|  |
N comentar: enconteda sun l jouf dl Sela dla Generela
|
|
N ladin che defen n tort fascist
L ASSESSOUR MUSSNER TI FEJ N GRAN DANN AL INOM DI LADINS, DEFENAN N TORT METÚ A JÍ PER DESFÉ I LADINS
L assessour Florian Mussner podessa jì fé pert dl comité contra-referendum da souramont. Mussner a bracions con Galan. Dessegur vegniràl trat ca con plajei tla stampa beluneisa y taliana, dessegur é contenc duc i defensours dl operat de tripartizion de Mussolini, per sies paroles che al à dit enier sun l jouf dl Sela en gaujion dla enconteda dla Generela. El ne pò nia se imaginé che i confins aministratifs posse vegnì mudés, encuei tl terz milené. An pò ben laoré adum tl ciamp cultural y dla scola, díjel.
|
Referendum a souramont: i aversars stern meses-verités
|
|
I aversars stern meses-verités
FAC STORICS VEGN TRAC FORA DAL CONTEST PER DOCUMENTÉ NA TALIANITÉ DI LADINS DA SOURAMONT
I aversars dl referndum da souramont aguza les ermes y ne scona nience con meses-verités. La contra-propaganda al referendum da souramont à bele metù man sun i sfueis beluneisc, ence con fac zarés fora da sie contest storich y adorés tendenziousamenter per sotrissé enzai sia "talianité" y fé dl referendum na confrontazion taliana-todescia. Te n articul sun l Gazzettino de enier, 19 de messel, ti végnel p.ej. recordé ai ampezans sciche ai se à batù per mantegnì l lingaz talian tla aministrazion y tla scola, dal 1511 inant, canche Ampez ruvova pro Tirol y l emperadour Massimilian ti confermova i privilegs de auto-aministrazion ai ampezans. Chest fat vegn valuté desche "gran proa de talianité" che an dess ti recordé ai joegn sen dant l referendum. Dal 1873 volova les autorités tiroleises sforzé su l lingaz todesch desche soul lingaz de ensegnament tles valedes ladines, enscì ence te Ampez, y scirmé fora de scola l ensegnament dl talian. Via n'Ampez sciche tla Val Badia y te Gherdeina se àn paré tant dassen enfin a che les autorités à messù fé conzescions. Al metova man da se fé sentì n nazionalism todesch agressif y da l'autra pert l iredentism talian. I ladins asmacés anterite. Ai se parova sciche ai ciafiova.
SPENULES PER L REFERENDUM DE AMPEZ-COL-FODOM I podeis paié ite al: Comitato promotore referendum per cambio Regione Cassa Rurale e Artigiana di Cortina di Ampezzo c/c 19902 - Abi: 8511 - Cab: 61070
|
|
N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria
|
|
La protezion di ladins, nia da l'Austria, ma da la Court Costituzionala Taliana
PARADOSSALMENTER É LA SENTENZA NR. 356/98 DLA COURT COSTITUZIONALA L PRUM ARTEGN GIURIDICH CHE FEJ REFERIMENT AL TRATAT DE PARIS EN CONT DI LADINS
La gran creta te Durnwalder da pert de Mussner met man da gracé. Al ti é ju bendebot de travers l sostegn per l referendum che Durnwalder ti à bele asseguré a chi da souramont, canche an sà che Mussner é daldut contrar, aladò dla vedla "Regola de Gherdeina" (SVP) che ne vuel nia i avei, ajache ai ti tofa massa da "talian" y ei miena de avei n bon tof da "tiroler".
- La Court Costituzionala, estrat da la sentenza n. 356/98: Lo statuto speciale, nel suo complesso, ha difatti delineato un sistema di particolari garanzie a tutela delle minoranze linguistiche, per salvaguardarne la identità e garantirne la rappresentanza nelle istituzioni regionali e locali, in rispondenza alle particolarità storiche e sociali della Regione, agli obblighi internazionali assunti dallo Stato ed agli interessi nazionali ....
