Perde la Cesa fossa n auter sclaf de sotmiscion - A cie titul damana pa Konrad Piazza perdonanza?
de Umbert Cians
Al é freit, ma valgugn à empò i nerfs ciauc y bonamenter trac. Chisc valgugn miena de ester dassen importanc, de ester conscidrés da vigni pert y perchel ti tòmel enchinamai ite de se autolité rapresentant de na valeda y de rejoné a inom de duta la valeda. Vignun à l dert de dì sia minonga, ma nia de se identifiché ti autri. Sce valch ne ti scusa nia a d'el, ne vuel chest nia dì che chest vele ence per i autri. Te chest caje la pensa propi trueps autramenter, almanco i 360 sozes dl'Union di Ladins de Gherdeina.
An po mete pro ence gran pert de chi dl museum. Duta la polemica entourn la Cesa di Ladins a Urtijei à dessegur daidé pro a sclarì la chestion. Ala se trata de n frabicat privat, olache al laora cotan de unions culturales. Demé bele savei che l frabicat tol ite la redazion dla Usc di Ladins, l'organ de informazion de dutes cinch les valedes ladines fej odei ite l'importanza dl local. Sce an conscidreia che laprò auda ence l museum de Gherdeina cun la documentazion de Luis Trenker, pona veiden ite che la cossa, l frabicat, fej gola. La chestion deventa perchel politica. Ala se trata de interesc y dailò é vigni viertola bona per pretene na aminsitrazion publica. Samben lauden les maioures garanzies per l mantegniment y sie svilup, ma chest iade ne voléssen nia svilupé l aspet finanziar dla cossa, ma mostré su chel ridicul de duta la chestion. L aconsiadour Carlo Willeit à bloché l bilanz provinzial, davia che el volova n contribut per la Cesa, zenza condizions, tegnan cont dl gran servisc dl frabicat per l svilup dla cultura y dla informazion ladina. Al ne à nia fat polemiches, se damanan a cie moda che al vegn spenù tan de milions p.ej. per la plaza di fligri a Balsan y per les firmes de jole: Tyrolean Air enlaouta y Air Alps encuei, dutes firmes privates y a tantes d'autres. Willeit é resté te sie ciamp y à defenù la mendranza ladina, davia che la Cesa é a servisc de duta la mendranza y no demé dla populazion de Urtijei. La Cesa é un di puec simboi dl'autonomia ladina, perde la Cesa fossa propi n auter sclaf de sotmiscion. No y mai! Tegnan cont dla dreta dimenscion dl problem dla Cesa di Ladins veiden ite tant fora de mesura y antiladines che les paroles dl ombolt de Urtijei Konrad Piazza é. Sia cultura ladina é chela dla plata "Dala Ladinia" tl sfuei Dolomiten, todescia y basta!
Piazza ne rejona nia ai ladins, ma ai todesc y perchel pòn capì a cie moda che al damana perdonanza ai todesc. Gauja: l truep empegn de Willeit per i ladins y nia demé tres dantfora per i interesc di todesc. Propi rie da odei ite a cie moda che an dess damané perdonanza. A cie titul damana pa Konrad Piazza perdonanza a inom di gherdeines? él vegnù autorisé da n referendum?
An conesc pu sia politica de ciampanilism, en chest iade vuelel strumentalisé na chestion "privata" per na bela figura dl comun. Ma aldò dles ultimes nueves, do l'enconteda danter Union y museum, semeiel che an se acontente de n proiet plu pice, ma che l posse valei l prinzip, "Pice, ma mie".
Aldò dl radio ladin da encuei (18.01.2003) ti dà rejon a Piazza y se solidariseia empera sibe l assessour ladin en ciaria Florian Mussner che l rapresentant SVP de Gherdeina, Cristoph Perathoner. Duc canc pro la medema fana che cuej la medema juefa.