
Les raijes dl ladin
Data: 08 July 2004 da les 22:41:03 Tema: Cultura
Orbilat.com, la storia dl latin y de si jerfs
N sit con n grumon de informazions soura l mond latin, i lingac neolatins: origines, strutura, fonetica y svilups storics
L latin é n lingaz indo-europeich che ruva con na ona de imigrés da l'Asia sun la penijola italica entourn l 1.500-1000 dant Crist. Aldidancuei rejona passa 800 milions de persones lingac derivés dal latin vulgar, anter chisc ence l ladin. Nia daldut per la strutura, ma dessegur per l vocabolar pòn araté l ingleis laprò: l 75% de sies paroles é de derivazion latina y é ruvedes sun la ijola te de plu ones, la plu emportanta chela di Normans. Ma cie lingaz é pa l latin? Cie é pa l ladin classich y cie fova pa l latin vulgar? Co se ál pa mudé ti centenés y co é pa nascius i lingac neo-latins. L sit Orbis Latinus respon a truepes de chestes domandes. Al conta dla storia dles faeles neo-latines, de sie svilup, dles interferenzes tl raion europeich, dla fonetica, dl gre de parentela y d'auter plu. (jerf=fió)
Curt cheder dla nasciuda di lingac neo-latins:
3. centené dant C. – 5. centené do Crist: romanisazion ti teritores sotmetus dai Romans tres l latin rejoné (clamé latin vulgar o romanz). Bele te chesta fasa se cristaliseiel desvalifs dialec. Entourn l 250 dant C. se deslériel l latin vulgar sun la penijola iberica, n secul plu tert tla Galia (aldidancuei Francia). Tl prum secul do Crist sotmet Roma ence i raions dles Alpes, la Rezia, tl secont secul la Romanía. L latin rejoné vegn stramudé aladò dl sostrat y di contac plu o manco intensifs con Roma y se mesceida con i lingac di popui locai, en pert pre-indoeuropeics: con chel di Ibers tla Spagnia, di Celtesc tla Galia, di Retics tles Alpes y di Daco-Tracians ti Balcans. Te chest temp á l ladin sies rajies, sie sostrat (deberieda al furlan y al rumanc).
5. – 9. centené do C.: al se formeia de gre en gre les faeles neo-latines desvalives. Ala se trata de n prozes che va a pér con la dejintegrazion dl Imper Roman y la costituzion de regns nuefs di "Barbars". Les rejonedes romanzes giata entratant chisc secui, aldò dl raion, peneledes nueves da chisc invasours (linguisticamenter rejònen de n superstrat): p.ej. dai Visigoc tla Spagna, dai Svevs tla Galizia y tl Portugal, dai Francs y dai Burgunds tla Francia, dai Longobards tla Italia, dai Arabs tl sud dla Spagna y dai Slafs sun i Balcans. Entourn l 10. centené se stabiliseia a gran linges i nuefs confins linguistics dla Romania y tl medem temp pòn vedei clermenter nasce, ence per scrit, i lingac neo-latins nuefs che vegn sentus desche rejonedes per sie cont. Chest vel ence per l ladin, l furlan y l rumanc. An rejona de proto-ladin.
10. – 16 centené do C. : al se svilupeia la leteratura tles rejonedes neo-latines che amplieia sia funzion soziala. I prums tesç franzeisc comparesc bele tl 9eisem centené, per talian, spagnol, sard y provenzal defata do tl 10jem centené. Pro l Reto-rumanc svizer, catalan y portugheis giàten les prumes fusties leterares tl 12eisem secul, defata do ence per l furlan, per l Rumen dúrela n pue plu die. Entratant chisc secui se formeiel damprovia aluesc formes standardisedes soura-dialetales per n'adoranza a livel nazional.
16. – 19. centené do C.: creazion di lingac nazionai. Entratant chisc centenés végnel normé tl detai i gran lingac neo-latins. Si vocabolars vegn enrichis con n grumon de paroles toutes dal latin classich y dal grech. L franzeis standardisé y l spagnoul standardisé arjonj chest status tl 16eisem y 17eisem secul; l talian y l rumen é n pue plu tardifs y arjonj la standardisazion desche lingac nazionai al scomenciament dl 19eisem secul. Les prumes fusties de ladin scrit vegn a lum tl 17eisem secul. Tla medema spana de temp "desfloresc" valgugn lingac neo-latins dret adorés tla Eté Mesana desche l provenzal, l ozitan y l galizian, sburlés sun na pert dal franzeis y/o dal spagnoul. Tl 19-20eisem secul métel man n moviment per renforzé i lingac neo-latins minorisés, anter chisc ence l furlan, l rumanc y l ladin, l catalan, l ozitan y e.i., n prozes che va dutaorela inant. Tl Friul s'ál formé tl 14eisem secul na forma standardiseda de scrive furlan (la enscidita koiné furlana), tl Grijon dl 1981 (Rumantsch Grischun, RG), tles Dolomites empermò dant n valgugn agn (Ladin Standard/LS, ciala ence articul sun Noeles.net: http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=647 ).
Liam al sit: http://www.orbilat.com
I lingac indo-europeics aráten che ae abú sia "cuna" tl Caucasus.

|