|
Joufs dolomitics: na imprescion
|
|
Trafich sun i joufs de messel, do rata puech y fluent
OSTARIES MESES-VUETES O VUETES SUN I JOUFS - AUTER CHE RESSA TURISTICA
I Verc veid na majiera de trafich su per i joufs dolomitans. En prinzip sàn che ai é contra dut cie che à da en fé con stredes o infrastutures nueves: enlaouta contra la Mebo anter Bulsan y Maran, encuei contra l tunel de basa dl Brenner y contra l ampliament dla plaza aviatica a Bulsan. Ai vedessa plu gen duc tocés te corieres (nia dagnora adatedes per i joufs) o miec ciamò a pé, vijions che ne se confej endere nia dagnora con la realté dl turism che se muev demeztroi. Per i joufs dolomitics ài ence l sostegn atif dl assessour Mussner, enceben nia daldut te sies intenzions de scluje i joufs a ores. El volessa mete su stanges y scode n daz. Ma él pa veramenter chestes majieres de trafich aricioul sun i joufs dolomitics? Utia Pian de Schiavaneis devers l jouf dl Sela, mesa-vueta de messel.
|
Zent Ladina Dolomites: n comentar
|
|
I obietifs de Zent Ladina Dolomites: vijions mai realisedes
ZENT LADINA DOLOMITES SE GHIROVA AI 14 DE MESSEL DL 1946 N PICE CIANTON AUTONOM LADIN - LA SVP DEPIERPUL SCOLES BLOT TODESCES PER BADIA Y GHERDEINA
I obietifs dl moviment politich "Zent Ladina Dolomites" dl 1946 fova nobli y resta dutaorela obietifs da arjonje te na politica ladina moderna. L proclam de ghiranzes sun l jouf dl Sela dl 1946 de "Zent Ladina Dolomites", de Sisto Ghedina (president), de Sisto de Bigontina (secreter), tramedoi ampezans y de Guido Iori de Rocia (Fascia), ova de gran vijions. An se damanova: l reconesciment ofizial desche grup etnich ladin dles Dolomites, union de duc i ladins sot a la provinzia de Bulsan, na zircoscrizion litala ladina, na aministrazion autonoma ladina, reconesciment ofizial dl lingaz ladin, scolines, scoles, publicazions y sfueis ladins, respet y defendura dles usanzes, dles tradizions y dles festes, na pretura ambulanta, n ent per l turism ladin, n consorz per l comerz, provedimenc contra la emigrazion di ladins, trasmiscions ladines tl radio y l respet di toponims ladins. Sisto Ghedina liej dant l proclam sun l jouf dl Sela, encuei dant a avisa 61 agn.
|
Jouf dl Sela 1946 - LADINIA 2007
|
|
14 de messel 2007: n dì luminous per i ladins
LA DEMOCRAZIA MESS TI PERMETE AI LADINS DE STÉ ADUM - ENCUEI ÉSEN DANT A N MOVIMENT NUEF
Al é passé 61 agn dal 1946, da canche i ladins, souraldut sun scomenciadiva di ladins de Fascia y de Ampez, organisova la gran manifestazion sun l jouf dl Sela con passa 3000 persones ruvedes adalerch da dutes les valedes ladines per ghiré dadaut “l reconesciment ofizial dl grup etnich ladin, na zircoscrizion litala, trasmiscions radiofoniches y reunion sot a na soula provinzia, chela de Bulsan”.
|
Dì dla Unité Ladina: na proposta nueva
|
|
Dì dla Unité Ladina, sen francamenter miec ai 14 de otober 2007
L ASSESSOUR REGIONAL LUIGI CHIOCCHETTI TI DÀ N SOSTEGN PLEN AL REFERENDUM - L COMITÉ DA SOURAMONT ADORA SPENULES
An conesc l laour ch’al é entourn per ti sté do a sensibilisé la jent al aveniment dl referendum. Comités de coordinament en él bele cotanc, nia demé ta Souramont, ma ence tla provinzia de Bulsan a mete man da chel de Mareo valgamia svilupé. N auter vegnirà metù su a Bulsan. L fin de duc chisc comités é samben chel de daidé garantí l suzes dl referendum sen ch’an sà l dí dla lita. L bel dla cossa é che les persones che laora pro chisc comités é scialdi joenes y ales dij zenza se daudé y se temei che ales à debujegn de dinés per podei fé n laour plu sistematich y de maiour convinzion. Ales se merita l sostegn finanziar, ajache l fin é cler y publich: n investiment a temp lonch per crié la Ladinia unida tres l suzes dl referendum.
