|  |
La delibera marora: lingaz en moviment
|
|
Mareo reconesc l standard, a livel local endere l "mareo"
DE JENÉ DL 2003 FOVA L STANDARD INTERLADIN VEGNÙ DECLARÉ CLANDESTIN DA ISTITUT MDR Y ASSESSORAT LADIN DE BULSAN
La dezijion é tomeda en mercui seira (23.05) tl comun de Mareo: l consei à aprové a gran maioranza "na mozion linguistica" de podei scrive l mareo te chestions locales che reverda l comun, la scola, la gliejia, les assoziazions. Per comunicazions con les autres valedes ladines se aoda l consei che al vegne tout l "ladin standard". Chesta seconda mozion à tamben giaté na maioranza lergia (demé 2 astegnus). Al se deura enscì scenars nuefs per l standard interladin.
|
Svp ladina: scì al rerendum da souramont
|
|
La Svp "ladina": n sostegn al lim dla coienaria
LA SVP TI À EJAUDÌ DUC I DEJIERS AI LADINS: AL É DAVIADECHEL CLER CHE AI VUEL VEGNÌ PRO SUDTIROL - MUSSNER NE VEGN NIA SCUTÉ SU
Tert, ma sen à ence la Svp "ladina" tout posizion sun l referendum da souramont. Sia posizion é positiva y ala reconesc ampezans y fodoms desche ladins, valch che ne é nia dagnora normal te certli dla Svp "ladina". Ma tl ton pèrel n comunicat dl ofize stampa dla Corea dl Nord che decianta les gran arjontes y l paraisc sun la tera. Y chi ne vuel pa nia vive tl paraisc. Al ne é nia bastan superlatifs per descrive l gran laour dla Svp. La chestion dl referendum vegn touta - a desvalivanza dal Moviment Politich Ladins - desche encenscera per reclamé na storia de suzes per la Svp. Al vegn arjont l lim dla ofenuda di ladins da souramont, metus fora sciche i golousc da l'autra pert de sief. La Svp "ladina" ti à endere - y chest é empò bendebot significatif - out l spinel al assessour Florian Mussner che ti ova consié - dut antié - ai ampezans y fodoms de s'en sté olàche ai é.
|
Rerendum da Souramont: la Court de Cassazion dezid sun l'amissibelté
|
|
Les trei deliberes é sen a Roma
LA COURT COSTITUZIONALA DEZID SUN LA AMETIBELTÉ DL REFERENDUM - BONAMENTER TE 5 MEISC VEGN I SENTADINS CHERDÉS A LES URNES
de Lorenzo Soratroi
I raprejentanc dles aministrazions de Fodom, de Col y de Ampez, Bruno Dimai Fileno y Siro Bigontina Titoto à deponù i dis passés tla Canzeleria dla Court Costituzional a Roma les deliberazions di trei comuns ladins da Souramont che damana de podei mete a jì n referendum per passé a la Region Trentin Sudtirol. Duta la pratica é vegnuda prejenteda y é vegnuda firmeda da Dimai.
Bruno Dimai, vize-ombolt de Ampez, promotour dl referendum a Souramont.
|
Referendums tl Venet: al se deura scenars nuefs
|
|
Dellai patajeia bele con Galan
y ence Durnwalder pèr che se plieie plan, plan a dé pro a n "fond perecuatif" de sostegn ai comuns de confin
 L president dla Jonta provinziala de Trent, Lorenzo Dellai, s'à declaré a una de daidé sie colegh dl Venet Giancarlo Galan per cie che reverda la chestion di comuns sun i confins che volessa passé a la provinzia de Trent. Chisc à bele fat n referendum con n gran resultat positif per n passaje. Dellai é enjigné a mete vigni ann a desposizion 10 milions de euro per daidé l govern zentral de Roma de crié n "Fondo per le aree di confine", desche al ova proponù l minister Enrico Letta.
