benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

Referendum a souramont: trueps dij benvegnus!
Politica

 

I ladins da Souramont à l dert de vegnì endò a ciasa

Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes - Enseira à Fodom dé pro l referendum, ensnuet Col y en lunesc, ai 23 de auril 2007, se abinarà la Lia di Comuns Ladins a Corvara

Enseira (19.04.07) à l consei de comun de Fodom dé pro duc unanims la delibera de endí n referendum per l destach da Belun y dal Venet, ensnuet à l comun de Col tout la medema dezijion a oujes unanimes . En lunesc che vegn, ai 23 de auril, se abinarà la LIA di Comuns ladins a sia senteda costituenta a Corvara (senta ofiziala dla Lia) do che duc i comuns à dé pro l statut. Da canche l consei de comun de Cortina de Ampez á aprové ai 5 de auril a l'unanimité la proposta dles unions de ladins de Ampez, Col y Fodom da mete a ji n referendum per damané de jì pro la region Trentin-Sudtirol, pòn lieje vigni dí truepes toutes de posizion pro y contra, sun sfueis y ence tl radio y tla tv ladina. La Union Generela di Ladins y l Moviment politich ladins é pro chi che sostegn clermenter l referendum y la reunificazion di ladins. Nia enscì pro la enscidita Svp "ladina". La Bioc dà tresfora comunicac sun de vigni sort de bisineles, ma sun l referendum scoutela.

Na ciantia ladina dij: "Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom ... ilò él nostes ciases ...": La tripartizion da pert dl fascism dl 1923. An é tla situazion assurda che l assessour ladin Mussner é bonamenter l soul conseier tl consei regional contra l referendum da souramont. Mussolini y Tolomei l rengraziassa, sce ai fossa ciamò en vita.

 

 

metù ite da noeles ai 20 April 2007 da les 20:03:30 (1363 liet)
(liej inant... | 10518 letres | 4 comentars | ponc: )


Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
Politica

 

Ampez, Col y Fodom, ai se merita l sostegn de duc!

per se scluje permez a la provinzia de Bulsan y a la region Trentin-Sudtirol

La soluzion automatica di problems viadelà o decà n'à degugn bria da se aspeté da la mudazion di confins teritoriai politics ma te valch sauridanza  y te valch benefize él plu che dret speré. Dant vigni convegnenza  vegn la volonté da sté adum con chesta o chela jent , con chesta o chela sozieté. A la volonté corespon la liberté, te n stat democratich almanco, da mudé confins de comun, de provinzia. Sce les condizions esistenziales dl vedl o dl nuef teritore ne é nia en pericul, ne déssen ti tò a deguna frazion l dert da mudé comun y a degun comun l dert da mudé provinzia.

D'autres toutes de posizion de Carlo Willeit

La festa é ruveda!

Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica.
N daz sun i joufs: 

Chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins. I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch!


metù ite da noeles ai 20 April 2007 da les 19:52:27 (1031 liet)
(liej inant... | 6757 letres | comentars? | ponc: )


Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
Politica

 

Referendum: i amisc y i nemisc

Critica: movitazions economiches  Chestes reverda dantaldut i ladins de Bulsan che se tem de perde valch fregola

La cossa sarà dessegur ria da realisé, ma entratant àn dé n segnal de volonté y de direzion. Les Unions culturales di ladins de Fodom, de Col y de Ampez à tout na dezijion autonoma. Ales fej pert dla Consulta da Souramont che tol ite ence i conseis de comun di trei comuns. Chestes trei Unions à abù l’intuizion de daurì n dialogh con la politica dl post, de ejaminé deberieda la situazion politica, culturala y storica dl raion ch’ales tol ite, de conscidré plu avisa i vejins da una y da l’autra pert. Chisc vejins n’é nia dagnora jent valenta, no da una y no da l’autra pert.