|
L convegn de Selva dl 2005: n sostegn nuef a les ghiranzes referendares
|
|
L convegn dl 2005: rejoné de teritore ladin enluegia de confins de provinzies
LES TREI PUBLICAZIONS DE MARCANTONI Y DELAI PREJENTEDES DL 2005 A SELVA DEIDA SCLARÌ CIAMÒ MIEC L DEBUJEGN DE UNITÉ DI LADINS
"I dijaré de scì pro l referendum a Cortina d'Ampez" à declaré Dino Fabio al Corriere delle Alpi. Dino Fabio é soze ampezan dla CIPRA y fova colaboradour pro les publicazions dl convegn metù a jí dl 2005 sun enciaria dla region Trentin-Sudtirol a Selva de Gherdeina dal titul "geografia, ambient, dimenjion linguistica, formazion soziala, cultura y tradizions, storia contemporana, les dinamiches soziales, economia y svilup tles valedes ladines". Dino Fabio fej ence pert desche consiadour dl comité pro-referendum de Ampez. A la lum di svilups nuefs entourn al referendum da souramont giata i resultac de chest convegn, publichés te 3 libri, na relevanza nueva che an pò dessegur enjonté pro la ampla documentazion per sotligné les rejons referendares. Enlaouta ne fova l referendum samben nia sun meisa, ma dlonchfora vegnìvel consié na majera colaborazion anter les valedes ladines, dantaldut tres la lege 482/99. La meisa di reladours a Selva dl 2005 (a man ciancia) - La cumpeida a la redousa enfin al 28 de otober 2007 à metù man.
|
Referendum da souramont: les contra-mesures
|
|
Galan, l "doge" dl Venet, manacia con na "declarazion de vera"
A RECOARO TERME ÉL VEGNÚ FIRMÉ CHISC DIS N ACORD ANTER VENET Y TRENT PER ARCHITÉ LA DEROTA REFERENDARA
La vueia y volonté ferma de trueps comuns de confin de passé la sief dal Venet al Trentin tres n referendum popolar à ativé i politics delà y decà a tó contra-mesures. Nia demé i promotours laora, ma dantaldut ence i aversars aguza "les ermes". Una de chestes é l acord firmé anter la provinzia de Trent y la region Venet ai 4 de messel a Recoaro Terme con na intenzion clera: archité la derota. L Trentin se à oblié de paié ite de sia bona te n fond per daidé finanzié operes publiches y infrastrutures ti comuns de confin. An rejona de entourn a 12 milions de euro. Giancarlo Galan (Venet) y dlongia Lorenzo Dellai à firmé ai 4 de messel l acord de Recoaro Terme.
|
Comité pro-referendum da souramont: prums varesc
|
|
- L comité chier ence jent che deide paié les speises
-
- AL VEGNIRÀ METÙ ADUM N DOSSIER PER SPLIGHÉ AVISA LES PERTES POSITIVES DE N PASSAJE REGIONAL-PROVINZIAL
L comité pro referendum se à abiné dantenier seira a Col Santa Lizia per definì plu avisa i varesc d'azion y de promozion, jian devers la data di 28 de otober 2007. L comité laorarà dassen adum con la consulta ladina, l organism che tol ite les unions y i trei comuns ladins da souramont. Un di prums varesc é sen chel de abiné adum sotescrizions de sostegn, enscì enresciràn plu avisa tant de sostegnidours che al é y sce ai é veramenter ence desponus de dé ca valch pice contribut finanziar per daidé paié les speises dla campagna referendara.
SPENULES PER L REFERENDUM DE AMPEZ-COL-FODOM I podeis paié ite al: Comitato promotore referendum per cambio Regione Cassa Rurale e Artigiana di Cortina di Ampezzo c/c 19902 - Abi: 8511 - Cab: 61070
|
|
Referendum da souramont: scì plen dla Svp todescia
|
|
Karl Zeller: solidars con i ladins da souramont
LA SVP TODESCIA SOSTEGN DEPLEN L REFERENDUM TA FODOM Y VIA EN AMPEZ - REJONS ECONOMICHES NE JIA DEGUN RODUL
Na trasmiscion en direta con Karl Zeller, parlamentar dla SVP a Roma, espert de dert costituzional, encuei da les 13.00 tla RAI Todescia tl "Mittagsmagazin" sun la chestion dl referendum di comuns ladins de souramont. Zeller é per l referendum y per n'adejion di trei comuns ladins a la provinzia de Bulsan. Zeller à dit che al sarà rie da fé passé la lege aladò tl parlament a Roma. El é endere a una che i trei comuns ruve pro la region Trentin-Sudtirol y pro la provinzia de Bulsan.
|
La Consulta Ladina: referendum, lege 482/99, catast
|
|
Referendum: 90 agn de ghiranzes de jì con Bulsan
LA CONSULTA FEJ DA ORGANISM DE COORDINAMENT ANTER COMUNS Y UNIONS LADINES - N GRUM DE CHESTIONS SUN MEISA
Enseira, ai 2 de messel, se àl abiné tla ciasa de comun de La Plié de Fodom la consulta ladina, l organism de coordinament anter les aministrazions y les unions ladines, di trei comuns ladins de Ampez, Fodom y Col. A cherdé ite él sté la presidenta de tourn y sourastanta dla Union di Ladins de Fodom, Cristina Lezuo . Al é vegnù trat ca y cialé tres n grum de problems y tematiches de atualité. Do avei tout ite decuermenter l ombolt nuef de Ampez, Andrea Franceschi, ésen passés a la tratazion dl orden dl dí.
