|  |
Referendum a souramont: trueps dij benvegnus!
|
|
I ladins da Souramont à l dert de vegnì endò a ciasa
Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes - Enseira à Fodom dé pro l referendum, ensnuet Col y en lunesc, ai 23 de auril 2007, se abinarà la Lia di Comuns Ladins a Corvara
Enseira (19.04.07) à l consei de comun de Fodom dé pro duc unanims la delibera de endí n referendum per l destach da Belun y dal Venet, ensnuet à l comun de Col tout la medema dezijion a oujes unanimes . En lunesc che vegn, ai 23 de auril, se abinarà la LIA di Comuns ladins a sia senteda costituenta a Corvara (senta ofiziala dla Lia) do che duc i comuns à dé pro l statut. Da canche l consei de comun de Cortina de Ampez á aprové ai 5 de auril a l'unanimité la proposta dles unions de ladins de Ampez, Col y Fodom da mete a ji n referendum per damané de jì pro la region Trentin-Sudtirol, pòn lieje vigni dí truepes toutes de posizion pro y contra, sun sfueis y ence tl radio y tla tv ladina. La Union Generela di Ladins y l Moviment politich ladins é pro chi che sostegn clermenter l referendum y la reunificazion di ladins. Nia enscì pro la enscidita Svp "ladina". La Bioc dà tresfora comunicac sun de vigni sort de bisineles, ma sun l referendum scoutela.
Na ciantia ladina dij: "Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom ... ilò él nostes ciases ...": La tripartizion da pert dl fascism dl 1923. An é tla situazion assurda che l assessour ladin Mussner é bonamenter l soul conseier tl consei regional contra l referendum da souramont. Mussolini y Tolomei l rengraziassa, sce ai fossa ciamò en vita.
|
Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
|
|
Ampez, Col y Fodom, ai se merita l sostegn de duc!
per se scluje permez a la provinzia de Bulsan y a la region Trentin-Sudtirol
La soluzion automatica di problems viadelà o decà n'à degugn bria da se aspeté da la mudazion di confins teritoriai politics ma te valch sauridanza y te valch benefize él plu che dret speré. Dant vigni convegnenza vegn la volonté da sté adum con chesta o chela jent , con chesta o chela sozieté. A la volonté corespon la liberté, te n stat democratich almanco, da mudé confins de comun, de provinzia. Sce les condizions esistenziales dl vedl o dl nuef teritore ne é nia en pericul, ne déssen ti tò a deguna frazion l dert da mudé comun y a degun comun l dert da mudé provinzia.
D'autres toutes de posizion de Carlo Willeit
La festa é ruveda!
- Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica.
|
N daz sun i joufs:
Chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins. I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch! |
|
Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
|
|
Referendum: i amisc y i nemisc
Critica: movitazions economiches Chestes reverda dantaldut i ladins de Bulsan che se tem de perde valch fregola
La cossa sarà dessegur ria da realisé, ma entratant àn dé n segnal de volonté y de direzion. Les Unions culturales di ladins de Fodom, de Col y de Ampez à tout na dezijion autonoma. Ales fej pert dla Consulta da Souramont che tol ite ence i conseis de comun di trei comuns. Chestes trei Unions à abù l’intuizion de daurì n dialogh con la politica dl post, de ejaminé deberieda la situazion politica, culturala y storica dl raion ch’ales tol ite, de conscidré plu avisa i vejins da una y da l’autra pert. Chisc vejins n’é nia dagnora jent valenta, no da una y no da l’autra pert.
|
Comiscion interregionala: la mozion dl assessour Luigi Chiocchetti
|
|
Colaborazion soura les seides provinziales fora
per promueve barac nuefs anter Trentin - Sudtirol - Tirol dl Nord y Vorarlberg
L assessour regional Luigi Chiocchetti ti à mané ite a la comiscion interregionala la proposta de mozion n. 6 che vegnirà touta tres tla senteda "deberieda" dles assemblees legislatives metudes adum da la provinzia autonoma de Bulsan, da chela autonoma de Trent y dal Land Tirol (con Vorarlberg desche osservadour) a Desproch, en mercui ai 18 de auril. La proposta reverda la colaborazion per promueve engiams soziai y culturai orientés a la valorisazion y al stravardament dles carateristiches etniches y culturales dles mendranzes linguistiches.

|
Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
|
|
Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich
Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion de region vegnuda saurideda y aplaneda
Les regions é i enc teritoriai plu "nuefs" tla Talia. Ales é vegnudes metudes su empermò da l'assemblea costituenta dl 1948, aclapan chi bele dant man da vedlamenter, vuel dí les provinzies y i comuns. Per tarmené les regions se ova l'assemblea costituenta basé sun rejonamenc statistics, geografics y storics da enlaouta, ne sclujan nia fora la poscibelté de na mudazion.
