benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Noeles.net - Informazion ladina: Politica

Chirí te chest tema:   
[ Endò a la pruma plata | Cernede n tema nuef ]

La delibera marora: lingaz en moviment
Politica


Mareo reconesc l standard, a livel local endere l "mareo" 

DE JENÉ DL 2003 FOVA L STANDARD INTERLADIN VEGNÙ DECLARÉ CLANDESTIN DA ISTITUT MDR Y ASSESSORAT LADIN DE BULSAN

La dezijion é tomeda en mercui seira (23.05) tl comun de Mareo: l consei à aprové a gran maioranza "na mozion linguistica" de podei  scrive l mareo te chestions locales che reverda l comun, la scola, la gliejia, les assoziazions. Per comunicazions con les autres valedes ladines se aoda l consei che al vegne tout l "ladin standard". Chesta seconda mozion à tamben giaté na maioranza lergia (demé 2 astegnus). Al se deura enscì scenars nuefs per l standard interladin.



 


metù ite da noeles ai 27 May 2007 da les 19:27:59 (1331 liet)
(liej inant... | 10698 letres | 5 comentars | ponc: )


Svp ladina: scì al rerendum da souramont
Politica


La Svp "ladina": n sostegn al lim dla coienaria 

LA SVP TI À EJAUDÌ DUC I DEJIERS AI LADINS: AL É DAVIADECHEL CLER CHE AI VUEL VEGNÌ PRO SUDTIROL - MUSSNER NE VEGN NIA SCUTÉ SU 

Tert, ma sen à ence la Svp "ladina" tout posizion sun l referendum da souramont. Sia posizion é positiva y ala reconesc ampezans y fodoms desche ladins, valch che ne é nia dagnora normal te certli dla Svp "ladina". Ma tl ton pèrel n comunicat dl ofize stampa dla Corea dl Nord che decianta les gran arjontes y l paraisc sun la tera. Y chi ne vuel pa nia vive tl paraisc. Al ne é nia bastan superlatifs per descrive l gran laour dla Svp. La chestion dl referendum vegn touta - a desvalivanza dal Moviment Politich Ladins - desche encenscera per reclamé na storia de suzes per la Svp. Al vegn arjont l lim dla ofenuda di ladins da souramont, metus fora sciche i golousc da l'autra pert de sief. La Svp "ladina" ti à endere - y chest é empò bendebot significatif - out l spinel al assessour Florian Mussner che ti ova consié - dut antié - ai ampezans y fodoms de s'en sté olàche ai é.

 


metù ite da noeles ai 25 May 2007 da les 20:48:03 (1197 liet)
(liej inant... | 24655 letres | 3 comentars | ponc: )


Rerendum da Souramont: la Court de Cassazion dezid sun l'amissibelté
Politica

Les trei deliberes é sen a Roma 

LA COURT COSTITUZIONALA DEZID SUN LA AMETIBELTÉ DL REFERENDUM - BONAMENTER TE 5 MEISC VEGN I SENTADINS CHERDÉS A LES URNES

de Lorenzo Soratroi

I raprejentanc dles aministrazions de Fodom, de Col y de Ampez, Bruno Dimai Fileno y Siro Bigontina Titoto à deponù i  dis passés tla Canzeleria dla Court Costituzional a Roma les deliberazions di trei comuns ladins da Souramont che damana de podei mete a jì n referendum per passé a la Region Trentin Sudtirol. Duta la pratica é vegnuda prejenteda y é vegnuda firmeda da Dimai.

Bruno Dimai, vize-ombolt de Ampez, promotour dl referendum a Souramont.

 


metù ite da noeles ai 22 May 2007 da les 22:32:02 (1078 liet)
(liej inant... | 27476 letres | comentars? | ponc: )


Referendums tl Venet: al se deura scenars nuefs
Politica

 

Dellai patajeia bele con Galan 

y ence Durnwalder pèr che se plieie plan, plan a dé pro a n "fond perecuatif" de sostegn ai comuns de confin

L president dla Jonta provinziala de Trent, Lorenzo Dellai, s'à declaré a una de daidé sie colegh dl Venet Giancarlo Galan per cie che reverda la chestion di comuns sun i confins che volessa passé a la provinzia de Trent. Chisc à bele fat n referendum con n gran resultat positif per n passaje. Dellai é enjigné a mete vigni ann a desposizion 10 milions de euro per daidé l govern zentral de Roma de crié n "Fondo per le aree di confine", desche al ova proponù l minister Enrico Letta.