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: nia assé enteres o criters massa riei da ademplì?
|
|
Ciasa di Ladins a Bulsan: 6 sun 32 cuartiers a nia-ladins
CARLO WILLEIT: I CRITERS É MASSA STRENC - IPES: AL NE FOVA NIA DOMANDES ASSÉ DE LADINS
La Ciasa di Ladins fata su tla raion dla ex-fiera str. Roma à Bulsan da pert dl Ipes con n credit a ben di ladins che Carlo Willeit se ova embasté l am de enrescì do avisa, é endò ruveda sun i foliec. Gauja: entourn al 20% dles abitazions ti é bele vegnudes dedes via a nia-ladins. Al ne fova nia bastan domandes végnel dit dal Ipes y l assessorat ova fat fora che les abitazions ne podova nia resté vuetes. Enscì àn lascé ite ence nia-ladins, 6 endut enfin a sen. L lim de enrediment per giaté na abitazion é de 22.000 Euro nec (do avei detrat l 25%), n enrediment che puec laoranc o studenc arjonj do rata. L contrat de afit à na dureda de 5 agn y aladò dles regoles en doura ne él nia renovabel. Al é na ciasa de 32 abitazions per 36 persones (4 abitazions é a let dopl), dutes con cianton da cujiné. Ametus é studenc, ma nia dles scoles autes sot ai 18 agn y laoranc che viv a Bulsan y contourns, ma nia ladins fascians, fodoms o ampezans. Criters true massa strenc dij Carlo Willeit di Ladins.
|
Referendum a souramont: la campagna à metù man
|
|
Referendum, cumpeida a la redousa: te 120 dis
I PARLAMENTARS DL VENET A ROMA SE MUEV PER ARIDLÉ L TROI - BIGONTINA: AL SE À DAURÌ NA PICERA SFENTA PER NOS
Depierpul che l president dla region Venet Galan svaia, se desmostra l president dla provinzia de Belun, Sergio Reolon, plu apajent y dij de entene les rejons storich-culturales che ti à dé la sburla a Ampez, Fodom y Col de se damané l referendum per passé a la region Trentin-Sudtirol. Reolon ti consieia a Galan de zede con les svaiedes y de cialé de capì plutost la situazion. Soura 10 comuns al confin con la region Trentin-Sudtirol vuel mudé vilin. I parlamentars venec a Roma, sibe de man ciancia che de man dreta, é contra y valch un à bele fat na interogazion. Te sies toutes de posizion desmòstrei endere de conesce puech la storia dl raion. L scí de Durnwalder ai ladins da souramont y al referendum vegn interpreté feter sciche "declarazion de vera teritoriala": "Ciuldì Lamon nia y Anpezo ben? La dignité dla provinzia de Belun y de Aunejia ne pò nia vegnì pesteda sot! Les rejons é economiches y nia storiches! y e.i." La cumpeida a la redousa à metù man: 120 dis al referendum.
|
Union Generela: l referendum é na ocajion storica
|
|
La Generela: al sarà ence nost dovier de informé
LA POSIZION DLA GENERELA SUN L REFERENDUM, DOI DIS DO L PROCLAM DLA DATA, AI 28 DE OTOBER 2007
-
COMENTAR: ma al é tres chisc ma
Al ruva chestes paroles dl president dla Generela en cont dl referendum da souramont. L sostegn al referendum é da apriejé ma, al é tres chisc ma. | L’Union Generela di Ladins dla Dolomites mostra gran legreza per la fissazion dla data ofiziala dl referendum di trei comuns de Souramont, i trei comuns ladins storics de Fodom, Col y Anpezo. En domenia ai 28 d’otober 2007 vegniràl cherdé entourn a 6.800 zitadins de chisc comuns che audiva enchin do la Pruma Vera aministrativamenter pro l Tirol adum a dutes les autres cater valedes ladines, a les urnes per la domanda de anescion di comuns ladins a la region Trentin-Sudtirol.
|
|  |
|