L'Europa á sen na sia Costituzion
Anter doi agn mess la Costituzion Europeica vegní ratificheda dai 25 stac membri - Nuef: President dla Union Europeica y Minister per Afars Esteriours -Les mendranzes tla Union Europeica spera de avei plu brances per vegní reconesciudes endertura
Enseira, venders, entourn les 21.30 án arjont l compromis anter i 25 statesc dla Union Europeica (UE) sun la Costituzion a Bruxelles tl Belje. Ala dess vegní sotescrita ofizialmenter da d'auton a Roma y spo méssela vegní ratificheda da duc i statesc dla UE anter 2 agn. Dant da 6 meisc fova l sboz de Costituzion ciamò vegnú refusé da la Polonia y da la Spagna. Per arjonje finalmenter n compromis él vegnú fat cotant de mudazions. Tres la Costituzion ciafia la Union Europeica da tó dezijions ence tl davegní, do che con i prums de mei de en chesta outa éla vegnuda deslargeda a 25 statesc con encer 450 milions de abitanc. Les organisazions dles mendranzes tla Union spera che la Costituzion reconesce y scone ence miec les comunités de mendranza y les straverde da les grovies manipolazions a livel local.
Sun la foto: l ex-President franzeis, Giscard d'Estaing. El fova vegnú enciarié da elaboré adum con na comiscion y te tratatives con i stac la Costituzion Europeica y el l'á porteda a termen. Enseira coronazion de sies bries.
Chestes é les novités: la Costituzion contegn dantfora na Cherta di derc fondamentai. Empede n referiment a "Die" desche les gliejies cristianes s'ova damané, s'é i cefs de stat gnus de scrive ite tl pream demé che "la costituzion é ispireda da l'arpejon culturala, religiousa y umanistica dl'Europa (...) da chela che al s'á svilupé i derc fondamentai dla persona che ne pò nia vegní violés y alienés, la democrazia, la valivanza dles persones, la liberté y l stat de dert ...". Pro la formulazion dl pream á dantaldut les tradizions laizistiches dla Francia, Belje y Inghiltera abú la venta. Nueva é l'enciaria de n President dl Consei d'Europa. Al sará l cef de stat y de govern dla UE per la doreda d'ofize de 2 agn. Al raprejenteia la Union Europeica devers foradecá y presidieia d'enjonta les som-encontedes dla UE. La UE giata tres la Costituzion ence n Minister per Afars foradecá. Al vegn nominé dal Consei a maioranza cualificheda adum al President dla Comiscion. L Minister per Afars foradecá á l dovier de formulé la politica dl'Union devers foradecá desche ence la politica de segurté. Al pò samben ordié ite tla politica ence sies propostes te chisc ciamps. Al presidiará l Consei di 25 Ministers per Afars Esteriours dla Union y tl medem temp sarál vize-President dla Comiscion (Govern dla UE).
Ence la Comiscion Europeica giata na cialadura nueva. Tla pruma Comiscion liteda aladò dla Costituzion nueva manará vigni stat member per l ultim iade 1 n Comissar desche dant. Do la tomeda dl temp d'ofize de 5 agn manará spo demé plu 2/3 di statesc n Comisssar. Chesta regola di 2/3 podará demé vegní mudeda ju a oujes unanimes dai presidenc y cefs de govern de duc i statesc.
Per arjonje na maiour democratisazion mess tl davegní i cefs de govern di singui statesc en gaujion dla nomina di candidac per l ofize de member y President dla Comiscion tó en consciderazion ence l resultat arjont da chisc pro les Lites Europeiches. Enfin a sen podova i cefs de govern tó da soui les dezijions relatives a les persones da mané a Bruxelles che vegniva demé confermedes da la Comiscion.
L deslargiament dles dezijions a maioranza dess impedí che en valgugn di 25 statesc blocheie les deliberazions comunitares. Per chesta rejon ti vegnirál dé plu peis pro les dezijions a maioranza a la cumpeida de abitanc de n stat member. Na dezijion a maioranza vegn arateda desche touta canche al vegn arjont l 55% dl consens che raprejenteie endere ence l 65% dla populazion dla Union. L 55% mess tl medem temp embracé 15 statesc membri. La dezijion a maioranza vel ence desche touta canche manco de 4 statesc comunitars voteia con "No".
La prozedura descrita dessoura ne vel nia per chisc ciamps: giustizia, la politica interna, afars foradecá, economia y finanzes. Ilò vélel l prinzip: sce l Consei tol dezijions te chisc ciamps sun proposta dla Comiscion Europeica o dl Minister per afars foradecá, vegn la dezijion arateda desche touta, sce l 72% di statesc comunitars é a una y sce chisc raprejenteia deberieda l 65% dla populazion dla Union Europeica. Demé sce n grup de statesc che raprejenteia entamo l 30% dla populazion o l 40% di statesc comunitars ne azeta nia na dezijion touta a maioranza mess l Consei traté la chestion. Chesta prozedura plutost envadadleda dess romagne en doura enfin al ann 2014, dedò aussa l Consei porté dant propostes de mudazion.
Per cie che reverda la politica de stabelté economica végnel dit tla Costituzion demé: "i statesc comunitars dess anuzé temps de crescimonia economica per consolidé sies finanzes y sie bilanz".
Prozedures de defizit: l Consei dezid tl davegní sun proposta dla Comiscion Europeica, sce n stat s'á endebité demassa. Te chest caje dezid l Consei cie varesc che l stat member dess fé per remete sies finanzes a post. Chestes racomanazions ne vegnirá nia publichedes.
Sun sburla di Paisc Todesc él vegnú scrit ite tla Costituzion l prinzip de sussidiarité. Aladò de chest prinzip dess la UE regolé cie che ala pò regolé miec che i singui states comunitars. Per tramudé y regolé chest endertura tla pratica á i Parlamenc nazionai l dert de plura dant dal Tribunal Europeich per impedí violazions al prinzip de sussidiarité.
envadadlé = compliché, da vadedla/travaia