Referendum

Zent Ladina
L spirit erd

Can pa endò adum?
100 agn Union Ladina
 
Les Unions

 

 


metù ite da noeles ai 17 April 2007 da les 19:53:29 (1268 liet)
(liej inant... | 12003 letres | 1 comentars | ponc: )


Comiscion interregionala: la mozion dl assessour Luigi Chiocchetti
Politica

 

Colaborazion soura les seides provinziales fora

per promueve barac nuefs anter Trentin - Sudtirol - Tirol dl Nord y Vorarlberg

L assessour regional Luigi Chiocchetti ti à mané ite a la comiscion interregionala la proposta de mozion n. 6 che vegnirà touta tres tla senteda "deberieda" dles assemblees legislatives metudes adum da la provinzia autonoma de Bulsan, da chela autonoma de Trent y dal Land Tirol (con Vorarlberg desche osservadour) a Desproch, en mercui ai 18 de auril. La proposta reverda la colaborazion per promueve engiams soziai y culturai orientés a la valorisazion y al stravardament dles carateristiches etniches y culturales dles mendranzes linguistiches.


metù ite da noeles ai 12 April 2007 da les 22:03:25 (921 liet)
(liej inant... | 5000 letres | comentars? | ponc: )


Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
Politica

 

Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich

Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion de region vegnuda saurideda y aplaneda

Les regions é i enc teritoriai plu "nuefs" tla Talia. Ales é vegnudes metudes su empermò da l'assemblea costituenta dl 1948, aclapan chi bele dant man da vedlamenter, vuel dí les provinzies y i comuns. Per tarmené les regions se ova l'assemblea costituenta basé sun rejonamenc statistics, geografics y storics da enlaouta, ne sclujan nia fora la poscibelté de na mudazion.

Revendicazions storiches, culturales, politiches y economiches se encrouja tla chestion dl referendum

 

 


 


metù ite da noeles ai 11 April 2007 da les 22:30:46 (1244 liet)
(liej inant... | 12228 letres | 3 comentars | ponc: )


Les rejons storiches per n referendum
Politica

 

"Zent Ladina Dolomites", sie spirit enier y encuei

Dl 1945 fova i ampezans dret atifs politicamenter: jolantins, petizions y memorandums un endò l auter 

Sce an rejona endò de referendum a souramont ne pòn nia se desmentié dla storia viadedò. La aodanza de jì demez da Belun ne é nia vegnuda fora de n saren, ma à raijes valgamia sotes. La chestion à tres coé sciche n borei.  I fatours determinanc: i comuns de Ampez, Fodom y Col à fat pert dl raion tiroleis enfin al 1923 canche ai é vegnus zarés demez dal rejim fascist contra sia volonté y metus permez a ries a la region Venet/provinzia de Belun.

Na mostra storica sun i ladins.


metù ite da noeles ai 10 April 2007 da les 22:06:09 (1111 liet)
(liej inant... | 9206 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
Politica

 

A Durnwalder ti sta la chestion a cuer

La SVP Groeden depierpul é a una con l nazionalism plu sterch talian, ai vuel tegnì su la tripartizion

N comentar de  Mateo Taibon

Tripartizion ladina:
la SVP de Gherdeina defen la spartizion voluda dal fascism y da Mussolini
Enfin a sen degun fat nuef. Arjont n'él ciamò nia. Ma paroles nueves ben. Al sarà tatica viadedò, al sarà strategies litales. Ma da la SVP todescia végnel n vent nuef. Do la dezijion dl comun de Ampez de volei fé n referendum - dezijion che à abù l gran sostegn de Siro Bigontina -  per passé da la provinzia de Belun/region Venet a la provinzia de Bulsan/region Trentino-Sudtirol, é i comentars stés cotanc.


metù ite da noeles ai 10 April 2007 da les 19:26:45 (1363 liet)
(liej inant... | 15255 letres | comentars? | ponc: )


Referendum a souramont: Ampez peia via
Politica

 

Referendum: Ampez peia via

An messarà laoré a dret per informé avisa la jent sun les motivazions dla scomenciadiva 