Revendicazions storiches, culturales, politiches y economiches se encrouja tla chestion dl referendum |
|
Les rejons storiches per n referendum
|
|
"Zent Ladina Dolomites", sie spirit enier y encuei
Dl 1945 fova i ampezans dret atifs politicamenter: jolantins, petizions y memorandums un endò l auter
Sce an rejona endò de referendum a souramont ne pòn nia se desmentié dla storia viadedò. La aodanza de jì demez da Belun ne é nia vegnuda fora de n saren, ma à raijes valgamia sotes. La chestion à tres coé sciche n borei. I fatours determinanc: i comuns de Ampez, Fodom y Col à fat pert dl raion tiroleis enfin al 1923 canche ai é vegnus zarés demez dal rejim fascist contra sia volonté y metus permez a ries a la region Venet/provinzia de Belun.
Na mostra storica sun i ladins.
|
Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
|
|
A Durnwalder ti sta la chestion a cuer
La SVP Groeden depierpul é a una con l nazionalism plu sterch talian, ai vuel tegnì su la tripartizion
N comentar de Mateo Taibon
- Tripartizion ladina:
- la SVP de Gherdeina defen la spartizion voluda dal fascism y da Mussolini
| Enfin a sen degun fat nuef. Arjont n'él ciamò nia. Ma paroles nueves ben. Al sarà tatica viadedò, al sarà strategies litales. Ma da la SVP todescia végnel n vent nuef. Do la dezijion dl comun de Ampez de volei fé n referendum - dezijion che à abù l gran sostegn de Siro Bigontina - per passé da la provinzia de Belun/region Venet a la provinzia de Bulsan/region Trentino-Sudtirol, é i comentars stés cotanc.
|
Referendum a souramont: Ampez peia via
|
|
Referendum: Ampez peia via
An messarà laoré a dret per informé avisa la jent sun les motivazions dla scomenciadiva
N articul de Lorenzo Soratroi
Ampez é pié via sun la streda dl referendum per passé sot a Bulsan, na dezijion che l president dla Consulta Ladina di trei comuns, Siro Bigontina, à clamé "storica". Ala é vegnuda touta chisc dis dal consei de comun. Al é l'ultima dezijion dl'aministrazion dl capocomun Giacobbi (Cortina jirà a lites nueves de mei) che ova prevedù sciche prum n assessour a la cultura ladina, l vizecapocomun Bruno Dimai Fileno. La delibera é vegnuda deda pro a l'unanimité y ala preveid ence bele la domanda da mete dant sun la zedola dl referendum: "Voleise che l teritore di comuns de Cortina, Fodom y Col vegne destaché da la Region dl Venet per jì a fé pert de chela dl Trentin-Sudtirol?"
- L ombolt de Ampez Giacomo Giacobbi.
|
Lege litala te Sudtirol: la sentenza dla Court Costituzionala
|
|
SVP stop: al é pa na lege costituzionala! La SVP contra n lim lital a Roma, ma vuel en introduje un a Bulsan |
N articul de Mateo Taibon
An à endò la contradizion. Grana, nia da souravedei. A Roma s'enduna parlamentars dla SVP con esponenc dl govern per paré cialà n gran pericul: n lim lital. L empegn dla SVP: degun lim lital per la mendranza! Y l medem dì che chesta novela é ti foliec, giàten sun n'autra plata dl medem foliet regional ence n'autra notizia: N lim lital! Tl consei provinzial vuel la SVP redont cie che ala refudeia dassen a Roma: n lim lital.
La sentenza n. 356/98 dla Court Costituzinala (foto) rejona cler: tla provinzia de Bulsan ne pò na lege litala vedei dantfora degun lim lital tl enteres dl grup etnich ladin.
|
Mussner - Chiocchetti: does posizions dassen desvalives
|
|
"Laoré adum é l prum obietif"
Comentar a la intervista dl assessour Luigi Chiocchetti sun la USC di 31 de merz 2007
"Laoré adum é l prum obietif". Con chestes paroles descriv L. Chiocchetti sia miscion de assessour a les mendranzes linguistiches dla Region Trentino-Sudtirol. Mia pruma reazion, canche i é liet la intervista, é steda: dietelpaie, finalmenter zachei che rejona politicamenter per ladin.
Foto: l assessour regional a les mendranzes, Luigi Chiocchetti.