|
Lia di comuns ladins: les enciaries
|
|
Pruma senteda dla jonta: les enciaries
Vize é Paolo Frena, ombolt de Col - Per pié do contribuc dla lege 482/99 méssel ciamò vegnì fat na perimetrazion dl "raion ladin"

En mercui, ai 9 de mei, se à abiné la jonta dla Lia di Comuns Ladins (LCL) a sia pruma senteda a Corvara. Sun meisa la partizion dles enciaries de laour: chi se festidieia pa de cie? La Lia fej si prums varesc y al é truep da sclarì dant che deventé operativa. Te cassa ne él degun finanziament ciamò. Per podei pié do finanziamenc dla lege 482/99 duraràla ciamò n pez. Aladò dla lege vuelel ester empruma na perimetrazion dl "raion ladin" tres deliberazions di comuns che declareia de fé pert dl teritore linguistich-cultural ladin. Chestes deliberazions mess vegnì ratifichedes da les provinzies a na moda che al figureie ofizialmenter ciugn che é i comuns ladins. La Lia di comuns mess spo vegní reconesciuda da provinzies y regions. Empermò dedò devéntela n organism de coordinament che pò laoré soura les seides provinziales y regionales fora con projec finanziés tres la lege 482/99 ti raions reconescius y delimités.
L ombolt de Col é vize-president dla Lia di comuns Ladins. Al se à dé ju dassen con la lege 482/99 y tegnirà i contac con Roma.
|
Ence Asiago à fat l referendum
|
|
Asiago y d'autri 7 comuns dl Altiplan dij de scì
de jì demez dal Venet y de vegnì anetus a la region Trentin-Sudtirol - Sen va la prozedura inant con lege
Do i comuns de Sovramonte y Lamon à en domenia, ai 6 de mei 2007, ence 7 di 8 comuns sun l Altiplan de Asiago, tres tla provinzia de Vicenza, dit de scì con l 94,09% de oujes a favour de damané de jì demez dal Venet per jì permez a la region Trentin-Sudtirol. Al referendum à tout pert l 63,19% di litadours scric ite a les listes litales.
|
Lia di comuns ladins: ultims svilups
|
|
La Lia di comuns Ladins mana fora l prum burt segnal
Ala adorarà sciche lingaz ofizial l talian che vegn "capì da duc"
La Lia di comuns ladins é pieda via; per jì olà pa? I on audì n grum de toutes de posizion, intervistes y comentars ma al é rie da capì cie che an vuel arjonje con chesta scomenciadiva di ombolc. L president, B. Senoner, se contenta de n valgunes declarazions generiches che ne sclaresc no les funzions no i fins dla Lia. Per l moment àn l'imprescion che al se trate de na scatola vueta che an spera de podei emplenì plu tert con valch projet proponù da an ne sa nia chi. Tla intervista publicheda sun les "Dolomiten" ai 27.04 nes conta l president che la Lia é vegnuda metuda su per damané contribuc aldò dla lege 482/1999; al pensa dantaldut a chestions economiches desche l transiament sun i joufs, sceben che chesta lege sie vegnuda penseda dantaldut per finanzié scomenciadives culturales dles mendranzes linguistiches.
|
Lia di comuns ladins: la jonta se abina endoman
|
|
La jonta dla "Lia di comuns" se abina
endoman a Corvara a sia pruma senteda -
En doman a Corvara, te sia senta, se abina per l prum iade la jonta dla Lia di Comuns Ladins, metuda adum dal president Bruno Senoner, ombolt de Santa Cristina y raprejentant dla Val de Gherdeina y da autri trei componenc: l raprejentant dla Val Badia, Franz Complojer, ombolt de La Val, l raprejentant de Fascia, Gino Fontana, ombolt de Vich, y l raprejentant da Souramont, Paolo Frena, ombolt da Col.
|
Ladinia, al se deura na sajon nueva
La prospetiva de reunificazion ne pèr nia de sciaudé su plu che entant i cuers di ladins - La speculazion dl fabriché desceida cotant plu de festide
de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela
"Voglia di Ladinia", vueia de Ladinia, fova l titul adoré dal sfuei "TRENTINO" (o ence "ALTO ADIGE" - "CORRIERE DELLE ALPI") canche al à metù a jì chela sort de enrescida tles valedes ladines a revert dl referendum damané dai trei comuns da souramont per vegnì permez a la region Trentin-Sudtirol. Da me enfora él sté na bela ocajion per daurì na finestra sun la "ladinité", sun la perzezion che i ladins à de sè enstesc y de sia entité; na ocajion ence per prové a entene ciun che é encuei l status dl sentiment ladin popolar, dl'autocoscienza y dl'identité ladina tles Dolomites.