 

 


metù ite da noeles ai 21 May 2007 da les 19:54:34 (1008 liet)
(liej inant... | 22483 letres | comentars? | ponc: )


Lia di comuns ladins: les enciaries
Politica

 

Pruma senteda dla jonta: les enciaries

Vize é Paolo Frena, ombolt de Col - Per pié do contribuc dla lege 482/99 méssel ciamò vegnì fat na perimetrazion dl "raion ladin"

En mercui, ai 9 de mei, se à abiné  la jonta dla Lia di Comuns Ladins (LCL) a sia pruma senteda a Corvara. Sun meisa la partizion dles enciaries de laour:  chi se festidieia pa de cie? La Lia fej si prums varesc y al é truep da sclarì dant che deventé operativa. Te cassa ne él degun finanziament ciamò. Per podei pié do finanziamenc dla lege 482/99 duraràla ciamò n pez. Aladò dla lege vuelel ester empruma na perimetrazion dl "raion ladin" tres deliberazions di comuns che declareia de fé pert dl teritore linguistich-cultural ladin. Chestes deliberazions mess vegnì ratifichedes da les provinzies a na moda che al figureie ofizialmenter ciugn che é i comuns ladins. La Lia di comuns mess spo vegní reconesciuda da provinzies y regions. Empermò dedò devéntela n organism de coordinament che pò laoré soura les seides provinziales y regionales fora con projec finanziés tres la lege 482/99 ti raions reconescius y delimités.

L ombolt de Col é vize-president dla Lia di comuns Ladins. Al se à dé ju dassen con la lege 482/99 y tegnirà i contac con Roma.

Paolo Frena: "I son segur che i resultac nes darà rejon!" 
Paolo Frena, ombolt de Col y nuef leader ladin:  "I ladins dl Sela aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl"
Sen onse la poscibelté de ti dé n cheder istituzional a la Ladinia!
Paolo Frena: "Ai colegs entourn l Sela damani desponibelté y colaborazion per formalisé te curt temp n organism souraprovinzial y -regional"


metù ite da noeles ai 09 May 2007 da les 21:50:26 (1041 liet)
(liej inant... | 22980 letres | 3 comentars | ponc: )


Ence Asiago à fat l referendum
Politica

 

Asiago y d'autri 7 comuns dl Altiplan dij de scì

de jì demez dal Venet y de vegnì anetus a la region Trentin-Sudtirol - Sen va la prozedura inant con lege

Do i comuns de Sovramonte y Lamon à en domenia, ai 6 de mei 2007, ence 7 di 8 comuns sun l Altiplan de Asiago, tres tla provinzia de Vicenza, dit de scì con l 94,09% de oujes a favour de damané de jì demez dal Venet per jì permez a la region Trentin-Sudtirol. Al referendum à tout pert l 63,19% di litadours scric ite a les listes litales.


metù ite da noeles ai 09 May 2007 da les 19:16:43 (759 liet)
(liej inant... | 2799 letres | comentars? | ponc: )


Lia di comuns ladins: ultims svilups
Politica

La Lia di comuns Ladins mana fora l prum burt segnal

Ala adorarà sciche lingaz ofizial l talian che vegn "capì da duc"

La Lia di comuns ladins é pieda via; per jì olà pa? I on audì n grum de toutes de posizion, intervistes y comentars ma al é rie da capì cie che an vuel arjonje con chesta scomenciadiva di ombolc. L president, B. Senoner, se contenta de n valgunes declarazions generiches che ne sclaresc no les funzions no i fins dla Lia. Per l moment àn l'imprescion che al se trate de na scatola vueta che an spera de podei emplenì plu tert con valch projet proponù da an ne sa nia chi. Tla intervista publicheda sun les "Dolomiten" ai 27.04 nes conta l president che la Lia é vegnuda metuda su per damané contribuc aldò dla lege 482/1999; al pensa dantaldut a chestions economiches desche l transiament sun i joufs, sceben che chesta lege sie vegnuda penseda dantaldut per finanzié scomenciadives culturales dles mendranzes linguistiches.

Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
Ombolc de Gherdeina plutost demé enteressés a d'abiné ca valch moneida da la 482/99 che a n projet interladin

Lia di comuns Ladins: n vare emportant 
I LADINS se damana che i conseis de comun vegne informés

Statut dla Lia di comuns Ladins
Does o trei cosses dà bendebot a uedl te chest statut


metù ite da noeles ai 08 May 2007 da les 19:54:48 (1439 liet)
(liej inant... | 32540 letres | 3 comentars | ponc: )


Lia di comuns ladins: la jonta se abina endoman
Politica

 

La jonta dla "Lia di comuns" se abina

endoman a Corvara a sia pruma senteda -

En doman a Corvara, te sia senta, se abina per l prum iade la jonta dla Lia di Comuns Ladins, metuda adum dal president Bruno Senoner, ombolt de Santa Cristina y raprejentant dla Val de Gherdeina y da autri trei componenc: l raprejentant dla Val Badia, Franz Complojer, ombolt de La Val, l raprejentant de Fascia, Gino Fontana, ombolt de Vich, y l raprejentant da Souramont, Paolo Frena, ombolt da Col.