Luigi Chiocchetti analiseia l LS Agn-lum dalonc da les posizions dla SVP |
|
Comentar al comunicat dl istitut MdR
|
|
Un di maiours defec é la mancianza de trasparenza
Demé con auto-laudament ne rùven nia inant - Dí "promueve lingaz y cultura ladina" é na tautologia vueta
N comentar de Erwin Valentini
Dutes les istituzions publiches colaboreia aldidancuei con universités, y ence les universités colaboreia gen con les aministrazions ajache ales à debujegn de finanziamenc. Da una na pert à l istitut Micurà de Rü, sciche ence la Majon di Fascegn, debujegn de n input scientifich-metodologich per ti dé fondamenta y coerenza a sies ativités, da l’autra pert ne à la Ladinia nia dutes les competenzes nezesciares y perchel méssela compré ite da foradecà savei, colaborazion y ence produc “clef tla man” (enrescides y studes, publicazions spezialistiches etc.).
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al à condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica y l dizionar dl ladin standard.
|
Istitut Micurà de Rü - 30 agn de ativité
|
|
Istitut Ladin: si 30 agn recordés a Bulsan
Dilema fondamental: an lauda y apriejeia les colaborazions con universités, ma an se fej ert, ne vuel o ne chier nia da laoré anter istituc ladins dolomitans
COMENTARS
I. vilins ladins
A man ciancia él vegnù conté su cie che an à podù audì dijan entratant la manifestazion di 30 agn de ativité dl Istitut Ladin Micurà de Rü a Bulsan. Chilò volessanse lascé audì cie che ne é nia vegnù dit y che essa messù vegnì dit. |
L’équipe che raprejenteia o che laora pro l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” a San Martin de Tor à prejenté en vender passé a Bulsan l “corpus” dl Istitut, sia nasciuda enfin a sies prospetives per l davegnì: si 30 agn de ativité. Dant ca pro meisa l president dl Consei d’Istitut, Hugo Valentin, l diretour dl Istitut Leander Moroder, l’assessour a la Cultura ladina, Florian Mussner, y l redadour dl sfuei cultural “Ladinia” dé fora dal Istitut, l professour dla Université de Salzburg, Hans Goebl.

|
Chestion di neo-ladins: na cossa enfleda su d'ofize
|
|
Chela delibera mess vegnì touta demez!
Chest se ghira don Floriano Pellegrini en cont dla delibera provinziala de Belun che à declaré d'ofize 32 comuns sciche ladins
COMENTAR
La chestion legala lieda a n conzet storich-linguistich y nia demé linguistich dl term ladin, trata su da don Floriano Pellegrini, se merita che an ti dae arta. | "Anulede chela delibera! Ala ne à degun fondament storich!" Chesta é la ghiranza corajousa che don Floriano Pellegrini ti à fat al assessour a les mendranzes dla Provinzia de Belun Daniela Larese Filon.
|
"Les afermazions de Leitner é fauzes"
Te na mozion al president dl Consei provinzial ova i Freiheitlichen/Liberai acusé l IPL de speises massa autes
Tl articul "Les plures dla jent y les vertoles dla SVP" (ciala dessot) végnel dit che l’afermazion dl assessour competent che l IPL paia n fit per si ofizes ne é nia veira, ajache i ofizes é dla Provinzia. L’afermazion dl Assessour corespon alencontra deplen a la verité, ajache l IPL, per ti ester plu davejin a les scoles ladines à ence n pitl ofize tl Comun de Urtijei, olache al paia n fit, l sciaudament, l puzené y l strom. Ti proscims meisc giatarà l IPL ence n pitl ofize a S. Martin per ti ester ence plu davejin a les scoles dla Val Badia. I nes fajon dassen marevueia che l partit che à firmé chest articul y che dij de sostegnì les mendranzes sdraja ju sun na istituzion ladina che ne fej nia auter che cialé de sostegnì di per di la rejoneda ladina.
|
I extracomunitars ruva ence adalerch ajache al é trueps contribuc da pié do
|
|
N 30% di contribuc per l fit ti vegn paiés fora a folestiers
I Freiheitliche/Liberai ghira na mudazion "sen y atira" y che an ti dae plu arta a la jent aciaseda
I Liberai / Freiheitlichen de Sudtirol ti à fat na domanda al assessour competent per enrescì coche i contribuc per fité ciasa vegn partis su tla provinzia de Bulsan. La resposta: 37,88% ti vegn partis su a les persones de lingaz todesch, 26,33% a les persones de lingaz talian, 0,78% ai ladins y 35,11% a jent che vegn da foradecà. L contibut plu aut che vegn paié fora vigni meis ruva a 1.068,22 euro, chel plu bas amonta fora a 5,19 euro.
|
|  |
|