La reunion generala dla Lista Ladins
Data: 24 November 2004 da les 14:19:31
Tema: Politica
N moviment autonom interladin
Reunion dl Moviment LADINS, en sabeda ai 27 de november, a Colfosch tl salf dla scola elementara
 L chiet à duré giut, plu de n ann. La sperduda y la delujion é stedes massa granes, massa pesoces per n moviment empé da puec agn, ma che à sluminé dassen fajan soné les cordes dl sentiment ladin. Mai degugn n’ova denant toché tant dassen la coscienza di ladins, la coscienza de volei ester se enstesc. An aspetova ert che valch se armuevessa, n segn de vita che gareta: la reunion generala. En sabeda, ai 27 de november, gnirà tegnida a Calfosch, tla Scola elementara, da les 15.30, la Reunion Generala dl moviment “Ladins”. Al gnirà lité n president nuef y na jonta nueva.
Chest en curt l program prevedù dantfora:
- Relazions: Giovani Mischì: L moviment politich LADINS, na pera miliara sun la streda dl’emanzipazion politica; Lois Castlunger y Pepi Cristofolini: Ativité y finanzes dl M.P.L. 2003-2004; Carlo Willeit: L davegnì dl moviment politich LADINS; Loris Senoner y Heinrich Demetz: L comun, comunité de servisc o strument de burocrazia. La partezipazion dles eles y di joegn. Les veles 2005.
- Renovament dl moviment: Mudazion dl statut; osservazions y propostes di partezipanc a la reunion; Lita dl president y dla Jonta. Renfresch con ciastegnes.
Altamo pionse via, an se abina, an se rejona, an à sotman la situazion politica da encuei. L moment é dassen critich. Al mancia les finanzes, al mancia souraldut la jent joena che essa vueia y coraje de dé na man, de brancé ite. La sperduda y la delujion per ester tomés fora a gauja de n pugn de oujes fej dutaorela ciamò mel. N pugn de oujes joledes demez per n pugn de ciastegnes scinchedes da Mussner. Ma la cossa plu burta é che la delujion à porté pro che valgugn se nen cavassa conscidran la gauja ladina na cossa per nia, na gauja perduda. Encandenò se tràtela demé de na scombatuda perduda y no de na vera. La dreta vera met empermò man y al sarà autres scombatudes perdudes, ma la vera jirà inant cherian tres y plu na majera coscienza politica. An dess lascé de rejoné de “oposizion” y an dess bate de plu sun la parola “autonomia”. Al é rie colaboré tla oposizion, al é plu saurì tla autonomia. L conzet de autonomia recorda n auter moviment politich, chel dla UAL, Union Autonomista Ladina dla val de Fascia. I messon assolutamenter mete man de fé valch deberieda, sce no va vigni val da soula, zenza liam con les autres. Enscì perd la mira dla unificazion di Ladins vigni fondament y gareta tres y plu imposcibla. An dess perchel svilupé de plu l’idea de n moviment autonom con raprejentanzes ence tles autres valedes. Entratant déssen analisé miec l’idea proponuda da Felix Ploner de Mareo de na Lista autonoma, ma lieda a n gran partì An mess assolut derzé fora valch da nuef, dé lerch a jent nueva, cherdé ite i esponenc locai dla economia privata, daurì n dialogh nuef. Al vuel ester mesi y an dess ejaminé la poscibelté d’investimenc tl vers de n partit autonom lié concretamenter a la situazion dl teritore. Desmentié la delujion y laoré con n spirit nuef, davert y zenza recriminazions. I 10 agn de Lista Ladins é stés dret biei, mai ne àn metù tant averda ai Ladins, mai ne àn rejoné tant de ei. Te puec meisc él bele dut mort fora, dut scuté via. An n’auda plu nia. Mai n’ésen stés tant dancialà anter les valedes. La bandiera ladina sciureda te zopa, sciche an auda dai fac te Gherdeina. Ladins, ombolc da Souramont y de Fascia, preibel dedenes na man. Gnide ence vos a scuté pro. (uc)
|