La Ladinia dles secondes ciases per jent da foradecà.
|
Lia di Comuns: prumes posizions dl president nuef
|
|
Bruno Senoner rejona demé de "colaborazion" y dantaldut de trafich y joufs
te na intervista encuei tla Dolomiten - Per el chestions economiches y trafich dantfora, ma la lege 482/99 ne rejona nience de chestes
Te na intervista de encuei da lieje tl foliet "Dolomiten" végnen al savei coche l president nuef dla Lia di comuns Ladins y ombolt de S. Cristina Bruno Senoner enchedra les funzions y i fins dla lia: joufs y transiament al zenter, rams che ne sta endere te deguna relazion direta con la lege 482/99 a chela che la "Lia di comuns ladins" fej referiment te sie statut. Ai 9 de mei se encontarà la jonta y al vegnirà ence rejoné dl sostegn al referendum da souramont, na tratanda dassen zitia per la Lia che mess ciamò giaté sia ofizialisazion da pert dles trei provinzies de Belun-Trent-Bulsan.
|
N comentar a les chestions entourn al referendum
|
|
Referendum y ipocrisia ladina
L referendum pò desdruje a fonz la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva de ideai y de enteresc che nos conescion con l inom de LADINIA
N comentar de Erwin Valentini
La dezijion de Ampez, Fodom y Col de mete a jì n referendum per se taché permez a Sudtirol met sun meisa na linia de chestions che reverda duc i ladins y no demé chi da Souramont. L referendum nes sforza a tò posizion sun la chestion dla unité ladina y de respone a la domanda : cie vel pa concretamenter l label « ladin » che cualificheia partic, istituzions y manifestazions de vigni sort tla enscì dita "Ladinia"?
|
23 de auril 2007: istituzion dla Lia di comuns Ladins
|
|
L MPL LADINS veid de bon uedl la Lia di Comuns Ladins
23 de auril 2007 desche i 25 de auril 1945, na data emportanta
I raton che l'istituzion dla "Lia di comuns ladins", firmeda da duc i ombolc dla Ladinia, dant da n notar a Corvara en lunesc, ai 23 de auril 2007, sie n di storich per la Ladinia, ciuldì che al é vegnù fat n vare emportant tla direzion de na mioura colaborazion y de na majera unité dla Ladinia.
La "Lia di comuns ladins" dess dantaldut ence daidé tò ju i confins psicologics ti cefs di ladins.
|
Lia di Comuns Ladins: sentenda costituenta a Corvara
|
|
Lia di comuns Ladins: nominés president y jonta
Prum president dla Lia di Comuns Ladins é Bruno Senoner, ombolt de S. Cristina
Enseira (23.04.) se à abiné a Corvara i 19 ombolc di comuns ladins de Gherdeina (plu chel de Ciastel per les frazions de Bula, Runcadic y Sureghes), de Badia, de Fascia, de Fodom, de Col S. Lizia y d'Ampez a firmé l at costituent dla "Lia di Comuns Ladins" dant dal notar dr. Walter Crepaz.
|
Referendum a souramont: 'Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé'
|
|
Referendum: i volon la reunificazion di ladins
Sen ruva la chestion a la Court de Cassazion che fissarà la data dl referendum, bonamenter da d'auton 2007
  Ence Fodom y Col à dit de sci al referendum per passé con la Region Trentin/Sudtirol. I doi conseis de comun à voté enchestadì, a l’unanimité, la medema delibera aproveda da Cortina ai 5 de auril 2007. Sen vegnirà i trei documenc portés a Roma dai raprejentanc nominés da les trei aministrazions, l vizecapocomun d’Ampez Bruno Dimai y l coordinadour dla Consulta Ladina Siro Bigontina. Ala ti tocarà a la canzelaria dla Court de Cassazion de declaré la legitimité di documenc che passarà spo al Minister ai Interns per la definizion dla data dl referendum.
I trei ombolc: Giacomo Giaccobbi (Ampez), Paolo Frena (Col) y Gianni Pezzei (Fodom).
|
Sit nuef dl Moviment Politich LADINS
|
|
Moviment Politich Ladins endò te internet y devers les lites 2008
Willeit: i on tout la dezijion de tó pert a les lites provinziales 2008 - Tres internet vegniràl informé atira y temporif
L moviment politich autonom LADINS à endò sie sit internet. "Enjigné l program y enciarié l operadour scrivaronse ite damprovia nostes noeles, toutes de posizion, propostes, speran che trueps nes vijiteie y feje de bogn comentars.", scriv Carlo Willeit te sie articul de prejentazion. Da Pasca él ence vegnù fora n numer nuef de sie sfuei de partì, mané fora con la Usc di Ladins a les ciasedes tla Val Badia y te Gherdeina.
|
|  |
|