N articul de  Lorenzo Soratroi

Giacomo GiacobbiAmpez é pié via sun la streda dl referendum per passé sot a Bulsan, na dezijion che l president dla Consulta Ladina di trei comuns, Siro Bigontina, à clamé "storica". Ala é vegnuda touta chisc dis dal consei de comun. Al é l'ultima dezijion dl'aministrazion dl capocomun Giacobbi (Cortina jirà a lites nueves de mei) che ova prevedù sciche prum n assessour a la cultura ladina, l vizecapocomun Bruno Dimai Fileno. La delibera é vegnuda deda pro a l'unanimité y ala preveid ence bele la domanda da mete dant sun la zedola dl referendum: "Voleise che l teritore di comuns de Cortina, Fodom y Col vegne destaché da la Region dl Venet per jì a fé pert de chela dl Trentin-Sudtirol?"
L ombolt de Ampez Giacomo Giacobbi.

metù ite da noeles ai 09 April 2007 da les 22:27:44 (1078 liet)
(liej inant... | 8722 letres | comentars? | ponc: )


Lege litala te Sudtirol: la sentenza dla Court Costituzionala
Politica

SVP stop: al é pa na lege costituzionala!
La SVP contra n lim lital a Roma, ma vuel en introduje un a Bulsan

articul de  Mateo Taibon

An à endò la contradizion. Grana, nia da souravedei. A Roma s'enduna parlamentars dla SVP con esponenc dl govern per paré cialà n gran pericul: n lim lital. L empegn dla SVP: degun lim lital per la mendranza! Y l medem dì che chesta novela é ti foliec, giàten sun n'autra plata dl medem foliet regional ence n'autra notizia: N lim lital! Tl consei provinzial vuel la SVP redont cie che ala refudeia dassen a Roma: n lim lital.
La sentenza n. 356/98 dla Court Costituzinala (foto) rejona cler: tla provinzia de Bulsan ne pò na lege litala vedei dantfora degun lim lital tl enteres dl grup etnich ladin.

metù ite da noeles ai 06 April 2007 da les 19:28:18 (968 liet)
(liej inant... | 6949 letres | comentars? | ponc: )


Mussner - Chiocchetti: does posizions dassen desvalives
Politica

 

"Laoré adum é l prum obietif"

Comentar a la intervista dl assessour Luigi Chiocchetti sun la USC di 31 de merz 2007

"Laoré adum é l prum obietif". Con chestes paroles descriv L. Chiocchetti sia miscion de assessour a les mendranzes linguistiches dla Region Trentino-Sudtirol. Mia pruma reazion, canche i é liet la intervista, é steda: dietelpaie, finalmenter zachei che rejona politicamenter per ladin.

Foto: l assessour regional a les mendranzes, Luigi Chiocchetti.

 

Luigi Chiocchetti analiseia l LS
Agn-lum dalonc da les posizions dla SVP


metù ite da noeles ai 05 April 2007 da les 22:06:18 (1123 liet)
(liej inant... | 7335 letres | comentars? | ponc: )


Comentar al comunicat dl istitut MdR
Politica

 

Un di maiours defec é la mancianza de trasparenza

Demé con auto-laudament ne rùven nia inant - Dí "promueve lingaz y cultura ladina" é na tautologia vueta 

N comentar de Erwin Valentini

Dutes les istituzions publiches colaboreia aldidancuei con universités, y ence les universités colaboreia gen con les aministrazions ajache ales à debujegn de finanziamenc. Da una na pert à l istitut Micurà de Rü, sciche ence la Majon di Fascegn, debujegn de n input scientifich-metodologich per ti dé fondamenta y coerenza a sies ativités, da l’autra pert ne à la Ladinia nia dutes les competenzes nezesciares y perchel méssela compré ite da foradecà savei, colaborazion y ence produc “clef tla man” (enrescides y studes, publicazions spezialistiches etc.).

Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al à condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica y l dizionar dl ladin standard.

metù ite da noeles ai 31 March 2007 da les 19:41:05 (1385 liet)
(liej inant... | 9328 letres | 1 comentars | ponc: )


Istitut Micurà de Rü - 30 agn de ativité
Politica

 

Istitut Ladin: si 30 agn recordés a Bulsan

Dilema fondamental: an lauda y apriejeia les colaborazions con universités, ma an se fej ert, ne vuel o ne chier nia da laoré anter istituc ladins dolomitans

COMENTARS

I. vilins ladins 

A man ciancia él vegnù conté su cie che an à podù audì dijan entratant la manifestazion di 30 agn de ativité dl Istitut Ladin Micurà de Rü a Bulsan. Chilò volessanse lascé audì cie che ne é nia vegnù dit y che essa messù vegnì dit.