L element sterch é dessegur sia fondamenta istituzionala
Cie che fej pié via la Lia n pue a pe zot é la mancianza de n liam costant con i conseis di comuns sozes - Tralasceda la ocajion de se damané deplù

N organism de coordinament per garantí unité
Pro l organism de coordinament y de proposta aldò dla lege 482/99 se tràtel dantaldut de n organ che promueve la unité de na mendranza

Foradecà se àn bele dadie fat inant
La lege 482/99 fossa n strument d'utl per corí les loces de sconanza a livel interladin, ma Trent y Bulsan la ignoreia y ne á deguna intenzion de sconé miour i ladins


metù ite da noeles ai 08 May 2007 da les 18:50:42 (832 liet)
(liej inant... | 5415 letres | comentars? | ponc: )


Referendum da souramont:
Politica

 

Ladinia, al se deura na sajon nueva

La prospetiva de reunificazion ne pèr nia de sciaudé su plu che entant i cuers di ladins - La speculazion dl fabriché desceida cotant plu de festide 

de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela

"Voglia di Ladinia", vueia de Ladinia, fova l titul adoré dal sfuei "TRENTINO" (o ence "ALTO ADIGE" - "CORRIERE DELLE ALPI") canche al à metù a jì chela sort de enrescida tles valedes ladines a revert dl referendum damané dai  trei comuns da souramont per vegnì permez a la region Trentin-Sudtirol. Da me enfora él sté na bela ocajion per daurì na finestra sun la "ladinité", sun la perzezion che i ladins à de sè enstesc y  de sia entité; na ocajion ence per prové a entene ciun che é encuei l status dl sentiment ladin popolar, dl'autocoscienza y dl'identité ladina tles Dolomites.

La Ladinia dles secondes ciases per jent da foradecà.


 

Al va debujegn de avei obietifs medems te duta la Ladinia
... cie funzion arà pa l organism de coordinament metù su dai ombolc?
La Generela saluda la enconteda di ombolc
y ala se met a disposizion per colaboré con i ombolc te chi ciamps damprò a si fins statutars 
L Comun General de Fascia nasc da nuef 
 La comunité de Fascia clameda a se reje y governé


metù ite da noeles ai 03 May 2007 da les 19:20:48 (937 liet)
(liej inant... | 27801 letres | 1 comentars | ponc: )


Lia di Comuns: prumes posizions dl president nuef
Politica

Bruno Senoner rejona demé de "colaborazion" y dantaldut de trafich y joufs

te na intervista encuei tla Dolomiten - Per el chestions economiches y trafich dantfora, ma la lege 482/99 ne rejona nience de chestes

Te na intervista de encuei da lieje tl foliet "Dolomiten" végnen al savei coche l president nuef dla Lia di comuns Ladins y ombolt de S. Cristina Bruno Senoner enchedra les funzions y i fins dla lia: joufs y transiament al zenter, rams che ne sta  endere te deguna relazion direta con la lege 482/99 a chela che la "Lia di comuns ladins" fej referiment te sie statut. Ai 9 de mei se encontarà la jonta y al vegnirà ence rejoné dl sostegn al referendum da souramont, na tratanda dassen zitia per la Lia che mess ciamò giaté sia ofizialisazion da pert dles trei provinzies de Belun-Trent-Bulsan.

La vijion de Bruno Senoner: nosta bandiera é chela dl Tirol



metù ite da noeles ai 27 April 2007 da les 19:43:55 (1011 liet)
(liej inant... | 21997 letres | 4 comentars | ponc: )


N comentar a les chestions entourn al referendum
Politica

 

Referendum y ipocrisia ladina

L referendum pò desdruje a fonz la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva de ideai y de enteresc che nos conescion con l inom de LADINIA

N comentar de Erwin Valentini

La dezijion de Ampez, Fodom y Col de mete a jì n referendum per se taché permez a Sudtirol met sun meisa na linia de chestions che reverda duc i ladins y no demé chi da Souramont. L referendum nes sforza a tò posizion sun la chestion dla unité ladina y de respone a la domanda : cie vel pa concretamenter l label « ladin » che cualificheia partic, istituzions y manifestazions de vigni sort tla enscì dita "Ladinia"?

