la union y comunion storica con Bulsan esisteia, ma el ne pò nia sburlé y nience arferé, la cossa depen da la popolazion enstessa tres n referendum. L iter sarà plutost lonch, davia che an messarà denant mudé l statut d'autonomia y chest vuel dì avei l'autorisazion da Roma.
Luigi Chiocchetti, assesour regional ladin: La UAL (Union Autonomista Ladina) paleseia dut sie sostegn tl caje de na domanda de agregazion che reverda demé chisc comuns ladins che encuei é tl Venet (Fodom, Col de Santa Lizia y Cortina d’Ampez); ala se aoda ence che chisc paisc posse endò fé pert de nosta region per abiné endò a una y renforzé la comunanza dl’area ladina dolomitana entourn ai Creps dl Sela.
Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins y tl medem temp ti damanonse ai ladins de fé n sforz y de tegnì adum."
Florian Mussner, assessour ladin a Bulsan: i son contra na mudazion di confins. Sce valch scolé de Reba vuel vegnì a scola a Corvara, spo cialaràn dessegur de l lascé ite te scola.
|
Les unions ladines da souramont: enviede via l referendum!
I trei comuns Ampez, Col y Fodom vegn damanés de envié via la prozedura
  L gran vare é vegnù dé. Les Unions di Ladins di trei comuns de Fodom, Col y Ampez ti à mané a les aministrazions la domanda ofiziala percie che al vegne fat n referendum per damané de podei tourné con Bulsan.
Cristina Lezuo (Fodom), Paola Agostini (Col) y Siro Bigontina (Ampez).
|
Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
Ombolc de Gherdeina plutost demé enteressés a d'abiné ca valch da la 482/99 che a n projet interladin - Al é na "Veto-power"
Chisc dis vegniràl dé pro ence dai ultims doi comuns: Selva y Badia, l statut dla Lia di comuns y chest é dessegur n vare inant tla realisazion dla Lia comunala interladina. Ti ultims temps auden che al é sauté fora valgamia de stritaria sun la proposta porteda inant da la maioranza di comuns de se nuzé desche lingaz de comunicazion scrita l ladin unifiché. Desche con la conferenza di ombolc envieda via dl 1992 cioda endò i ombolc de Gherdeina de sciolé dut sotissoura. Tles mans tégnei ence la erma dl "veto".
|
Numer nuef de Pogrom sun i ladins-rumanc-furlans
|
|
Lia per i popui manacés: ladins, rumanc y furlans
La ultima edizion dl sfuei "Pogrom" n. 1/2007 reporta n grum de articui sun la situazion politica, culturala y soziala di ladins y di rumanc
La "Gesellschaft für bedrohte Völker" (Lia per i popui manacés) trata te sie ultim numer dla revista Pogrom te deplù articui la situazion dles mendranzes ladines: chela rumancia ti Grijons, chela ladina tles Dolomites y al our ence chela furlana. Redadour dla revista é da n valgugn agn l jornalist y critich Mateo Taibon. Al ne ti va nia permez con les maneces de veluch a les chestions, ma con na pena bendebot aguda. Degun rejoné da entort che an liej autró, ma frases curtes y cleres.
Cuertl dla revista che é dret deslarieda ti raions todesc.
|
Mendranzes ne vegn nia dagnora tratedes unfat, nience tl medem stat
|
|
I fis legitims y i fis basterc
Depierpul che l govern Prodi à taié dl 50% les alogazions finanziares a la lege 482/99 àl aumenté de cotant les alogazions a la mendranza taliana tla Slovenia y tla Croazia
La mendranza taliana tla Slovenia y tla Croazia ne pò nia se baudié, al contrar ala pò se paré valch caprizes. I governs de Roma, de Lubiana y de Zagabria à tout la dezijion de arcresce valgamia les alogazions finanziares a ben di 33 mile talians che viv viadelà dal confin, olàche al oresc soredl. Tres n emendament a la lege finanziara, dé pro puech dant Nadel, ti à l govern Prodi asseguré a la mendranza taliana 4 milions y 650 mile euro vigni ann dal 2007 al 2009. Tl medem temp à Prodi depierpul scurté les alogazions a les mendranzes nazionales tres la lege 482/99 damprovia dl 50% enfin al 2009.
|
Reforma dl statut de autonomia: ladins
|
|
Mudazion dl statut: na meisa torona empruma anter i ladins
Supereda é la vedla strategia dla SVP de traté les chestions de fondamenta con l "Verbindungsausschuß" y cherdan a la jonta i ombolc, sce la cossa é zitia y al é da renunzié N comentar de Carlo Willeit
Na meisa torona per la reforma dl statut de autonomia él vegnù a enaodé l president Prodi a Bulsan; pro chesta meisa él enfin a sen si aliés, la SVP y i partis talians de man ciancia. Y i ladins? Chi ne sarà endò n iade nia laprò, condut che al é i soui che à veramenter debujegn de na mudazion dl statut de autonomia. La ocajion fossa bona per mete adum les forzes di ladins, ma denant méssen desferenzié i enteresc dla popolazion ladina dai plajeis di partis che comana.

Utilisadours regisgtrés pò ence se lascé lieje dant chest articul.
|
Prodi a Bulsan: terz statut de autonomia
|
|
Na ocajion storica: la mudazion dl statut de autonomia
Cie podessa pa fé la "Lia di comuns Ladins"? A la Svp ti màncel endere na vijion unitara di ladins desche an veid da sia vera al LS
La vijita dl president dl govern Romano Prodi a Bulsan à fat pié via ofizialmenter la discuscion sun la mudazion dl statut de autonomia. Prodi desceida dessegur valch speranzes tla mendranza ladina y chest iade nia demé pro i ladins de Sudtirol, ma tamben pro chi de Trent y indiretamenter ence pro chi da souramont. Entratant la senteda à Prodi plu iadesc dit che la autonomia reverda duc i zitadins. Per i ladins podéssel se traté de na ocajion storica.
Prodi: endana si entrategns sun Ciaulonch, jouf de confin, àl dessegur emparé a conesce i problems ladins.
|
Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont
|
|
Promueve dut cie che lieia adum i ladins dolomitans
Chesta é la poltica che l'assessour a les mendranzes dla Region Trentin-Sudtirol vuel porté inant entratant sia legislatura
La jent de Col, de Ampez y de Fodom se sent dassen lieda a la comunité ladina entourn al Sela desche i ladins de Fascia, de Badia y de Gherdeina. Chesta audianza é endò vegnuda sotligneda dai raprejentanc de chestes comunités en gaujion de na enconteda abuda chisc dis con l'assessour regional a les mendranzes, Luigi Chiocchetti. Al vuel sen esploré cie an podessa envié via deberieda tl cheder dles competenzes dla Region Trentin-Sudtirol per valorisé miec la mendranza ladina y sia merscia prinzipala, l lingaz. Chiocchetti se à enconté dantmesdì con la direzion dl’Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan a Col y con l'ombolt Paolo Frena y domesdì dapò via n'Amepz con la Consulta Ladina, l’ent consultif che abina adum i raprejentanc dles trei amministrazions comunales y dles trei unions di ladins.
La Consulta Ladina pro meisa con l'assessour Luigi Chioccheti.
|
|  |
|