L’équipe che raprejenteia o che laora pro l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” a San Martin de Tor à prejenté en vender passé a Bulsan l “corpus” dl Istitut, sia nasciuda enfin a sies prospetives per l davegnì: si 30 agn de ativité. Dant ca pro meisa l president dl Consei d’Istitut, Hugo Valentin, l diretour dl Istitut Leander Moroder, l’assessour a la Cultura ladina, Florian Mussner, y l redadour dl sfuei cultural “Ladinia” dé fora dal Istitut, l professour dla Université de Salzburg, Hans Goebl.


metù ite da noeles ai 27 March 2007 da les 19:54:54 (1113 liet)
(liej inant... | 11495 letres | 3 comentars | ponc: )


Chestion di neo-ladins: na cossa enfleda su d'ofize
Politica

 

Chela delibera mess vegnì touta demez!

Chest se ghira don Floriano Pellegrini en cont dla delibera provinziala de Belun che à declaré d'ofize 32 comuns sciche ladins

COMENTAR

La chestion legala lieda a n conzet storich-linguistich y nia demé linguistich dl term ladin, trata su da don Floriano Pellegrini, se merita che an ti dae arta.

"Anulede chela delibera! Ala ne à degun fondament storich!" Chesta é la ghiranza corajousa che don Floriano Pellegrini ti à fat al assessour a les mendranzes dla Provinzia de Belun Daniela Larese Filon.


metù ite da noeles ai 27 March 2007 da les 18:00:00 (1063 liet)
(liej inant... | 8971 letres | 1 comentars | ponc: )


Critiches ingiustes
Politica

 

"Les afermazions de Leitner é fauzes"

Te na mozion al president dl Consei provinzial ova i Freiheitlichen/Liberai acusé l IPL de speises massa autes 

Tl articul "Les plures dla jent y les vertoles dla SVP" (ciala dessot) végnel dit che l’afermazion dl assessour competent che l IPL paia n fit per si ofizes ne é nia veira, ajache i ofizes é dla Provinzia. L’afermazion dl Assessour corespon alencontra deplen a la verité, ajache l IPL, per ti ester plu davejin a les scoles ladines à ence n pitl ofize tl Comun de Urtijei, olache al paia n fit, l sciaudament, l puzené y l strom. Ti proscims meisc giatarà l IPL ence n pitl ofize a S. Martin per ti ester ence plu davejin a les scoles dla Val Badia. I nes fajon dassen marevueia che l partit che à firmé chest articul y che dij de sostegnì les mendranzes sdraja ju sun na istituzion ladina che ne fej nia auter che cialé de sostegnì di per di la rejoneda ladina.


metù ite da noeles ai 22 March 2007 da les 16:48:12 (897 liet)
(liej inant... | 2602 letres | comentars? | ponc: )


I extracomunitars ruva ence adalerch ajache al é trueps contribuc da pié do
Politica

 

N 30% di contribuc per l fit ti vegn paiés fora a folestiers

I Freiheitliche/Liberai ghira na mudazion "sen y atira" y che an ti dae plu arta a la jent aciaseda

I Liberai / Freiheitlichen de Sudtirol ti à fat na domanda al assessour competent per enrescì coche i contribuc per fité ciasa vegn partis su tla provinzia de Bulsan. La resposta: 37,88% ti vegn partis su a les persones de lingaz todesch, 26,33% a les persones de lingaz talian, 0,78% ai ladins y 35,11% a jent che vegn da foradecà. L contibut plu aut che vegn paié fora vigni meis ruva a 1.068,22 euro, chel plu bas amonta fora a 5,19 euro.

metù ite da noeles ai 20 March 2007 da les 19:12:51 (993 liet)
(liej inant... | 6723 letres | 4 comentars | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.446 seconc