I vilins ladins, na tel vijion dla politica linguistica y culturala dl Istitut Ladin Micurà de Rü meina a bantustans ladins, destachés un da l auter

 

100 agn Union Ladina: al vuel ester na vijion y strategies per i 100 agn che à da vegnì. Ti cialan plu al enier che al doman rùven al folclor"

LADINIA: Olà sonse pa y olà jonse pa?É encuei la comunité ladina plu gaierda, segura y dinamica che enier?


metù ite da noeles ai 26 April 2007 da les 21:45:00 (1543 liet)
(liej inant... | 31423 letres | 3 comentars | ponc: )


23 de auril 2007: istituzion dla Lia di comuns Ladins
Politica

 

L MPL LADINS veid de bon uedl la Lia di Comuns Ladins

23 de auril 2007 desche i 25 de auril 1945, na data emportanta

I raton che l'istituzion dla "Lia di comuns ladins", firmeda da duc i ombolc dla Ladinia, dant da n notar a Corvara  en lunesc, ai 23 de auril 2007, sie n di storich per la Ladinia, ciuldì che al é vegnù fat n vare emportant tla direzion de na mioura colaborazion y de na majera  unité dla Ladinia.

La "Lia di comuns ladins" dess dantaldut ence daidé tò ju i confins psicologics ti cefs di ladins.

No a la scluta di joufs, no a n daz
Ressoluzion deda pro dal Moviment Politich Ladins
Les rejons de na politica autonoma
La Court Costituzionala à confermé doi iadesc les rejons di ladins

 

 




metù ite da noeles ai 26 April 2007 da les 21:26:55 (813 liet)
(liej inant... | 6401 letres | 1 comentars | ponc: )


Lia di Comuns Ladins: sentenda costituenta a Corvara
Politica

 

Lia di comuns Ladins: nominés president y jonta

Prum president dla Lia di Comuns Ladins é Bruno Senoner, ombolt de S. Cristina

Enseira (23.04.) se à abiné a Corvara i 19 ombolc di comuns ladins de Gherdeina (plu chel de Ciastel per les frazions de Bula, Runcadic y Sureghes), de Badia, de Fascia, de Fodom, de Col S. Lizia y d'Ampez a firmé l at costituent dla "Lia di Comuns Ladins" dant dal notar dr. Walter Crepaz.

 

 

 

 

 N valgunes toutes de posizion da nost archif  

Pepi Dejaco, ombolt de San Martin: interregional manco ombolc y plu esperc y dialetica

Fabio Chiocchetti

Fabio Chiocchetti proposta de n "Consei di 18 ombolc" da soula nia adateda - L faliment dl 1992 l desmostra

Ugo Dorigo, ombolt de Badia. Souramont: Vegnìssei pu mé, ma nos ne podon nia ti sforzé su chesta dezijion.


metù ite da noeles ai 24 April 2007 da les 19:20:47 (1180 liet)
(liej inant... | 18957 letres | 2 comentars | ponc: )


Referendum a souramont: 'Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé'
Politica

 

Referendum: i volon la reunificazion di ladins

Sen ruva la chestion a la Court de Cassazion che fissarà la data dl referendum, bonamenter da d'auton 2007

Giacomo GiacobbiPaolo FrenaGianni PezzeiEnce Fodom y Col à dit de sci al referendum per passé con la Region Trentin/Sudtirol. I doi conseis de comun à voté enchestadì, a l’unanimité, la medema delibera aproveda da Cortina ai 5 de auril 2007. Sen vegnirà i trei documenc portés a Roma dai raprejentanc nominés da les trei aministrazions, l vizecapocomun d’Ampez Bruno Dimai y l coordinadour dla Consulta Ladina Siro Bigontina. Ala ti tocarà a la canzelaria dla Court de Cassazion de declaré la legitimité di documenc che passarà spo al Minister ai Interns per la definizion dla data dl referendum.

I trei ombolc: Giacomo Giaccobbi (Ampez), Paolo Frena (Col) y Gianni Pezzei (Fodom).


metù ite da noeles ai 24 April 2007 da les 19:00:00 (1182 liet)
(liej inant... | 11030 letres | comentars? | ponc: )


Sit nuef dl Moviment Politich LADINS
Politica

 

Moviment Politich Ladins endò te internet y devers les lites 2008

Willeit: i on tout la dezijion de tó pert a les lites provinziales 2008 - Tres internet vegniràl informé atira y temporif

L moviment politich autonom LADINS à endò sie sit internet. "Enjigné l program y enciarié l operadour scrivaronse ite damprovia nostes noeles, toutes de posizion, propostes, speran che trueps nes vijiteie y feje de bogn comentars.", scriv Carlo Willeit te sie articul de prejentazion. Da Pasca él ence vegnù fora n numer nuef de sie sfuei de partì, mané fora con la Usc di Ladins a les ciasedes tla Val Badia y te Gherdeina.


metù ite da noeles ai 21 April 2007 da les 19:00:02 (982 liet)
(liej inant... | 2656 letres | comentars? | ponc: )


634 articui (43 plates, 15 sun vigni plata)
[ 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 ]
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.460 seconc